Avui és el dia Mundial de l’abolició de l’esclavitud. Malauradament encara hi ha al món gent esclava en el segle XXI. Ja sabeu que sóc una enamorada del món antic, però hi ha dues coses que no he entès mai: el menyspreament que van tenir sobretot els grecs cap a la dona i l’execrable esclavitud.
Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus; fins i tot el filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.
La família per tal de ser completa, ha d’estar composta per lliures i per esclaus. En efecte, la propietat és una part integrant de la família, perquè sense els objectes de primera necessitat és impossible viure, o si més no viure bé. No es pot concebre una casa sense certs suplements, dels quals uns són inanimats i altres vius. L’esclau no és més que un suplement animat. Si cada instrument pogués fer el treball per si mateix, si les llançadores actuessin soles i l’arc toqués sol la cítara, el cap de família podria valer-se sense esclaus […] Què és l’esclau? És una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri. ÉS una propietat que viu, un utensili que és un home.
ARISTÒTIL, Política I
Què n’opineu? Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Tenien drets? Es podien alliberar? Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? … Documenteu-vos i doneu a conèixer la vostra recerca i opinió en forma de comentari.
Χαιρετε,
L’esclavitud és una d’aquestes coses que ha estat present des dels inicis de l’humanitat i de la que la majoria no ens sentim orgullosos. A l’antiga Grècia ja havia esclavitud, però no és rés comparada amb la que va haver a Roma. Es calcula que del milió d’habitants que poblaven la capital de l’imperi, 900000 eren esclaus. Si ampliem aquestes dades a tot l’imperi, ens surt una xifra enorme. No era molt freqüent, però si un esclau havia servit bé als seus amos, se’l podia concedir la llibertat. Molts dels que tenien l’oportunitat de tenir la llibertat la rebutjaven, ja que es consideraven part de la familia a la qual servien després de molts anys amb ella i a més vivien bé. Crec que l’esclau més conegut del cinema i potser de tota la història va ser Espartac, que va fer tremolar a la mateixa Roma amb el seu crit de llibertat.
Χαιρετε!
Els grecs veien l’esclavitud com una perduda de la individualitat o personalitat com a ésser humà. Veien tolerable i amb tota naturalitat que els bàrbars o estrangers anessin esclaus.
La població masculina a la ciutat d’Atenes l’any 440 a.C. s’ha calculat que era d’uns 50.000 ciutadans, 25.000 estrangers i de 80.000 a 100.000 esclaus.
Els estrangers anomenats metecos eren homes lliures amb drets restringits a Atenes i en el Àtica. Per exemple, no podien posseir propietats en el Àtica, ni podien casar-se amb ciutadans o ciutadanes ateneses. Però, podien patrocinar els festivals o festejos de la ciutat i desenvolupar activitats de tipus industrial i el comercial.
Per contra, els esclaus no tenien cap dret legal i eren propietat de l’Estat o d’un individu que l’hi pogués permetre.
A Roma, al principi els esclaus eren com un animal. No tènia ni nom de persona, a ells es dirigien amb l’apel·latiu genèric de “puer”, nen, tingués l’edat que tingués. No tènia drets ni obligacions, ni podia casar-se, ningú es qüestionava la licitud de l’esclavitud, ja que era la mà d’obra barata i necessària de la societat romana. Des de l’any 50 a.c. fins al 150, l’Imperi demandava cada any més de 500.000 esclaus.
Els fills dels esclaus eren il·legítims i propietat de l’amo de la mare, no podien accedir a la propietat privada. Alguns podien disposar d’un “peculium”, estalvis, sempre que l’amo ho permetés. I així, estalviant la possibilitat de comprar la seva llibertat. Uns altres van arribar a desenvolupar treballs d’administració que en principi o realitzava l’amo.
A l’antiga Roma l’esclavitud va tindre un paper molt important ja que els esclaus eran propietat de l’estat o d’algunes persones que podien permetre comprar un esclau. Els esclaus perdien tota humanitat i eran tratat pitjor que animals, eren tractats com objectes! A diferencia dels extrangers que tenien drets restringits els esclaus no tenian cap dret, i un esclau comdenaba a tot el seu llinatje a la esclavitud.
Lamentable que los esclavos hayan sido tratados como objetos, en todos los sentidos..ya sea que eran objetos del manipulo y en la mayoría sin obcion, solo por la mala suerte de nacer supuestamente siendo menos que el otro..eran objetos de la injusticia no tratada, porque eran otros tiempos y no siempre pensaban claramente con la mente.
Por suerte ya no hay mas esclavos en este nuevo siglo, sabiendo que hasta el siglo xx los habia.
Salve,
Jo tampoc he entès mai la humiliació per la qual passaven milers d’esclaus diàriament. Antigament, era normal tenir esclaus i els tractaven com volien, però realment ells mai es van plantejar una societat sense esclaus i era molt normal comerciar amb ells, encara que nosaltres avui en dia ho veiem com una bogeria!
Realment no sabia que Aristòtil va admetre l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic, i no cal dir que estic en complet desacord amb ell!
Els esclaus eren tractats com un objecte, i no tenien drets com a persones que eren.
Ho trobo una completa injustícia i s’hauria d’acabar d’abollir en el món actual!
Xaipete!!
Jo penso que ja al segle XXI em sembla força desagradable que encara hi hagin persones esclaves arreu del món.
Ser esclau a Grècia significava no ser considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà, per exemple, no pagava un deute important. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.
No tenia ni idea que Aristòtil hagues donat per bo l’idea de l’esclavitud ja que era un home molt savi però amb pensament una mica conservador que pensava que els amos tenien poder sobre els esclaus per què eren superiors.
XAIPE!
No entenc com podien tenir esclaus, em pregunto si no els hi feia pena als amos d’aquests que vivissin en unes condicions tant dolentes. Ja podem dir que els grecs i els humans eren molt avançats per l’època però ere societats que pel que veig no tenien gaire empatia. Va costar molt aconseguir la prohibició dels esclaus, ja que només fa un segle que es va abolir, i encara ara, a alguns llocs alguns són tractats com a esclaus. Trobo que és una cosa inmoral.
Χαιρετε!
– Què n’opineu? Tan l’ imperi romà i el grec segueixen vius en l’imaginari col•lectiu com una civilització de gran poder i grandesa. Però, varen ser construïts i funcionaven gràcies al treball dels esclaus , que solien ser persones les quals les seves les terres havien estat conquerides, mai he entès ni entendre aquesta necessitat de tenir esclaus o de fer-ne a persones lliures esclaus en cap etapa de la història de la humanitat, però no obstant sobretot el l’època romana recordem persones molt importants per a la successió d’aquella època però no li donem un paper important al esclau el que realment va fer i construir aquelles èpoques la romana i la grega de la qual ho hem heretat tot. Em sorprèn molt que una persona com Aristòtil que per a la seva època tenia unes ideologies bastant diferents a les d’aquelles circumstancies.
– Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Els esclaus feien treballs molt diversos ; de fet, no n’hi havia cap específicament servil .S’ocupaven en l’administració com a secretaris , mestres i botxins, o treballaven sobretot en tallers : artesans i comerciants compraven almenys un esclau i li ensenyaven el seu ofici amb l’esperança de retirar-se i viure de la feina d’aquest . Alguns amos deixaven treballar pel seu compte als seus esclaus , que només estaven obligats a pagar una renda fixa . També hi havia nombrosos esclaus domèstics, que se’ls donava un nom, per això els esclaus eren enterrats en la sepultura familiar.
– Tenien drets? Es podien alliberar? Els esclaus tenien molt pocs drets i estaven a mercè dels seus propietaris .L’amo tenia el poder de decidir sobre la vida i la mort del seu servent .Un esclau podia comprar la seva llibertat, però això era una cosa molt difícil d’aconseguir , ja que no tenia dret a la propietat i era molt probable que tampoc disposés de paga . Sovint , el senyor havia d’atorgar a l’esclau la seva llibertat. Això podia ser degut a qualsevol motiu , però normalment es feia pel lliurament de l’esclau o pels seus llargs anys de servei. Es precisava d’una cerimònia pública on el senyor oficialment alliberava a l’esclau tocant el seu cap amb un bastó. A l’ esclau alliberat se li cridava llibert .
– Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? He estat fent recerca sobre aurea dicta i he trobat que la traducció literal seria “la causa de la guerra”, però malauradament no he trobat res sobre que els esclaus es revoltessin.
– Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? Sí, Espartaco, una història d ela qual s’han fet moltes versions, com ara la serie Spartacus, la pelicula Yo soy Espartaco del 1960. És l’història de Espartaco que era un esclau traci que va ser venut com a gladiador a Léntulo Batiato . A Itàlia va promoure i va dirigir la rebel•lió dels esclaus ( 73-71 aC ) contra la República romana . A mesura que recorrien el país , innombrables esclaus s’anaven sumant a la rebel•lió. Espartaco intentarà arribar amb el seu exèrcit al sud d’Itàlia per embarcar-se amb rumb a casa seva.
Xaipe!
Mai he entès la humiliació per la qual passaven tants d’esclaus diàriament. Antigament, era normal tenir esclaus i els tractaven com volien, però realment ells mai es van plantejar una societat sense esclaus i era molt normal comerciar amb ells, perque els veien com gent que no tenia res i no valia res, però si que donava una mica d’ajuda econòmica si els venies,encara que nosaltres avui en dia ho veiem com una bogeria!
Realment no sabia que Aristòtil va admetre l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic, i no cal dir que estic en complet desacord amb ell!
Els esclaus eren tractats com un objecte, i no tenien drets com a persones que eren.
Ho trobo una completa injustícia i s’hauria d’acabar d’abollir en el món actual!
Xaipete
Em sembla molt impactant que un filòsof com Aristòtil pogués arribar a teoritzar que la relació amo-esclau és tan natural com la vida mateixa, i postular que un esclau és un bé necessari al igual que qualsevol altre utensili necessari per la vida de l’home lliure. No crec que estigui utilitzant un argument racional. Puc entendre que li sembles un fet totalment normal i quotidià ja que la societat en la qual va néixer així ho veia però em costa entendre que pogués arribar a dir que un esclau és un suplement animat, de manera que gairebé sembla que l’esclau no sigui considerat ni tan sols persona… Sé que ens separen mil·lennis i que és difícil equiparar els nostres punts de vista però per mi és una cosa tan estranya…
Xaipe!!
El fet de que persones importants de fa anys , com Aristòtil,pensesin que l’esclavitud era algo natural, em fa donarme’n compte de que les persones d’avans i ara som completament diferents en la manera de pensar i actuar sobretot. Avui dia ens sembla impactant quan es parla d’esclaus i coses així; però, oi que hi ha gent que té una dona de feienes a casa? Seria més o menys relatiu, una esclava d’avui dia, no?
En fi, l’esclavitud és de les pitjor coses que han pogut existir mai.
Xaipe!!
L’esclavitud, per mala sort, encara segueix existint i pels grecs era una cosa comuna i molt normal, veien els esclaus com una força de treball.
L’esclavitud de l’antiga Grècia i de l’antiga Roma es situaven en el esglaó més baix de les classes socials. Els esclaus van ser essencial pel desenvolupament econòmic i social ja que realitzaven la majoria, per no dir totes, les feines dels seus amos ja que es dedicaven a servi-los.
Els esclaus no tenien cap mena de dret i només podien ser lliures, en el cas de Roma, podien ser lliures quan morien, que l’alliberaven perquè tingués un enterrament de persona lliure. També podien alliberar-se amb la mort del seu amo, si aquest en el testament afirmava que els alliberava com a forma de generositat, podien comprar la seva llibertat o per declaració davant d’un magistrat.
Respecte l’alliberament a Grècia, els informals es duien a terme amb la presència de testimonis, cosa que portava als ciutadans a alliberar els seus esclaus en plena representació teatral o en mig de la deliberació d’un tribunal. Podia ser que l’amo donés una llibertat parcial, l’emancipat podia ser sotmès a unes d’obligacions del seu antic propietari, o total, que l’esclau era protegit jurídicament si l’amo volia tornar a convertir-lo en el seu esclau.
Ser esclau a Roma http://www.romanorumvita.com/?p=7343&lang=ca
XAIPETE!
Crec de manera ferma que l’esclavitud és totalment inadmisible! Tots els homes som humans, visquis on visquis, sigui quina sigui la teva condició social, no és posible que la gent digui que un esclau “no és més que un suplement animat”. Per molt que l’Antiga Grècia ho veiès com algo natural, és inhumà i bastant anti-natural.
Crec que els esclaus només podien ser alliberats quan morien, o a Grècia amb la deliberació d’un tribunal.
Xaipe!
Tenint en compte l’època en la qual va viure Aristòtil es pot entendre el seu pensament, però és xocant que una persona com és aquest filòsof, els seus pensaments els quals encara ara s’estudien, pogués tenir aquesta mentalitat sobre els esclaus. Com ja he dit cal tenir en compte la societat amb la qual vivia.
Encara ara en alguns països existeix l’esclavitud, sí en el segle XXI, a vegades sembla mentida que siguem una societat avançada.
XAIPE!!!
Per ells era molt normal l’esclavitud, ja que havien viscut sempre amb esclaus. Si haguessin viscut en la nostra època, no haguessin pensat igual. Jo crec que l’esclavitud es inhumana. I encara que pensem que l’esclavatge s’abolí, no es veritat encara hi ha països que tenen esclavatge, quan suposadament hem evolucionat i em millorat.
Salve!
Aquests temes, els odio, no m’agraden gens com una persona pot arribar a pensar que una persona és superior que un altre i que per aquest fet han de ser tan cruels i treure-li els drets humans. És tòxic.
I més tòxic, quan es tracta d’un filòsof com Aristòtil, que arribes a teoritzar la relacio entre l’amo i l’esclau, que digui que és natural??!! És flipant, de veritat que em treuen de pullagera la gent així. Que digui que un esclau és un objecte, que no es persona, que és un bé necessari al igual que qualsevol altre cosa “necessària” per la vida de l’home LLIURE. Que passa? Que ells no tenien mans? Que no sabien fer les coses per ells solets? No se, considero que ell parlava de la racionalitat no? Doncs ell aquí, no és gens racional, gent que pensa així té un pensament que és escòria.
XAIPETE!
Els antics l’esclavitud la justificaven perquè entenien l’esclau com una part de la familia que encara que el tratesin diferent no el conseguien com una propietat i creien que alguns havien nascut per ser esclaus i altres per ser amos.
La primera pregunta que se m’ha plantejat és com se’ls atorgava a algú el paper d’esclau: Una persona podia arribar a ser esclava en haver estat vençut a la guerra, per a haver estat capturat (és el cas, per exemple, d’en Màximo de la pel·lícula Gladiator, ambientada a l’Antiga Roma, el protagonista és capturat en haver estat trobat inconscient) o per haver nascut fill d’esclaus. Els esclaus eren tractats com objectes i no tenien cap dret, tampoc, eren considerats ciutadans. La llibertat podia ser atorgada a causa de l’afecte que l’amo tingués a l’esclau, encara que aquesta raó era molt minoritària. Un esclau també podia comprar la seva llibertat, ja sigues amb els diners que havia estalviat mendicant per la cuitat, amb els diners que, en algun, i pocs casos, l’amo li oferia com a recompensa pel seu treball o també podia ser alliberat per la seva família. En el cas de la pel·lícula Gladiator, en Màximo, un cop és capturat i fet esclau, amb la finalitat d’entretenir als ciutadans actuant com a gladiador, s’esforça en les seves lluites per a guanyar el seu prestigi i admiració i, d’aquesta manera, ser alliberat. Els esclaus sempre estaven subordinats pel seu amo a excepció d’unes dates, les festes de la Saturnalia festivitat que, podríem dir, és la predecessora del Nadal. La Saturnalia era una festa que se celebrava a l’Antiga Roma el 17 de Desembre en honor a Saturn, déu de l’agricultura, però que, finalment, s’acabaria allargant fins al dia 23.
Aquesta festivitat significava la fi d’una llarga temporada de treball que acabava amb la sembra de les llavors, que no brotaven fins a primavera, i l’expectació d’una bona collita protegida per Saturn.
Terminades les tasques del camp tothom, incloent-hi els esclaus i els criminals que eren alliberats, festejava en una festa desenfrenada, hi havia banquets, es feien regals i, fins i tot, en alguns casos, els esclaus eren servits per als seus amos en un intercanvi de papers.
Quant a la meva opinió sobre l’esclavisme, em sembla molt fort que es donessin aquests casos, igual que m’ho sembla, el pensament del filòsof Aristòtil, el qual, ha servit a la societat al llarg del temps, de manera absurda, per a justificar l’esclavisme, per exemple, el darwinisme lligat directament amb el racisme, estava molt estès durant els anys 20 del segle anterior, aquest corrent també sostenia la idea que hi havia humans de menys categoria que els altres per naturalesa i, per tant, podien estar subordinats i eren tractats com animals, éssers, que devien, com si est tractés d’un favor, ser civilitzats pels ciutadans de ple dret, els blancs i, és que, aquest fet no ens queda tan lluny, encara hi ha racisme i arreu del món, hi ha tràfic de persones, treballs forçats…
Això que va presentar la societat grega en aquell moment, i altres societats, potser hi havia gent que no estava acord amb els que es feia, però és normal que ningú es posi en contra d’ells, ja que poden matar a la seva família o destruir-lo totalment.
Les injustícies que presenciaven els esclaus, eren tortures inhumanes, eren tant com tortures físiques com mentals i les presenciaven constantment. No sé com una persona put fer mal a una altra persona, només pel fet de ser un altre país o per una altra ideologia diferent de la que ells no estan acord o per no ser com ell. Si tenir el color diferent, ser d’un altre país o d’unes idees diferents de la majoria de la societat, sincerament prefereixo la mort a vans que la humiliació.
Els antics grecs justificaven l’esclavitud i la consideraven una cosa molt normal. Hi havia qui naixia amo i qui naixia esclau. Per a noslatres resulta escandalós que un filòsof com Aristòtil considera l’esclau com un objecte de casa, l’única diferència entre una escombra i ell és que ell és un ésser viu.
Però també considero que no podem perdre de vista que estem parlant del pensament d’un filòsof de fa 2.400 anys. Afortunadament hem evolucionat. Però encara ens queda molt per fer: som al 2021 i què podem dir de la xenofòbia? i de tots els pensaments racistes?
Encara queda mooolt per fer.
L’esclavitut ha estat present en moltes societats durant moltes èpoques. Tot i aixi, avui en dia som plenament conscients de que l’esclavitut és un fet que mai hauria d’haver existit.
Però en la societat grega, l’esclavitut estava totalment normalitzada. Els antics grecs no podien imaginar una societat sense esclaus i amos, simplement creien que era el seu destí.
Els esclaus de l’antiga Grècia realitzaven la majoria de les feines dels seus amos, ja que es dedicaven a servir-los. L’esclavitud era una cosa molt normal i podies néixer esclau.
Els esclaus tenien cap mena de dret i només podien ser lliures quan morien. Presenciaven injustícies i maltractaments dia a dia. Actualment les coses han canviat bastant, però han de seguir canviant.
A l’antiga Roma l’esclavitud va tindre un paper molt important ja que els esclaus eran propietat de l’estat o d’algunes persones que podien permetre comprar un esclau. Els esclaus perdien tota humanitat i eran tratat pitjor que animals, eren tractats com objectes.
Els esclaus eren símbol de poder i superioritat en l’atiga Roma. La vida d’un esclau depenia del treball que el seu amo l’assignessi però sempre era uns vida de penúries i sofriment.
Eren propietat dels amos completament i no tenien cap dret jurídic i tampoc tenien dret de formar una família.
Podien aconseguir la llibertat de diferents maneres: la primera era al morir ells, una altre manera era amb la mort del seu amo. També podien comprar la seva llibertat o fent una declaració devant el magistrat defensant la seva llibertat.
Actualment nosaltres considerem que la esclavitud és un cosa horrible que encara en alguns llocs del món existeix, hem de treballar per aconseguir la llibertat de tothom i que tots tinguem els mateixos drets.
A l’antiga Roma l’esclavitud va tindre un paper molt important ja que els esclaus eran propietat de l’estat o d’algunes persones que podien permetre comprar un esclau. Els esclaus perdien tota humanitat i eran tratat pitjor que animals, eren tractats com objectes. Aristòtil va admetre l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic, i no cal dir que estic en complet desacord amb ell.
L’esclavitud estava totalment normalitzada a la societat grega, fins i tot consideraven els esclaus part de la familia (tot i que no eran tractas amb les mateixes condicions).
El fet de ser captat, de nèixer pobre, de nèixer fill d’esclau o de tenir una altre procedència, no hauría de dicatminar mai si ets considerat inferior a un altre persona o no.
Per tant ,tampoc s’hauria de tractar a ningú com a propietat d’un altre.
L’esclavitud era una cosa molt normal, a més tenir esclaus significava tenir poder, obviament els esclaus eren tractats de molt males maneres iclús pitjor que animals.
L’esclavitut era una cosa normal en la vida quotidiana de l’antiga Grècia i de l’antiga Roma, ja que si eres nascut en una familia d’esclaus era molt poc probable que poguessis canviar de clase social i viure una millor vida.
Els antics justificaven l’esclavitud perquè segurament ells tenien esclaus i tenir esclaus els hi beneficiava en tots el sentits, tant políticament, socialment o econòmicament.