Alumnes de Grec i de Llatí de Batxillerat a Empúries
El passat dia 10 d’abril els alumnes de grec i llatí de 1r i 2n de batxillerat de l’IPM vam fer una visita a Empúries, el jaciment arqueològic grecoromà més important de Catalunya i porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Acompanyats d’un dia esplèndid, vàrem passejar pels seus carrers, places i temples en una visita dramatitzada per conèixer el nostre passat.
Abans de la visita guiada, els alumnes de grec a les restes gregues d’Empòrion no sols van fer una passejada arqueològica i patrimonial sinó també literària, tal com podeu observar en aquest Google maps.
Per als noucentistes, l’antiga Empòrion significava el lligam de Catalunya amb la cultura clàssica. Molts poetes han al·ludit a l’antiguitat i noblesa històrica de la colònia grega, després romanitzada. Els alumnes de grec han fet un treball de recuperació dels textos dels poetes, novel·listes, periodistes… que s’han rendit a la bellesa d’Empúries.
Clarors i esbatanament
-mel i sal de Grècia antiga ta bellesa present
la del passat s’entrelliga.
Maria Perpinyà i Sais (1901-1994)
Poemes, 1931
Empúries és el passat, el present però també el nostre futur. Almenys un cop a la vida tothom hauria de visitar Empúries. La visita física és inigualable, però alhora també pot ser virtual, literària. I amb l’ajut d’aquest Google map farcit de lectures de gèneres literaris diferents , cançons i vídeos enregistrats pels alumnes de grec per tal d’encoratjar a la seva lectura in situ i acompanyar la visita arqueològica.
Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), un poeta polièdric
Avui 25 alumnes de l’escola Bergantí de El Masnou han vingut en bicicleta i han participat a la classe de llatí i després del pati de la de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO.
Quan parlem de Brossa i de llatí ens han vingut al cap dues imatges. Una, el poema urbà de Bàrcino (1994) que podem contemplar a la Plaça Nova de Barcelona (la Bàrcino dels romans), davant les antigues muralles romanes i medievals de la ciutat i l’altra el poema Poll (Pediculus vestimentorum) i la temuda pediculosi.
Però, què és la Cantània? La Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any i enguany en fa vint-i-nou s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Quina era la vostra Cantània?…
Bàrcino (1994) de Joan Brossa La lletra B és una constant en la seva cosmovisió; la lletra A, en forma de piràmide i amb l’èmfasi posat en l’accent obert; la R, amb una clara referència a la tipografia mecanoscrita; la lletra C, en forma de lluna; la I, emmarcada i en forma de baix relleu; la N indica el nord, i a la vegada recorda un veler; finalment, la lletra O fa una clara al·lusió al sol del Mediterrani.
L’alfa és la primera lletra de l’alfabet (ALFA, BETA) grec. S’escriu Α en majúscula i α en minúscula. Té un valor numèric d’1. Equival a la A de l’alfabet llatí (l’abecedari A,B,C, D…) i deriva de la lletra fenícia àlef. El seu origen gràfic és el cap d’un bou invertit.
Jo mateix sóc un altre. M’anomeneu i m’anomeno i tot plegat esdevé una raó real. Entre el principi i la fi de totes les coses, la unitat i la diversitat, qui pugui remuntar-se a l’origen, trobarà un univers que no seria res sense la paraula. Entre les lletres de l’abecedari encara resta molt per descobrir.
Joan BROSSA Trasllat, 1993
“Alfa”. Joan Brossa (1986). Es tracta d’una “A” majúscula amb un barret de burgès A la primera lletra de l’alfabet atribuïa el principi de totes les coses.
Poema visual transitable en tres temps, a primer pla: 3. Destrucció, 1984, escultura de Joan Brossa a prop del Velòdrom d’Horta i el Laberint d’Horta a Barcelona
L’ABECEDARI
L’ABECEDARI en realitat es diu Poema. Cent per tant (1967)
Entrada
ABCDEFGHI
JKLMNOPQR
STUVWXYZ
Sortida
NASA
De quin color és el planeta Saturn? Quina relació té amb el déu Cronos?…
GUANTS BLANCS
Guants Blancs es diu originalment Guants. El saltamartí (1963)
Ninot que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, es torna a posar dret.
El poble.
A Lluís Solà
CARNAVAL
El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma (encara tallem les cames de la vella Quaresma!). També es parlava de la falsa etimologia: carne uale “adéu, carn”. Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes.
CARNAVAL
L’ocell miola
El gat esbiega
La cabra renilla
El cavall bramula
La vaca bela
El xai lladra
El gos gruny
El porc udola
El llop brama
El ruc bruela
El toro piula
El pollet rauca
La granota parrupa
El colom mugeix
El bou cloqueja
L’oca enraona
L’home escataina
La gallina refila…
Si la igualtat comporta identitat,
només som un de sol.
Joan Brossa, “Carnaval”. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 22).
ENTREACTE i reflexió entorn dels adjectius
Després del pati, seguim l’intercanvi pedagògic amb els alumnes de Cultura Clàssica, hem treballat la mitologia i l’etimologia d’arrel grega (monosíl·lab, metàfora, himne, elegia, poema, policia..).
No volem perruques
Metàfores
SONET
A Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi i hem treballat el mite d’Eco, lligat al de Narcís. Joan Brossa va escriure “Eco” dins Rua de llibres (1980)
“Eco”
-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica’m què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home?
-Heus aquí
l’última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
En aquest sonet de rima consonant Joan Brossa fa una reflexió clàssica sobre la vida i el seu sentit a partir de dues preguntes vitals: Què som? i a on anem?. Conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí i, si volem saber qui som, hem de mirar dins nostre. En el poema hi trobem moltes preguntes retòriques, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epifonemes, paradoxes… El poema és una metàfora. Tot i el lèxic infantil és difícil entendre’l . És una composició surrealista.
ECO
Els alumnes de 5è EP han fet aquestes presentacions i les han exposades en anglès:
A l’estil de Brossa, i seguint les regles homèriques de l’intercanvi de presents entre els alumnes de 5è i els de clàssiques IPM de 4t de l’ESO, també podríem dir, com deixaven constància de la seva autoria els artistes grecs, με ἐποίησε “em va fer …): “Em va fer Joan Brossa” títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.
Hem sortit al claustre de l’edifici Serra de Marina de l’institut Premià de Mar i amb els nostres cossos hem trobat la paraula que buscaven TATINAMUH, és a dir, HUMANITAT.
El proppassat dissabte al matí, l’endemà que ens visités el conseller d’Educació, va tenir lloc la Jornada de Portes Obertes de l’institut Premià de Mar.
A la xerrada per a Batxillerat es va explicar la possibilitat de fer Grec i el projecte El Fil de les Clàssiques com a innovació educativa i els premis i reconeixements rebuts.
Els alumnes i professors del CFGM de Jardineria i Floristeria ja han enllestit l’hortus conclusus i han penjat les nostres etiquetes amb el nom de les plantes en llatí i en català i també els nostres punts de llibre:
Els alumnes de CFGM de Jardineria enllestint l’hortus conclusus
Les nostres etiquetes en llatí i català
La figuera ben etiquetada
Els nostres punts de llibre de regal als jardiners
Des d’aquí, vull fer extensiu l’agraïment del nostre director, Salvador Redón, a tothom que ens ha visitat i a tots els alumnes que hi han participat, d’una manera especial, per la part que em toca, a les alumnes de Grec 1 i als alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria. Moltes gràcies!
Marina, Paula, Neus, Carla, Ainara i Júlia, alumnes de Grec 1, moltes gràcies per participar en la Jornada de Portes Obertes de l’institut Premià de Mar i donar-me un bon cop de mà en la difusió del grec i dels itineraris botànics pel jardí del nostre institut.
A la revista del mes de març d’Aula de Secundària que l’editorial Graó publica en català i en castellà, han publicat l’opinió de l’Alicia de 4t de Cultura Clàssica, de la Paula V. de 1r de Grec i de la Paula G. de 2n Grec a la secció Què ens expliques? tot responent a les preguntes Què fa el docent que et motiva més? Què no fa?
En la secció En la pràctica, també han publicat La guerra de Troia 2.0 de la Berta Cantó, un projecte interdisciplinari i multicompetencial que consisteix en la lectura actualitzada del contingut literari, cultural i artístic de la guerra de Troia i part del cicle troià. L’activitat es va portar a terme en format de joc de rol creant perfils a la xarxa social Facebook.
Per fi ha sortit publicada a @EditorialGrao la proposta didàctica de la lectura del cicle troià 2.0 que vam dur a l'aula amb l'@AracneFil fa dos cursos!
Amb els alumnes de Grec del batxillerat Humanístic hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb una ruta geolocalitzada pel jardí de l’institut Premià de Mar, tot llegint amb el mòbil poemes escrits per dones en llengua catalana (Clementina Arderiu, Maria Àngles Anglada, Lola Casas, Carme Guash, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall, Rosa Fabregat …) al costat de l’arbre poetitzat i georeferenciat.
Al nostre itinerari poètic, hi afegirem aquest poema de Rosa Fabregat perquè ara tenim un petit ametller dins l’hortus conclusus gràcies als alumnes i professors del CFGM Jardineria i Floristeria:
TREMOLOSES FLORS D´AMETLLER EL CABDELL DE LES BRUIXES
No et vagis morint, asfixiant-te dins aquesta solitud imposada. Any, darrera any, vas omplint de pedres la teva fondària. Et vas morint lentament, batec a batec. Vas estrangulant l´instint en un suïcidi conscient. Deixes groguejar la pell sense que la teclegi el sol i llences flors de sang fecunda al fem perquè no hi ha pol.len per a tu, barreja de gasela i ocell, rialla i lluna amb tants bressols al ventre els cremes un a un cada any. Eunuc fidel a principis assassins, lliures el teu sexe a les urpes dels corbs. No callis més. Crida sota les teves llàgrimes. Defensa les teves flors aquesta primavera. Deixa que siguin tremoloses flors d´ametller vestint el camp encara despullat. Les primeres a endormiscar l´hivern i a acaronar branques plenes de fulles. Les primeres a la recerca del primer pol.len de l´any. No les enterris amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus pètals al vent carregat de pol.len.
