La serp (Columna, 2001) de Jordi Cussà ens inspira

la-serp.jpg  Jordi Cussà a La serp, finalista del I Premi Leandre Colomer de Novel·la d’història de Catalunya, narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II dC.

La carta de Pílades Koustak a Fisos Duloceu, des de la ciutat nova d’Empúries, maig del 579 aC (Grec 2, ed. Teide pàg. 74), ens ha d’inspirar per crear una història fictícia sobre un iber que fa amistat amb un grec i s’esmuny, malgrat els sistemes de defensa i de vigilància, a la ciutat grega d’Empòrion per visitar-lo o anar al temple d’Asclepi a curar-se.

29 thoughts on “La serp (Columna, 2001) de Jordi Cussà ens inspira

  1. Marta Cava

    A veure si el Rafa s’anima a penjar la carta que va escriure que va ser molt interessant he he!

  2. Rafa

    Carta de Rafoulos Aragonopoulos a Margalidopoulos Capellanous
    Estimada Margalidopoulos,
    Tu que ets la meva millor amiga que tinc t’explicaré una cosa que em va passar un dia. Jo estava tranquil·lament amb el meu amic Xavioulos aixecant faldilles a les nenes i ens reiem de la gent inferior a nosaltres, quan de sobte al fons vaig veure dues íberes: una preciosa i molt maca i l’altra que deia que era una dona però es deia Manolo. Cada un ens vam enamorar d’una: jo de la maca que es deia Ibèria i el meu amic d’en Manolo. Va passar el temps i un dia la meva xicota em va dir que li ensenyés la ciutat. Quan vam entrar, els vigilants em van preguntar que qui era aquesta i jo li digué: “Tranqui tronco, que és la meva esclava”. A l’entrada li vaig ensenyar l’Asclepièion. Va quedar meravellada ja que al seu poble no hi havia res així i em va dir que li ensenyés coses xules i li vaig dur al Serapeión que també li va agradar. Més tard la vaig dur al macellum que la va fascinar. A la tarda la vam dur a l’estoa i vam estar tota la tarda comprant més tard. vam anar a casa meva i la vaig presentar com la meva promesa. Actualment ja estem casats i esperem un fill que es dirà Socrates, esperem que sigui un noi llest i un gran pensador.
    Atentament,
    Rafoulos

    PD: En Xavioulos es va casar amb en Manolo, tot i que a la nit de noces va descobrir que era un home. Són molt feliços.

  3. Joana

    Quina parella d’amics més maca!!!
    Ja veiem que es porten molt bé tan que va a lligar junts. Tot i així em sembla que a la ibera li devia agradar molt empúreis ja que seguramnet en aquells moments devia ser una ciutat en el seu màxim esplendor…

  4. Sara Perez

    Carta de Danae Macarion a Aspasia Dentionon.
    Estimada Aspasia,
    Ja fa molt de temps que vaig marxar de la nostra regió, l’estimada Focea; però encara em recordo de tu. Estem en una regió molt maca. Primer ens vam instal·lar en un illot però ara estem a terra ferma. És un lloc molt bonic, el mar el tenim al costat. Fa un temps van arribar aquí els romans. Primer van formar un campament i després una ciutat.
    Fa uns dies estava passejant amb una amiga per la vora de la platja i vaig veure un romà. Ell se’m va quedar mirant i va passar de llarg. És molt “guapo” i a mi m’agrada molt però no sabia què fer si dir-li o no que m’agradava. Va passar un temps i un dia vaig anar expressament a la ciutat romana a veure si el veia perquè feia molt que no l’havia vist. Vaig anar a passejar, vaig passar per les termes, i vaig anar fent una volta fins al costat de l’amfiteatre. Pel camí el vaig veure que venia cap a mi. Jo em vaig posar tota nerviosa, no sabia què fer fins que vam començar a parlar. Era un noi molt maco i molt simpàtic, vam estar donant una volta junts per tota la ciutat. Ell em va dir que jo li agradava des del dia que em va veure i jo li vaig dir que també. Des d’aquell dia estem junts i la veritat és que sóc molt feliç amb ell. Em va presentar a la seva família i tots estan encantats amb mi i jo amb ells!! I que ens construïrem una casa a la part rica de la ciutat!! Espero que a tu les coses també et vagin molt bé!!! Molts records a tots els veïns de la Focea!!! Adéu!!!!

  5. Anna Salas Tarré

    Carta d’Anna a
    Carta a Juli, l’amic grec que vaig fer fa un temps!

    Bon dia, Juli com va tot?
    Fa temps que volia escriure’t però no em venia al cap com fer-ho ja que primer vaig haver de recordar i pensar en com fer-te recordar de tot allò que vàrem passar junts.
    Mai havia pensat que podria arribar a fer amistat amb un grec, tot i sent veïns, però ja saps, normalment no surto de la meva ciutat ja que hi ha molta feina per aquí, a casa em tenen molt lligat amb això de la ceràmica, ara la mare em vol posar a vendre tot el dia i per les nits encara no em deixen sortir, ja saps, diuen que encara sóc petit, tot i que no entenc res. Per què diuen que sóc petit i m’han de fer treballar fins tan tard a les tardes?
    Jo pretenia fer-te una sorpresa i venir-te a veure per allà (i que em preparesis un altre simposi d’aquells amb tants cereals que em va encantar!)
    Recordes el dia que ens vàrem conèixer? va ser de lu més graciós!
    Recordo encara aquella visita que vaig fer al mercat per a que m’intercanviessin el collar de plata que tenia la mare per a cinc quilos de blat que ens feia molta falta! Allà va ser quan et vaig veure i em vas preguntar si era Íber! Encara no se com et vas adonar, suposo que per la manera de vestir que era una mica diferent!
    Recordo encara la teva cara de nen, suposo que a tu també et deuen seguir obligant a treballar i no et deuen deixar sortir gaire!
    L’altre dia em vaig enfadar amb els pares perquè no em van deixar anar a l’amfiteatre, i mira que feien una sesió súper bona!
    Si em deixen anar pel meu aniversari em voldras acompanyar?
    Així recordem aquella nit que ens vàrem escapar per anar a fer un bany a les termes i a veure Asclepi aprofitant que ningú es va donar compte! Sort que la nostre esclava era dormida!
    Doncs res, t’escrivia per a proposar-te de tornar-nos a veure i d’anar com ja t’he dit al amfiteatre per al meu aniversari.
    A veure si els teus pares et deixen! Espero la teva resposta aviat!

  6. Anna Salas Tarré

    Creu’t-ho creu-t’ho!!! jajajaja
    El teu avís encara m’ha servit més tot i que ja saps que intento no fallar-te! jajajaja
    Ara a veure les traduccions!!

  7. El-Mekki Hali Al-Kassir

    Xapite Margalida!!

    Empòrion,avui Empúries, va ser fundada vers el 600 aC pels foceus, colonitzadors grecs que provenien de la ciutat de Focea. El seu primer establiment seria l’anomenada Paleàpolis, la ciutat antiga.
    Des de la Paleàpolis, els colons grecs van iniciar els primers contactes amb la població indígena de la zona, contactes bàsicament de caire comercial. Empòrion que en grec vol dir mercat, va anar creixent. Fins que al 550 aC es va traslladar a terra ferma aixecant s’hi l’anomenada Neàpolis o ciutat nova.
    La ciutat nova, en realitat era una dípolis, una ciutat amb un mateix recinte emmurallat on cohabitaven grecs i ibers, però separats entre si per una altra muralla interior.
    Progressivament, la ciutat es va anar creant i consolidant un mercat que es va estendre pel litoral cap al sud, fins a l’Ebre i cap a l’interior. A final del segle V aC, la ciutat començà a encunyar moneda pròpia, mostra de la seva importància.
    La ciutat estava emmurallada i tenia una única porta. A ambdós costats d’aquesta es troben torres que la flanquegen. Per completar el sistema defensiu es disposava d’una gran torre o talaia situada a l’interior i a la part més alta de la ciutat. L’asklepeion era un conjunt arquitectònic format per tres temples, una sèrie d’altars i cisternes d’aigua. Mitjançant una escalinata s’accedeix al recinte sagrat. Aquest estava dedicat al culte del déu grec de la medicina, Asclepi.
    En una altra zona hi hagué un altre temple dedicat al déu grec-egipci Zeus Serapis.
    Els edificis del nucli urbà es troben distribuïts en quadrants. Dos carrers principals el recorren d’extrem a extrem, creuant-se. A la seva confluència, hi ha la plaça central o àgora, centre de la vida política i comercial, que estava envoltada d’edificis porticats i d’estàtues.
    En un costat de la stoà, hi havia les tabernae o locals comercials, dividits amb nou departaments rectangulars. Les grans cisternes públiques proporcionaven aigua als ciutadans d’Empuries.
    En canvi, les cases residencials devien ser més espaioses i estaven decorades. Disposaven d’un peristil, pati obert central rodejat d’una porxada, amb diverses dependències distribuïdes al seu voltant. Algunes d’aquestes estances estaven decorades amb mosaics.
    Envoltant la ciutat s’hi trobaven les necròpolis o cementiris on es practicava el ritu de la inhumació, és a dir, l’enterrament sota terra. La ceràmica fou una de les principals mercaderies.
    L’escultura fou un de les manifestacions artístiques més importants dels grecs. Prova d’això és l’estàtua d’Asclepi, esculpida en marbre del Pentèlic i que ha estat datada al segle III aC. Les seves mides són una mica més grans que les naturals.
    Les influències culturals dels grecs sobre els ibers es noten en l’adopció de les tècniques i estils d’elaboració de la ceràmica, en la introducció del conreu del vi i de l’olivera, en l’ordenació urbanística dels poblats i en l’ús de la moneda.
    Amb l’arribada dels romans, Empúries esdevé porta d’entrada de successives expedicions.

  8. Margalida Capellà Soler Post author

    Mekki, ara et faltaria personalitzar tota aquesta informació.

  9. Alissa Komarova

    Carta de Helèna.
    Carta per l’Hector.

    Aquell estiu tan caloros, jo, passejava per la vora del mar, i pensava en que el meu destí no es com jo vui, l’altre dia el meu pare comentava que em volia casar amb un jove que no coniexia, i jo estava molt trista.
    El vent que feia, refrescava l’ambient, pero una rafaga de aire va fer volar el meu himàcion, quan em vaig girar un home el va agafar. L’home era alt, fort i vestia una túnica curta, tenyida i amb mànegues de llana. Es va apropar i ens vem coneixer, era iber, i em va fer coneixer que adorava la lluna, els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes. Aquell jove em va enamorar amb els seus ulls, tot ell era perfecte.
    Hector, aquell jove ets tu, t’escric perque sapigues que cada moment viscut amb tu es sempre present en la meva memoria, t’escric perque la meva criada avui s’ha anat a dormir d’hora i tinc temps.
    Aquí les coses son com sempre, la meva germana petita treballa molt, la meva mare a vegades surt al mercat a intercanviar algunes joies de la meva avia per menjar. El meu pare encara va al gimnas, i la Irena, la meva esclava sempre esta ocupada amb el menjar, amb la roba i amb l’educació de la meva germana.
    A tu encara t’agrada la caça?Em vas contar que sorties molt a caçar i segur que ho fas molt be ja que t’enfiles molt rapid entre les roques i per les muntanyes.
    T’en recordes de la nostra petita aventura? L’ultim dia que ens vem veure, com que jo tenia mal de panxa em vas portar al Temple d’Asclepi, per arribar a aquella plana vem recorrer tot el bosc d’aquella muntanya, em vaig asustar amb el gos que esta al costat del deu del tro, perque em pensava que era de veritat i només era la estatua, i després ens vem banyar en els banys d’Asclepi. La font que hi havia era super bunica, i allà em vas donar el primer i l’ultim petó.
    El mes que ve es el meu aniversari i com que no ens podrem veure més perque em casen, volia sapiguer si per ultima vegada podriem veure’ns i anar a celebrar el meu aniversari, per la nit en el Amfiteatre. Donam una resposta, la esperare impacienment.

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    Alis, m’agradaria que unes quantes faltes saltessin d’aquesta bella epístula teva. Ho intentes?

  11. lina

    Aquesta és la petita història de com un Iber, Andreu i un bondadós grec, Anatole, es van fer molt amics i van fer un pla per arribar al temple d’Asclepi.

    Tot va començar quan el valent iber es va fer amic d’un grec, Anatole, un simpàtic comerciant. Es van conèixer en el port d’ Emporion fent comerç. Uns quants mesos i quan ja eren amics, en Anatole es va donar compte de que el seu amic estava malalt i necessitava ajuda el més aviat possible. Aquest va inventar una estratègia perquè el seu amic pogués anar al temple d’Asclepi per curar-se.

    Una vegada posat en marxa el pla, el malalt iber va burlar al guàrdia que protegia l’única porta de la ciutat perquè ningú no hi entrés. Una vegada estant dintre, va observar que la gent vivia en nuclis urbans, a més també va veure que la ciutat estava dividida per una muralla, una l’habitaven els grecs, altra els hispans i per últim els romans. Tot això se li va fer molt estrany però tot i així va continuar per arribar al seu objectiu. Caminant per l’àgora, on es trobava el mercat, l’iber es va trobar amb Anatole i van anar junts fins al temple d’Asclepi per posar fi a la seva malaltia. Després l’iber va donar-li les gràcies al grec i li va dir que si havia pogut entrar a Emporion volia quedar-se a viure per sempre.

  12. Margalida Capellà Soler Post author

    Lina, uns quants signes de puntuació haguessin guarit el teu text!

  13. Alissa Komarova

    Aqui t’ho deixo corregit:

    Carta de Helèna.
    Carta per l’Hèctor.
    Aquell estiu tan calorós, jo, passejava per la vora del mar, i pensava en que el meu destí no es com jo vui, l’altre dia el meu pare comentava que em volia casar amb un jove que no coneixia, i jo estava molt trista.
    El vent que feia, refrescava l’ambient, però una rafaga de aire va fer volar el meu himàcion, quan em vaig girar un home el va agafar. L’home era alt, fort i vestia una túnica curta, tenyida i amb mànegues de llana. Es va apropar i ens vem conèixer, era iber, i em va fer conèixer que adorava la lluna, els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes. Aquell jove em va enamorar amb els seus ulls, tot ell era perfecte.
    Hèctor, aquell jove ets tu, t’escric perquè sàpigues que cada moment viscut amb tu es sempre present en la meva memòria, t’escric perquè la meva criada avui s’ha anat a dormir d’hora i tinc temps.
    Aquí les coses son com sempre, la meva germana petita treballa molt, la meva mare a vegades surt al mercat a intercanviar algunes joies de la meva avia per menjar. El meu pare encara va al gimnàs, i la Irena, la meva esclava sempre esta ocupada amb el menjar, amb la roba i amb l’educació de la meva germana.
    A tu encara t’agrada la caça?Em vas contar que sorties molt a caçar i segur que ho fas molt be ja que t’enfiles molt rapid entre les roques i per les muntanyes.
    Te’n recordes de la nostra petita aventura? L’ultim dia que ens vem veure, com que jo tenia mal de panxa em vas portar al Temple d’Asclepi, per arribar a aquella plana vem recórrer tot el bosc d’aquella muntanya, em vaig asustar amb el gos que esta al costat del deu del tro, perque em pensava que era de veritat i només era la estàtua, i després ens vem banyar en els banys d’Asclepi. La font que hi havia era super bonica, i allà em vas donar el primer i l’ultim petó.
    El mes que ve es el meu aniversari i com que no ens podrem veure més perquè em casen, volia sapiguer si per ultima vegada podríem veure’ns i anar a celebrar el meu aniversari, per la nit en el Amfiteatre. una resposta, la esperaré impacientment.

  14. Laura Galán

    Monóleg d’un jove grec.

    Quan van arribar, amb les seves imposicions i ens van canviar la nostra manera de fer, pensava que mai més voldria sortir al carrer, que mai voldria passetjar pels carrers que sempre han envoltat la meva casa. Però vaig conèixer a una noia grega que va canviar la meva visió de les coses, l’Acàcia. Ella feia tan sols dos dies que estava a la ciutat, era preciosa…la veritat es que semblava perduda pel carrer i quan tornava de fer uns encàrrecs, no vaig dubtar en agafar-li de la mà sent una mica repel·lent, per portar-li fins la casa de la que l’havia vist sortir el dia anterior. Malauradament, no entenia res del que deia aquella veu tan maca.
    A partir d’aquell moment, la busco pel carrer tots els dies, i tot i que no puc gaudir de la seva bellesa tant com vull, a vegades la sort em sonriu i puc apreciar-la entre la gent.
    Ara penso que, tot i que les coses han canviat moltíssim, la ciutat está millorant molt des que ells han arribat. A més, trobar l’Acàcia m’ha fet veure les coses d’una altre manera, l’estimo tot i que mai he parlat amb ella i potser algú dirà que estic boig perquè encara no la conec, però els seus ulls parlen pel seu cor, i jo tinc l’esperança de que algun dia, m’ho pugui dir amb paraules.

  15. Irena

    Hola:D

    Des de que van arribar els grecs a van ocupar la nostra preciosa ciutat d’Empúries, sempre han hagut conflictes entre nosaltres. Jo tenia 12 anys, i havia d’anar al col•legi. Dins de la meva classe només hi havia un company que havia arribar fa no res des de Focea. Tots els de la classe el descriminaven, no obstant jo vaig sentir una gran sentiment de inculpabilitat per ell. Aleshores, vaig tractar de fer-me amic d’ ell. Tot i que fos grec, a mi no m’importava, ja que ell era un pobre innocent que per obligació dels seus pares ha hagut defugir del seu lloc natal per males condicions i superpoblació perdent els seus amics per inaugurar-se i començar de nou la seva vida. Jo encara que sabia que els meus conciutadans havien de encarregar-se de allò pitjor dels treballs,ja que els grecs van fer-se d’aquesta illa seva, volia ser amic d’ ell. Un dia quan estàvem al pati, ell seia tot sol en un racó, i vaig anar a preguntar-li que si volia jugar a pilota, ell es va sobtar per la meva qüestió manifestant-se amb un somriure. Des d’aquell dia, vam ser millors amics, encara que només ens podríem veure en secret, ja que els meus pares no ho permetien, i ni tan sols s’ho imaginaven que podria arribar a ser amic d’un colonitzador delatador.
    adéu

  16. Coty

    Els vam veure arribar i instal·lar-se a l’illot que hi ha en front del nostre territori. Al principi sospitàvem dels seus objectius. Vam veure com l’espai se’ls feia cada cop més i més petit i també vam intuir que tenien por de nosaltres.
    Al poblat tothom estava pendent dels seus moviments, per això quan va arribar el primer grec a la nostra terra, tot el poblat va reunir-se al seu voltant. Malauradament, ningú no va entendre res del que deia. Aquell grec es deia Crisòstom, i temps després es va convertir en el meu millor amic, doncs finalment van optar per conviure amb els nostres poblats.
    Sempre van respectar la nostra cultura, però jo volia aprendre d’ells. Gràcies a Crisòstom vaig aprendre una mica de grec. Vaig riure molt quan vaig saber que la seva colònia es deia Ἐμπόριον (mercat). El que més em va agradar de la seva cultura va ser la mitologia i els déus (l’intel·ligent Ζεύς, la bella Ἀφροδίτη…).
    Els grecs s’assemblaven als fenicis en alguns casos: tots dos van introduir una moneda pel comerç i el seu alfabet. Per la seva banda, els grecs, també van aportar novetats en la ceràmica, com el torn alfarer.
    El temps ha continuat passant i he continuant aprenent moltes coses dels grecs, fins i tot en casos molt trists. Amb motiu de la celebració dels funerals de Crisòstom i la seva esposa, he pogut entrar a la polis grega i conèixer de prop l’àgora, l’stoà… Dolgut fins a l’ànima vaig entrar en la seva casa, luxosa i coberta amb una rica decoració, tot allà dintre em feia recordar a ells. L’última cosa que recordo, abans de marxar per sempre d’Empúries, són els funerals dels meus estimats amics. Van durar uns quatre dies, van enterrar-los junts, untats d’essències perfumades, vestits de blanc, amb una moenda a la boca i amb molts dels seus béns, com algunes ceràmiques àtiques.

  17. Margalida Capellà Soler Post author

    Per què, Coty, no li has donat estil epistolar al principi i al final?

  18. Coty

    Aii, és veritat! Aqui et torno a deixar la redacció, amb les modificacions corresponents per a que sigui una carta.
    Carta d’un iber al seu pare.

    Estimat pare:
    Tu saps bé com els vam veure arribar i instal·lar-se a l’illot que hi ha en front del nostre territori. Al principi sospitàvem dels seus objectius. Vam veure com l’espai se’ls feia cada cop més i més petit i també vam intuir que tenien por de nosaltres.
    Al poblat tothom estava pendent dels seus moviments, sobre tot tu, per això quan va arribar el primer grec a la nostra terra, tot el poblat va reunir-se al seu voltant. Malauradament, ningú no va entendre res del que deia, recordes? Aquell grec es deia Crisòstom, i temps després es va convertir en el meu millor amic, doncs finalment van optar per conviure amb els nostres poblats.
    Sempre van respectar la nostra cultura, però jo volia aprendre d’ells. Gràcies a Crisòstom vaig aprendre una mica de grec. Vaig riure molt quan vaig saber que la seva colònia es deia Ἐμπόριον (mercat). El que més em va agradar de la seva cultura va ser la mitologia i els déus (l’intel·ligent Ζεύς, la bella Ἀφροδίτη…).
    Els grecs s’assemblaven als fenicis en alguns casos: tots dos van introduir una moneda pel comerç i el seu alfabet. Per la seva banda, els grecs, també van aportar novetats en la ceràmica, com el torn alfarer.
    El temps ha continuat passant i he continuant aprenent moltes coses dels grecs, fins i tot en casos molt trists. Amb motiu de la celebració dels funerals de Crisòstom i la seva esposa, he pogut entrar a la polis grega i conèixer de prop l’àgora, l’stoà… Tot allò que sempre havíem tingut curiositat per conèixer. Dolgut fins a l’ànima vaig entrar en la seva casa, luxosa i coberta amb una rica decoració, tot allà dintre em feia recordar a ells. Els funerals dels meus estimats amics van durar uns quatre dies, van enterrar-los junts, untats d’essències perfumades, vestits de blanc, amb una moenda a la boca i amb molts dels seus béns, com algunes ceràmiques àtiques.
    I ara, pare, trist i dolgut, t’escric aquesta carta perquè marxo de les nostres terres per seguir coneixent aquesta cultura que m’ha embelesat.
    Ultibetes.

  19. nuria

    Carta de Lene per a Helena.

    Apreciada helena;
    Fa temps d’ençà que ens vam trobar a l’esplanada de la vora del riu. Va ser grat poden rentar roba i tenir algú amb qui parlar. Saps… em vas parlar de tot el que hi havia a la teva població i m’han agafat ganes de veure-ho amb els meus propis ulls.

    Poder dirigir-nos cap al mar, caminar fins arribar al port, seure i veure els vaixells arribar amb menjar, materials o fins i tot podríem veure alguna escultura que ben aviat col•locaran a un temple o una plaça. Passejar per l’àgora, on m’has explicat que hi ha tanta gent i personatges molt pintorescs. Fins i tot anar al mercat a comprar el que necessitem, que pel que em vas dir hi ha moltíssima varietat. No estaria del tot malament veritat que et vingués a fer una visita?
    També m’agradaria poder visitar el temple d’aquell déu que ajuda als malalts a curar-se… Asclepi, aquest era! El meu fill està molt malalt, porta una setmana amb febres i pateixo molt per ell. No estaria pas de més resar als déus perquè cuidin d’ell, en concret aquest darrer del qui diuen que ha fet miracles i curacions.

    Et vindria de gust doncs que ens veiéssim un dia d’aquests? No sé si seré ben rebuda sent ibera però ho podríem intentar solucionar, canviant les robes, recollint-me el cabell o el que faci falta. Aprecio molt la teva amistat i m’agradaria conèixer l’ambient i la cultura en el que has crescut.
    Espero que tu, el teu fill, la teva filla i el teu marit gaudiu de salut!

    Una salutació de la teva amiga Lene.

  20. Laia Muñoz Osorio

    Estimada Αναστασία,

    Vull explicar-te la meva història i narrar amb les meves paraules com vaig viure l’arribada dels foceus a la Ibèria.

    Jo era pescadora a la nostra bella ciutat d’Εμπόριον. Oh, càlida i fèrtil Empòrion! Recollint en les meves humils xarxes el peix d’aquella alegra jornada, els meus companys i jo vàrem veure des de lluny mitja dotzena de naus que s’apropaven a la nostra terra.

    Vam córrer tot el que les nostres cames ens deixaven i anunciàrem al poble l’arribada d’uns desconeguts invasors. Vam recollir llances, pedres i javelines amb el propòsit de defensar-nos davant d’aquella amenaça, però no va fer falta: eren de pell bruna i ulls foscos, com nosaltres. Quin ensurt! Pensàvem que es tractarien dels bàrbars de rosses cabelleres i de forta constitució física del nord! No ens varen fer cap mal, al contrari van tractar-nos amb amabilitat i seguidament nosaltres vam començar a confiar en ells.

    El cap de la nostra tribu havia viatjat per tota la Mediterrània i coneixia les principals llengües com ara el grec, el fenici i el persa. Aquests colonitzadors venien de Marsella, a prop de la Magna Grècia i prèviament havien arribat de Focea a la vora del mar Egeu, a la part més oriental de Grècia. Estaven interessats en comerciar amb nosaltres i fer del nostre petit i quasi desconegut poble d’una rica πόλις com Atenes. Nosaltres vam acceptar encantats.

    Els hel•lens us vàreu comportar molt bé amb nosaltres, vàreu respectar la nostra llengua i costums a canvi d’encarregar-vos del comerç d’aquesta bella ciutat que rebria el nom d’ “Εμπόριον”.

    Vam quedar-nos meravellats amb les reformes urbanístiques de la ciutat i amb el creixement econòmic de la πόλις, a més a més de la cultura i costums que van portar els grecs amb ells. Em fascina el pensament grec, el seu art tant perfecte i harmònic, i la seva religió. Vam construir entre tots una estàtua del déu Escolapi, protector de la medicina i els navegants. És sorprenent com n’és de poderosa la voluntat dels déus! Des de la construcció de l’escultura, les malalties i epidèmies han desaparegut d’Empòrion! De fet gent d’arreu navega fins les nostres costes per curar-se dels seus mals.

    És tanta la meva passió per la religió grega i els seus rituals que he decidit dedicar la resta de la meva vida als déus olímpics. Tot gràcies a tu, sàvia Αναστασία, que em vares ensenyar a llegir i escriure la llengua grega, a navegar seguint els astres, apreciar l’art de la medicina i emocionar-me amb la bellesa de la natura i l’equilibri dels temples.

    Que els déus t’acompanyin,
    La teva fidel servidora.

  21. Marta Serna Sánchez

    Hola Lida!
    Aquí tens la meva redacció:
    Feia ja uns anys que els grecs havien colonitzat les terres dels ibers. Van arribar i es van instaurar al Golf de Roses. Allà van construir una important colònia comercial.
    En Demèter era un iber somniador. Vivia en un petit poble a prop de la gran colònia d’Empòrion. Era un humil aprenent d’artesà. Aprenia del millor en l’ofici del poble, el seu pare. Però a ell mai li havia agradat aquest ofici, trobava que era massa avorrit i no el satisfeia plenament. Ell sempre havia volgut ser comerciant, volia viatjar per tot el mediterrani comprant i venent les teles més cares i transportant les espècies més exòtiques.
    Ell sabia que la ciutat d’Empòrion estava repleta de comerciants. Havia escoltat tantes meravelles sobre ella. Li havien dit que hi havia un gran mercat amb molt de moviment i ple de gent. Els comerciants entraven i sortien, venien precioses teles als rics i exportaven boniques àmfores amb unes decoracions impressionants.
    El seu somni sempre havia estat algun dia poder visitar aquesta magnífica ciutat per dins. Sovint s’escapava del taller del seu pare i s’anava a córrer al voltant de la ciutat dels seus somnis. Més tard es tombava sota un arbre i s’imaginava el dia que entraria.
    Un dia, mentre passejava per la platja va veure un carro de cavalls amb un ric comerciant que venia del port en direcció a la ciutat. En Demèter encuriosit va acostar-se a ell. Es va amagar a prop i per desgràcia el cavall es va descontrolar. El nen va saltar espantat i per poc no l’atropella. El comerciant el va veure i espantat va córrer a preguntar com es trobava. Per sort el cavall no l’havia tocat i estava bé. El comerciant es sentia culpable i li va preguntar si necessitava alguna cosa. En Demèter va veure aquesta pregunta com l’oportunitat de la seva vida i va demanar al comerciant si podia colar-lo a la ciutat. El comerciant va acceptar.
    Un cop a la porta de la ciutat van intentar burlar el sistema de vigilància i es van inventar que en Demèter era el seu fill. El comerciant va ensenyar la ciutat al noi i aquest cada cop més impressionat va poder comprovar com cada una de les meravelles que havia escoltat era certa. També va veure el seu futur clar: Volia ser comerciant.

    Adeu!

  22. Chaima Anza

    Tinc por, tinc por de ser jutgada i no ser estimada!Però no em donaré per vençuda ara sortiré el carrer no tindré por i aniré el mercat.En sortir de casa espero trobar-me a la Clara i explicar-li el que m’ha passat aquest matí.

    Un cop sorto per el carrer em trobo el pesat d’en Posidó que sempre m’està demanant matrimoni.Sempre penso en dir-li que no el vull, però no goso a dir s’ho per por al que farà en aquell moment o por a dir-li que m’he enamorat a primera visa d’un altre noi i que possiblement fos d’origen grec.

    El sortir de casa escolto crits a fora el principi em pensava que eren dels nenes que jugaven a fora de casa.Però de sobte veig a Posidó corre’ns cap a mi, jo atemorrida vaig anar correns cap a ell.No sabia el que passava.¿Perquè tantes preses?.

    Em va abraçar ben fort i va començar a plorar,dient que havien ferit el meu germà amb un ganivet i que era un noi grec.I jo en escoltar allò vaig començar a corre sens saber one stava el meu germà fins a caure’m al terra.Estava inconscient a terra fins que vaig notar un braç sobre la meva espatlla i en girar-me em trobo aquell noi però amb un ganivet a la mà.El veure’l em vaig alegrar pe`ro en veure el ganivet em vaig posar a plorar.

  23. Margalida Capellà Soler Post author

    Chaima, et manca contextualitzar la teva història a l’època grega i a Empúries!

  24. Robert Cepeda

    Una recreacio molt bona
    Ja veiem que es porten molt bé tan que va a lligar junts. Tot i així em sembla que a la ibera li devia agradar molt empúreis ja que seguramnet en aquells moments devia ser una ciutat en el seu màxim esplendor…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *