Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa de Catalunya ràdio En guàrdia, què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?
Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?
“Em diuen que Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).
Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres. Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius: encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:
De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:
collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.
Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)
