Tag Archives: Muntatges audiovisuals

Titelles romans a la Magna Celebratio

Titelles Marc Antoni i Cleopatra
Foto: Genovesa

Dissabte passat vaig tenir l’honor d’assistir a un espectacle de titelles romans al Museu de Badalona dins les reconstruccions històriques de la Magna Celebratio MMX. En època romana ja hi havia representacions de teatre de titelles. Genovesa Narratives Teatrals va portar a escena Marc Antoni i Cleopatra a partir de textos de Plutarc i de W. Shakespeare. Un narrador titellaire i el seu ajudant donen a conèixer l’apassionada història d’amor entre Marc Antoni i Cleopatra, també es reviu l’escenari de la batalla d’Actium.

Si us ho vàreu perdre, els dies 28 i 29 de maig a les Muralles-Espai Minerva a Tarragona podreu reviure el món titellaire romà dins el festival Tàrraco Viva. S’ho ben val i per demostrar-ho aquí teniu una mostra de l’espectacle que amablement em van deixar enregistrar a la Magna Celebratio.

Per cert, aquests titelles no us recorden la nina articulada de Tàrraco?

La guerra de Troia amb deu obres d’art

La guerra de Troia ha gaudit i gaudeix encara de nombroses representacions artístiques d’una gran diversitat d’èpoques i d’artistes. Fa uns anys l’alumna Judit López va fer un excel·lent treball de recerca sobre La mitologia en les arts plàstiques: la guerra de Troia en l’art, mereixedor del premi al  millor treball de recerca atorgat per AECC.
A partir de les seves deu obres d’art,  heu d’explicar cada episodi de la guerra de Troia, és a dir, heu de posar a aquest llibre il·lustrat la lletra corresponent a la guerra de Troia per una banda i per l’altra heu de fer el comentari de cada una de les obres (documentació general, aspectes bàsics, anàlisi formal, interpretació, finalitat de l’obra i conclusió). Entre tots i totes heu d’acabar aquest muntatge:

Qui ens relata la història de la guerra de Troia, obra a obra? Qui comenta la primera obra El Judici de Paris de Rubens (compte que al bloc en tenim un altre!)? Qui la següent…?

Relats al Laberint

Fa dies que us vull penjar aquest vídeo de la nostra sortida al Laberint d’Horta, concretament del relat de les Miníades d’Ovidi, però amb el servei deficitari i intermitent de Xtecblocs m’ha resultat impossible fins ara.

Factum abiit; monimenta manent

Un matí romà a Baetulo amb tots els alumnes de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer (ESO i batxillerat, primer i segon)  i no pas per cursos és un dia que pel que veig recordareu pel vincle d’amistat creat a l’entorn del nostre passat i amb aquestes fotografies fetes in situ, omnium consensu, segur que no l’oblidareu. Baetulo i llatí, llatí i Baetulo pro memoria .

Un matí romà a Baetulo

Ahir tots els alumnes de llatí del nostre institut, 4rt ESO, 1r i 2n de batxillerat, vàrem visitar les restes romanes de Baetulo, Bètulo, a l’actual Badalona, i aquest és el vídeo resum de la nostra estada amenitzat amb el tema musical Nimbus, creat per Nini:

Ara us demano que redacteu en forma de comentari les impressions de la jornada en unes 150 paraules, formaran part de la nota de competència comunicativa.

Personalis Charta audibilis

Quan encara falten quinze dies per acabar la primera avaluació (data límit de lliurament!), els alumnes de primer de llatí, tot i que la majoria no havíeu fet llatí a quart de la ESO i us heu hagut d’introduir a més en unes classes on no sols es valoren els continguts gramaticals de la llengua llatina sinó també la competència comunicativa, digital i audiovisual, entre d’altres, així com l’aprendre tots junts, heu aconseguit, tot i els errors gramaticals i de pronúncia, fer les vostres presentacions en llatí i en àudio. Tothom ha fet la Personalis Charta en llatí. Tots i totes us heu posat davant d’un micròfon (cosa que sovint intimida!) i us heu presentat en llatí com heu sabut. L’enhorabona més sincera per aconseguir fer un treball col·laboratiu en llatí, en àudio i flash! Tot i que és millorable i vosaltres mateixos en sereu capaços a mesura que avanceu en el coneixement de la llegua llatina, heu fet una molt bona feina i no és de lluïment personal sinó d’aprenentatge i avaluació. Tasca superada! Feliciter !

Colloquium I: Imperium Romanum

Record de part de la classe d’ahir de llatí de 4 rt de la ESO en tractar el primer dels diàlegs de Colloquia personarum dins Lingua Latina per se illustrata d’Hans H.Orberg:

Colloquium I: Marcus (Joel Beltran), Iulia (Bet Rosell)

L’enhorabona a tots i a totes i d’una manera molt especial al Joel i a la Bet, els protagonistes d’aquest vídeo. Qui diu que les classes de llatí són avorrides?

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla

Pol·lèntia, el vídeo promès

Gràcies a l’amabilitat del Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia, dels arqueòlegs Margalida OrfilaMiquel Àngel Cau, dels companys i encoratjadors amics Maria Capellà i Martí Cuní  i de la música original de Nini, finalment teniu aquí, tot i ser temps de vacances, el vídeo que us vaig prometre en l’apunt de les Jornades de portes obertes a Pol·lèntia amb les novetats de la campanya arqueològica d’enguany:

Espero que us hagi agradat i us hagi animat a visitar aquest jaciment romà a Alcúdia, al nord de Mallorca. Ja veiu Mallorca, l’illa de les mil cares, també va ser romana!  Per cert, els haig de localitzar al mapa col·laboratiu ( Google maps de la Hispània romana de Chiron, obert pel company chironià d’Extremadura Carlos Cabanillas) que encara Mallorca està en blanc i això no pot ser!)

Tot i que surt al principi del nostre vídeo i que trobareu a l’entrada del jaciment illenc, m’agradaria acabar amb aquesta estela honorífica de marbre blanc amb escriptura monumental, trobada a Pol·lèntia, i dedicada a l’edil i dues vegades duumvir Lluci Vibi Nigel·lió, per la seva dona, Mànlia Fabiana,  ja que quan comenci el curs la treballarem (en quin cas va l’oferent? a qui la dedica i en quin cas va? què significa L.D.D.D.? etc.).

Estela honorífica

Estela honorífica, Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà

Plafó estela Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà

Plafó estela Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà