Des d’avui ja podem gaudir des de casa de Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel. El Museu del Prado ha estat el primer museu del món en apropar l’art al ciutadà d’arreu. Això sí necessitareu baixar-vos el Google Earth. Quin insecte heu observat en Les tres Gràcies? Quina altra pintura mitològica també es pot veure de ben a prop?
Per animar-vos a entrar, mireu com s’ha fet la digitalització de les obres mestres del Museu del Prado:
Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que fins i tot la música actual continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):
La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann.
Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?
Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra
Diego Torres, Penélope. Lletra
Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra
Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:
[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/12/cistells.swf" width="460" height="380"/]
Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.
Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar…
Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).
Mosaic romà, Museu de Trípoli, Líbia
Ja hem vist com el peix, tant el de mar com el de riu, era un aliment molt estès entre els romans. També tenien vivers (uiuaria). Se sap que ja coneixien unes cent cinquanta espècies. Del Mediterrani extreien, si fa no fa, els mateixos peixos que nosaltres i d’una manera força similar: sardina, anxova, orada, sard, roger, cavalla, llenguado, déntol, mújol, tonyina, rap, palaia, llamprea, escórpora, verat, etc. També del mar, extreien mol·lucs (com l’ostra, l’escopinya, el calamar, la sípia, els pops i els musclos) i crustacis (com la llagosta, el llagostí, l’escamarlà, la galera i la gamba).
En reconeixes algun? Quins has provat? Quins t’agraden?
No et perdis aquest espai de TV3 El medi ambient que tracta de què i com pescaven els romans:
Observa aquest mosaic romà trobat a la vil·la romana de Pineda a Vila-seca ( Museu Arqueològic nacional de Tarragona). És un document important en què els romans ens aporten la informació que tenien sobre la fauna marina mediterrània i a nosaltres també ens servirà per posar a prova els notres coneixements. Després d’observar amb deteniment el mosaic, intenta identificar les espècies marines que coneixes (hi ha peixos, cefalòpodes, crustacis i mamífers) i fes servir els números de la segona imatge per comentar-ho. N’hi ha que es repeteixen. Quin és el peix més representat i quantes vegades?
Quins has provat? T’agraden? Qué n’és de deliciós el peix acabat de baixar de les barques del nostre Mediterrani! Imagina’t com devia de ser en temps dels romans sense contaminació de les aigües!
Per saber-ne més sobre el peix i la pesca dels romans visiteu DOCUMARE.
Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa de Catalunya ràdio En guàrdia, què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?
Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?
“Em diuen que Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).
Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres. Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius: encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:
De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:
collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.
Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)
Wallace Collection.Wikimèdia
Amb quin llatinisme relacionaries aquest epigrama del poeta llatí, nascut a Bílbilis, Marcial ? Qui el va pronunciar per primer cop i per què? Quan l’utilitzem avui?
Tul·li va dir un dia: “Oh temps! Oh costums!”
quan Catilina preparava el seu crim sacríleg,
quan el gendre i el sogre lluitaven amb armes funestes
i la terra, afligida, era xopa de sang germana.
Per què ara dius: “Oh temps”, per què dius “Oh costums”?
Què és allò que no et complau, Cecilià?
No hi ha cap tirania dels caps, cap desvari de l’espasa;
és possible gaudir d’una pau segura i feliç.
Els qui embruten els teus temps no són els nostres
costums, Cecilià, sinó els teus.
Marcial IX 70 (trad. Antoni Cobos)
Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? En temps de quin rei romà el contextualitzeu? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?
També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:
Quin instant de la llegenda dels Horacis va plasmar David en el seu quadre? Per què?
El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?
Observeu aquesta pintura de Jacques-Louis David. A quin moment de la història de Roma pertany? A veure si expliqueu el paper d’unes dones (en un primer pla, Hersília) que enmig de l’horror de la guerra van ser capaces d’imposar la pau a Roma, (pau que caldria trobar aquests dies a la franja de Gaza!)