Tag Archives: Filmografia

Jàson i els argonautes en el cinema

24 Replies

Si no en sabeu res de res, llegiu Jàson i els argonautes en el laberint dels mites de Sebastià Giralt. Si ja heu llegit El viatge dels argonautes, adaptació de Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, feta per Antoni Garcia Llorca (que ben aviat ens visitarà a l’IES Cristòfol Ferrer i que acaba de rebre el premi Gran Angular), i heu fet el Quadern virtual Jàson i Medea a la Biblioteca o al vostre Fil Moodle, ara és el moment de fruir de les versions cinematogràfiques del tema de la cerca del velló d’or que apareix en el cinema en la pel·lícula Hèrcules, del director italià Pietro Francisci (1957), en Els gegants de Tessàlia, de Ricardo Freda (1960), d’una manera no gens fidel; més interessant és Jàson i els Argonautes de Don Chaffey (1963), famosa pels efectes especials de Ray Harryhausen. De l’any 2000 hi ha una minisèrie amb el mateix nom de Nick Willing. Ben aviat, hi haurà una nova versió en què Zak Penn, guionista de L’increïble Hulk i d’alguns dels lliuraments de X-men, en serà responsable. Hollywood reviu una vegada més la mitologia grega!

Els següents vídeos pertanyen al mateix moment. Quin? On? Per què? Quin us ha agradat més i per què?

Jàson i els argonautes, de Don Chaffey.

Jàson i els argonautes, de Nick Willing

Heròdot a El paciente inglés

11 Replies

elpacienteingles.jpg

Títol: El paciente inglés
Direcció: Anthony Minghella
Intèrprets: Ralph Fiennes (Conde László de Almásy), Kristin Scott Thomas (Katherine Clifton), Juliette Binoche (Hannah), Willem Dafoe (Caravaggio)
Guió: Anthony Minghella
Any: 1996
Durada: 155 minuts

Sinopsi: A finals de la Segona Guerra Mundial, un home molt ferit que no recorda qui és (Ralph Fiennes) és atès per una jove infermera canadenca en una vila en ruïnes de la Toscana. El seu cos està totalment cremat, però encara té temps per refer la tràgica història de la seva vida quan era geògraf i feia mapes de tota Àfrica. Els acompanyen un cínic supervivent i un sapador sij, especialista en desactivar explosius.

Premis: Guanyadora de 9 òscars, inclosos Millor Pel·lícula, Millor Director (Anthony Minghella) i Millor Actriu Secundària (Juliette Binoche).

Quan el 1996 es va estrenar El paciente inglés d’Anthony Minghella (mort avui farà un any), basada en la novel·la Michael Ondaatje, em va impressionar la presència del llibre d’Heròdot en tota la pel·lícula, precisament la seva obra titulada Nou llibres d’història. Heròdot d’Halicarnàs (c. 480-420 aC), considerat des de Ciceró el pare de la història, apareix des del primer moment fins al final. Fins i tot se’ns relata una bella història que, quan la vaig traduir del grec per primera vegada en els meus primers anys de facultat, en va cridar l’atenció. És la història de Giges i Candaules que Heròdot ens explica en el primer llibre, envoltada d’elements folklòrics com l’anell que fa tornar invisible a qui el porta, la fortuna meravellosa, el descobriment d’un tresor, l’amor d’una reina, la seva bellesa, etc

Heròdot va ser el primer en utilitzar estudis etnogràfics i constitucionals per explicar les causes de les guerres mèdiques; i va ser el primer que va crear una història universal i que va donar el nom de historía (NO PUC ESCRIURE EN GREC NI AMB L’EUCLIDES!) a les seves investigacions sobre els esdeveniments del passat. Ryszard Kapuscinski en el seu llibre Viatges amb Heròdot (Empúries. Anagrama. Traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski) també ret un homenatge a l’autor grec.

In memoriam Anthony Minguella, us deixo un fragment de la seva llarga, però ben captivadora pel·lícula El paciente inglés en  què, com en les històries d’Heròdot, es barreja la ficció amb els esdeveniments històrics i la verídica localització geogràfica. Precisament he seleccionat el fragment en què s’explica la història de Giges que ens transmet Heròdot. Animeu-vos a veure-la sencera i a gaudir d’una fotografia terrosa de passatges desèrtics. A més dels referents d’Heròdot, us pot ajudar a entendre l’eutanàsia en un pacient terminal amb una colpidora història d’amor!

 

L’efecte Pigmalió

55 Replies

Ja sabeu que jo crec molt en l’efecte Pigmalió en l’educació (#EfectoPigmalión). Tenia previst publicar aquest article i mireu per on que una alumna, Bouchra, ja me l’ha trepitjat a Aracne fila i fila. Perfecte! Realment ja teixiu articles millor que la mestra i això és tot un orgull per a mi. L’he retocat amb alegria i he decidit publicar-lo per avançar en aquest aprenentatge col·lectiu que ens hem imposat. Per tant, després de llegir l’article Pigmalió i Galatea,  ja podreu traduir aquest text en llatí de les Metamorfosis d’Ovidi i establir un paral·lelisme entre el mite ovidià i la pervivència en el cinema o en la literatura infantil, com és el cas de Pinotxo.

Interea niveum mira feliciter arte

sculpsit ebur formamque dedit, qua femina nasci

nulla potest, operisque sui concepit amorem.

Virginis est verae facies, quam vivere credas

et, si non obstet reverentia, velle moveri:

Ars adeo latet arte sua.

Ovidi, Metamorfosis

Un xic d’ajut:

nasci: infinitiu de present de nascor; credas:creuries; velle: voldria.

  • Què passa a Pigmalió? Què significa avui l’efecte Pigmalió?
  • Quin paral·lelisme podríem establir amb Pinotxo?

Si en l’article de la Bouchra, heu arribat al Pigmalió de G. Bernard Shaw, no us perdeu la versió televisiva de 1977 amb música de My Fair Lady de F. Loewe amb les genials interpretacions dels ballarins E. Maximova i M.Liepa. Si us agraden els contes de Jorge Bucay, no us perdeu el de Pigmalió!

 

L’Odissea de A.Konchalovsky

24 Replies

konchalovsky.jpg

TÍTOL ORIGINAL: The Odyssey.
NACIONALITAT: USA.
DURACIÓ: 180 Minutos.
ANY: 1997.
DIRECTOR: Andrei Konchalovsky.
GUIÓ: Andrei Konchalovsky i Christopher Solomine.
INTÈRPRETS: Armand Assante (Ulisses), Christopher Lee (Tirèsias), Geraldine Chaplin (Euriclea) i Isabella Rossellini (Atena), Greta Scacchi (Penèlope), Irene Papas (Anticlea), Vanesa L. Williams (Calipso).
PRODUCTOR: Dyson Lovell, Francis Ford Coppola, Fred Fuchs, Robert Halmi Sr., Chris Thompson i  Nicholas Meyer.
MÚSICA: Eduard Artemyev.
FOTOGRAFIA: Sergei Kozlov.
Guanyadora de dos premis Emmy: millor director i millors efectes epecials.

Trobareu més informació a la Guía didáctica de la Odisea de Fernando Lillo, Áurea clásicos 2004, a l‘Odissea en TIC i a aquí.

Què n’opineu? Us ha agradat? Quin és el seu argument? Diferències i semblances respecte a Les aventures d’Ulisses?

 Quin personatge us ha agradat més? Quin episodi? Què no us ha agradat? Què opineu de l’ambientació de la pel·lícula? Del paper dels déus? De la vigència de l’argument? bla, bla, bla

 Si encara no he visionat l’article sobre el Ciclop Polifem en el cinema, ho podeu fer ara. Coneixeu altres pel·lícules que s’inspirin en l’Odissea?

El ciclop Polifem en el cinema

27 Replies

Una vegada llegit l’episodi del ciclop Polifem que ens ofereix l’Odissea d’Homer, i després de visionar aquestes tres versions que recrea el cinema, podríeu comparar les diferències i les semblances i dir no sols quina us ha agradat més sinó quina coincideix més amb el relat homèric. La guia de Fernando Lillo Guía didáctica de la Odisea (A.Konchalovsky, 1997), Áurea clásicos 2004, pàgs. 16-17 us pot ser de gran ajut.

Georges Méliès, L’île de Calypso 1905:

[youtube]https://youtu.be/jKLQx3bqTKY[/youtube]

Mario Camerini, Ulises 1954 escena Polifem 1 i Polifem 2.

Mario Bava, Odissey 1968:

[youtube]https://youtu.be/mpxPVYOVqOI[/youtube]

A. Konchalovsky, La Odisea 1997:

El Polifem de Les aventures d’Ulisses de Les tres bessones.

La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta 1962

22 Replies

eneas.jpg

Fitxa tècnica:

Gènere: Fantasia / Aventures

Nacionalitat: Itàlia / França

Director: Giorgio Rivalta

Actors: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Orfei, Giacomo Rossi-Stuart, Gianni Garko, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band, Benito Stefanelli, Nerio Bernardi, Adriano Vitale.

Productor: Albert Band i Giorgio Venturini

Guió: Albert Band i Ugo Liberatore

Fotografia: Angelo Lotti

Música: Giovanni Fusco

Qualificació moral: No recomanada a menors de 13 anys

Duració: 97 minuts.

Sinopsi: Eneas arriba al Laci per fundar una nova pàtria, en una  lliure adaptació dels últims sis cants de l’Eneida de Virgili en forma de pèplum.

Recordeu que a classe de llatí de quart aprenem història amb cinema de romans (tema d’actualitat! i si no us ho creieu llegiu l’article d’aquest cap de setmana de Rosa Montero a Babèlia) i començarem avui pels orígens de Roma amb Eneas quan arriba al Laci a la recerca d’una nova pàtria.  Abans de res, caldria deturar-nos en qui va ser Virgili i quin és el resum de l’Eneida en què es basa la pel·lícula La llegenda d’Eneas. Per a tots i especialment per a aquells que no heu llegit l’Eneida o la seva adaptació, la presentació del professor Luis Inclán us serà de gran ajut per situar-vos ràpidament.

També us recomano els viatges d’Eneas en flash del professor Sebastià Giralt, aquests viatges no apareixen a la pel·lícula ja que aquesta sols es basa en els llibre VII-XII de l’Eneida de Virgili i malauradament no tracta el viatge d’Eneas ni els seus amors amb Dido, ni la baixada al món dels morts.

Ara ja estem a punt per visionar el fragment inicial i després llegireu aquest text en traducció de Miquel Peix de l’Eneida de Virgili (cant VII 45-127), hi comentareu quines diferències i quines semblances hi detecteu entre el fragment de la pel·lícula visionat i la lectura atenta del text? Què us ha semblat l’heroi Eneas interpretat per Steve Reeves? Bla, bla, bla… Us recordo que us havia recomanat els excel·lents articles de J.L. Cano i de Fernando Lillo.

Si algú s’anima a fer-ne un muntatge, pot ser de gran ajut la pàgina de Maria Jesús Espuña.

Ser professor de clàssiques a Amarcord de Fellini

12 Replies

Després de visionar aquest dos fragments de la pel·lícula Amarcord de Federico Fellini 1973 que he trobat al YouTube, comenteu què us han semblat, com apareix l’ofici de professor, sobretot de clàssiques, i quina expressió llatina podríem aplicar al grec?

[kml_flashembed movie="http://uk.youtube.com/v/NRJJSUFzE1s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Um film falado, de Manoel de Oliveira

19 Replies

Seguint (vegeu Som mediterranis, som políglotes) amb la profunda pel·lícula Um film falado de Manoel de Oliveira, tot seguit trobareu una deliciosa conversa políglota sobre llengües entre el capità del vaixell, un americà d’origen polonès interpretat per John Malkovich i tres dames: una empresària francesa (Catherine Deneve), una actriu italiana (Stefania Sandrelli) i una cantant grega (Irene Papas); després m’agradaria que em deixéssiu la vostra opinió: en quines llengües parlen? són totes romàniques? quines se semblen més i per què? què us ha semblat el grec modern? és possible una conversa políglota? quina llengua acaba dominant? quina s’hauria de parlar? amb quin dels quatre interlocutors coincidiu més? amb quin menys? amb Internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació de llengües o cap a la diversitat lingüística?, què és això de la torre de Babel?, etc.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/wxOmC4CurxA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

P.S.: Si voleu conèixer més la filmografia de Manoel de Oliveira, esteu de sort perquè la Filmoteca de Catalunya, en commemoració del seu centenari, li dedica aquests dies i fins al 21 de desembre un ben merescut cicle de cinema (vegeu la notícia a Wilaweb).

Ser mediterranis, ser políglotes

14 Replies

poster_final.jpg

Pura Soler, professora de català en un institut del Maresme i bona amiga, fa dies em va enviar  a la biblioteca de Premià de Mar a la recerca d’una pel·lícula que, segons ella, m’agradaria i, de fet, m’ha agradat molt (ja he dit que ens uneix una vella amistat):  Una pel·lícula parlada de Manoel de Oliveira del 2003.  A llatí de quart d’ESO, ara estem estudiant la diversitat lingüística i el pes del llatí i del grec com a llengües de cultura. Crec que és un bon moment perquè visioneu aquest fragment que he trobat al YouTube d’Um filme falado, una pel·lícula gravada en diferents llengües, i tot parant bé l’orella intenteu esbrinar en quines llengües parlen els personatges. No cal dir, m’imagino, on fan escala en aquest fragment les protagonistes de la pel·lícula: una professora universitària d’història i la seva filla que viatgen de Portugal a Bombai?

Una curiositat:  dia 11 de desembre de 2008 Manoel de Oliveira serà centenari; per tant, quants anys tenia quan es va estrenar Um filme falado?