Tag Archives: Mitologia

L’efecte Pigmalió

Ja sabeu que jo crec molt en l’efecte Pigmalió en l’educació (#EfectoPigmalión). Tenia previst publicar aquest article i mireu per on que una alumna, Bouchra, ja me l’ha trepitjat a Aracne fila i fila. Perfecte! Realment ja teixiu articles millor que la mestra i això és tot un orgull per a mi. L’he retocat amb alegria i he decidit publicar-lo per avançar en aquest aprenentatge col·lectiu que ens hem imposat. Per tant, després de llegir l’article Pigmalió i Galatea,  ja podreu traduir aquest text en llatí de les Metamorfosis d’Ovidi i establir un paral·lelisme entre el mite ovidià i la pervivència en el cinema o en la literatura infantil, com és el cas de Pinotxo.

Interea niveum mira feliciter arte

sculpsit ebur formamque dedit, qua femina nasci

nulla potest, operisque sui concepit amorem.

Virginis est verae facies, quam vivere credas

et, si non obstet reverentia, velle moveri:

Ars adeo latet arte sua.

Ovidi, Metamorfosis

Un xic d’ajut:

nasci: infinitiu de present de nascor; credas:creuries; velle: voldria.

  • Què passa a Pigmalió? Què significa avui l’efecte Pigmalió?
  • Quin paral·lelisme podríem establir amb Pinotxo?

Si en l’article de la Bouchra, heu arribat al Pigmalió de G. Bernard Shaw, no us perdeu la versió televisiva de 1977 amb música de My Fair Lady de F. Loewe amb les genials interpretacions dels ballarins E. Maximova i M.Liepa. Si us agraden els contes de Jorge Bucay, no us perdeu el de Pigmalió!

 

Arran del Premi Núria Tudela i Penya 2008: Antígones

Divendres la revista Auriga va lliurar a Premià de Mar el premi Núria Tudela i Penya a Roger Coch, estudiant enguany de filologia catalana, i ex-alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat pel seu treball Antígones, dirigit per la professora Roser Campi. Mentre la revista Auriga li publica en el proper número l’extracte del treball des de El Fil de les clàssiques, guardonat amb el premi Didascàlia 2008 en el mateix acte, vull felicitar en Roger Coch i desitjar-li que la seva primera publicació a Auriga vagi seguida de la bona fortuna que em va propiciar a mi la meva Gimcana al Museu d’Arqueologia.

En Sebastià Giralt va immortalitzar el lliurament dels Premis Auriga 2008 en el moment en què Roger agraïa el guardó a Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, acompanyat de Ferran Cortina, director de l’IES Mercè Rodoreda i professor de grec, i una servidora que ja coneixeu:

auriga2008.jpg

Ja sabeu que ho aprofito tot, i he pensat que a partir de Les Antígones d’en Roger, que em va confirmar que sobretot era un treball de l’Antígona de Salvador Espriu. M’agradaria proposar-vos una lectura de les diferents Antígones en diferents llengües. Ja sabeu que els paral·lelismes lèxics i culturals m’encanten i la pervivència del mite  grec en la literatura i art universal de tots els temps també. Per tant, espero voluntaris per llegir en grec antic (podria ser algú que s’hagi comprat el llibre de la Bernat Metge), en català, en castellà, en anglès, en francès, etc).

La versió més completa del mite  d’Antígona ens l’ofereix el tràgic grec del segle V aC, Sòfocles, i  conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Eteòcles i Polinices, moren un a mans de l’altre, el rei Creont prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra Tebes, mentre es preparen honres fúnebres per Eteòcles que ha defensat la ciutat. Antígona, germana d’ambdós, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices, i per això és condemnada a mort.

Persevera, per severa, per se vera

Qui ens repeteix aquest joc de paraules en llatí  i ens explica el seu significat?

PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA

Amb aquest títol, Persevera, per severa, per se vera, avui 26 de febrer a les 19 hores, el Sr. Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, inaugurarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona) una exposició itinerant de Guillem Gràcia amb la col·laboració d’un equip de professors de l’IES L’Arboç (Baix Penedès) sobre Ulisses i el valor de l’esforç i l’afany de superació personal. Aquesta exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores (per tant, durant les III Jornades de Clàssiques!). No us la perdeu!

N.B.: Creieu que es pot establir un paral·lelisme entre les aventures d’Ulisses i la vida d’un estudiant a l’institut? Mireu el dossier de l’exposició.

Conferències de clàssiques a la UB

universitat.jpg 

Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:

18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)

19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).

Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc

ub.jpg També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els   termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al  paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.

Dia d’Internet segura

Què té a veure aquest article, Dia d’Internet segura, amb un bloc d’aula de clàssiques? Doncs, des de El Fil de les Clàssiques ens agrada està connectats amb el món i amb l’actualitat, tot i que tractem temes de fa milers d’anys. Clàssiques i Internet, Clàssiques i blocs, Clàssiques i Moodle, Clàssiques i Google maps… una manera de difondre i d’actualitzar el llatí i el grec i de fer-los útils en aquest món nostre tan canviant, tan diferent cada dia, tan ple de nous perills i obstacles… Aguns de vosaltres m’heu comentat que no podeu treballar des de casa perquè teniu PROHIBIT Internet i jo sempre us responc però, malgrat tots els inconvenients,  hi ha una part educativa, no tot és lúdic i això els pares també ho han d’entendre i potenciar. Avui  10 de febrer, el dia d’Internet segura, vull reivindicar un ús segur i educatiu de la xarxa, per això uns adjunto un manual de nom clàssic  perquè us el llegiu i el compartiu també amb els vostres pares i no caigueu en els perills d’Internet.

Feu un bon ús d’Internet avui i SEMPRE!

P.S.: Per què creieu que des de C.L.I. han posat al manual aquest nom (per cert, de quin nom es tracta?), qui era aquest personatge mitològic, què va fer i per què el van castigar, què té a veure amb el present i la privacitat a Internet, què opines dels perills de la manca de privacitat, quin ús en feu vosaltres, sou conscients del perill que la xarxa pot provocar, bla, bla, bla…?

451px-prometheus_adam_louvre_mr1745.jpg

El referent musical de les sirenes

Què sabem de les sirenes? Qui són? Com són? Amb qui es confonen? Per què? i en anglès quina diferència hi ha entre “sirens” i  “mermaids”? Què vol dir avui cant de sirena? Per què encara són motiu d’inspiració de relats literaris, d’anuncis i de composicions musicals? Quina d’aquests cançons us ha agradat més i per què?

Ana Torroja, Como sueñan las Sirenas 

[youtube]http://youtu.be/2TJEqExYVaw[/youtube]

Imma Serrano, Cantos de sirena:

[youtube]http://youtu.be/eVlQ6FImYN4[/youtube]

Kabah, La calle de las sirenas:
[youtube]http://youtu.be/XCSHiHj8mTc[/youtube]

Tierra Santa, El canto de las sirenas:

[youtube]http://youtu.be/KbKpu66J4N0[/youtube]

Canada, Mourir les Sirènes:

[youtube]http://youtu.be/cyzU1YRF8as[/youtube]

Ens ajudeu a buscar-ne més?

El ciclop Polifem en el cinema

Una vegada llegit l’episodi del ciclop Polifem que ens ofereix l’Odissea d’Homer, i després de visionar aquestes tres versions que recrea el cinema, podríeu comparar les diferències i les semblances i dir no sols quina us ha agradat més sinó quina coincideix més amb el relat homèric. La guia de Fernando Lillo Guía didáctica de la Odisea (A.Konchalovsky, 1997), Áurea clásicos 2004, pàgs. 16-17 us pot ser de gran ajut.

Georges Méliès, L’île de Calypso 1905:

[youtube]https://youtu.be/jKLQx3bqTKY[/youtube]

Mario Camerini, Ulises 1954 escena Polifem 1 i Polifem 2.

Mario Bava, Odissey 1968:

[youtube]https://youtu.be/mpxPVYOVqOI[/youtube]

A. Konchalovsky, La Odisea 1997:

El Polifem de Les aventures d’Ulisses de Les tres bessones.

Música i Mitologia: la guerra de Troia II

Continuant amb la pervivència de la guerra de Troia en la música, que ja vàrem tractar en un altre article, a més dels més recents d’Ulisses i Penèlope, caldria esmentar també aquestes dues altres cançons:

El guardián de Troya, Warcry

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V9RMKnIIAUc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Caballo de Troya, de Tierra Santa

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/M6yl-f1QwGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[youtube]https://youtu.be/Ix971FLauf8[/youtube]

Per què creieu que aquest episodi mític té tanta pervivència, sobretot en la música?

Què és un basilisc?

El basilisc (de nom grec, tot i que encara no podem escriure en el bloc en grec!) és un monstre de la mitologia grega que petrificava amb la mirada, com la Medusa; de fet, es deia que havia nascut d’aquesta en ser decapitada per l’heroi Perseu.

Visioneu aquest fragment en què Perseu s’enfronta amb la gòrgona Medusa a Fúria de Titans, de Desmond David (1981):

Esbrineu quin aspecte tenia el basilisc i em feu arribar il·lustracions o bé les vostres recreacions que encara m’agradaran més. Quina criatura us recorda? Sabeu per què  l’estudi de les serps es diu herpetologia?…

Fixeu-vos com descriu el basilisc J.K. Rowling a Harry Potter i la cambra secreta (1998):

“De les innombrables bèsties perilloses que poblen la nostra terra, no n’hi ha cap de tan curiosa i mortal com el basilisc, també conegut amb el nom del Rei de les serps. Aquesta serp, que pot arribar a tenir dimensions gegantesques i pot viure centenars d’anys, neix d’un ou de gallina i l’ha de covar un gripau. Les seves maneres de matar són extraordinàries, perquè, a més dels ullalls que contenen un verí mortal, el basilisc té una mirada assassina i qualsevol que se la creui mor instantàniament. Les aranyes fugen del basilisc perquè és el seu enemic mortal, i el basilisc només fuig del cant del gall, que li causa la mort.”

Qui ho reconeix?

“És un arbre que s’està canviant en noia o és una noia que s’està transformant en arbre? La darrera és -tal vegada no caldria dir-ho- la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d’efectes contraris, l’un d’or, de punta molt afilada, l’altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d’amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d’arbre. El prec és escoltat. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l’escorça, els últims batecs d’un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l’aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l’aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida.”

Trobem aquests dies part de la Bernat Metge al quiosc (ara bé no arriba a les illes!), l’excel·lència en la traducció segons l’Avui, la revista Auriga ha publicat en el seu número 52 un interessant monogràfic sobre la nissaga dels clàssics catalans i, Escola catalana dedica tot el número 455 (desembre de 2008) a El món clàssic (quin luxe! i El fil de les clàssiques en surt molt ben parat),  el col·legi de llicenciats ofereix el proper febrer un curs de formació sobre Grècia i Roma en el Noucentisme, celebrem, com deia Montserrat Tudela, en felicitar l’any nou, per Sant Jordi el desè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada i el 12 de juliol el cinquantè aniversari del traspàs de Carles Riba, a l’octubre el centenari de la descoberta de l’estàtua d’Esculapi en les restes d’Empúries…. Enguany Grècia i Catalunya s’agermanen de nou i els que encara no coneixeu els clàssics, arrels profundes i sòlides de la nostra cultura, us hi heu d’apropar i els que ja els coneixeu, almenys d’oïda, cal fer-ne una nova descoberta, segur que no us defraudaran.

De fet, l’article és una excusa, un pretext per ajudar-vos, per donar-vos la mà, per estendre-us el fil amb el qual heu de començar a resseguir la petjada dels clàssics a casa nostra i d’aquí espero que en surtin moltes lectures, moltes idees i molts articles a Aracne fila i fila i, fins i tot, algun treball de recerca al batxillerat. Posats a ser sincers, m’agradaria abans d’acabar recomanar-vos un llibre apassionant El somni de Grècia, La recepció catalana de la cultura clàssica (L’Albí/Idees 2006) de Josep Maria Solà amb qui comparteixo la fascinació pel passat grecollatí, l’emmirallament present i l’alçaprem cap al futur.

No en va, entre tots els escriptors catalans, he seleccionat aquesta narració d’un bell mite de transformació amb el dibuix que la va generar. Qui reconeix l’antic mite? Qui en sap l’autor?   l’obra? Qui en coneix el dibuix que va inspirar la narració? Comenceu que ja us ajudaré a estirar del fil i després continueu llegint els clàssics i els moderns que s’hi inspiren!