Si el cap de setmana passat no vàreu poder assistir a la quarta Magna Celebratio de Badalona, que va ser tot un èxit, aquí us aniré informant. Començaré amb un reportatge molt interessant que ens va concedir l’Anna Homs, una entesa en l’art de teixir romà i de tots els temps:
Si no has llegit El món de Sofia de Jostein Gaarder, fes-ho aquest estiu. A filosofia, ho agrairàs!
Avui a petició dels alumnes de grec, hem fet un taller de Sant Jordi amb el joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso. Hi han participat alumnes de tercer i quart d’ESO i de primer i de segon de batxillerat científic i humanístic. Ha guanyat el grup format per Joana Carbó, Mehal, Yaiza i Toni i cadascun ha obtingut un val de 12 euros per comprar material escolar a l’Aurora de Premià de Mar. L’enhorabona!
A Ediciones Eureka (985 25 82 26 o edicioneseureka@telefonica.net) li queden els últims exemplars.
Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?
Basia d’Eléonor:
Morgan Freeman llegeix en Catul V, “Vivamus mea Lesbia atque amemus”, in Latin
Si enteneu aquest epigrama del poeta llatí Marcial, entendreu com n’era de crític i mordaç:
Cur non mitto meos tibi, Pontiliane, libellos?
Ne mihi tu mittas, Pontiliane, tuos.
Si voleu escoltar el document sonor cliqueu a 7. 3 Marcial
Qui va escriure aquests fragments i a quins tòpics literaris fan referència?
I. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
II. Beatus ille, qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis.
III. Auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret inuidenda
sobrius aula.
Si encara no saps el nom del seu autor, potser Maria Àngels Anglada et donarà un cop de mà:
Però us voldria presentar físicament el nostre amic …, aquest ” homenet graciosíssim” com l’anomenava l’emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l’humor, amb “un porc grassonet del ramat d’Epicur”. Amb això volia dir que li agradava l’ensenyament d’aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació… era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d’amistat i, sobretot, del do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l’amor, el pas del temps, l’amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenats Sàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístules. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l’anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.
Maria Àngels Anglada, Retall de la vida a Grècia i a Roma (Empúries, 1997)
En aquest fragment de la pel·lícula Espàrtac, han de lluitar a mort dues parelles de gladiadors per voluntat de Cras i unes dames que han arribat a l’escola de Lèntul Batiat. Com a segona parella, surt elegit Espàrtac que s’ha d’enfrontar a l’etíop Draba. Si pareu esment a les armes, podreu saber quin tipus de gladiadors encarnen.
No violència i pau és el que necessita la nostra societat, i com a reflex d’aquesta el nostre centre escolar. Sempre he cregut que amb les paraules es pot solucionar gairebé tot i que val més enginy que força.
Tot seguit us explicaré una faula molt antiga, la intitulada Bòreas i Hèlios del fabulista grec Isop (segle VI aC), amb l’acompanyament musical de Toni Breganciano, amb la peça titulada 1961 dins Essència. Després em comenteu què us ha semblat, si creieu que aquesta faula d’Isop és adient per celebrar una festivitat com la del DENIP (30 de gener) o per tractar el tema de la no violència a tutoria, etc., si sabeu cites que transpuïn la mateixa saviesa, contes o cançons que recullin el mateix ensenyament…
Aquí teniu el llistat de treballs de cultura clàssica del tercer trimestre, a mesura que els exposeu a classe i en passeu la presentació els aniré penjant a la pàgina (vegeu a dalt de tot) Cultura clàssica i Cultura clàssica II. Si voleu deixar un comentari, ho haureu de fer aquí.
|
. L’art romà (arquitectura, escultura, pintura, mosaic) |
|
. La família a Grècia i a Roma (Vida familiar, la dona, el matrimoni, |
|
. La religió a Grècia i a Roma (sacrificis, déus, oracles, temples, festes, la vida d’ultratomba …) |
|
. El menjar a Grècia i a Roma (àpats, plats, ingredients…) |
|
. La indumentària a Grècia i a Roma (vestits, pentinat, calçat, complements…) |
|
. L’esport i els jocs esportius a Grècia i a Roma (jocs olímpics actuals) |
|
. Els espectacles a Grècia i a Roma (teatre, amfiteatre i circ) |
|
. L’urbanisme a Grècia i a Roma (ciutats i edificis públics) |
|
. L’aigua i les comunicacions a Grècia i a Roma (aqüeductes, vies, calçades, ponts, expansió del món grec i romà…) |
|
. L’exèrcit a Grècia i a Roma |
|
. El cinema de romans |
|
. La ciència a Grècia i a Roma (terminologia, planetes i constel·lacions, etc) |
|
. L’economia i el treball a Grècia i a Roma (la moneda, els oficis, el comerç, etc) |
Visioneu aquest fragment i els següents al YouTube de la pel·lícula 300 de Zack Snyder (2007) i comenteu si es corresponen amb la vida d’un nen espartà:
