Els antropònims són noms de persona. A veure si sabeu quin antropònim planteja aquest jeroglífic del programa Enginy:
A veure, si sou capaços de fer un jeroglífic amb el vostre nom o amb qualsevol altre antropònim.
Pinzellades d’art analitza El naixement de Venus, de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència):
Després de visionar el programa El camí del temps de Karakia sobre la comunitat grega a Catalunya (el teniu a Els grecs a casa nostra) i de mirar a l’enllaç proposat (web de tv3) les receptes de cuina grega, l’alumna Sara Pérez de 1r de batxillerat de grec ens ha sorprès amb l’elaboració d’una deliciosa tirópita (empanada de formatge feta). Felicitats, Sara!
Gaudiu amb el menú romà del nostre convivium i delecteu-vos amb la música Olim lacus colueram, Carmina Burana nº 12 de Carl Orff. Prosit!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/SKkndjodAas" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si encara us ve de gust, apreneu com es fa un bon esmorzar (ientaculum) en llatí: ova fricta.
[kml_flashembed movie="http://tw.youtube.com/v/vCTkJOdF4w4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’alumna Marina Royo de 4rt ESO A també s’ha animat a fer la seva exposició en PowerPoint, tot seguit la teniu en slideshare:
[slideshare id=253481&doc=marina-royo-grecoromana-1202232452117651-4&w=425]
També s’ha animat finalment en David Espinosa de 4rt ESO B:
[slideshare id=262294&doc=mitologia-david-espinosa-1202792371720921-3&w=425]
A Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humamístic s’ha de fer una enquesta sobre el grau d’assoliment del lèxic d’arrel clàssica i s’ha d’exposar a classe abans de finalitzar la segona avaluació. Camila Pérez de 4rt ESOB ja ens ha fet l’exposició oral a classe. Aquí en teniu una mostra:
[slideshare id=253515&doc=presentaci-clssiques-1202233562511526-2&w=425]
Aquí trobareu tot el material que farem servir a Arrels clàssiques per tal que a quart d’ESO entengueu, empreu amb precisió, consolideu i amplieu el llenguatge tecnicocientífic i humanístic de les matèries que curseu i dels diferents camps del saber. L’aprenentatge progressiu (mitjançant exercicis pràctics) de les arrels gregues i llatines a partir de les quals es forma el lèxic científic, tècnic i humanístic, us facilitarà el coneixement exacte dels mots cultes i dels tecnicismes, no solament del català sinó de la majoria de llengües modernes, i contribuirà, alhora, a l’enriquiment del vostre vocabulari i a la millora de les vostres capacitats de comprensió i expressió.
Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, de M. Capellà. Editorial Teide, 2007 (3a impressió).
Recursos d’utilitat a la xarxa:
.Càlculs grecs 6′
Dígits en aquest capítol parla dels coneixements de personatges de l’antiga Grècia, com Tales, Pitàgoras, Euclides o Arquimedes.
En aquest capítol de Dígits es repassen les teories de Pitàgoras, el pare de les matemàtiques i avi de l’informàtica.
Què m’has dit repassa termes relacionats amb el vocabulari mèdic.
També és molt interessant l’enllaç que ens proposa Sebastià Giralt sobre Linné i la nomenclatura dels noms científics.
Gràcies a l’amabilitat del professor i sotscoordinador de les PAU de llatí 2008 a Catalunya, Jordi Saura, teniu la relació de les pàgines web que us permetran buscar la informació que us cal per aprofundir en l’estudi de la Hispània romana.
Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de la Hispània romana (Tàrraco, Empúries romana, Ilerda, Emèrita Augusta, els aqüeductes: el de les Ferreres i el de Segòvia). He trobat a Els dies de Dèdal un mapa por poder localitzar els antics indrets romans a Hispània.
Són molt interessants els exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia.
Tampoc hem d’oblidar la informació (que ja us havia avançat a Camí de la selectivitat) de Sebastià Giralt a Labyrinthus i com a activitat d’aprenentatge i avaluació el Q.V. Hispània romana de Victòria Bescós.
També és molt interessant el vídeo Roma a Catalunya 19′:
Així com La Catalunya romana 13′:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=G9jiL4gL2ro[/youtube]
La petja romana:
Si voleu recordar Tàrraco, mireu aquest vídeo:
Canalhistoria ens ofereix aquest vídeo per conèixer Emèrita Augusta:
Avui 2 de febrer és la Candelera, una festa cristiana que, quaranta dies després de Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu. És la festa de la llum i es beneixen espelmes. Es creu que aquestes candeles tenen propietats miraculoses i ajuden a morir bé. La Candelera presenta coincidències amb les Lupercàlies romanes o festa de la llum. També la podem relacionar amb les festes de Persèfone, en què Demèter buscava la seva filla amb torxes (Sabeu què són els Misteris Eleusins?).
Les dites populars relacionen la Candelera amb la meteorologia:
Per la Candelera, ou a la carrera; si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu…
Enguany la Candelera no ha plorat ni ha rigut, no sé si encara queden dies de fred o aviat farà bon temps, mentrestant jo us encarrego que feu recerca i trobeu referents clàssics arreu per tal d’ampliar la presentació de Persèfone, Prosèrpina en llatí.
Us dedico aquest vídeo amb la música del genial Jacques Brel (1962) en què recorda la seva infantesa i els seus desamors adolescents. A veure si esbrineu els mots de la tornada i em sabeu dir què són.