Category Archives: Llatí 4t ESO

La vida feliç, de Sèneca

L’estiu és també temps de lectura! Entre les meves d’aquest estiu us vull recomanar per ser plenament vigent De vita beata de Sèneca (segle I), publicada recentment en català a Angle editorial. La introducció i la traducció d’aquest opuscle (del qual no ens ha arribat el final) és de Núria Gómez Llauger. Per què m’ha agradat? Sobretot per la seva actualitat. Qui no vol ser feliç? però com podem aconseguir ser feliços?

La vida felic

Si mireu aquest vídeo, un fragment del capítol “Aprender a ser felices” del programa  Redes,  hi trobareu algunes de les claus actuals que podreu comparar amb les que ens dóna Sèneca,  se semblen o difereixen?:

Sèneca a L’home feliç desgrana amb gran eloqüència el camí que tot ésser humà ha de seguir per ser feliç i defineix la felicitat, tot partint de la idea que és feliç qui viu d’acord amb les regles de la natura (que, de fet, s’identifiquen amb  el seu Déu) i qui sap trobar el just equilibri entre la virtut i el plaer, que com ja sabeu són qüestions que ja van afectar tota l’ètica antiga i que dos mil anys després encara influeixen en pensadors moderns, des del dalai lama fins a Zyngmunt Bauman, a la recerca dels secrets de la felicitat i resoldre els problemes de la vida. Si hem de fer cas dels consells de Sèneca per trobar el camí per atènyer el bé suprem, cal no fer mai cas de les opinions poc fonamentades de la majoria

“Així doncs, cap altra cosa no ens enreda tant en les pitjors desgràcies com el fet d’emmotllar-nos a l’opinió comuna, creguts que és millor allò que ha estat més aplaudit, com també el fet de tenir molts models que donem per bons i de no viure seguint la raó sinó més aviat la imitació[…] És, doncs, perjudicial ajuntar-se als qui ens precedeixen i, mentre cada u s’inclina més a creure que no pas a opinar, hom no té mai una opinió sobre la vida, sempre es dóna crèdit als altres; i l’error, transmès de mà en mà, ens trasbalsa i ens porta a la ruïna. Ens perdem per l’exemple dels altres: ens guarim si ens separem de debò de la multitud.” I 3-4 

sinó que cal emetre judicis propis i trobar l’equilibri entre la virtut i el plaer:

“Perquè, quant al plaer, malgrat que ens assetgi per totes bandes, que ens entri per cada porus i ens ablaneixi l’ànim amb manyagueries, aplicades una darrere l’altra per seduir-nos tots sencers o sols una part de nosaltres, quin home, al qual resti cap vestigi d’humanitat, voldrà ser dia i nit estimulat i, abandonat l’esperit, dedicar-se exclusivament al cos?” V 4

Qui és feliç, doncs, segons Sèneca?

“És feliç […] qui té una opinió recta, qui es complau amb les circumstàncies presents, siguin quines siguin, i sap valorar el que té; és feliç aquell a qui la raó confia el domini dels seus afers.” VI 2

La vida feliç recull tota una tradició literària i filosòfica que arrenca dels estoïcs grecs (Zenó, Posidini, Paneci) com també dels hereus romans d’aquest corrent, a banda de la influència ciceroniana, i elabora un pensament propi que reflecteix la personalitat de Sèneca. Els preceptes del cordovès van destinats grosso modo al seu germà Gal·lió:

“Tothom, Gal·lió, germà meu, vol viure feliç: però, a l’hora de distingir què és allò que fa feliç la vida, l’esguard se’ls enfosqueix. I fins a tal punt és difícil d’aconseguir una vida feliç, que hom se n’allunya més com més intensament la cerca, […] Així doncs, en primer lloc cal deteminar què és el que desitgem; després, mirar d’esbrinar quins mitjans ens permetran d’arribar-hi amb més celeritat”. I 1

La vida feliç, tot i el fil conductor que hi és, s’estructura en dues parts ben diferenciades: una primera més conceptual i una segona, a partir del capítol XVII, que és una defensa de les calúmnies que Sèneca solia rebre a la vida real per part dels seus conciutadans, poc sensibles a la tasca de reflexió dels filòsofs, que l’acusen de viure d’una manera opulenta mentre predica una moral virtuosa.

La vida feliç ens dóna aquest consell estoic, evocador del mateix Sòcrates:

“Hem de buscar quelcom de bo no pas en aparença, sinó ben sòlid i estable, i bell sobretot pel seu interior: descobrim-ho! No és gaire lluny, ho trobarem; només cal saber on hem d’allargar la mà.” III 1

Sigueu feliços!

La Roma antiga al CN 33

romaantiga

TV3

Gràcies a un e-mail de Ramon Torné he sabut que el proper dilluns 17 d’agost a les 20’30 a Canal 33 s’emetrà en català la sèrie La Roma antiga que ja es troba en DVD a Aurum.

romabbcdvd

AURUM

Es tracta d’un docudrama produït per la BBC i Discovery Channel, que consta de sis capítols de cinquanta minuts cada un i comencen per Neró (el tornen a emetre dia 18 a les 8’25). A continuació, vindran els dedicats a Juli Cèsar, la Revolució, la Rebel·lió, Constantí i la Caiguda de l’Imperi.

La BBC va estrenar aquesta minisèrie la tardor del 2006. La  va coproduir juntament amb Discovery Channel, i va gaudir d’un gran èxit d’audiència. Espero que gaudeixi de la mateixa a casa nostra i ens ajudi a difondre la importància de la cultura romana. Jo encara no l’he vista i no ho faré fins el proper dilluns, però crec que paga la pena i per això des d’aquí us hi animo.

Imago mortis

El llatí en el cinema, potser aquest podria ser un bon treball de recerca!
A finals de juliol de 2009 s’ha estrenat una pel·lícula de terror italo-espanyola, Imago mortis, de Stephano Bessoni amb la genial Geraldine Chaplin:

Què vol dir el títol Imago mortis? A quina declinació pertanyen ambdós mots? Has entès la frase llatina del tràiler? Què és un tanatoscopi? i una tanatografia? Quins són els seus ètims i el seu origen?

No sols el llatí perviu en el cinema, el grec també hi té el seu paper.

Què és el CASC?

Si no saps què és el CASC ni què fa, visiona primer aquest vídeo del Telenotícies Comarques de TV3 d’ahir (5 d’agost de 2009):

Ara que ja saps què el CASC i què fa, si en vols saber més (per exemple, com es diu el seu vaixell insígnia? ) hauries de visitar el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya amb seu a Girona.

Ja saps el nom mitològic del seu vaixell? Aquil·les bé ho sabria!

Jo no sé si és el mar blavós, el fons marí, la posidònia amenaçada o la meravellosa Cala de Sant Vicens a Mallorca, on es va trobar fa uns anys el vaixell grec cosit, que m’han vingut ganes de preparar una visita de cara el proper curs a les instal·lacions del CASC a Girona i contribuir a conscienciar que cal preservar el patrimoni arqueològic submarí. El mar ens l’ha preservat des de l’època dels romans i els seus vaixells enfonsats, tot i les tècniques de navegació romana, ens poden fer sabedors de les seves vides i manera de viure-les.

No sé si aquest periple meu al CASC és un somni, però espero que no acabi en naufragi!

soscomunitari

Campanya de Salvaguarda Subaquàtica de la Comunitat Europea

 

Rostres de Roma al MAC

Des del 9 de juliol fins al 13 de setembre de 2009 (de 9’30-19h, diumenges i festius 10-14’30 i dilluns tancat) podreu visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (c/ Sta Madrona, 39) l’exposició Rostres de Roma, retrats romans del Museo Arqueológico Nacional. Jo abans d’anar-me’n de vacances ja m’hi vaig passar i ara he trobat aquest vídeo del MAC que vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a visitar-la, paga la pena i és una oportunitat única. Aprofiteu-la! 

La mostra consta, en tres parts, de trenta peces, quinze retrats de les dinasties Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa, i quinze de privats, entre els quals hi ha sarcòfags i esteles funeràries:

1a L’origen del retrat fisionòmic, tot i que subjecte a l’idealisme del món clàssic: efígies d’Alexandre Magne, Èsquines, …

2ª Història Augusta amb els primers exemples de propaganda política: retrats d’emperadors i membres de diferents dinasties imperials.

Cives Romani amb diferents exemples de retrats privats.

No us perdeu les fotografies de la companya Ana Ovando del pas de l’exposició per València, com ja ens havia anunciat Sebastià Giralt.

Quina meravella de mosaic!

Com m’hagués agradat de ser una de les deu mil persones que van veure un dels mosaics més grans i més ben conservats d’Israel! Els arqueòlegs van trobar aquest mosaic de mil set cents anys d’antiguitat fa més d’una dècada (el 1996 a Lod, vora a tocar Tel Aviv)  i el van mostrar aquesta setmana per segona vegada.

El mosaic de 56 metres quadrats consta de més de dos milions de peces amb escenes de cacera, lleons i girafes africans i un mar amb vaixells i diferents tipus de peixos.

León Levy i el col·leccionista Shelby White han aportat dos milions i mig de dòlars per tal de fer-li un emplaçament  a Lod que es podrà visitar cap el 2012, mentrestant un fragment volarà fins al Metropolitan Museum de Nova York tal com ens informa l’Expresso italià.

Per les pedreres de Tàrraco

Ahir, dissabte 27 de juny, es va iniciar l’activitat “Itinerari per les pedreres de Tàrraco”, organitzada pel MNAT en el marc de l’exposició temporal “Tarraco pedra a pedra”.
Es coneixen vint-i-quatre pedreres romanes als voltants de Tàrraco, de les quals la més coneguda és la del Mèdol.

L’itinerari per les pedreres de Tàrraco és una oportunitat per tal de conèixer les tècniques i mètodes d’extracció de la pedra que van permetre als romans bastir la ciutat de Tàrraco. Es tracta d’un interessant recorregut per emplaçaments ben coneguts pel gran públic i per d’altres de menys coneguts, com la de Roda de Barà.

Si ahir us ho vàreu perdre, teniu encara la possibilitat de fer aquest itinerari per les pedreres de Tàrraco els dissabtes 11 i 27 de juliol.

Lloc: Sortida i arribada des de la plaça imperial Tarraco. Es recorreran les pedreres de l’Aqüeducte, de la Torre d’en Dolça a Vila-seca, de Roda de Barà, dels Munts (Altafulla), i del Mèdol.
Preu: 12 € adult i 10 € infants (de 5 a 15 anys). El preu inclou el recorregut amb autocar.
Horari: L’activitat tindrà una durada aproximada d’unes quatre hores i mitja, entre les 10:00h. i les 14:30h.
Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 25 15 15.
Per a informació i reserva d’aquesta activitat: 977 25 15 15 / 977 23 62 09.
mnat@mnat.cat

La Torre d’Hèrcules, Patrimoni de la Humanitat!

Ahir 27 de juny la Torre d’Hèrcules, l’únic far d’època romana en actiu al món, va ser proclamada a Sevilla pel comitè de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Si no recordo malament també són Patrimoni de la Humanitat d’època romana els conjunts arqueològics de Tàrraco i de Mèrida, així com les Mèdules. Caldria, al meu parer, que en la propera convocatòria també hi formés part el conjunt grecoromà d’Empúries i les mines romanes de mercuri a Almadén (Ciudad Real) que no van aconseguir passar a la selecció de la Unesco per un sol vot.

No us perdeu la informació del diari El Mundo sobre la proclamació de la Torre d’Hèrcules com a patrimoni humanitat ni el vídeo preliminar de la candidatura creat per la conselleria de cultura de la Xunta que podreu visionar en el Google maps de El Fil de les clàssiques sobre els monuments de la Hispània romana, prescrits per les PAU Catalunya de llatí. Tot seguit podeu visionar el vídeo explicatiu de l’Institut d’Estudis Torre de Hércules:

També podeu veure aquesta crònica del Telexornal de la televisió gallega, on s’explica com ha anat el primer dia d’afluència pública després de la designació.


Feliciter, Gallaecia!

El primer CAT inaugurat: Cella vinaria de Teià

Avui s’ha inaugurat a Teià el primer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya: un celler d’època romana per tal de promoure el turisme cultural, la ruta gastronòmica de la denominació d’origen Alella i la romanització de la Laietània. Val a destacar l’audiovisual del CAT (amb bastantes fotografies de Sebastià Giralt) i la reconstrucció de dues premses de vi.

A l’hora de preservar les restes del passat, creieu que aquesta iniciativa de reconstruir les restes romanes amb finalitats econòmiques i turístiques és avui en dia la més encertada  o més aviat preferiu que es quedin tal qual i només s’explotin amb finalitats culturals?