Avui és el dia Mundial de l’abolició de l’esclavitud. Malauradament encara hi ha al món gent esclava en el segle XXI. Ja sabeu que sóc una enamorada del món antic, però hi ha dues coses que no he entès mai: el menyspreament que van tenir sobretot els grecs cap a la dona i l’execrable esclavitud.
Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus; fins i tot el filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.
La família per tal de ser completa, ha d’estar composta per lliures i per esclaus. En efecte, la propietat és una part integrant de la família, perquè sense els objectes de primera necessitat és impossible viure, o si més no viure bé. No es pot concebre una casa sense certs suplements, dels quals uns són inanimats i altres vius. L’esclau no és més que un suplement animat. Si cada instrument pogués fer el treball per si mateix, si les llançadores actuessin soles i l’arc toqués sol la cítara, el cap de família podria valer-se sense esclaus […] Què és l’esclau? És una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri. ÉS una propietat que viu, un utensili que és un home.
ARISTÒTIL, Política I
Què n’opineu? Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Tenien drets? Es podien alliberar? Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? … Documenteu-vos i doneu a conèixer la vostra recerca i opinió en forma de comentari.
Χαιρετε,
L’esclavitud és una d’aquestes coses que ha estat present des dels inicis de l’humanitat i de la que la majoria no ens sentim orgullosos. A l’antiga Grècia ja havia esclavitud, però no és rés comparada amb la que va haver a Roma. Es calcula que del milió d’habitants que poblaven la capital de l’imperi, 900000 eren esclaus. Si ampliem aquestes dades a tot l’imperi, ens surt una xifra enorme. No era molt freqüent, però si un esclau havia servit bé als seus amos, se’l podia concedir la llibertat. Molts dels que tenien l’oportunitat de tenir la llibertat la rebutjaven, ja que es consideraven part de la familia a la qual servien després de molts anys amb ella i a més vivien bé. Crec que l’esclau més conegut del cinema i potser de tota la història va ser Espartac, que va fer tremolar a la mateixa Roma amb el seu crit de llibertat.
Χαιρετε!
Els grecs veien l’esclavitud com una perduda de la individualitat o personalitat com a ésser humà. Veien tolerable i amb tota naturalitat que els bàrbars o estrangers anessin esclaus.
La població masculina a la ciutat d’Atenes l’any 440 a.C. s’ha calculat que era d’uns 50.000 ciutadans, 25.000 estrangers i de 80.000 a 100.000 esclaus.
Els estrangers anomenats metecos eren homes lliures amb drets restringits a Atenes i en el Àtica. Per exemple, no podien posseir propietats en el Àtica, ni podien casar-se amb ciutadans o ciutadanes ateneses. Però, podien patrocinar els festivals o festejos de la ciutat i desenvolupar activitats de tipus industrial i el comercial.
Per contra, els esclaus no tenien cap dret legal i eren propietat de l’Estat o d’un individu que l’hi pogués permetre.
A Roma, al principi els esclaus eren com un animal. No tènia ni nom de persona, a ells es dirigien amb l’apel·latiu genèric de “puer”, nen, tingués l’edat que tingués. No tènia drets ni obligacions, ni podia casar-se, ningú es qüestionava la licitud de l’esclavitud, ja que era la mà d’obra barata i necessària de la societat romana. Des de l’any 50 a.c. fins al 150, l’Imperi demandava cada any més de 500.000 esclaus.
Els fills dels esclaus eren il·legítims i propietat de l’amo de la mare, no podien accedir a la propietat privada. Alguns podien disposar d’un “peculium”, estalvis, sempre que l’amo ho permetés. I així, estalviant la possibilitat de comprar la seva llibertat. Uns altres van arribar a desenvolupar treballs d’administració que en principi o realitzava l’amo.
A l’antiga Roma l’esclavitud va tindre un paper molt important ja que els esclaus eran propietat de l’estat o d’algunes persones que podien permetre comprar un esclau. Els esclaus perdien tota humanitat i eran tratat pitjor que animals, eren tractats com objectes! A diferencia dels extrangers que tenien drets restringits els esclaus no tenian cap dret, i un esclau comdenaba a tot el seu llinatje a la esclavitud.
Lamentable que los esclavos hayan sido tratados como objetos, en todos los sentidos..ya sea que eran objetos del manipulo y en la mayoría sin obcion, solo por la mala suerte de nacer supuestamente siendo menos que el otro..eran objetos de la injusticia no tratada, porque eran otros tiempos y no siempre pensaban claramente con la mente.
Por suerte ya no hay mas esclavos en este nuevo siglo, sabiendo que hasta el siglo xx los habia.
Salve,
Jo tampoc he entès mai la humiliació per la qual passaven milers d’esclaus diàriament. Antigament, era normal tenir esclaus i els tractaven com volien, però realment ells mai es van plantejar una societat sense esclaus i era molt normal comerciar amb ells, encara que nosaltres avui en dia ho veiem com una bogeria!
Realment no sabia que Aristòtil va admetre l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic, i no cal dir que estic en complet desacord amb ell!
Els esclaus eren tractats com un objecte, i no tenien drets com a persones que eren.
Ho trobo una completa injustícia i s’hauria d’acabar d’abollir en el món actual!
Xaipete!!
Jo penso que ja al segle XXI em sembla força desagradable que encara hi hagin persones esclaves arreu del món.
Ser esclau a Grècia significava no ser considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà, per exemple, no pagava un deute important. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.
No tenia ni idea que Aristòtil hagues donat per bo l’idea de l’esclavitud ja que era un home molt savi però amb pensament una mica conservador que pensava que els amos tenien poder sobre els esclaus per què eren superiors.
XAIPE!
No entenc com podien tenir esclaus, em pregunto si no els hi feia pena als amos d’aquests que vivissin en unes condicions tant dolentes. Ja podem dir que els grecs i els humans eren molt avançats per l’època però ere societats que pel que veig no tenien gaire empatia. Va costar molt aconseguir la prohibició dels esclaus, ja que només fa un segle que es va abolir, i encara ara, a alguns llocs alguns són tractats com a esclaus. Trobo que és una cosa inmoral.
Χαιρετε!
– Què n’opineu? Tan l’ imperi romà i el grec segueixen vius en l’imaginari col•lectiu com una civilització de gran poder i grandesa. Però, varen ser construïts i funcionaven gràcies al treball dels esclaus , que solien ser persones les quals les seves les terres havien estat conquerides, mai he entès ni entendre aquesta necessitat de tenir esclaus o de fer-ne a persones lliures esclaus en cap etapa de la història de la humanitat, però no obstant sobretot el l’època romana recordem persones molt importants per a la successió d’aquella època però no li donem un paper important al esclau el que realment va fer i construir aquelles èpoques la romana i la grega de la qual ho hem heretat tot. Em sorprèn molt que una persona com Aristòtil que per a la seva època tenia unes ideologies bastant diferents a les d’aquelles circumstancies.
– Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Els esclaus feien treballs molt diversos ; de fet, no n’hi havia cap específicament servil .S’ocupaven en l’administració com a secretaris , mestres i botxins, o treballaven sobretot en tallers : artesans i comerciants compraven almenys un esclau i li ensenyaven el seu ofici amb l’esperança de retirar-se i viure de la feina d’aquest . Alguns amos deixaven treballar pel seu compte als seus esclaus , que només estaven obligats a pagar una renda fixa . També hi havia nombrosos esclaus domèstics, que se’ls donava un nom, per això els esclaus eren enterrats en la sepultura familiar.
– Tenien drets? Es podien alliberar? Els esclaus tenien molt pocs drets i estaven a mercè dels seus propietaris .L’amo tenia el poder de decidir sobre la vida i la mort del seu servent .Un esclau podia comprar la seva llibertat, però això era una cosa molt difícil d’aconseguir , ja que no tenia dret a la propietat i era molt probable que tampoc disposés de paga . Sovint , el senyor havia d’atorgar a l’esclau la seva llibertat. Això podia ser degut a qualsevol motiu , però normalment es feia pel lliurament de l’esclau o pels seus llargs anys de servei. Es precisava d’una cerimònia pública on el senyor oficialment alliberava a l’esclau tocant el seu cap amb un bastó. A l’ esclau alliberat se li cridava llibert .
– Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? He estat fent recerca sobre aurea dicta i he trobat que la traducció literal seria “la causa de la guerra”, però malauradament no he trobat res sobre que els esclaus es revoltessin.
– Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? Sí, Espartaco, una història d ela qual s’han fet moltes versions, com ara la serie Spartacus, la pelicula Yo soy Espartaco del 1960. És l’història de Espartaco que era un esclau traci que va ser venut com a gladiador a Léntulo Batiato . A Itàlia va promoure i va dirigir la rebel•lió dels esclaus ( 73-71 aC ) contra la República romana . A mesura que recorrien el país , innombrables esclaus s’anaven sumant a la rebel•lió. Espartaco intentarà arribar amb el seu exèrcit al sud d’Itàlia per embarcar-se amb rumb a casa seva.
Xaipe!
Mai he entès la humiliació per la qual passaven tants d’esclaus diàriament. Antigament, era normal tenir esclaus i els tractaven com volien, però realment ells mai es van plantejar una societat sense esclaus i era molt normal comerciar amb ells, perque els veien com gent que no tenia res i no valia res, però si que donava una mica d’ajuda econòmica si els venies,encara que nosaltres avui en dia ho veiem com una bogeria!
Realment no sabia que Aristòtil va admetre l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic, i no cal dir que estic en complet desacord amb ell!
Els esclaus eren tractats com un objecte, i no tenien drets com a persones que eren.
Ho trobo una completa injustícia i s’hauria d’acabar d’abollir en el món actual!
Xaipete
Em sembla molt impactant que un filòsof com Aristòtil pogués arribar a teoritzar que la relació amo-esclau és tan natural com la vida mateixa, i postular que un esclau és un bé necessari al igual que qualsevol altre utensili necessari per la vida de l’home lliure. No crec que estigui utilitzant un argument racional. Puc entendre que li sembles un fet totalment normal i quotidià ja que la societat en la qual va néixer així ho veia però em costa entendre que pogués arribar a dir que un esclau és un suplement animat, de manera que gairebé sembla que l’esclau no sigui considerat ni tan sols persona… Sé que ens separen mil·lennis i que és difícil equiparar els nostres punts de vista però per mi és una cosa tan estranya…
Xaipe!!
El fet de que persones importants de fa anys , com Aristòtil,pensesin que l’esclavitud era algo natural, em fa donarme’n compte de que les persones d’avans i ara som completament diferents en la manera de pensar i actuar sobretot. Avui dia ens sembla impactant quan es parla d’esclaus i coses així; però, oi que hi ha gent que té una dona de feienes a casa? Seria més o menys relatiu, una esclava d’avui dia, no?
En fi, l’esclavitud és de les pitjor coses que han pogut existir mai.
Xaipe!!
L’esclavitud, per mala sort, encara segueix existint i pels grecs era una cosa comuna i molt normal, veien els esclaus com una força de treball.
L’esclavitud de l’antiga Grècia i de l’antiga Roma es situaven en el esglaó més baix de les classes socials. Els esclaus van ser essencial pel desenvolupament econòmic i social ja que realitzaven la majoria, per no dir totes, les feines dels seus amos ja que es dedicaven a servi-los.
Els esclaus no tenien cap mena de dret i només podien ser lliures, en el cas de Roma, podien ser lliures quan morien, que l’alliberaven perquè tingués un enterrament de persona lliure. També podien alliberar-se amb la mort del seu amo, si aquest en el testament afirmava que els alliberava com a forma de generositat, podien comprar la seva llibertat o per declaració davant d’un magistrat.
Respecte l’alliberament a Grècia, els informals es duien a terme amb la presència de testimonis, cosa que portava als ciutadans a alliberar els seus esclaus en plena representació teatral o en mig de la deliberació d’un tribunal. Podia ser que l’amo donés una llibertat parcial, l’emancipat podia ser sotmès a unes d’obligacions del seu antic propietari, o total, que l’esclau era protegit jurídicament si l’amo volia tornar a convertir-lo en el seu esclau.
Ser esclau a Roma http://www.romanorumvita.com/?p=7343&lang=ca
XAIPETE!
Crec de manera ferma que l’esclavitud és totalment inadmisible! Tots els homes som humans, visquis on visquis, sigui quina sigui la teva condició social, no és posible que la gent digui que un esclau “no és més que un suplement animat”. Per molt que l’Antiga Grècia ho veiès com algo natural, és inhumà i bastant anti-natural.
Crec que els esclaus només podien ser alliberats quan morien, o a Grècia amb la deliberació d’un tribunal.
Xaipe!
Tenint en compte l’època en la qual va viure Aristòtil es pot entendre el seu pensament, però és xocant que una persona com és aquest filòsof, els seus pensaments els quals encara ara s’estudien, pogués tenir aquesta mentalitat sobre els esclaus. Com ja he dit cal tenir en compte la societat amb la qual vivia.
Encara ara en alguns països existeix l’esclavitud, sí en el segle XXI, a vegades sembla mentida que siguem una societat avançada.
XAIPE!!!
Per ells era molt normal l’esclavitud, ja que havien viscut sempre amb esclaus. Si haguessin viscut en la nostra època, no haguessin pensat igual. Jo crec que l’esclavitud es inhumana. I encara que pensem que l’esclavatge s’abolí, no es veritat encara hi ha països que tenen esclavatge, quan suposadament hem evolucionat i em millorat.
Salve!
Aquests temes, els odio, no m’agraden gens com una persona pot arribar a pensar que una persona és superior que un altre i que per aquest fet han de ser tan cruels i treure-li els drets humans. És tòxic.
I més tòxic, quan es tracta d’un filòsof com Aristòtil, que arribes a teoritzar la relacio entre l’amo i l’esclau, que digui que és natural??!! És flipant, de veritat que em treuen de pullagera la gent així. Que digui que un esclau és un objecte, que no es persona, que és un bé necessari al igual que qualsevol altre cosa “necessària” per la vida de l’home LLIURE. Que passa? Que ells no tenien mans? Que no sabien fer les coses per ells solets? No se, considero que ell parlava de la racionalitat no? Doncs ell aquí, no és gens racional, gent que pensa així té un pensament que és escòria.