En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).
Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.
A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:
1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).
Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…
De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:
No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.
Aquest vídeo m’ha semblat interessant perquè no sabia coses com ara que els romans ficaven els cementiris a l’entrada i sortida de les ciutats i dels pobles, i per on passejaven les persones normalment. La tomba cristiana és la de la dreta, ja que es veu clarament que hi ha una creu, símbol de la cristiandat. En canvi, la de la esquerra hi ha una calavera.
Busqueu la imatge i enllaceu-la.
http://barcelonajewels.com/IMAGES_9/img_bimage3.jpg
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
Saturnina
– ¿A qué edad murió?
36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
En nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
El difunt és el seu pare
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
En nominatiu.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
En nominatiu
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
Els pares al fill. Hi ha una relació entre pares i fills.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
És l’Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
A la seva germana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
El gall.
No us perdeu Tot llegint epígrafs funeraris: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/12/13/llegint-epigrafs-funeraris/
Salve:DUn video molt interessant, els sepulcres romans tenien molt a dir, malgrat no és un tema que sigui molt agradable. La tomba cristiana és la que hi ha a la dreta, crec jo, ja que hi ha una creu, que és la representant d’aquesta religió.Vale!
És un video molt interessant,he après coses que no sabia.
Un mausoleu del segle I http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/01/catalunya/1330639020_299848.html
http://herederosdelaatlantida.wordpress.com/2012/03/17/lapidas-funerarias-romanas-on-line-2/
Voleu fer la vostra làpida, doncs cliqueu aquí.
SALVEEEEEEEE!!!
Aquest vídeo m’ha semblat interessant perquè no sabia coses com ara que els romans ficaven els cementiris a l’entrada i sortida de les ciutats i dels pobles, i per on passejaven les persones normalment. La tomba cristiana és la de la dreta, ja que es veu clarament que hi ha una creu, símbol de la cristiandat. En canvi, la de la esquerra hi ha una calavera.
VALEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE 🙂
salve!
molt interessant l’artícle.No sabia que als sepulcres romans s’hi posés u na invocació als deus i com estaven situades les tombes abans a i com han canviat les coses fins ara .
Salve!
Aquest video està molt bé, representa molt bé com ha evolucionat Barcino al llarg dels segles.
La tomba cristiana és la de la dreta, ho sabem per què podem veure la creu.
vale!
Salve!
Aquí deixo les meves respostes.
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
Saturnina
– ¿A qué edad murió?
36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
En nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
El difunt és el seu pare
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
En nominatiu.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
En nominatiu
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
Els pares al fill. Hi ha una relació entre pares i fills.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
És l’Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
A la seva germana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
El gall.
Vale!
La veritat és que m’assemblat molt estrany tot, ja que Madrid està molt canviada i en aquest video t’imagines tantes coses, caminant,veient com si tot fossi real..!
La via sepurcral la Vila de Madrid correspon a un via secundaria que comunicava la colònia de Barcino amb l’actual zona de Sarrià. La via arribava a la porta sud del card maximus, a banda i banda de la via es localitzen els diferents monuments funeraris, llaures, deixants i sobre tots cupas, uns monuments semicirculars que recorden al tonel de fusta. La zona funerària va estar en ús entre els segles I-II, amb el pas del temps i les deposicions constants de riera la zona quedo totalment colmatada, la qual cosa va ocasionar la seva preservació.
La veritat és que no he volgut fer els preguntes, ja que els meus companys en escrit les preguntes.I he volgut explicarmon estava ubicada i d’altres coses.
Aquí està la meva traducció de “La història de la casa encantada”:
Hi havia a Atenes una casa gran i espaiosa. A la nit va aperèixer un fantasma; portava les mans encadenades i les sacsejava. La casa estava desserta. Ve a Atenes el filòsof “Athenodorus”, llegeix el cartell i lloga la casa. A la nit el filòsof escolta el so d’una fera. Ell no aixeca els ulls, no deixa l’estil, però es dóna ànims. El seu fantasma ve i li fa una senyal.
“Athenodorus” encén el llum i marxa per darrere. Després va al pati, de sobte el fantasma desapareix. El filòsof possa herbes en el lloc i fa una senyal.
Al dia següent, “Athenodorus” ordena excavar en el lloc i cremar els ossos i les cadenes. El ossos van ser col·locats al sepulcre. Darrere de la casa no hi havia fantasma.
Chaima, la plaça de la vila de Madrid es troba a Barcelona!
Laia Sánchez, per què fas el comentari en castellà? Quina és la inscripció funerària que comentes? T’has oblidat l’enllaç?
Salve!
Jo he fet la traducció de la història de la casa encantada en llatí:
– Hi havia a Atenes una casa gran i espaiosa. A la nit va aparèixer un fantasma; portava les mans encadenades i les sacsejava. La casa estava desserta. Ve a Atenes el filòsof “Athenodorus” llegeix el cartell i lloga la casa. A la nit el filòsof escolta el so d’una fera. Ell no aixeca els ulls, no deixa l’estil, però es dóna ànims. El seu fantasma ve i li fa una senyal.
“Athenodorus” encén el llum i marxa per darrere. Després va al pati, de sobte el fantasma desapareix. El filòsof possa herbes en el lloc i fa una senyal.
Al dia següent, “Athenodorus” ordena excavar en el lloc i cremar els ossos i les cadenes. Els ossos van ser col·locats al sepulcre. Darrere de la casa no hi havia fantasma.
Salve!
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
http://elepigrafista.blogspot.com.es/2012/07/amor-de-madre.html
Salve!
Aquest video l’he trobat molt interessant, perquè he après coses sobre els sepulres romans que no sabia.
Què has après, Sheila?
Salve!
He après que els romans enterraven als morts, al voltant del camí que portava a la ciutat, i que en cada un hi ficaven una inscripció.
Salve!!
Molt interessant aquest article sobre els sepulcres romans. No savia que els romans enterraven als morts d’aquesta manera i lo de la inscripció. Està molt bé:)
Salve!
Inscripció llatina:
A la primera línia hi ha les sigles D.M.S, que volen dir “Diis Manibus Sacrum” (consagrats als déus mans). A la segona línia posa el nom de la persona morta. A la tercera i la quarta línia diu “ANNORUM XXX”, que vol dir que la persona tenia 30 anys quan va morir. A la última línia hi ha dos grups de sigles: H.S.E, que vol dir “Hic Situs Est” (aqui està enterrat) i S.T.T.L., que vol dir “Sit Tibi Terra Levis” (que la terra sigui lleugera), que seria com dir que descansi en pau.
Sheila, ens podries enllaçar la fotografia de la làpida?
http://herederosdelaatlantida.files.wordpress.com/2012/03/lc3a1pida1.jpg
Salve Lida!!!!
La Clàudia i jo hem fet una làpida (inventada) l’any passat vem estudiar una mica el tema dels ritus funeraris antics, per tant vem repassar les làpides i mirant mirant ens ha sorgit les ganes de fer una mena de làpida.
De la qual farem un article per que la pugueu veure tots.
Així m’agrada, noies! L’esperem amb candeletes!
SALVETE!!!
Em sembla molt interessant que fasin videos així perquè ens fan veure i que ens a adonem de com ha cambiat tot, i ens adonem de que des de llavors hem fet una evolució molt gran. M’agrada molt veure aquest tipus de videos.
VALETE:D
La importància del monument epigràfic com a font de coneixement: http://vimeo.com/channels/portugalromanotv/53757990
Salve!!
M’ha sorprès d’aquet video, que avans Barcelona era una ciutat molt petita comparada de com es ara i crec que no m’agradaria anar caminant per un camí i que al costat tingui tot ple de tombes.
La tomba que representa la tomba cristiana és la segona tomba, que te els ocells com a decorat.
Salveeeeeeeee!
M’ha semblat molt interessant aquest vídeo ja que no sabia no sabia coses dels romans que ficaven els cementiris a l’entrada i sortida de les ciutats i dels pobles. Encara que no han canviat gaire de les tombes actuals!
Vale!
Salve Lida!
Realment, m’ha semblat un video molt interessant, ja que jo desconeixia informació sobre les tombes. Una de les coses que més m’ha impactat ha sigut veure que els romans posaven les tombes ( els cementiris millor dit) a les entrades i a les sortides dels pobles, realment m’ha inpactat!!
Les tombes a l’actualitat tampoc han fet un gran gran canvi, encara que algun si.
Encara recordo les decoracions que feia l’Anna, la professora de cicles de l’institut, eren realment molt bones, i les de les tombes van quedar molt bé, recordo que va ser per un halloween. Contestant a la pregunta realitzada sobre quina és la tomba cristiana, jo penso que si no m’equivoco és la de la dreta.
Això és tot! Un molt bon apunt!
Vale 😉
Salve!
Aquest any torno a comentar aquest article.
El video comença en la Plaça via de Madrid i tot seguit apareix un text:
Oh, caminant, que passes per aquest camí!
Assabenta’t de qui fou el jove les restes del qual descansen en aquesta tomba.
Apiada-te’n i ofexei-li la teva salutació.
Després ho traduieix en castellà i anglès. Seguidament, visualitza les tombes i apareixen els noms, és a dir, les persones difuntes, els morts com Fabia Tertulla. Els noms que apareixen són d’origen llatí.
A continuació, el video ens transmet unes vistes desde d’alt i podem observar un llarg camí de sepulcres, un camí allunyat de la ciutat enmurallada.
Finalment, podem observar com la petita ciutat que apareix al principi és converteix en un punt diminut de la macrociutat que és en l’actualitat.
Cada vegada som més i més, avancem en la medicina, tenim condicions de vida i laborals molt millors que la dels nostres avantpassats i som molt més resistens vitalment. Per tant, la petita ciutat que van construir els romans en el seu temps, persones que parlaven llatí, nosaltres em seguit el camí.
Nosaltres també serem enterrats o incinerats però per a les futures i llunyanes generacions també serem l’arrel de moltes coses.
Salve!!
Aquest apunt ja el vaig comentar l’any passat pero m’he tornat a mirar el video i opino el mateix, que és un video bastant interessant i molt gràfic. He estat mirant una pàgina sobre les incrpcions funerarias perque em sembla un tema interessant i m’agrada i he trobat coses com que en les inscripcions funeràries el dedicant va sempre en nominatiu, el dedicat pot anar nominatiu, genitiu o datiu o algunes de les expersions més comuns que es possaven a les tombes com: H.S.E.S.T.T.L.: H(ic) S(itus) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis),que significava “Aquí jau, que la terra et sigui lleu”.
Si algù vol saber més coses sobre les inscripcions funerarias aquí li deixo la URL de la pàgina on he extret aquesta informació: http://extremaduraclasica.com/epigrafia/funerarias.html
Per altra banda aquí esta la meva inscricpció:
La foto és aquesta: http://1.bp.blogspot.com/_vroZwd3_2oQ/S93S446SDeI/AAAAAAAAAaY/8LlksM783Uc/s1600/M+fonteius.jpg
I el que posa és el seguent:
D · M /
M · FONT · AN/
TITHEVS · ET · AN/
TONIA · ONESI/
CRATIA · VIVEN/
TES· FECERUNT /
SIBI · ET · SVIS
La traducció seria:
“Als Déus Manes, Marc Fonteio Antiteo i Antonia Onesicracia, ho van fer en vida per a si i per als seus”.
Vale!!
Salve!!
M’he ovlidat d’una cosa: Aquesta inscripció es troba al museu Sant Pius V de València, és una inscripció romana del segle II d.C. La inscripció és de valència.
salvete!!!
M’ha semblat un video realment interessant i m’ha sorprés molt la quantitat de coses diferents que feien els romans respecte nosaltres. Són fets molt improtants per ell en canvi per nosaltres, en alguns, no gairé de fet molta gent incineran els morts.
VALETE
Nora, has de resoldre les preguntes plantejades en l’apunt!
Salve! sempre m’han fet por les làpides, i tot això dels morts. M’ha semblat molt interessant aquest video, podem veure que els romans tenien moltes semblances a nosaltres en tot això dels difunts i els sepulcres. Una inscripció que conec és R.I.P que vol dir Requiescat in pace (que reposi en pau). Aquí deixo unes inscripcions que he trobat:
http://www.google.es/imgres?q=inscripciones+romanas&um=1&hl=ca&client=firefox-a&hs=rQC&sa=N&tbo=d&rls=org.mozilla:ca:official&biw=1024&bih=636&tbm=isch&tbnid=LyMVR_fZBmbK2M:&imgrefurl=http://www.celtiberia.net/imagenes.asp%3Fid%3D39%26pagina%3D4&docid=guuboWX8UacsEM&imgurl=http://www.celtiberia.net/imagftp/U1416-Mougas-1.JPG.jpg&w=300&h=150&ei=gqS8UNvIOonYtAb30oCgAw&zoom=1&iact=hc&vpx=586&vpy=212&dur=2561&hovh=120&hovw=240&tx=158&ty=59&sig=114022236873303206937&page=2&tbnh=120&tbnw=240&start=19&ndsp=21&ved=1t:429,r:22,s:0,i:153
http://www.google.es/imgres?q=inscripciones+romanas&um=1&hl=ca&client=firefox-a&hs=rQC&sa=N&tbo=d&rls=org.mozilla:ca:official&biw=1024&bih=636&tbm=isch&tbnid=xS3f0qvpXKPstM:&imgrefurl=http://www.museoarqueologicocartagena.es/publicas/exposiciones/exposicion_permanente/_JA_k1PXdquDH91qLVPRVtKJ7zT1OTGNWPaSGjTMvnGk6arHJ4anQvg&docid=ooybs2p-EslAiM&imgurl=http://www.museoarqueologicocartagena.es/files/110-78-PIE_FOTO1/INSCRIPCI%2525C3%252593N%252520FUNERARIA%252520ATELLIA.jpg&w=1600&h=1200&ei=gqS8UNvIOonYtAb30oCgAw&zoom=1&iact=hc&vpx=636&vpy=147&dur=244&hovh=194&hovw=259&tx=181&ty=114&sig=114022236873303206937&page=2&tbnh=141&tbnw=208&start=19&ndsp=21&ved=1t:429,r:38,s:0,i:201
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·El nom és Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Està en nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
· Està en nominatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Salve! Un epitafi del llatí epi, sobre, y taphos, tomba, són frases escrites sobre túmuls mausoleus o làpides de cementiri per homenatjar les persones que hi són sepultades. Els termes sta viator, atura’t viatger, abi viator, passatger allotja’t, etc. que es troben en un gran nombre d’Epitafis, fan al · lusió al costum que tenien els romans d’enterrar els morts al costat dels camins. Els romans posaven a la seva tomba les sigles STTL, «Sit tibi terra levis» que vol dir que la terra et sigui lleugera. Els cristians van substituir aquestes per les sigles RIP, Requiescat in pace que vol dir que descansi en pau. La tomba cristiana és la de la dreta ja que té els simbols àlfa i òmega que es refereix al principi i al fi.
Salve!
– ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
– ¿A qué edad murió?
·36 anys.
-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
– ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
– ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
– ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
– ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
– ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
– ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
– ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
– ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Deixo aquí uns quants tipus de sepulcres romans
http://actualcurioso.blogspot.com/2009/11/el-culto-los-muertos-en-la-antigua-roma.html
http://toledoolvidado.blogspot.com.es/2008/11/el-convento-de-santo-domingo-el-real.html
http://traianeum.blogspot.com.es/
Vale!
Salve!!
Crec que és un video massa interessant, sempre s’àprenen coses noves, i la veritat que amb aquest video e vist com els romans tenien els seus cementiris i crec que les coses han canviat massa.
La tomba cristian és la de la dreta ja que hi ha una creu.
Vale!
Salve!!!
Realment m’ha semblat molt interessant, ja que no sabia molta cosa sobre les tombes. L’any passat la Lida va comentar alguna cosa a classe sobre les tombes romanes.
I crec que els romans tenien costums una mica especials…
Salve Lida!
La part que em faltava!
1- ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
2- ¿A qué edad murió?
·36 anys.
3-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
4- ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
5- ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
6- ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
7- ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
8- ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
9- ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
10- ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
11- ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
El sepulcres Romans:
http://www.regmurcia.com/servlet/integra.servlets.Imagenes?METHOD=VERIMAGEN_107379&nombre=heraclida_res_720.jpg
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/image/journal/article?img_id=3540056&t=1328268041302
Salve!!!!
Aquesta és l’inscripció que e triat:
http://blogs.ua.es/historiaantiguaalicante/files/2012/01/01-inscripcion1.png
1- ¿Cuál es el nombre de la difunta?
·Saturnina
2- ¿A qué edad murió?
·36 anys.
3-¿En qué caso está el nombre del difunto? ¿Y el de los dedicantes?
·Nominatiu.
4- ¿Qué relación hay entre difunto y dedicantes?
·Familiar.
5- ¿De donde procede Gayo Atio Atiano?
¿En qué caso está el nombre del difunto?
·Queiruga(Acoruña).Nominatiu singular.
6- ¿En qué caso está el nombre de la dedicante?
·Numinatiu singular.
7- ¿Quién dedica la inscripción? ¿A quién se la dedica? ¿Qué relación hay entre ellos?
·Los padres a el hijo Gayo. Son padres e hijo.
8- ¿Qué adjetivo aplica Flacinia Severa a su marido?
¿Qué significan los símbolos que aparecen en la lápida?
·Molt carinyós.
9- ¿Quién es el difunto? ¿Cuántos años tenía?
·És Agricio
10- ¿Quiénes dedican la inscripción? ¿Qué relación tienen con el difunto?
·Su hermana.
11- ¿Qué expresiones de origen cristiano aparecen en la inscripción?
·La creu, el gall.
Pingback: Les dones gregues i el culte als morts | El Fil de les Clàssiques
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant i la veritat que m’ha agradat molt veure el vídeo virtual de com eren les antigues tombes romanes encara que, fan una mica de por.
Des de el meu punt de vista ara ja se com eren les tombes romanes, ja que desconeixia com eren.
Per cert, la tomba romana es la de la dreta que te com una creu.
Ave!
Epitafis romans:
http://losfuegosdevesta.blogspot.com.es/2013/01/epitafios-romanos.html
http://losfuegosdevesta.blogspot.com.es/2013/01/epitafios-romanos-ii.html
http://losfuegosdevesta.blogspot.com.es/2013/09/epitafios-romanos-iii.html
Pingback: Celebritas uirorum ac mulierum… | El Fil de les Clàssiques
Salve!
El video és molt interessant i la manera que s’ha fet el video, ensenyant com eren les antigues tombes romanes, està molt bé.
Les tombes fan una mica de por, però és una cosa interessant per saber com eren les tombes en l’època dels romans.
Salve!
Aquest video no es molt agradable però si que és molt interessant. He descobert coses que no sabia i m’han semblat molt curioses. No tenia ni idea dels costums que tenien!!
A la imatge es veu clarament la tomba cristiana a la dreta, ja que porta una creu cristiana.
Vale!