Acaba de sortir el número de tardor de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al mont Olimp, seu dels déus olímpics.

Fem el cim: Olimp. Akela 59
Acaba de sortir el número de tardor de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al mont Olimp, seu dels déus olímpics.
Fem el cim: Olimp. Akela 59
Gràcies als grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) les matemàtiques van adquirir l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. Fa uns dies vam tenir l’enorme sort d’assistir a una masterclass per tal de descobrir les matemàtiques amb GeoGebra amb el professor de matemàtiques jubilat, Bernat Ancochea. Quina meravella quan els professors gaudeixen fent classe i compartint la seva saviesa!
A més dels enigmes matemàtics que anirem publicant a mesura que els resolgueu, ara teniu un nou repte: Aconseguir fer una peça de ceràmica grega amb GeoGebra.
Primer de tot, us heu d’instal·lar el programa GeoGebra 5 gratuït a l’ordinador, la tablet o el mòbil.
Tot seguit, heu de pujar la imatge de la ceràmica grega que hàgiu triat.
Fer la ceràmica en GeoGebra amb els comandaments Spline i Superfície.
Us pot anar molt bé aquest tutorial que en Bernat ens ha fet ad hoc:
[youtube]https://youtu.be/CXVaUJQ__VA[/youtube]
Espero amb candeletes les vostres peces de ceràmica grega amb Geogebra, no us oblideu ni del nom ni dels usos de la peça. La ceràmica és el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega i, a més, és important per identificar les restes del naufragi intacte més antic del món. Ho veieu, Matemàtiques i Cultura Clàssica és una combinació possible!
`
Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor. El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la. També ha escrit narrativa curta En absència de l’àngel (2000), així com biografia i assaig. També és autor de traduccions literàries, professor i gestor cultural,… però fins ara ha estat molt conegut com a poeta. De fet, es defineix com un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.
La narració d’Aquell antic missatge de l’amor s’ubica a Barcelona i al Baix Maresme (Alella, El Masnou, Teià) i en algunes ciutats i paisatges dels Estats Units. L’acció comença el novembre del 2011 i acaba l’abril de l’any següent. Està protagonitzada per Xavier Rius, un economista humanista català format a Nova York, que perd en el marc de la crisi financera la dona, la Patrícia i la feina (ha de tancar el despatx). Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provoca un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la Barcelona fundacional i els misteris del seu cor. Una història d’amor, de voluptuositat i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper o William Louis Sonntagla… i pel·lícules com Viaggio in Italia o l’esment que fa de Woody Allen) i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…). Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns…) i Roma pel que fa als orígens fundacionals de Bàrcino.
“…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer“. (Aquell antic missatge de l’amor pàgs. 379-380)
I si no n’hi ha prou amb l’excel·lent prosa de Vicenç Llorca us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglo-saxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shenandoah, Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan, December, Loving Ways, I May Want a Man, The Miracle, Come Here o Cançó de l’albada, entre altres.
Hi he trobat molts referents clàssics! Tanmateix, no us els desvetllaré. Llegiu la novel·la de Vicenç Llorca! Us emocionarà!
Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca
P.D.: Finalment en Vicenç Llorca ha fet pública la banda sonora de la seva última novel·la a Spotify!
Banda sonora de la https://t.co/03UzY3GJYA de Vicenç Llorca AQUELL ANTIC MISSATGE DE L'AMOR (Columna Edicions) https://t.co/vhMyb2VR6u #NowPlaying @columnaedicions @gloriagasch @Grup62 @Emili_Rosales @quellegeixes @Llegirencasdinc @illadelsllibres @AracneFil @lletres
— Vicenç Llorca (@VicenLlorca) 22 de desembre de 2018
Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.
Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.
A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.
Dia Europeu de les Llengües 2018
I per acabar, un kahoot!
Què tenen en comú una ampolla d’oli d’oliva de les Borges, una altra de vi d’Alella, una Pepsi, la paraula telèfon, una moneda d’euro i el cotxe Seat Tarraco?
Oli d’oliva de Borges
Seat Tarraco
Què enteneu per cultura i civilització clàssica?
Quina fou la porta d’entrada de la cultura clàssica a la península ibèrica?
Per quin motiu arribaren els grecs a la península ibèrica? i els romans? Situem més o menys l’arribada d’uns i d’altres.
En quins aspectes de la vida moderna encara és patent la petjada de la civilització clàssica a casa nostra?
Heu vist mai alguna resta arqueològica grega? Quina? On?
Heu vist mai restes d’època romana? Quines? On?
Heu visitat algun museu? Quins?
Heu vist alguna pel·lícula de grecs o de romans? Quines? De què tracten?
Quina petjada tenen les llengües clàssiques en les nostres llengües?
Coneixeu alguna cançó amb referències clàssiques?
Per què heu triat Cultura Clàssica? Què n’espereu?…
El professorat de l'Institut Premià de Mar comença curs fent coaprenentatge i compartint experiències: Itinerari amb Google maps pels jardins del centre a càrrec de Sergi Viader i @AracneFil. Treball interdisciplinar CMJardineria i Floristeria i Clàssiques https://t.co/pTRc15AMu1 pic.twitter.com/GtJBGupiWv
— Margalida Capellà (@AracneFil) 9 de setembre de 2018
Aprender lenguas clásicas a través de los blogs – Publicacions Editorial Graó https://t.co/CvmU7DohQ1 pic.twitter.com/sdtYGrmC60
— Margalida Capellà (@AracneFil) 3 de setembre de 2018
El meu article “L’olivera, patrimoni natural i cultural de tothom” ha sortit publicat a la revista Auriga 93.
Grècia, un país muntanyós
Tal com ja es va anunciar a Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat, en el número d’estiu d’Akela hic et nunc ens haurem de preparar per fer l’ascensió als principals cims de l’antiguitat, no pas físicament, perquè no ens cansarem gaire amb l’ascensió, però sí culturalment. Què sabem de l’antiga Grècia? Per què Grècia és la nostra herència cultural?
Akela. Estiu 2018
M’ha fet molta il·lusió que el meu institut, el Berenguer d’Anoia d’Inca, m’hagi entrevistat a la revista Mirall de Trobar com a exalumna en els actes del seu 50è aniversari per ser editora de El fil de les clàssiques. Moltes gràcies, Margalida Maimó, i per molts anys Berenguer d’Anoia!