Category Archives: Llatí

Fem de romans al mercat de la Boqueria

llati_batxill2.jpg

Ahir, 17 de desembre, primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar al mercat de la Boqueria de Barcelona amb ulls de romans i de romanes. Primer havíeu de passejar-vos per les parades del mercat amb uns cistells virtuals i omplir-los amb els productes que els romans ja coneixien a la seva època i que formen part de la nostra dieta. Havíeu de vigilar perquè, tot i que les seves preferències culinàries i gastronòmiques siguin la base de la nostra cuina, aquesta ha estat enriquida amb aportacions d’altres cultures, per exemple, el tomàquet, la patata, els pebrots, el blat de moro… van arribar amb la descoberta d’Amèrica; els àrabs portaren les taronges a Sicília cap al segle X; tampoc coneixien les begudes calentes com el te, el café, la xocolata; el sucre fou introduït a Europa en l’època medieval. Alguns no vàreu escoltar les indicacions i us vàreu despistar i vàreu acabar comprant virtualment mongetes, taronges o pasta. Amb la nostra compra virtual, amb fotografies fetes in situ o dibuixos els alumnes de quart de llatí i els de primer de batxillerat heu de fer un muntatge àudiovisual; els de segon de batxillerat esbrinareu el nom en llatí per tal que el diccionari es vagi sentint còmode a les vostres mans i no rellisqui en el proper examen.

A part de la tasca d’anar posant dins els cistells els productes que anàveu trobant, sense molestar els venedors ni els compradors, havíeu de fer les tasques següents:

1.    Els romans tenien diferents sistemes de conservació del menjar com en  salaó, l’assecatge, en vinagre, en oli, en dolç, fumats, en fred. Posa’n exemples tot anant per les parades.

Quins altres sistemes de conservació del menjar tenim avui. Exemplifica-ho també.

2.    Els romans portaven el menjar de diferents indrets del món conegut aleshores; per exemple, l’oli i el gàrum de la Bètica; el vi i les ostres de la Tarraconense; la mel de Grècia; el vi de Quios; les figues d’Eivissa; el blat del nord d’Àfrica; els pernils de Ceretània; l’arròs de l’Índia; els dàtils d’Etiòpia i Palestina; les cireres del Mar Negre; els préssecs de Pèrsia; els albercocs d’Armènia… i nosaltres què fem? 

3.   Mentre anem per les parades també ens fixarem amb els preus. Un denari  (moneda de plata que en temps de l’emperador August = 4 sestercis= 8 dupondis= 16 asos; 25 denaris eren 1 auri, la moneda d’or) equival, segons l’historiador Antonio Duarte Sánchez,  a 0’87 euros.

Quants euros serien un auri si equivalia a 25 denaris?

Mesures de pes i de capacitat:

1 modi= 6’503 kg

1 lliura= 0’328 kg

1 sextari= 0’540 litres

Si vàreu prendre nota dels diferents preus d’aquests productes, els podreu comparar amb els de l’any 301: 5 carxofes III denaris; 1 manat d’espinacs  VI denaris; 1 lliura de sardines XII denaris; 1 pollastre  XXX denaris; 6 ous VI denaris; 1 enciam 1 denari; 1 ostra 1 denari; 1 modi d’ametlles X denaris; 1 modi  de llenties  C denaris; 1 lliura de carn de conill XL denaris; 5 pomes  II denaris i  un tall de formatge XII denaris.

Com creieu que era la vida en temps dels romans? Quins productes es mantenen de preu i quins han canviat? Quins eren més cars i quins més barats? Sabríeu dir el perquè?

Amb la compra feta, vàrem pujar primer els de quart i, al cap de dues hores, els de batxillerat de llatí a l’aula de gastronomia del mercat de la Boqueria on ens esperava, juntament amb l’amable Àngela, Eulàlia Fargas, directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen, des de l’any 2000, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…

Reconec que la vaig enredar en un dels seus populars tallers dels dissabte matí de cuina per a nens perquè fes tallers de cuina romana, i en la seva recerca, va dir en la introducció teòrica al taller, que hi havia fruït, vàreu passar a l’acció (ben aviat us penjaré el vídeo de la vostra aventura culinària romana) i vàreu cuinar gàrum, caragols i cigrons a la manera d’Apici, el Ferran Adrià de la cuina romana. Alguns us vàreu quedar tan impactats amb els pobres caragols que ja no vàreu tenir ganes de repetir. 

llati_quart1.jpg

llati_batxill1.jpg

Realment, ahir la Boqueria, sempre plena de compradors i de turistes, ens va desvetllar que nosaltres continuem essent ben romans, amb gustos, productes, elaboracions, sistemes de conservació i exhibint els pobres animals, etc.

No us oblideu de deixar també en els comentaris, les preguntes finals que us demanava al dossier:

  •    Quin cistell m’he oblidat a casa per comprar productes romans ja elaborats?

  •   Esbrina qui es va inventar el foie-gras? I el fast food?

  •   Quins productes romans avui ja no es consumeixen?

  •   Quins productes dels cistells romans no has trobat al mercat de la Boqueria?

  •   D’aquests aliments, quins no has tastat mai?

  •   Quins has provat i no t’agraden.

  •   Què t’ha semblat l’experiència de fer de romà o de romana per un dia, tot anant al mercat de la Boqueria i elaborant i tastant cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas?

Espero que la sortida al mercat de la Boqueria hagi deixat en vosaltres algun pòsit i que hi torneu anar. Només us vull agrair l’entusiame, l’actitud i l’interès que vàreu mostrar. Moltes gràcies a tots i a totes, i especialment a la cuinera Eulàlia Fargas per haver-me fet cas i oferir dins els seus tallers per a nens i adolescents un taller de cuina romana que espero i desitjo que tingui molt èxit.

Al febrer hi tornarem amb els de grec i Cultura clàssica a fer el taller de cuina grega antiga, també la vaig enredar! 

Si voleu veure, mentrestant per anar fent boca, els menjars romans que hem fet a l’institut, no us perdeu Cuina romana avui.

Bon Nadal en grec modern!

S’acosta Nadal i Cap d’Any i l’altre dia us vaig explicar què feien els romans  aquestes dates que coincideixen amb el solstici d’hivern, com es felicitaven i com es podia fer una felicitació en grec antic. Amb els millors desitjos que Grècia recuperi la calma i la serenor us deixo aquí una cancó de Nadal en grec modern de Despina Vandi. A veure, doncs, si en sabreu dir també bon Nadal en grec modern!

Χριστούγεννα

Καρδιά μου από Δευτέρα σε Δευτέρα
μήνες τώρα νύχτα μέρα
σε σκέφτομαι και πάω να τρελαθώ

Καρδιά μου ο χρόνος σα νεράκι τρέχει
πίσω γυρισμό δεν έχει
κι ό,τι ζούμε είναι μοναδικό

Γι’ αυτό και μην αργείς έλα αμέσως κοντά μου
κι άλλο μόνη μην μ’ αφήνεις καρδιά μου

Χριστούγεννα όπου να ‘ναι φτάνουν
και τα κλάματα με πιάνουν
που δεν μπορώ μαζί σου να ‘μαι εγώ

Βλέπω τον Αϊ Βασίλη να μου χαμογελάει
κι η έλλειψή σου δυο φορές με πονάει

Χριστούγεννα ήρθαν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
αχ και να σ’ είχα εδώ μωρό μου στο πλευρό μου αγκαλιά μου

Ναι Χριστούγεννα ήταν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
μόνο εσένα έχω μωρό μου στο μυαλό μου
στην καρδιά μου

Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται δεν γίνονται χωρίς εσένα
Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται καρδούλα μου χωρίς εσένα

Γυρνάω στους δρόμους μόνη και χαζεύω
βλέπω ανθρώπους και ζηλεύω
που φαίνονται γεμάτοι από χαρά

Πιασμένα χέρι χέρι ζευγαράκια
καθισμένα σε παγκάκια
πονάει πολύ απόψε η μοναξιά

Oedipus Rex de Sòfocles amb música d’Igor Stravinsky

Visioneu l’inici de l’ òpera oratori Oedipus Rex de Sòfocles, amb llibret de Jean Cocteau, versió llatina de Jean  Daniélou i música d’Igor Stravinsky, després comenteu el que creieu oportú:  

Podeu aprofitar per repassar el casal d’Èdip i Sebastià Giralt us en donarà un bon cop de mà.

Tot buscant l’inabastable: Barbie versus Venus

Afrodita, la Venus dels romans, era la deessa de l’amor i de la bellesa a l’antiga Grècia,  com la Venus de Sandro Botticelli al Renaixement, o l’actriu Marilyn Monroe al segle XX, tal com avui ho continuen sent les models esculturals de les passarel·les, o les nines perfectes de cames llargues i primes del tipus princeses Disney, o la quarantona  Barbie. L’ésser humà de tots els temps ha tingut i té, com l’home grec, la necessitat de mitificar allò inabastable: la bellesa perfecta, la força descomunal, l’art de predir, la sagacitat, … Al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, vaig veure fa uns anys una exposició itinerant sobre això: “D´Hèrcules a Superman. Déus i herois de la mitologia grecorromana”, que encara es pot visitar aquests dies a Reus. Aquesta exposició produïda pel MAC i el Consell Català del llibre per a Infants i Joves amb col·laboració amb la revista Cavall Fort pretén demostrar que els mites grecoromans encara perviuen en les icones cinematogràfiques i televisives actuals. No us ho podeu ni imaginar!

Quins altres paral·lelismes creieu que podem establir entre els déus i herois de la mitologia clàssica i personatges reals o ficticis, institucions o productes actuals? Penseu una mica i ja veureu que Barbie versus Venus no en són l’excepció!

Hieroglyphica

Qui sap resoldre aquest jeroglífic en llatí que s’ha de llegir verticalment i de dalt a baix, tot interposant la preposició llatina del Club super 3 entre les dues síl·labes de cada columna?

                                 O  quid tuae

                                   be est biae?

Llatinismes al carrer

anaovando.jpg

Què us crida l’atenció d’aquesta fotografia d’Ana Ovando, pertanyent al mural Chiron de Flickr? Qui ens en busca més tot passejant pel Maresme o per Internet?

N.B.: Us recordo que en els vostres articles, treballs o muntatges audiovisuals si no utilitzeu fotografies vostres, només podeu emprar fotografies d’Iternet que tinguin llicència Creative Commons i que n’heu de citar, sempre que sigui possible, el nom de l’autor  i d’on l’heu agafada, per exemple de la wiquipèdia o del mural Chiron de Flickr.

L’esclavitud a Grècia i a Roma

esclauteatrelouvre.jpg

Avui és el dia Mundial de l’abolició de l’esclavitud. Malauradament encara hi ha al món gent esclava en el segle XXI.  Ja sabeu que sóc una enamorada del món antic, però hi ha dues coses que no he entès mai: el menyspreament que van tenir sobretot els grecs cap a la dona i l’execrable esclavitud.

Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus; fins i tot el filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.

La família per tal de ser completa, ha d’estar composta per lliures i per esclaus. En efecte, la propietat és una part integrant de la família, perquè sense els objectes de primera necessitat és impossible viure, o si més no viure bé. No es pot concebre una casa sense certs suplements, dels quals uns són inanimats i altres vius. L’esclau no és més que un suplement animat. Si cada instrument pogués fer el treball per si mateix, si les llançadores actuessin soles i l’arc toqués sol la cítara, el cap de família podria valer-se sense esclaus […] Què és l’esclau? És una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri. ÉS una propietat que viu, un utensili que és un home.

ARISTÒTIL, Política I

Què n’opineu? Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Tenien drets? Es podien alliberar? Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? … Documenteu-vos i doneu a conèixer la vostra recerca i opinió en forma de comentari.

La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta 1962

eneas.jpg

Fitxa tècnica:

Gènere: Fantasia / Aventures

Nacionalitat: Itàlia / França

Director: Giorgio Rivalta

Actors: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Orfei, Giacomo Rossi-Stuart, Gianni Garko, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band, Benito Stefanelli, Nerio Bernardi, Adriano Vitale.

Productor: Albert Band i Giorgio Venturini

Guió: Albert Band i Ugo Liberatore

Fotografia: Angelo Lotti

Música: Giovanni Fusco

Qualificació moral: No recomanada a menors de 13 anys

Duració: 97 minuts.

Sinopsi: Eneas arriba al Laci per fundar una nova pàtria, en una  lliure adaptació dels últims sis cants de l’Eneida de Virgili en forma de pèplum.

Recordeu que a classe de llatí de quart aprenem història amb cinema de romans (tema d’actualitat! i si no us ho creieu llegiu l’article d’aquest cap de setmana de Rosa Montero a Babèlia) i començarem avui pels orígens de Roma amb Eneas quan arriba al Laci a la recerca d’una nova pàtria.  Abans de res, caldria deturar-nos en qui va ser Virgili i quin és el resum de l’Eneida en què es basa la pel·lícula La llegenda d’Eneas. Per a tots i especialment per a aquells que no heu llegit l’Eneida o la seva adaptació, la presentació del professor Luis Inclán us serà de gran ajut per situar-vos ràpidament.

També us recomano els viatges d’Eneas en flash del professor Sebastià Giralt, aquests viatges no apareixen a la pel·lícula ja que aquesta sols es basa en els llibre VII-XII de l’Eneida de Virgili i malauradament no tracta el viatge d’Eneas ni els seus amors amb Dido, ni la baixada al món dels morts.

Ara ja estem a punt per visionar el fragment inicial i després llegireu aquest text en traducció de Miquel Peix de l’Eneida de Virgili (cant VII 45-127), hi comentareu quines diferències i quines semblances hi detecteu entre el fragment de la pel·lícula visionat i la lectura atenta del text? Què us ha semblat l’heroi Eneas interpretat per Steve Reeves? Bla, bla, bla… Us recordo que us havia recomanat els excel·lents articles de J.L. Cano i de Fernando Lillo.

Si algú s’anima a fer-ne un muntatge, pot ser de gran ajut la pàgina de Maria Jesús Espuña.