En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
Trobo molt interesant que abans tinguessin la mort com una cosa bona i que fèssin un ritual per la gent que es moria. Impacta saber això, ja que avui dia ja no es fan aquestes coses i trobem la mort com el final d’una vida.
Un cop vist el vídeo, sabem que el concepte que tenien els romans de “mort” era molt diferent al concepte d’els cristians. La veritat es què em sorprèn molt això de què les tombes es trobessin a l’entrada del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Em sembla molt interesant, ja que no sabia que hi havien tombes al voltant de la ciutat. També és molt curiós que els romans parlessin tan obertament de la mort i es comportessin com si res, ja que nosoltres, avui dia, li tenim com respecte o, inclús, por a aquest tema.
La tomba cristiana és la dreta, l’he pogut reconèixer gràcies a la creu que hi ha inscrita.
IV/ X / MMXIV
Salve!
La veritat es que m’ha sorprés el fet de que els romans no amaguessin la mort, tinguessin els sepulcres a les entrades de les ciutats i que hi poguessin passejar sense cap problema entre les tomes.
A mi no m’agradaria gaire entarar en una ciutat rodejada de morts.
In proximum!
SALVE MAGISTRA!!:)
Trobo molt interesant el vídeo, els romans tenien molt present la mort d’algu familiar, i crec que per aixo tenien les tombes a l’entrada del poble. Actualment, seria molt estrany tenir a gent morta al costat de casa teva. Tambe trobo impactant que abans tinguessin la mort com algo bo.
VALE!!:)
V—X—MMXIV
Bonum diem!
Em sembla bonic que possesin les tombes tan maques i al voltant del camí per tal de que tothom pogués mirar i admirar a les persones mortes probablement, contra la seva voluntat a la guerra o potser com a càstig. M’agrada moltíssim també que fassin un ritual en honor als morts; és una cosa molt maca que ja s’ha perdut per sempre; perquè recordem que avui dia la mort es tracta com una cosa invisible. Un bon exemple és quan enganyem als nens petits quan s’ha mort algú estimat; lógic per un costat, però trist per un altre.
Una tradicció més dels romans que anyorem molt actualment…
Salve.
Bonum diem!
M’ha semblat molt bonic i estrany que les tombes estiguessin a l’estrada del poble.
També era molt bonic el detall que tenien de fer un ritual quan algú moria. Es una tradició dels romans que s’ha perdut. Era una molt bona manera de recordar a algú sempre.
Salve!
Salve !
Em sembla molt interesant el video, ja que podem veure com els romans tenien la mort com un concepte molt diferent als cristians. A més a més, és estrany i curiòs que les tombes dels morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, ja que els cristians sempre tenen els cementiris en llocs pràcticament a les afores del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba que apareix de la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Vale….
V—XI—MMXIV
Bonum diem!
Em sembla molt bonic que possesin les tombes al voltant del camí, per poder recordar i admirar a aquests morts que, probablement, van morir contra la seva voluntat, a la guerra o com algún tipus de càstig.
A més, m’encanta que fessin un ritual i ho decoressin tan maco com surt en el vídeo, ja que són coses de les que haríem d’estar molt orgullosos i que, tristement, s’han anat oblidar el temps, ja que la mort és com si fós un fantasma, actualment. Un bon exemple és quan hem de comunicar la mort d’algú estimat als nens petits, que els enganyem per tal de no fer-lis mal. És lógic, per un costat, però trist, per un altre.
Una tradició més dels romans, que ara anyorarem eternament…
Salve!
Salve magistra!!
Trobo molt sorprenent que tinguessin les tombes en els carrers que envoltaven la ciutat, personalment crec que lo que feien els romans era un acte inteligent, perque avui en dia nosaltres, quan un familiar o una persona coneguda mora, patim un dol dolorós, lent i sufrit, fins que ho superem, o aprenem a viure amb l’ausencia d’aquesta persona, ells eren llestos no patien l’ ausencia fisica d’una persona, Lo que ens omple de les persones es l’essencia psiquica o mental, celebraven la mort d’una persona perque el record mai mora.
Salve!
Salve!!
És interessant saber coses d’aquestes, ja que per molt que no sigui la nostra “tradició” hi han moltes que les hem adoptat dels romans. Nosaltres no posem les tombes al voltant del poble o ciutat, però seria una bona manera de que la gent no pateixi la mort de manera dolorosa (que en moltes famílies a vegades és difícil parlar-ne), sinò que les persones ens n’adonem que nosaltres morirem algún dia i poder afrontar la mort i no tindre por d’ella.
Salve!
És molt interessant que abans la mort sigui una cosa bona. És molt extrany que tinguessin tombes als carrers envoltan les ciutats, encara que cuan morien feien els seus rituals als morts, en comptes de mirart la mort d’una manera dolenta i trista, la miren de una manera bona i fen el ritual per recordar els moments d’aquella persona, i la manera de decorar les tombes estava molt be.
Vale!
Bonundiem
Em sembla molt inteeressant ja que no sabia que les tombes estaven al voltant de la ciutat. També és interessant que els romans parlessin d la mort tranqulament.
La tomba cristiana és la de la dreta, es veu per la creu.
Vale!
Em sembla molt interesant el video, ja que podem veure com els romans morien i el concepte que tenien que era molt diferent als cristians. M’agrada molt també que fassin un ritual en honor als morts; és una cosa molt maca que ja s’ha perdut per sempre; perquè recordem que avui dia la mort es tracta com una cosa invisible.
A més a més, és estrany i curiòs que les tombes dels morts estiguessin enterrades a la entrada del poble, ja que la gent cristiana sempre tenien els cementiris en llocs com les afores del poble.
Salve!!!
Ho trobo mol interesant el video, m’ha sorprès que les tombes estaven fora de la ciutat. Els romans morien i el concepte que tenien que era molt diferent als cristians. També fan un ritual per als morts.
Es estrany i curiòs, les tombes dels morts estaven enterrades a la entrada del poble, ja que la gent cristiana sempre tenia els cementiris en llocs com les afores del poble.
Vale!!
Crida molt l’atenció que fa temps tinguessin la mort com una cosa bona, i que alhora fessim un ritual a tothom a qui moria, Ara seria molt estrany tenir les tombes a l’entrada del poble.
Salve Magistra!
El que hem sebla una mica estrany és el fet de que a les entrades de les ciutats hi haguessin tombes, i es que hem fa moltíssima cosa. El que si admiro dels romans es la seva passivitat parlant de la mort, ja que saben que es una cosa natural.
La tomba cristiana es la de la dreta, per la creu i els coloms.
Salve!!
Ho trobo molt interessant, ja que sorprén molt que hi hagi tombes al voltant de la ciutat. També és curiós que els romans parlessin tan fàcilment de la mort i la tractessin com una cosa molt normal, ja que nosoltres tenim som molt dramatics per aquest tema.
La tomba cristiana és la dreta,la he identificat per la creu que hi ha.
Salve magistra!
M’ ha sorprès molt que les tombes estiguessin al voltant de la ciutat com en honor a les persones que havien mort, ja que actualment no es fan aquets rituals ni aquestes coses. Sembla que el concepte de la mort entre romans i cristians era diferent. Trobo molt interesant el vídeo.
Valee!!
Salve
Trobo que aquest tema es molt interessant, no savia res d’això!
Està bé que trobin a la mort com una cosa bona o normal, ja que ara mateix a la gent no li agrada tractar aquest temes ja que son complicats, tant de bò que ara passes igual.
Valve!
Salve!
Segur que és agradable passejar per aquest camí i alhora tenir l’oportunitat d’anar llegint els epitafis de tantes persones que són recordades a través d’aquestes frases tan profundes per no ser mai oblidades.
Vale!
Salve!
La tomba cristiana és la de la dreta, per la creu que hi ha a la part superior.
Sobre el vídeo opino que és molt interessant, ja que mai havia vist a algú parlar tan naturalment de la mort, en aquesta època li tenim respecte a la mort, sobretot per no saber que hi ha darrere i si algú segueix aquí amb nosaltres i ens pot influir, en canvi els romans, els parlant com si res, i això em fa pensar que la principal influència és la televisió, el que ens fa viure amb por a la mort.
Vale!
Pingback: Llegint epitafis amb thinglink | Aracne fila i fila
Salve!
com podem observar, la tomba cristiana és la de la dreta, ja que podem observar la creu a la part superior.
El vídeo és bastant interessant, avui en dia , tenim el tema de la mort com un tema taboo, un tema trist, que no agrada parlar a ningú, però, ells tenien una naturalitat molt gran en parlar sobre la mort.
vale
Salve!
Tot i tenir moltes similituds també tenim diferenciens com la manera d’enterrar, com hem pogut veure a l’entrada, és una cultura molt diferent, ja que ha anat evolucionant amb el temps. Trobo interessant això de que als voltants de les ciutats hi haguessin les tombes.
La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i es pot veure fácilment per la creu
Vale!!
Salve !
Després de llegir el text , els epitafis romans eren inscripsions a les làpides de les tombes dels seus difunts. Els epitafis servien per recordar i homenatjar a les persones mortes.
Em sembla fantàstic que s’ha celebri aquestes festes, ja que es una manera de recordar els moments passats i celebraven la mort d’una persona perquè el record mai mora. I la tomba dreta que apareix a la imatge és la cristiana.
Vale
Bonundiem
Em sembla molt inteeressant ja que no sabia que les tombes estaven al voltant de la ciutat. També és interessant que els romans parlessin d la mort tranqulament.
La tomba cristiana és la de la dreta es veu per la creu.
Vale!
Salve !
Ho trobo molt interessant, em sembla molt estrany que les tombes dels morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, es molt diferent que els cristians que ho tenen en lloc a les afores del poble.
En la fotografia podem veure que la tomba que apareix a la dreta és la cristiana perquè té una creu.
Vale
Bonum diem!
Em sembla original que possesin les tombes al voltant del camí per tal de que tothom pogués mirar i admirar a les persones mortes probablement. M’agrada moltíssim també que fassin un ritual als morts. Una tradicció més dels romans que anyorem molt actualment…
La tomba cristiana es la de la dreta, per la creu i els coloms.
Salve.
Ave!
He arribat a la conclusió de que els romans tenien el concepte de ‘mort’ diferent a nosaltres. Ells troben la mort com una cosa normal o bona, és a dir, no els afecta gaire parlar d’aquest tema. A diferència de nosaltres, li tenim una mena de respecte o por a la mort, fins i tot, ens podem sentir incòmodes parlant d’aquesta. També em sembla estrany que posin les tombes al voltant de la cuitat, i em semblen interessants els epitafis, que eren uns rituals per homenatjar als morts.
Vale!
Ho trobo molt interesant que abans pensesim que la mort com una cosa bona i ara com algo dolent. sorpren saber això, ja que avui dia ja no es fan aquestes coses i trobem la mort com el final d’una vida.
BONUMM DIEEEM!!
El tema de la mort em sembla molt interessant, sobretot pel diferent concepte que tenien abans els romans. Ells veien la mort com una cosa bona i digna de quedar gravada, per això feien els epitafis. M’ha estranyat una mica el tema de que utilitzessin el carrer com a cementiri, però la veritat és que m’agrada, em sembla bona idea que ho exposessin a tothom i que tothom pogués saber la història de la persona difunta.
SALVEEE!!
Salve!
Em sembla molt curiós que possesin les tombes al voltant del poble, aixì la gent les podia mirar.
Tambè m`ha sorprés que parlesin de la mort com una cosa normal o bona.
La tomba que es pot veure és cristiana per la creu.
Vale!
Bonum diem!
La veritat es que es bastant sorprendent el fet de que els romans no amaguessin la mort, i que tinguessin els sepulcres a les entrades de les ciutats, ja que ara la mort es com un tema tabú, com si fos el final d’una vida. A mi em semble mol interesant aquest fet, es com si dunessin la benvinguda, a la ciutat, amb la mort.
Vale
Bonum diem!
Trobo molt interessant que abans els romans tinguessin la mort com una cosa bona i que en comptes de posar-se tristos quan una persona moria era tot el contrari, feien rituals i posaven les tombes al voltant de la ciutat perque tothom les vegi. També és curiós que els romans parlessin tan fàcilment de la mort i la tractessin com una cosa molt normal perqué ara quan una persona mor fem tot el contrari.
Salve!
AVE!
M’ha semblat interessant llegir com els romans entenien el concepte de la mort.
Es prenien la mort molt diferent que nosaltres ja que els morts s’enterraven a la entrada del poble a diferència dels cristians que enterren als morts a un lloc apart ( cementiri ). La tomba de la dreta és la cristiana.
VALE!
Salve!
Després de veure el vídeo podem dir que els romans tenien la mort com un concepte una mica diferent als cristians. És estrany que els morts estiguessin enterrats a la entrada del poble, ja que nosaltres tenim els cementiris en llocs practicament a les afores del poble. La tomba que apareix a la dreta és la cristiana i es pot veure fácilment per la creu.
Salve!!
Jo crec que està molt bé i interesant que els romans tinguesin la mort com algo bó. perquè en realitat és el cicle de la vida, llavors està bé que s’ho prenguin com algo normal.
El punt de vista dels romans sobre la mort em sembla molt interessant i molt diferent al de la nostra societat. Celebraven la mort dels seus parents i amb molt orgull els enterraven a la entrada del poble per a que tothom els pugués recordar. En canvi, nosaltres tenim la mort com un fet molt trist i gens bo, però al cap i a la fi, la vida té un principi i un final.
Penso que la tomba cristiana és la de la dreta, perquè es pot veure una creu a sobre de l’epitafi.
salve!
Trobo molt interesant el vídeo, els romans tenien molt present la mort d’algu familiar, i crec que per aixo tenien les tombes a l’entrada del poble. Actualment, seria molt estrany tenir a gent morta al costat de casa teva. Tambe trobo impactant que abans tinguessin la mort com algo bo.
VALE!!:)
Bonum diem!
Em sembla molt impressionant com tractan a les persones que “marxan”.
També és molt curiós que els romans parlessin tan obertament de la mort , ja que nosoltres, avui dia, li tenim com respecte o, inclús, por a aquest tema.
La tomba cristiana és la dreta, l’he pogut reconèixer gràcies a la creu que hi ha inscrita.
Salve!
És sorprenent saber que els romans no veien la mort com una cosa dolenta, sinó al contrari, ho celebraven. Però no perquè algú s’hagués mort, sinó pel fet que havia viscut. Encara que sembli difícil, crec que la mort s’hauria de veure una mica com la veien els romans. Per què sinó és costum anar de negre als funerals i tot és de color fosc? Ningú ens treurà la tristesa de la mort d’algú però, per què ho hem de fer més difícil del que ja és? Sembla que, entorn a la mort, avui en dia només es veu el cantó negatiu…
Salve!
Em sembla difícil d’imaginar que abans els romans enterressin a la gent a la vora dels camins principals, ara sería totalment extrany trobar-te amb una tomba pel carrer. A més avui en dia la mort es viu com un moment trist, a diferència dels romans.
Crec que la tumba cristiana és la de la dreta ja que té una petita creu al costat superior.
M’ha semblat molt interessant el video i l’article en general, em sorprén molt, què enteressin als morts a la vora de la ciutat, a l’entrada, mentre que nosaltres són diferents amb això i els enterrem en un cementiri a dins del poble o ciutat. També m’agrada com es prenien la mort, i vaig llegir que els enterraven amb objectes, diners i menjar, per quan passessin a l’altre vida, em sembla sorprenent tot aixó perquè és molt diferent com es tractava abans aquest tema i per el tema de la tomba crec que és la de la dreta,per la creu situada a la part de adalt.
Envejo la forma en la de pensar amb la mort dels romans. En la vida, hem de mirar les coses positives de les coses, i per què no també a la mort? Sé que no és plat de bon gust que es mori algun familiar o una persona important per nosaltres, però si en comptes de mirar la part negativa, que ja no estarà més, mirem la part positiva com feien ells, que han viscut, no ens faria tanta por la mort i no seria tan dolorosa la pèrdua de les persones estimades. Trobo original que les làpides estiguin en els carrers i no tancades totes juntes en cementiris com actualment. Encara que, sempre he pensat que quan es mor algú, passa a ser part de tu, i està dins teu, al teu costat i no tancat en una làpida.
La pregunta que ens fa, que quina és la tomba cristiana, penso que és la de la dreta, per la creu que es pot veure dalt.
Salvete!
Molt interesant el vídeo!
Trobo molt sorprenent que tinguessin les tombes en els carrers que envoltaven la ciutat, personalment crec que lo que feien els romans era un acte intel·ligent, perquè avui en dia nosaltres, quan un familiar o una persona coneguda mor, patim un dol dolorós, lent i sofrint, fins que ho superem, o aprenem a viure amb l’absència d’aquesta persona, ells eren intel·ligents emocionalment no patien l’ absència física d’una persona, lo que ens omple de les persones es l’essència psíquica o mental, celebraven la mort d’una persona perquè el record mai mora. Per el que es demostra es por apreciar que els romans i els cristians tenien un concepte molt diferent de la mort.
Vale!
Salve!
Molt interessant que els romans no enterressin els morts al voltant de les ciutats i que en comptes de fer una cosa depriment, la veiessin d’una manera més positiva. Podriem fer-ho a l’actualitat també, ja que encara que la mort sigui una cosa trista, no la fem més trista encara.
Bonum diem!
M’ha semblat molt interessant aquest video i l’article en general, m’ha sorprés molt què enterressin als morts a la vora de la ciutat, a l’entrada, mentre que nosaltres som diferents amb això i els enterrem en un cementiri a dins del poble o ciutat. També m’ha agradat com es prenien la mort, com una cosa bona i vaig llegir que els enterraven amb objectes, diners i menjar, per quan passessin a l’altre vida, m’ha semblat sorprenent tot aixó perquè és molt diferent com es tractava abans aquest tema i com es tracta actualment, pel tema de la tomba crec que és la de la dreta,perque hi ha una creu situada a la part de adalt i doscoloms al costat delacreu,i això és una tradició molt tipica d’avui dia!…
Salvete!
Em sembla molt interessant que els romans demostressin aquesta fidelitat als seus difunts a través dels epitafis. Ells estarien ben contents si veiessin que gracies a les seves inscripcions podem saber més sobre ells i la seva cultura.
Trobo sorprenent que les tombes estiguessin en l’entrada del poble, però al mateix temps penso que es una mica antihigiènic.
M’agrada que en la seva cultura la mort no fos una tema ‘taboo’ i que ho tinguessin com una cosa natural.
En la fotografia, la tomba cristiana és la de la dreta, ja que té una creu cristiana
Salvete!
Em sembla molt interessant que els romans demostressin aquesta fidelitat als seus difunts a través dels epitafis. Ells estarien ben contents si veiessin que gracies a les seves inscripcions podem saber més sobre ells i la seva cultura.
Trobo sorprenent que les tombes estiguessin en l’entrada del poble, però al mateix temps penso que es una mica antihigiènic.
M’agrada que en la seva cultura la mort no fos una tema ‘taboo’ i que ho tinguessin com una cosa natural.
En la fotografia, la tomba cristiana és la de la dreta, ja que té una creu cristiana.