Tag Archives: Coneixement del medi

Jornada de portes obertes a Pol·lèntia

Avui en plena alarma roja (amb un sol de justícia i a més de quaranta graus) he visitat la zona arqueològica de Pol·lèntia (al nord de Mallorca), tot acceptant la invitació de la Jornada de portes obertes que em va fer arribar la revista Auriga amb motiu de la Campanya 2009 que ha demostrat que Pol·lèntia és una ciutat romana molt ben traçada urbanísticament i un punt estratègic cabdal a la Mediterrània per controlar la pirateria. Ha estat un plaer visitar el jaciment amb les explicacions dels arqueòlegs Margalida Orfila i Miguel Àngel Cau, de les universitats de Granada i Barcelona respectivament, que treballen en aquesta campanya d’estiu juntament amb alumnes d’història de diferents indrets. Per acabar el refresc mallorquí ens ha tret la soleiada.

Quan pugui ja compartiré les belles imatges que he enregistrat, segur que us agradaran. Ara per ara en deixo constància en aquest diari d’estiu amb aquestes fotografies de les principals novetats d’aquesta campanya i l’any vinent, si puc, hi tornaré per conèixer de primera mà les novetats arqueològiques del jaciment:

. Margalida Orfila de la Universitat de Granada dins la trinxera que es va fer als anys 30 per fer un tren explicant els dos sòls romans i la ceràmica talaiòtica:

Foto Margalida Capellà

. S’han excavat més de 350 tombes i carrers a la zona del fòrum:

Foto Margalida Capellà

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lR_1ET9j8ds[/youtube]

De viatge a la lluna

4 Replies

[youtube]http://youtu.be/NMGL_3jmBH0[/youtube]

Un dia com avui de fa quaranta anys, l’home va posar per primer cop els peus a la lluna quan Neil Armstrong va sortir de l’Apol·lo XI. Un dia així, tot i estar de vacances, no el podia deixar passar per alt, sobretot per les referències clàssiques que se’n desprenen.

En el segle II, Llucià de Samòsata ja havia enviat l’home a la lluna en la seva Història Verdadera, molt abans de Cyrano de Bergerac o Jules Verne. Val a recordar “El viatge a la lluna” (1902) en el cinema de Georges Méliès:

[youtube]http://youtu.be/dxB2x9QzXb0[/youtube]

Sabeu per què la nau es va dir Apol·lo? Doncs perquè era una missió en què Apol·lo anava a trobar-se amb la seva germana Àrtemis, és a dir la Lluna. En la mitologia també rep el nom de Selene, d’aquí l’element químic dit seleni i els selenites o suposats habitants de la lluna.

Per saber-ne més, aquí.

El primer CAT inaugurat: Cella vinaria de Teià

14 Replies

Avui s’ha inaugurat a Teià el primer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya: un celler d’època romana per tal de promoure el turisme cultural, la ruta gastronòmica de la denominació d’origen Alella i la romanització de la Laietània. Val a destacar l’audiovisual del CAT (amb bastantes fotografies de Sebastià Giralt) i la reconstrucció de dues premses de vi.

A l’hora de preservar les restes del passat, creieu que aquesta iniciativa de reconstruir les restes romanes amb finalitats econòmiques i turístiques és avui en dia la més encertada o més aviat preferiu que es quedin tal qual i només s’explotin amb finalitats culturals?

Els romans i la gestió de l’aigua

15 Replies

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/aqueducte.swf" width="460" height="320"/]

Aquesta animació sobre els aqüeductes i les canalitzacions romanes forma part d’un audiovisual més ample que tracta el cicle de l’aigua i els usos històrics fets per diferents civilitzacions. Va ser un encàrrec divulgatiu de l’extingida Confederación Hidrográfica del Sur, l’actual agència andalusa de l’aigua.

La mitologia i les fonts d’energia

16 Replies

Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?
Què us ha semblat aquest vídeo d’EnergiK, TV3 2007? On es va enregistrar? Quins referents clàssics hi heu reconegut? bla, bla, bla

Les vies romanes

60 Replies

Quin noms rebia la via que unia Roma amb Gades? Quina era la seva extensió? Què en sabeu de les vies romanes?(Consulteu de nou l’article Aqüeductes, ponts i camins i visioneu el vídeo sobre la via de la Plata a Hispània romana a Google maps)

Per posar a prova els vostres coneixements i divertir-vos, podeu jugar a aquest joc interactiu de la Junta de Andalucía De Roma a Gades.

El rectangle auri

17 Replies

El rectangle auri el trobem en els elements del Partenó, en les escultures de Fídias, però també en les parts d’un insecte, en els pètals d’una rosa, entre les separacions d’on neixen les branquetes de les plantes, en l’altura d’una persona respecte de l’alçada del melic, en les targetes de banda magnètica utilitzades, per exemple, en els caixers automàtics o cabines de telèfon.

Qui no ha sentit a parlar del rectangle auri, raó àuria o divina proporció?

Fins i tot el Pato Donald ens ho explica:

Els poetes tampoc no s’han pogut resistir als seus encants:

A ti, maravillosa disciplina,
media, extrema razón de la hermosura
que claramente acata la clausura
viva en la malla de tu ley divina.
A ti, cárcel feliz de la retina,
áurea sección, celeste cuadratura,
misteriosa fontana de mesura
que el Universo armónico origina.
A ti, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares
dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu canto es una esfera transparente.
A ti, divina proporción de oro.
Rafael Alberti, “La divina proporción”

La bellesa i el nombre phi (per cert, d’on li ve el nom?)

Us pensàveu que la bellesa era subjectiva, eh!

P.D.:
“Òpera en texans” Pelléas et Mélisandre (especialment a partir del minut 21:40):

El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

11 Replies

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?

Què i com pescaven els romans?

14 Replies

Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia

Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).

En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?

No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans:

Reconeixent la fauna marina mediterrània dels romans

8 Replies

Observa aquest mosaic romà trobat a la vil·la romana de Pineda a Vila-seca ( Museu Arqueològic nacional de Tarragona). És un document important en què els romans ens aporten la informació que tenien sobre la fauna marina mediterrània i a nosaltres també ens servirà per posar a prova els notres coneixements. Després d’observar amb deteniment el mosaic, intenta identificar les espècies marines que coneixes (hi ha peixos, cefalòpodes, crustacis i mamífers) i fes servir els números de la segona imatge per comentar-ho. N’hi ha que es repeteixen. Quin és el peix més representat i quantes vegades?

Quins has provat? T’agraden? Qué n’és de deliciós el peix acabat de baixar de les barques del nostre Mediterrani! Imagina’t com devia de ser en temps dels romans sense contaminació de les aigües!

Per saber-ne més sobre el peix i la pesca dels romans visiteu DOCUMARE.