M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia. Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?
És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!
P.D.:
aPARAULA’m: “Pèlag”
És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,
pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa
a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,
una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,
filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota
mar coneix les fondàries…
Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)
En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος. Ni m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix” i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.
Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!
El llegat de Sísif
Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.
Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.
Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)
…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.
Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)
El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:
Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …
Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!
Magna Celebratio 2012: Schola et Ludi Romani
L’institut Premià de Mar juntament amb l’institut Albéniz de Badalona, l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, en Josefet de l’institut Can Mas de Ripollet i l’Albert Anglès, un apassionat del món romà que ha excavat a Vindolanda, hem participat activament en la VIII Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que té lloc l’últim cap de setmana d’abril a Badalona, amb uns tallers familiars portats pels nostres alumnes i exalumnes de llatí i de grec. Hi hem posat tota la il·lusió del món i hem après moltíssimes coses, segurament més de les que hem ensenyat al nombrós públic que ens ha visitat, perquè tal com deia, segons la funció, el discipulus minor o la discipula minor del ludus rethoricus : “Alea iacta est! Això és tot per la nostra part. Només ens queda demanar-vos que, abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…”
Si us ho vàreu perdre, aquí teniu un tastet de la participació aràcnida en aquesta manifestació de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila amb els tripulants i extripulants de El vaixell d’Odisseu per tal d’adquirir la competència social i ciutadana, estrènyer els lligams d’amistat virtual i apassionar-se pel món romà. Hem aconseguit, malgrat el fort vent i la pluja del dissabte i el sol abrasador del diumenge, fer realitat la nostra Magna Celebratio per cinquè any consecutiu! Moltíssimes gràcies a tothom!
A la Magna també hi trobem altres alumnes i companys d’altres instituts i escoles! Moltes gràcies, Gemma!
La rebel·lió dels elefants!
La rebel·lió dels elefants. Valèria Cuní 6è d’Educació Primària
La cacera del rei Joan Carles I a Botswana ha posat d’actualitat els elefants. La Valèria, gran defensora i amant dels animals, ens ha fet aquest dibuix La rebel·lió dels elefants, reflectint el seu rebuig de ser caçats i de viure en llibertat.
Alumnes d’Isop en valors, us proposo de fer una recerca d’aquest animal des del seu nom (Què sabeu del mot elefant? Quin és el seu origen? Quins derivats coneixeu i què signifiquen?) fins a buscar i explicar faules d’Isop en què aquest paquiderm sigui el protagonista.
Una vegada feta aquesta recerca, serà el moment d’escriure la vostra narració o poesia farcida de referents clàssics i amb una bona lliçó moral.
Col·laborem a Tabula Clickariana!
Fotografia de Víctor Barraco
Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
N.B.:
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
Ramon Coll al nostre institut!
Ramon Coll a l'institut de Premià de Mar
Dimarts passat ens va visitar Ramon Coll i ens va explicar la diferència entre mite, faula, llegenda, rondalla, superstició i patrimoni immaterial. Què en saps ara? Què et va semblar la xerrada?
Reescrivim la faula de “La cigala i la formiga”
Ara que ja coneixeu bé la faula de la cigala i la formiga, hauríeu d’inventar un diàleg, un poema, un conte… amb aquests dos personatges al llarg de totes les estacions de l’any. Tot mirant el vídeo, si us cal un xic d’inspiració, i llegint Cavall Fort , heu d’explicar una història inventada que parli de l’amistat, de les diferents maneres de veure la vida i de com encarar-la… buscant l’ofici que més us agradi i deixant volar la vostra imaginació. Podeu mantenir el final tradicional de la faula o canviar-lo, els personatges poden ser animals o persones. Ara bé, heu de tenir molta cura de l’expressió i de l’ortografia, introduir referències a la natura, als aliments de la temporada, als sorolls (cric-crac fa la cigala…), als valors (el treball, l’esforç, la solidaritat, la diversitat…). Després l’haureu de posar en comú a classe: recitar el poema, llegir el conte, dramatitzar el diàleg tenint en compte el lleguatge corporal…
Què voleu ser: cigala o formiga? Vet aquí el quid de la qüestió!
El Fil de les Clàssiques a Ràdio Premià de Mar
El programa que Ràdio Premià de Mar dedica els dimecres a les Escoles, ens va convidar a ahir per parlar de El Fil de les Clàssiques, nascut ara fa gairebé quatre anys a l’institut Cristòfol Ferrer, en aquesta nova etapa a l’institut de Premià de Mar. Hi van participar les alumnes de llatí de quart de l’ESO Clara, Sabina i Laura i l’alumne de grec i de llatí de primer de batxillerat, Eric Andreu. Des de Madrid, la Lucia ens seguia! Si us el vàreu perdre, aquí el teniu.
Isop a El metge d’Atenes
Dimarts vàrem gaudir de la presentació de El metge d’Atenes amb l’escriptora Teresa Pous que ens va donar savis consells per iniciar-nos en la pràctica literària. Ara a classe de la matèria optativa de primer d’ESO “Isop en valors” ens plau de llegir i comentar aquest fragment de la seva novel·la en què utilitza amb mestria la faula isòpica de L’oreneta i la cornella:
“A més del plaer experimentat al costat dels nostres animals, m’agradava molt llegir faules i poesia. Quan els poetes es reunien al vespre a casa amb motiu dels banquets organitzats pel pare, jo m’amagava i els escoltava. També m’entretenia llegint les faules d’Isop. Una de les meves preferides era la de l’oreneta i la cornella. Aquesta faula es refereix a la importància de la resistència física i tracta de la discussió sobre la bellesa entre una oreneta i una cornella. La cornella va dir a l’oreneta: ” La teva bellesa només floreix a la primavera; el meu cos, en canvi, resisteix l’hivern i tot.” Segons el meu preceptor, el meu interès per aquesta faula, que fa referència a la fortalesa del cos, devia ser un senyal del destí i, per tant, del futur que m’esperava. A més, la meva curiositat pels fenòmens naturals, pels animals, pel caràcter de les persones, per què s’alegraven o s’entristien, per què envellien més de pressa o més a poc a poc, eren signes evidents als ulls del meu pare. Deia que els déus volien que jo fos metge.” El metge d’Atenes, Ed. Moll 2011 pàg. 23
Què n’opineu? Quin paper tenien les faules en l’educació dels nens grecs? Creieu que encara les faules isòpiques ens poden educar en valors en el segle XXI. Què és millor la fortalesa o la bellesa? Per què? Les nostres preferències literàries poden ser premonitòries del nostre futur? Quina faula us agrada més?…