Tag Archives: Art

Un Museu espera els seus marbres

20090620elpepicul_1


Ahir es va inaugurar a Atenes
el nou Museu de l’Acròpoli, ara només falta que des del Bristish Museum de Londres retornin els marbres que Lord Elgin es va emportar per tal de preservar-los. El President de Grècia, Karolos Papoulias, va reclamar en el discurs inaugural el retorn polèmic dels seus marbres i el ministre de cultura grec, Antonis Samaras, en un acte simbòlic va recol·locar en el fris del Partenó un trosset que els Museus Vaticans han retornat a Grècia, un cap de dona que encaixa a la perfecció amb la resta del cos.

20090621elpepicul_4

 “Quan vaig veure els marbres al British Museum em va envair un sentiment de pena, com quan veus algú a l’exili. Em sembla fins i tot, potser a causa de la restauració, que s’han engroguit, però crec que quan siguin de bell nou a Grècia el sol els tornarà a donar el seu antic color”.    Odisseas Elitis, poeta i premi Nobel

Podeu  veure el vídeo del Telenotícies vespre de TV3 del 20 de juny de 2009.

Creieu que Gran Bretanya ha de tornar a Grècia els marbres del Partenó? Si aneu a Grècia aquest estiu, podreu visitar aquest colossal museu acabat d’estrenar i segur que us acabareu de convèncer!

La inspiració romana de Peter Zumthor

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

La Pasqua, una antiquíssima festa de primavera

Finalment, fruïm de la Setmana Santa! Quan encetem any nou, qui es resisteix a no mirar quan caurà la Setmana Santa i, per tant, gaudir de les vacances de primavera? És una festa que no té una data fixa, ja que la data de Pasqua té a veure amb la posició de la lluna: el diumenge següent a la primera lluna plena de la primavera. És una festa antiquíssima per celebrar la primavera, precisament quan  hi ha més claror que foscor, quan bona part de les plantes broten, fecunden, floreixen i fructifiquen, i molts animals s’emparellen. Per cert, la festa es diu també Pasqua Florida. És curiós que en el segle XXI, en plena societat de l’oci, continuem celebrant-la.  Tots sabem que el dia de Nadal, el 25 de desembre és el dia del naixement de Jesucrist, però la data de celebració de la seva mort oscil·la. Per què? Doncs perquè és una festivitat molt anterior i alhora hi trobem el Pesah o la festa de la primavera dels pobles pre-israelites nòmades, el Massot o la festa dels Pans Àzims de les tribus sedentàries de Canaan amb la qual celebraven l’arribada de la primavera, la celebració de la fi del jou egipci per la comunitat d’Israel i la commemoració de la mort de Jesús de Natzaret.

Hic et nunc no parlaré de la Setmana Santa cristiana ni catòlica, ni ortodoxa. Això jo ho fareu vosaltres si voleu en comentari. Més aviat, recordaré algun mite clàssic relacionat amb aquestes dates.

L.Abbema

L. Abbema, Flora Wiquimedia Commons

Entre els mites que explicaven el resorgir de la primavera hi ha aquell mite hel·lènic del retorn de Persèfone amb la seva mare Demèter (és feina de Setmana Santa per a segon de batxillerat de grec!); però a Roma, Mart és el déu de la guerra i també de la primavera, perquè l’estació guerrera comença quan l’hivern s’acaba, al març, mes que li dóna nom. Ovidi va suposar que Flora, potència vegetativa que fa florir els arbres, en grec Cloris, seria l’origen del naixement de Mart: Juno engendrà Mart sense la intervenció de Júpiter gràcies a una flor màgica de propietats fecundants que Flora li havia donat.

També trobem Cloris, violentada per Zèfir, en La primavera de Sandro Botticelli:

I per a vosaltres què és la Setmana Santa: festivitat religiosa, festa de primavera, festa escolar…?

Fascinació per Grècia

grecia-girona.jpg

Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.

Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.

No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!

A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…

 

Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.

Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;

al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;

[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura

consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]

¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades

has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.

 I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.

P.S.:

Les manifestacions artístiques a Atenes 2004

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PiBKVd-yqH8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tot preparant el tema 8 Manifestacions artístiques del llibre Grec 1, ed.Teide, i just acabat de veure Els jocs atlètics, quins elements reconeixeu en aquest vídeo de la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics d’Atenes 2004? Què n’opineu?

El temple grec i els ordres arquitectònics

Si no has llegit l’article Els ordres arquitectònics clàssics, fes-ho ara. Tot plegat et serà d’un gran ajut per resoldre els exercicis 1-4 de Grec 1, ed.Teide. pàgs. 181-182.

dsc09012bis.jpg

Aquesta fotografia que ens ha regalat en Fran pertany a un temple de l’illa de Sicília. A quin ordre arquitectònic pertany aquest temple? Quin nom rep pel nombre de columnes de la seva façana? Quin temple és? bla, bla

El clon d’Esculapi

Esculapi a Empúries. Aida Caba 2n llatí

L’Esculapi amb els braços restaurats ja té un clon al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Des que l’Esculapi vertader va prendre el camí de retorn cap a Empúries, el MAC es va quedar orfe. Què serà del MAC de Barcelona? On farem la gimcana mitològica? Si volem salvar-lo, cal fer pinya:  S.O.S. Museu d’Aqueologia 2.

A veure qui ens aconsegueix una fotografia pròpia d’aquest clon d’Esculapi que ha costat un dineral?

P.D.:  Ja la tenim!

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

 

Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel

Des d’avui ja podem gaudir des de casa de Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel. El Museu del Prado ha estat el primer museu del món en apropar l’art al ciutadà d’arreu. Això sí necessitareu baixar-vos el Google Earth. Quin insecte heu observat en Les tres Gràcies? Quina altra pintura mitològica també es pot veure de ben a prop?

Per animar-vos a entrar, mireu com s’ha fet la digitalització de les obres mestres del Museu del Prado:

Reconeixent la fauna marina mediterrània dels romans

 

Observa aquest mosaic romà trobat a la vil·la romana de Pineda a Vila-seca ( Museu Arqueològic nacional de Tarragona). És un document important en què els romans ens aporten la informació que tenien sobre la fauna marina mediterrània i a nosaltres també ens servirà per posar a prova els notres coneixements. Després d’observar amb deteniment el mosaic, intenta identificar les espècies marines que coneixes (hi ha peixos, cefalòpodes, crustacis i mamífers) i fes servir els números de la segona imatge per comentar-ho. N’hi ha que es repeteixen. Quin és el peix més representat i quantes vegades?

Quins has provat? T’agraden? Qué n’és de deliciós el peix acabat de baixar de les barques del nostre Mediterrani! Imagina’t com devia de ser en temps dels romans sense contaminació de les aigües!

Per saber-ne més sobre el peix i la pesca dels romans visiteu DOCUMARE.

El jurament dels Horacis

Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? En temps de quin rei romà el contextualitzeu? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?

Edu3.cat

També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:

Quin instant de la llegenda dels Horacis va plasmar David en el seu quadre? Per què?

El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?