Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

La nissaga dels déus II

 Reprenem com cada dimecres el relat de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:

 

ELS FILLS DELS TITANS

 CRONOS i REA

 El Tità Cronos  era el déu del temps, el temps que passa: els anys, els mesos, els dies, les hores… Es va casar amb la titànida Rea, la seva germana.  Això  era un costum molt antic entre els déus  i els reis. 

Van tenir cinc fills, tres deesses  i dos déus.  Les noies es deien  Hèstia,  Demèter i   Hera i els nois  Hades i  Posidó.

Un oracle havia dit que un fill seu, anomenat Zeus,  el destronaria tal com ell havia fet  amb el seu pare.

Aleshores  tant  bon punt naixien els seus fills, se’ls empassava gola avall  per por  que el destronessin.  

P.P. Rubens

P.P. Rubens

Però, quan va néixer Zeus, se’n va  anar lluny,  a l’illa de Creta, a Grècia,  per allunyar-lo del seu pare  i que no se’l mengés com als altres fills.

Després de néixer  el va amagar  en una cova  situada a les muntanyes de l’illa.

Mentrestant va enganyar Cronos. Li va donar  una pedra embolicada amb uns bolquers  i li va fer creure que era el nadó Zeus. I encara que sembli mentida,  Cronos es va empassar la pedra sense adonar-se de res!

 

                                             EL PETIT ZEUS

 La infantesa de Zeus a Creta  va ser molt feliç.

Vivia a la muntanya de l’Ida, plena de boscos.  Les nimfes  el cuidaven i  els Curetes, uns guardians, vigilaven que no li passés res. 

Nicolas Poussin

Nicolas Poussin

Quan Zeus plorava   feien  soroll  picant molt fort  amb els seus escuts i llances perquè el seu pare no el sentís plorar i descobrís que l’havien enganyat! S’alimentava de llet i mel. La mel la feien les abelles i la llet era d’una cabra anomenada  AMALTEA que li feia de dida.

Zeus  s’estimava la cabra AMALTEA. Però un dia, jugant jugant, li va trencar una banya.  Aleshores  Zeus,  va fer que en sortissin flors,  fruits i tota mena de regals.

Aquesta banya s’anomena  “EL CORN DE L’ABUNDÀNCIA” perquè d’ella surten moltes coses bones.

Passat un temps, quan Zeus es va fer  gran, va transformar la cabra Amaltea  en una  constel·lació anomenada CAPRICORNI,  que ara podem veure en les nits estelades.

D’aquesta manera la  va fer immortal.

 

                                       ZEUS I ELS SEUS GERMANS

Zeus  es va transformar en un jove fort i valent.  Aleshores va voler alliberar els seus germans, aquells  que de petits, Cronos, el seu pare,  s’havia empassat gola avall.

 Va pensar que sol no podria fer-ho  i aleshores   va demanar ajuda a Metis,  una deessa molt prudent.

_Com puc alliberar els meus germans?-  li va preguntar.

I la prudent Metis li va respondre

Res de baralles. Jo prepararé una beguda màgica a Cronos. Tant bon punt se la begui vomitarà tot el que es va empassar.

I així va succeir,  van donar a Cronos aquella beguda i va vomitar tot el que s’havia menjat.   Primer de tot la pedra, que era l’última cosa que s’havia empassat, i  després van sortir els cinc germans, en el mateix ordre que se’ls havia empassat però al revés.

Posidó va ser el primer en sortir perquè havia sigut l’últim,  després  Hades, Hera, Demèter i finalment Hèstia, la primera que havia nascut.

                                                                                                       (CONTINUARÀ…)

La nissaga dels déus I

Neus Jordi, professora de clàssiques jubilada, m’ha fet arribar uns relats de mitologia per a un públic infantil, però crec que poden ser unes lectures estiuenques molt interessants per a tothom per motivar-nos a llegir les obres literàries gregues fonts i a seguir-ne la pervivència …

Comencem, doncs, amb el primer lliurament de LA NISSAGA DELS DÉUS:

Com va començar tot segons la mitologia grega

 

ELS PRIMERS , GEA I ÚRANOS

Abans que existís l’univers amb els planetes, les galàxies i tots els éssers vivents hi havia el Caos.
El Caos era desordre, confusió i barreja. No existia la terra, ni el cel, ni déus, ni animals, ni homes, ni plantes. Res de res.
No sabem com, segurament per una causa extraordinària, es va ordenar l’univers, el Cosmos. Els primers éssers que el van habitar van ser els déus.

La deessa Gea va ser la primera, la gran mare Terra. Era immensa perquè havia de tenir molts fills i alimentar-los, per això tenia un gran pit. Primer d’ella van sortir les altes muntanyes i també el mar, els rius, les valls…, però estava sola. Faltava algú que la pogués acompanyar.
Per això la terra va engendrar Úranos, el cel ple d’estels, que es va posar a sobre d’ella i la va cobrir per complet.
Eros, el déu de l’amor, va fer que la terra i el cel s’ajuntessin. Sense aquest déu res del que va succeir després hauria passat.

 

ELS MONSTRES

 

Gea i Úranos  van tenir molts fills perquè calia poblar la terra.

Els  primers fills que van tenir eren uns éssers monstruosos, els primers gegants.

En aquest temps tan llunyà, la terra estava habitada pels fills de Gea i Úranos, tots  gegants o monstres.  De vegades tenien forma humana i  altres  vegades eren una barreja d’home i fera.

Els HECATONQUIRS eren gegants de cent braços i cinquanta caps.Tenien una gran força, només n’hi havia tres.

Uns altres gegants, germans d’aquests, eren els CICLOPS, que tenien un sol ull al mig del front.  Eren molt violents i també només n’eren  tres.

Quan  Úranos va veure que els seus fills eren monstres,  horroritzat,  els tancà al centre de la terra, un lloc llunyà i terrible  on no hi havia llum.

Gea es va enfadar moltíssim amb Úranos perquè no volia que els seus fills  estiguessin tancats i castigats, encara que fossin monstres.

Gea  va pensar que algun dia es venjaria d’Úranos. De moment no sabia com fer-ho; havia d’esperar una bona ocasió.

Passat un temps i malgrat  tot  Gea i Úranos encara van tenir uns altres fills, els TITANS.

 ELS TITANS

ELS TITANS tenien forma  humana, però eren molt més grans que els homes. 

Eren  una dotzena. Sis  nois i sis noies, les titànides. No eren tan  lletjos i monstruosos com els gegants, però eren enormes i poderosos.

El més jove de tots,  va ser CRONOS.

La mare Gea va creure aleshores que havia arribat l’ocasió de venjar-se d’Úranos i per això va reunir tots els titans  i els va dir:

 _“Fills meus, m’heu d’ajudar a alliberar els vostres germans.  Són  monstres però també són fills meus i germans vostres. El vostre pare ha fet una cosa indigna i no pot seguir en el tron.

 CRONOS, que era el més valent, va ser l’únic que va parlar:  _No t’amoïnis, mare, jo t’ajudaré – li va dir.

castracio_01

I així doncs,  Cronos,  fent cas als consells de la seva mare,  va aconseguir  destronar el seu pare i  es va posar  en el seu lloc.

A partir d’aquell moment,  Cronos va regnar tot sol en el món dels déus.

El primer que va fer va ser  alliberar els seus germans, els Ciclops d’un sol ull  i els hecatonquirs.  Així  va complir el desig de Gea, la seva mare.

Cronos va ser  un déu molt poderós.  Era  el déu del temps,  el temps que passa:  els anys ,els mesos, els dies, les hores… Per això el seu símbol era  un rellotge de sorra.

  

                                            (Continuarà…)

El grec i la cirurgia estètica


Quadern virtual: Cirurgia estètica amb Apol·lo i Dafne de Bernini Auriga en el número 51 em va publicar a l’apartat Lèxicon un article sobre El grec en les operacions de cirurgia estètica. Aviat serà primavera i aviat començarà la dèria pel cos, per fer exercici físic a tot drap, per fer dietes irracionals, per retocar-se el cos… En aquests últims anys, la cirurgia estètica ha esdevingut tema de conversa quotidiana i ha omplert moltes hores d’espais televisius, amb una terminologia grecollatina que vaig creure interessant de tractar. Ara us ofereixo l’article esmentat El grec en les operacions de cirurgia estètica en format TIC, amb aquest quadern virtual. Els alumnes de grec I i grec II us recomano de fer les activitats en el vostre espai Moodle i així en quedarà registrada la puntuació per l’avaluació en continguts digitals.

Jàson i Medea: una adaptació i un QV

llibres_teide.jpgHa estat un plaer per a mi fer la introducció i la guia de lectura a una fidel i necessària adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes: El viatge dels argonautes, d’Antoni Garcia Llorca, publicat a Biblioteca Teide, 2008 amb la clara intenció d’introduir el jove lector modern en una poesia narrativa mitològica i heroica, tan abundosament conreada durant l’època hel·lenística.

Apol·loni explica, en quatre llibres i en uns sis mil versos, la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or i recull un bon nombre de temes narratius comuns a mites, llegendes i contes populars de tot el món. No és un poema popular, pensat per a la recitació com l’Odissea d’Homer, sinó una obra culta destinada a la lectura, seguint el gust de l’època hel·lenística. Tot i la gran quantitat de dades geogràfiques, antropològiques i mitològiques, les Argonàutiques no són una simple acumulació de dades, sinó un poema de gran categoria literària amb detalls novel·lescos fascinants, moments d’intriga, notes humorístiques i passatges tràgics punyents. Apol·loni deixa de banda els antecedents, tractats a bastament pels seus predecessors, tot i que en farà al·lusions en molts moments del seu poema. S’ha proposat explicar un viatge, el naixement d’una passió amorosa i les seves conseqüències: la superació d’unes proves heroiques i el robatori del velló d’or; finalment, la fugida i el retorn dels expedicionaris amb Medea a Iolcos. Tanca el seu poema amb un final feliç, tot deixant de banda la terrible venjança de Medea quan Jàson es vol casar amb la princesa de Corint, així com la tràgica mort de l’heroi Jàson.

Com a colofó de l’adaptació i la guia de lectura (també hi ha la versió en castellà i les respectives guies didàctiques) de l’editorial Teide, El viatge dels argonautes d’Antoni Garcia Llorca, us presento Jàson i Medea, un Quadern virtual (ja sabeu que s’adapten molt bé al Moodle amb el Mozilla), recentment publicat a la Biblioteca de QV, que no acaba amb les Argonàutiques sinó que ressegueix el mite en la tragèdia Medea d’Eurípides fins a l’actualitat:

biblioteca quaderns virtuals

P.D. Acabo de trobar una presentació amb molta marxa de Xavi Villaplana i no m’he pogut resistir d’afegir-la aquí perquè segur que us agradarà!

[slideshare id=351213&doc=m-e-d-e-a-pptminimizer-1208125925723485-8&w=425]

Graecatum aenigma

ostracon.jpg

 Comencem la segona setmana de curs i plantejo als alumnes que heu fet l’esforç d’aprendre l’alfabet grec que desxifreu l’enigma de la imatge: què hi llegiu?

Una pista: el text el vaig escriure en un tros de ceràmica feta malbé, tal com els antics grecs escrivien en un òstracon el nom de la persona que volien condemnar a ostracisme. Nosaltres no bandejarem ningú, ni cap no serà persona non grata; més aviat agafarem la idea per escriure en grec transliterat el nom del company o la companya de classe que sigui el nostre rex o regina (no ho puc escriure en grec però seria basileus o basilea) per organitzar un simposium o qualsevol acte a classe de grec. Tots heu de portar el vostre òstracon fet a casa (amb ceràmica recliclada o feta amb fang i després pintat de negre) el divendres 5 d’octubre i a tres quarts de tres de la tarda farem la votació. Trieu amb seny, no castigueu ningú.

Mireu quins òstraca ens han arribat de la Grècia clàssica; intentarem desxifrar també a quins polítics  grecs pretenien bandejar per ostracisme i si ho van aconseguir:

 

sherd_pericles_agora_mus.jpg

sherd_cimon_agora_mus.jpg

sherd_aristides_agora_mus.jpg

sherd_themistocles_agora_mus1.jpg

sherd_hippocrates_agora_mus.jpg

Un consell: apreneu l’alfabet grec!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

Un curs nou i altre cop cal començar per les beceroles del grec. El primer que cal fer a classe de grec és aprendre l’alfabet grec, una bona inversió si hem de fer cas dels mots de John Ruskin. L’alfabet sempre us pot anar bé i a partir d’ara començareu a veure lletres arreu; per exemple, sabeu en què es va inspirar qui va dissenyar aquesta cadira? lambda.jpg

 

Per aprendre l’alfabet grec, teniu un pràctic Jclic de l’Àurea Pérez, practiqueu i practiqueu fins que us surti bé (el teniu també al moodle de grec de primer i de segon). Si voleu fer cal·ligrafia i no en teniu prou (o encara no teniu el llibre) amb la pàgina 18 del llibre Grec 1 de l’ed. Teide, imprimiu-vos aquesta i practiqueu.

Ana Ovando ens ajuda a aprendre a llegir en grec i ja veureu com n’és de divertit:

 A partir d’ara, per escriure en grec us recomano el programa Euclides del grup Electra de la UB. Recordem que al nostre bloc malauradament no podem escriure en grec.  

Si en voleu saber més o emprar altres programes, visiteu les informacions i els enllaços que ens facilita Sebastià Giralt, n’hi ha de molt interessants.

La batalla de Marató

Per saber què va passar a Marató el 490 aC, quins bàndols s’enfrontaran, quin va ser vencedor, etc visioneu aquests vídeos d’un documental de Canal historia sobre Grans batalles:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QHS8z4no7Bk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ze0HYOqpE9U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MILIw0KAZbI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La candelera o Prosèrpina segrestada als inferns

Demèter amb torxes busca Persèfone Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé.  La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).

Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:

Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu,  el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…

Enguany  la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

edward_burne-jones.jpg

“Phyllis and Demophoon” d’Edward Coley Burne-Jones (1870)

 In memoriam Manel Pla

                                          (Adaptació de diferents mites grecs a cura de Margalida Capellà)

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades  i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

(Vegeu Els ametllers)