Category Archives: General

L’esclavitud a Grècia i a Roma

esclauteatrelouvre.jpg

Avui és el dia Mundial de l’abolició de l’esclavitud. Malauradament encara hi ha al món gent esclava en el segle XXI.  Ja sabeu que sóc una enamorada del món antic, però hi ha dues coses que no he entès mai: el menyspreament que van tenir sobretot els grecs cap a la dona i l’execrable esclavitud.

Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus; fins i tot el filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.

La família per tal de ser completa, ha d’estar composta per lliures i per esclaus. En efecte, la propietat és una part integrant de la família, perquè sense els objectes de primera necessitat és impossible viure, o si més no viure bé. No es pot concebre una casa sense certs suplements, dels quals uns són inanimats i altres vius. L’esclau no és més que un suplement animat. Si cada instrument pogués fer el treball per si mateix, si les llançadores actuessin soles i l’arc toqués sol la cítara, el cap de família podria valer-se sense esclaus […] Què és l’esclau? És una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri. ÉS una propietat que viu, un utensili que és un home.

ARISTÒTIL, Política I

Què n’opineu? Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Tenien drets? Es podien alliberar? Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? … Documenteu-vos i doneu a conèixer la vostra recerca i opinió en forma de comentari.

La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta 1962

eneas.jpg

Fitxa tècnica:

Gènere: Fantasia / Aventures

Nacionalitat: Itàlia / França

Director: Giorgio Rivalta

Actors: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Orfei, Giacomo Rossi-Stuart, Gianni Garko, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band, Benito Stefanelli, Nerio Bernardi, Adriano Vitale.

Productor: Albert Band i Giorgio Venturini

Guió: Albert Band i Ugo Liberatore

Fotografia: Angelo Lotti

Música: Giovanni Fusco

Qualificació moral: No recomanada a menors de 13 anys

Duració: 97 minuts.

Sinopsi: Eneas arriba al Laci per fundar una nova pàtria, en una  lliure adaptació dels últims sis cants de l’Eneida de Virgili en forma de pèplum.

Recordeu que a classe de llatí de quart aprenem història amb cinema de romans (tema d’actualitat! i si no us ho creieu llegiu l’article d’aquest cap de setmana de Rosa Montero a Babèlia) i començarem avui pels orígens de Roma amb Eneas quan arriba al Laci a la recerca d’una nova pàtria.  Abans de res, caldria deturar-nos en qui va ser Virgili i quin és el resum de l’Eneida en què es basa la pel·lícula La llegenda d’Eneas. Per a tots i especialment per a aquells que no heu llegit l’Eneida o la seva adaptació, la presentació del professor Luis Inclán us serà de gran ajut per situar-vos ràpidament.

També us recomano els viatges d’Eneas en flash del professor Sebastià Giralt, aquests viatges no apareixen a la pel·lícula ja que aquesta sols es basa en els llibre VII-XII de l’Eneida de Virgili i malauradament no tracta el viatge d’Eneas ni els seus amors amb Dido, ni la baixada al món dels morts.

Ara ja estem a punt per visionar el fragment inicial i després llegireu aquest text en traducció de Miquel Peix de l’Eneida de Virgili (cant VII 45-127), hi comentareu quines diferències i quines semblances hi detecteu entre el fragment de la pel·lícula visionat i la lectura atenta del text? Què us ha semblat l’heroi Eneas interpretat per Steve Reeves? Bla, bla, bla… Us recordo que us havia recomanat els excel·lents articles de J.L. Cano i de Fernando Lillo.

Si algú s’anima a fer-ne un muntatge, pot ser de gran ajut la pàgina de Maria Jesús Espuña.

Ser professor de clàssiques a Amarcord de Fellini

Després de visionar aquest dos fragments de la pel·lícula Amarcord de Federico Fellini 1973 que he trobat al YouTube, comenteu què us han semblat, com apareix l’ofici de professor, sobretot de clàssiques, i quina expressió llatina podríem aplicar al grec?

[kml_flashembed movie="http://uk.youtube.com/v/NRJJSUFzE1s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A la recerca del filòsof

A quin filòsof presocràtic dedica aquestes glosses el poeta Ángel González, mort a principis del 2008?

1. Nadie se baña dos veces en el mismo río.

Excepto los muy pobres.

2. Los más dialécticos, los multimillonarios:

nunca se bañan dos veces en el mismo

traje de baño.

3. Nadie se mete dos veces en el mismo lío.

Excepto los marxistas-leninistas.

4. Nada es lo mismo, nada

permanece.

Menos la Historia y la morcilla de mi tierra:

se hacen las dos con sangre, se repiten.

Nova descoberta arqueològica: un centaure o un tritó? o potser un ictiocentaure?

Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya! 

Celebrem Santa Cecília amb música de l’antiga Grècia

Avui és Santa Cecília i és la patrona dels músics, tot i que ho és com a fruit d’un error de traducció dels Actes de Santa  Cecília (com aquell que hem vist a la pel·lícula  La vida de Brian; ja us ho dic que heu d’aprendre a traduir bé!):

Venit dies in quo thalamus collacatus est, et, cantatibus organis, illa [Cecilia virgo] in corde suo soli Domino decantabat [dicens]: Fiat Domine cor meum et corpus meum inmaculatum et non confundar.

Es va traduir erròniament organis, que significa ‘instruments musicals’ per l’acabat de crear  ‘orgue’. Llavors la frase fou ‘ella cantava i s’acompanyava amb l’orgue’ i Cecília esdevingué així patrona de la música. A partir del segle XV-XVI, es comença a pintar la santa amb un petit orgue i altres instruments, sobretot un llaüt o un clavicèmbal. De fet, els còdices més antics no diuen canentibus (com a sinònim de cantatibus) organis sinó candentibus organis, Caecilia virgo…. Aleshores, no hi hauria instruments musicals ans de tortura en el moment del seu martiri. L’antífona no descriuria el seu casament sinó la seva mort.

Apol·lo, que té com a atribut la lira, és el déu de la música a l’antiga Grècia. Les muses formaven part del seu seguici i precisament el nostre mot música deriva de musa. La música era per als grecs un art que tenia origen diví així com la capacitat d’influir en els éssers d’una manera màgica. La música grega era monòdica. Segurament s’han conservat tan poques partitures gregues perquè es practicava molt la improvisació, però sabem el nom de molts músics, i no només mítics com Orfeu (que amansia les bèsties amb la seva música; d’aquí, la frase “la música amanseix les feres”). Tot i que ens hagin arribat el nom de poques dones, avui sabem que les poetesses gregues eren també músiques, val a destacar la probablement atenesa Carixena, una hetera flautista i poetessa de puntejos que fou coneguda pel seu estil musical passat de moda ja entre els còmics del segle V aC  i primers del IV aC. Les heteres acostumaven a ser flautistes i dansarines que entretenien l’alegre ambient dels simposis. 

tronoludovisi.jpg

L’epitafi de Seikilos del segle I  és un cas únic i privilegiat en què s’indiquen les notes i també les durades (amb ratlles) i els accents musicals (amb punts). S’ha conservat de manera íntegra en una estela funerària que Sícil va dedicar a la seva esposa i es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhague.

Arianna Savall interpreta Eros de Safo de Lesbos.

Els numerals grecs i el nostre lèxic

Gràcies a Rocío García de Melilla, els alumnes de grec sabreu quins  numerals cardinals es declinen (també els teniu a la pàgina 216 de Grec 1 ed. Teide) i jo, a més, us demano que em deixeu al comentari almenys deu mots catalans de diferents àmbits del saber que en derivin. Per exemple, jo trio les matemàtiques i aleshores dic: triangle, pentàgon, hexàgon, heptàgon, enneàgon, decàgon, pentadecàgon, tetraedre, octaedre, dodecaedre, icosaedre, icositetraedre, decalitre, hectòmetre, etc.

Um film falado, de Manoel de Oliveira

Seguint (vegeu Som mediterranis, som políglotes) amb la profunda pel·lícula Um film falado de Manoel de Oliveira, tot seguit trobareu una deliciosa conversa políglota sobre llengües entre el capità del vaixell, un americà d’origen polonès interpretat per John Malkovich i tres dames: una empresària francesa (Catherine Deneve), una actriu italiana (Stefania Sandrelli) i una cantant grega (Irene Papas); després m’agradaria que em deixéssiu la vostra opinió: en quines llengües parlen? són totes romàniques? quines se semblen més i per què? què us ha semblat el grec modern? és possible una conversa políglota? quina llengua acaba dominant? quina s’hauria de parlar? amb quin dels quatre interlocutors coincidiu més? amb quin menys? amb Internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació de llengües o cap a la diversitat lingüística?, què és això de la torre de Babel?, etc.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/wxOmC4CurxA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

P.S.: Si voleu conèixer més la filmografia de Manoel de Oliveira, esteu de sort perquè la Filmoteca de Catalunya, en commemoració del seu centenari, li dedica aquests dies i fins al 21 de desembre un ben merescut cicle de cinema (vegeu la notícia a Wilaweb).