Category Archives: Grec

Ser una Penèlope en la música

22 Replies

johnwilliamwaterhouse.jpg 

La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera  Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann. 

Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?

Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra

Diego Torres, Penélope. Lletra

Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra

Nach con Noe, Penélope. Lletra

Sau, Cançó de la noia de l’altre cantó del bar. Lletra

Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:

Maná, En el muelle de San Blas:

Poetes catalans evocant…?

7 Replies

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

 

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

 

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

Els mots d’origen grec a Rodamots

10 Replies

L’amiga Pura Soler em va enviar un e-mail la setmana passada donant-me a conèixer Rodamots. Si voleu ampliar el vocabulari en català i conèixer el significat i origen de mots i expressions de la nostra llengua, us recomano, tal com he fet jo, de subscriure-vos de franc a Rodamots i cada dia, per correu electrònic, rebreu un mot.

Aquí us vull presentar l’apartat que la Pura, molt amablement, em donava a conèixer, perquè els mots eren aleshores cada dia d’origen grec.

Ara que ve Nadal, us explicaré un secret: quan era petita, intentava aprendre cada dia almenys un mot nou i el seu significat i, de mica en mica, ja sabeu… Després, quan ja era com vosaltres, vaig fer el mateix amb el llatí, amb el grec, etc.

Gaudiu amb el tresor que són les paraules! Rodamots us hi ajudarà!

P.D.: Si no voleu perdre el fil dels mots del 2008 aquí els trobareu tots, fins i tot els dels anys anteriors.

Bon Nadal en grec modern!

61 Replies

S’acosta Nadal i Cap d’Any i l’altre dia us vaig explicar què feien els romans  aquestes dates que coincideixen amb el solstici d’hivern, com es felicitaven i com es podia fer una felicitació en grec antic. Amb els millors desitjos que Grècia recuperi la calma i la serenor us deixo aquí una cancó de Nadal en grec modern de Despina Vandi. A veure, doncs, si en sabreu dir també bon Nadal en grec modern!

Χριστούγεννα

Καρδιά μου από Δευτέρα σε Δευτέρα
μήνες τώρα νύχτα μέρα
σε σκέφτομαι και πάω να τρελαθώ

Καρδιά μου ο χρόνος σα νεράκι τρέχει
πίσω γυρισμό δεν έχει
κι ό,τι ζούμε είναι μοναδικό

Γι’ αυτό και μην αργείς έλα αμέσως κοντά μου
κι άλλο μόνη μην μ’ αφήνεις καρδιά μου

Χριστούγεννα όπου να ‘ναι φτάνουν
και τα κλάματα με πιάνουν
που δεν μπορώ μαζί σου να ‘μαι εγώ

Βλέπω τον Αϊ Βασίλη να μου χαμογελάει
κι η έλλειψή σου δυο φορές με πονάει

Χριστούγεννα ήρθαν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
αχ και να σ’ είχα εδώ μωρό μου στο πλευρό μου αγκαλιά μου

Ναι Χριστούγεννα ήταν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
μόνο εσένα έχω μωρό μου στο μυαλό μου
στην καρδιά μου

Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται δεν γίνονται χωρίς εσένα
Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται καρδούλα μου χωρίς εσένα

Γυρνάω στους δρόμους μόνη και χαζεύω
βλέπω ανθρώπους και ζηλεύω
που φαίνονται γεμάτοι από χαρά

Πιασμένα χέρι χέρι ζευγαράκια
καθισμένα σε παγκάκια
πονάει πολύ απόψε η μοναξιά

Oedipus Rex de Sòfocles amb música d’Igor Stravinsky

3 Replies

Visioneu l’inici de l’ òpera oratori Oedipus Rex de Sòfocles, amb llibret de Jean Cocteau, versió llatina de Jean  Daniélou i música d’Igor Stravinsky, després comenteu el que creieu oportú:  

Podeu aprofitar per repassar el casal d’Èdip i Sebastià Giralt us en donarà un bon cop de mà.

L’heroi de Jordi Pàmias

5 Replies

primaticcio.jpg

Ulisses i Penèlope, de Primaticcio.

Heu llegit l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació (si no ho heu fet encara, no deixeu passar el moment); crec que ara ja podeu comentar què us sembla aquest poema de Jordi Pàmias: 

Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el pericle que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.

Narcís i l’altre, Jordi Pàmias. Edicions 62- Empúries, Barcelona, 2001.

La síndrome d’Ulisses

8 Replies

Odisseu i Calipso d’Arnold Böcklin

Saps què és la síndrome d’Ulisses? Per què es diu així? Qui la pateix?

No et perdis el programa del Canal 33 Tot un món en què el Dr. Joseba Achotegi el seu descobridor ho explica:

[flv width=”460″ height=”340″]http://flash.xtec.cat:8081/b7c04f85ee00fdfb969f.mp4[/flv]

Creus que les cançons de més avall hi tenen alguna cosa a veure? En coneixes altres? ….

 

Un asturiano en Madrid, de Dark la eMe.

Tot buscant l’inabastable: Barbie versus Venus

31 Replies

Afrodita, la Venus dels romans, era la deessa de l’amor i de la bellesa a l’antiga Grècia,  com la Venus de Sandro Botticelli al Renaixement, o l’actriu Marilyn Monroe al segle XX, tal com avui ho continuen sent les models esculturals de les passarel·les, o les nines perfectes de cames llargues i primes del tipus princeses Disney, o la quarantona  Barbie. L’ésser humà de tots els temps ha tingut i té, com l’home grec, la necessitat de mitificar allò inabastable: la bellesa perfecta, la força descomunal, l’art de predir, la sagacitat, … Al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, vaig veure fa uns anys una exposició itinerant sobre això: “D´Hèrcules a Superman. Déus i herois de la mitologia grecorromana”, que encara es pot visitar aquests dies a Reus. Aquesta exposició produïda pel MAC i el Consell Català del llibre per a Infants i Joves amb col·laboració amb la revista Cavall Fort pretén demostrar que els mites grecoromans encara perviuen en les icones cinematogràfiques i televisives actuals. No us ho podeu ni imaginar!

Quins altres paral·lelismes creieu que podem establir entre els déus i herois de la mitologia clàssica i personatges reals o ficticis, institucions o productes actuals? Penseu una mica i ja veureu que Barbie versus Venus no en són l’excepció!