Tag Archives: Foment Lectura

Apol·lo i Dafne, de Bernini

dafne.jpg

En el llibre Narracions mitològiques de mites clàssics, editorial Teide 2007 (pàgs. 95- 98), hi podreu llegir una adaptació del mite de Dafne extret de les Metamorfosis d’Ovidi. A continuació, heu de buscar una obra d’art de qualsevol època que s’hi hagi inspirat i n’heu de fer un comentari.  Camila Pérez López s’ha avançat i ha fet un comentari d’ Apol·lo i Dafne de Bernini; També el podeu comentar, ampliar o precisar. Si voleu saber qui era Bernini, visioneu també aquest vídeo:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l0ghYhIEC50" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La serp (Columna, 2001) de Jordi Cussà ens inspira

la-serp.jpg  Jordi Cussà a La serp, finalista del I Premi Leandre Colomer de Novel·la d’història de Catalunya, narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II dC.

La carta de Pílades Koustak a Fisos Duloceu, des de la ciutat nova d’Empúries, maig del 579 aC (Grec 2, ed. Teide pàg. 74), ens ha d’inspirar per crear una història fictícia sobre un iber que fa amistat amb un grec i s’esmuny, malgrat els sistemes de defensa i de vigilància, a la ciutat grega d’Empòrion per visitar-lo o anar al temple d’Asclepi a curar-se.

Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic

arrels-classiques.jpg

Aquí trobareu tot el material que farem servir a Arrels clàssiques per tal que a quart d’ESO entengueu, empreu amb precisió, consolideu i amplieu el llenguatge tecnicocientífic i humanístic de les matèries que curseu i dels diferents camps del saber. L’aprenentatge progressiu (mitjançant exercicis pràctics) de les arrels gregues i llatines a partir de les quals es forma el lèxic científic, tècnic i humanístic, us facilitarà el coneixement exacte dels mots cultes i dels tecnicismes, no solament del català sinó de la majoria de llengües modernes, i contribuirà, alhora, a l’enriquiment del vostre vocabulari i a la millora de les vostres capacitats de comprensió i expressió.

Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, de M. Capellà. Editorial Teide, 2007 (3a impressió).

Recursos d’utilitat a la xarxa:

Llatinismes i premsa escrita.

  • Vídeos

    .Càlculs grecs 6′
    Dígits en aquest capítol parla dels coneixements de personatges de l’antiga Grècia, com Tales, Pitàgoras, Euclides o Arquimedes.


Carregant vídeo…

  • El profeta dels números 4′

    En aquest capítol de Dígits es repassen les teories de Pitàgoras, el pare de les matemàtiques i avi de l’informàtica.

Carregant vídeo…

  • Números infidels 5′ sobre els números romans, entre altres:
Carregant vídeo…

  • El vocabulari mèdic 6′
  • Què m’has dit repassa termes relacionats amb el vocabulari mèdic.

Carregant vídeo…

També és molt interessant l’enllaç que ens proposa Sebastià Giralt sobre Linné i la nomenclatura dels noms científics.

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

edward_burne-jones.jpg

“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)

Premi ciutat de Palma de Crítica Literària. Robert Graves i el món clàssic, de Maria Rosa Llabrés. Palma, 2006.

graves_1.jpgDes d’aquí, vull agrair a Maria Rosa Llabrés el seu estudi divulgatiu i alhora exhaustiu sobre el món clàssic en la dilatada obra de Robert Graves i felicitar-la per haver obtingut el premi ciutat de Palma de Crítica Literària, el Camilo José Cela 2008, en la seva primera edició. En agraïment i tot esperant que Robert Graves i el món clàssic (Lleonard Muntaner, editor) tingui molt èxit, he fet uns comentaris a Els dies de Dèdal de Sebastià Giralt i he penjat una ressenya a Pergamon.

Si us animeu a més de llegir-lo i de resseguir la influència dels autors clàssics en l’escriptor anglès de Deià (Mallorca), us pot donar moltíssimes idees per fer un bon treball de recerca a segon de batxillerat.

Plaute i Golfus de Roma

plaute.jpg

Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998

En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a  la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.

Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles GloriosusCurculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma  i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos  a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?

Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Ed. Teide, 2007

narracions-de-mites-classics.png

Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les  Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide.  Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres.  El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.

En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.

Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.

Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…

En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…

A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.

(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)

Llibreria Áurea

Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis

ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)

L’Odissea en TIC

Si segueixes els exercicis del quadern virtual de  Carme Muñoz  sobre l’Odissea d’Homer, podràs arribar a Ítaca i recuperar el teu reialme; però, si t’hi perds, el Retorn d’Ulisses de Sebastià Giralt t’ajudarà. Després, deixa’m aquí un comentari per saber com t’ha anat la teva odissea en TIC i si fas segon de grec fes-lo al Moodle amb nota.

També et pot ser d’un gran ajut visionar aquest vídeo del programa Aleph de televisió de Catalunya:

Vid. Guia de lectura de l’Odissea d’Homer.

Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea d’Homer. Teide 2006

les-aventures-dulisses.png  Després de la guerra de Troia, Ulisses decideix tornar a la seva pàtria, Ítaca, on l’esperen la seva dona Penèlope i Telèmac, el seu fill. El viatge que emprèn, però, serà ple d’aventures i perills. Mentrestant, a Ítaca, els pretendents de Penèlope han pres el palau d’Ulisses. Telèmac, guiat per la deessa Atena, sortirà a la recerca de notícies del seu pare. Finalment, la força i l’audàcia d’aquests herois, juntament amb la voluntat dels déus, els permetran fer realitat el seu somni. 

( http://fernandolillo.blogspot.com/  “Nuevas adaptaciones de la Ilíada y de la Odisea”)
Les aventures d’Ulisses, editorial Teide

La còlera d’Aquil·les, adaptació de la Ilíada d’Homer. Teide, 2006

aquile.jpg Aquil·les en el novè any de la guerra de Troia s’enfada amb el cap de l’expedició grega perquè li ha arrabassat la seva esclava Briseida i es retira del combat. Grecs i troians decideixen la seva sort en un combat singular entre Menelau i Paris, el raptor d’Hèlena; però Afrodita se’n porta aquest últim en el moment en què anava a ser raptat pel seu rival. Continua la batalla, les coses van maldades per als grecs, però Aquil·les no vol tornar a la lluita. Quan els troians arriben fins a les naus, Pàtrocle, l’amic fidel d’Aquil·les, es vesteix amb les armes d’aquest i llança una contraofensiva. Quan mor a mans d’Hèctor, Aquil·les deposa la seva còlera i, amb les armes que el déu Hefest li ha forjat per encàrrec de Tetis, venja la mort del seu amic matant Hèctor.

La còlera d’Aquil·les, Teide / La cólera de Aquiles