Category Archives: Llatí 4t ESO

Gladiador, el vídeo motivacional

Mercè Otero m’ha donat a conèixer un vídeo motivacional d’autoajuda, de fa uns quants anys, amb imatges de la pel·lícula Gladiator. Lluny de criticar els artífexs del vídeo de Gladiator que van visionar els jugadors del Barça abans de guanyar la 3a Champions, em pot servir per motivar-vos en aquest final de curs: força per a la selectivitat, força per als exàmens de primer de batxillerat de la setmana vinent, força pel projecte de recerca de quart, força pel crèdit de síntesi.

Ànims, campions i campiones, i endavant que aquest curs ja s’acaba! Persevera, per severa, per se vera!

Cavalleria romana a Tàrraco Viva

 cavalleria_01.jpg

Per segon any consecutiu, Timetrotter, un grup alemany especialitzat en demostracions de cavalleria antiga, va oferir el passat diumenge 31 de maig al camp de futbol el Roqueral al públic de Tàrraco Viva unes exhibicions de parada i de lluita amb una unitat de cavalleria legionària romana. Realment va ser tota una demostració d’habilitat  amb bells cavalls de la Camarga. 

Els romans llogaven la cavalleria a pobles habituats a lluitar a cavall, en tenim un exemple en els contingents de cavalleria germànica i gàl·lica emprats per Cèsar a la guerra de les Gàl·lies. La cavalleria a les legions romanes s’utilitzava sobretot per tasques de reconeixement, comunicació i enllaç. No obstant això, a partir de l’alt Imperi es crearen unitats específiques per aglutinar els cossos de cavalleria, les alae. En les restes arqueològiques dels campaments d’aquestes unitats, s’ha trobat abundant material (màscares, utensilis per als cavalls i altres restes) que han permès al grup Timetrotter fer les seves fidels reconstruccions  pel que fa a l’armament i al vestuari.

A més de la cavalleria legionària, hi havia la cavalleria esportiva els esports de la qual es deien hippica gymnasia. Consistien en una sèrie d’exercicis de destresa, de gran lluïment, realitzats amb javelines de colors. Tant el genet com el cavall, anaven molt guarnits i destacaven les màscares que tapaven tota la cara del genet i de vegades del cavall. A Anglaterra i a Alemanya s’han localitzat nombroses troballes arqueològiques d’aquests guarniments.

Tot seguit podeu visionar un tastet del que va ser la demostració de cavalleria romana per Timetrotter a Tàrraco Viva:

Tàrraco Viva al Telenotícies

Telenotícies 30 de maig de 2009  

Si us heu perdut (jo sí que hi he anat!) aquest any el festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva, aquí us deixo un petit tastet en què sabreu si els romans tenien estreps i com indicaven la mort o perdonaven la vida als gladiadors. Amb quins gests ho feien? Sabeu de qui és el quadre d’on prové l’error de les pel·lícules d’indicar l’ordre de matar el vençut amb el polze cap a terra?

Pollice verso

Gladiator estimulà el Barça a Roma

 

Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.

La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a  El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.

Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!

En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!

Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):

 

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.

Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!

Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!

(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)

Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!

Els romans i la gestió de l’aigua

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/aqueducte.swf" width="460" height="320"/]

 

Aquesta animació sobre els aqüeductes i les canalitzacions romanes forma part d’un audiovisual més ample que tracta el cicle de l’aigua i els usos històrics fets per diferents civilitzacions. Va ser un encàrrec divulgatiu de l’extingida Confederación Hidrográfica del Sur, l’actual agència andalusa de l’aigua.

Procònsol de la Tarraconensis?

20090523elpepivin_2.jpg 

De què fa humor Forges en El  País de dissabte 23 de maig de 2009 a l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament europeu? 

 En temps de la República romana, els procònsols acostumaven a ser excònsols nomenats governadors provincials.

La Hispania Citerior Tarraconensis amb capital a Tàrraco (Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) fou el 27 aC per decisió de l’emperador August província imperial amb rang consular, mentre que Lusitània amb capital a Emèrita Augusta (Colonia Iulia Augusta Emerita) era imperial amb rang pretori i la Bètica, amb capital a Còrdova (Corduba Colonia Patricia) senatorial amb rang pretori. El governador de la Tarraconensis era el Legatus Augusti pro Praetore Prouinciae Hispaniae Citerioris Tarraconensis i tenia el seu officcium a Tàrraco amb tres llegats, al cap de tres legions, que en temps de Calígula es van reduir a dos i a un en temps de Neró.

Ateses les grans dimensions de la província Tarraconensis (val a recordar que abastava les dues terceres parts de la Península Ibèrica), el governador  va rebre com auxiliars en l’administració de justícia, nomenats directament per l’emperador, set llegats, els legati iuridici, al capdavant dels respectius conuentus iuridicus.

Visitant virtualment el Colosseu

Aquests dies sentirem parlar molt de la final de la Champions que s’ha de jugar a l’Estadi Olímpic de Roma, recinte inicialment construït per Mussolini el 1938 i remodelat parcialment per als Jocs Olímpics de 1960. És probable que molts comentaristes i articulistes de premsa es refereixin al recinte amb expressions com “Colosseu romà”, “Colosseu de la pilota” o similars, fent un paral·lelisme entre l’Estadi Olímpic i l’autèntic Colosseu, edificat per ordre de l’emperador Vespasià cap el 70 dC. Segurament, la majoria d’afortunats que acudiran a la final ho faran amb un pla de viatge massa ajustat per dedicar el temps a redescobrir l’ingent patrimoni històric romà. Tot i que res no pot substituir la vivència directe dels llocs i els esdeveniments, gràcies a les noves tecnologies, avui disposem d’un ampli catàleg de recursos web per viatjar i visitar virtualment llocs d’interès de tot el planeta, proporcionant-nos una experiència molt fidedigna a la real.

Una d’aquestes experiències virtuals la podem viure visitant 360cities.net. Aquest portal acull la captació fotogràfica de milers d’indrets a través de panoràmiques esfèriques en alta resolució, fetes per fotògrafs professionals i aficionats que han posat els seus treballs a disposició de tothom. L’exploració d’aquestes imatges es fa a través d’un visor que ens permet controlar paràmetres com el zoom, el sentit i la velocitat del gir vertical-horitzontal, així com saltar a d’altres captacions pròximes a l’indret. Aquesta aplicació també s’integra en Google Earth, el programa en local del gegant americà que ens permet volar i visitar la terra i part del firmament i dels fons marins.

Per a aquells que la final de la Champions a Roma no doni més de sí, tot seguit teniu un magnífic treball sobre el Colosseu i els seus voltants del fotògraf alemany Jürgen Diemer. Per accedir als controls panoràmics s’ha de clicar sobre “show controls”.

Cliqueu aquí, si ho voleu veure en el lloc oficial a plena resolució.

Villa Primilia

 imperioromano.com

 

Primilius est dominus Romanus, qui in magna villa inter vineas habitat. Cuis vir est? Vir Iuliae est. Iulia matrona est. Quid matrona est? Matrona est uxor quae liberos habet. Primilius Iuliaque duos liberos habent, Marcum  filium et Valeriam filiam, et multos servos et multas ancillas. Primilius magnam pecuniam habet. In magna et pulchra villa cum familia sua habitat. Servi et ancillae cum Primilii familia vivunt. Villa Primilii ruri est, haud procul a Barcinone. In Hispania multae familiae villas rusticas habebant. Primilius frater habet: Talianus quoque villam habet cum cella vinaria.

In media villa atrium est. Atrium praecipuus domi locus, magna quadratae formae aula est, cuius medium tectum perforatum est: compluvium appellabant. Pluviae aquae de caelo cadunt in impluvium quod aquam recipit et in cisternam ducit. In atrium lararium est. Primilius pius est et deos deasque colit. Iulia et liberi quoque deos colunt. Barcinone templum est.

Circum atrium multa cubicula sunt, et magna et parva. Apud cubicula sunt alae, duo vacua spatia in extremis atrii locis. In Primilii villa  culina, balnea et latrina sunt. Balnea magna et pulchra est. In domibus balnea rara sunt.  Primilius cum familia sua in triclinium prandet et cenat.

Post atrium tablinum et peristylum apparent. In tablino documenta privata sua et multos libros servat.

Primilius antiquos novosque libros amat. Boni et pulchri libri eum delectant. Etiam Marcus et Valeria libros amant. Pueri in peristylo ludunt. Peristylum esse solet magna aula, hortus pulcher atque amoenus, columnis circumdatus, cuius medius locus, marmoreis statuis ornatus. Primilius multas statuas habet.  In villis rusticis saepe magnifici horti erant, qui magnis arboribus et pulchris floribus abundabant. In Primilii villae horto multae rosae et pini et cyparissi sunt. Dominus multos equos et magnas greges caprarum et ovium habet.

Marcum et Valeriam Iulia domi educabat; fabulas de praeclaris romanis narrabat et ita mores conformabat. Primilius quoque filium saepe secum in agros ducebat et natare, equitare et feras captare docebat. Ita Marcum audacem et robustum faciebat. 

 

Què prové de villa romana Primiliani? i de villa Taliani? Què en sabem de les vil·les romanes? Quina altra vil·la romana hi havia al Maresme?