Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS que anem publicant tots els dimecres amb el corresponent a la dea:

ATENA

Atena era  una de les deesses més venerades a Grècia. Era filla de Zeus i de Metis. El seu naixement va ser una cosa sorprenent.  Va néixer del cap de Zeus.

Expliquen que quan la seva mare estava embarassada,  Zeus va rebre un oracle. Li anunciava que primer tindria una filla però,  si després tenia un fill, el destronaria.  Aleshores Zeus perquè no es complís l’oracle es va empassar Metis pensant que així solucionava el problema. Quan va arribar el moment del part,   a  Zeus  li va agafar una forta migranya, tenia molt mal de cap  i  desesperat  va cridar el seu fill Hefest,  que tenia moltes eines,  i li va dir: “Fill meu, vine amb la destral, i obre’m el cap a veure què tinc aquí dins que em fa tant de mal”.

Hefest havia  d’obeir  perquè Zeus era el déu més poderós de l’Olimp. Tan bon punt  li va donar el cop de destral  va sortir Atena, vestida i armada  amb un casc de guerrer, una llança i un escut.

Wikimedia

Com que va sortir del cap de Zeus era la deessa de la intel·ligència.  Per això l’acompanya un mussol, un ocell amb uns ulls molt grans i molt oberts.

També era deessa de la guerra.  A la guerra de Troia va ajudar moltes vegades  els herois grecs.  Al  pit o a  l’escut portava la imatge de  Medusa, una de les tres gorgones.   Era un ésser monstruós, amb el cap ple de serps que feia tornar  de pedra tot el que la mirava. 

Wikimedia

En una ocasió va competir amb Posidó, el déu del mar,  en un concurs per veure qui seria el patró de la ciutat d’Atenes. Es tractava de veure qui feia el regal més útil per a la ciutat. Posidó va fer brollar una deu d’aigua salada a l’Acròpolis  però ella  hi  va fer crèixer  un arbre, una olivera,  i els déus van decidir que  havia guanyat.

Per això un altre dels seus símbols és l’olivera  que és un dels arbres que es cultiven més a Grècia. Així doncs va donar el seu nom a la ciutat, Atenes,  i  a dalt de l’Acròpolis s’hi va construir un temple dedicat a ella,  el Partenó,  tot ell de marbre blanc del Pentèlic  i amb unes proporcions estèticament admirables. Es diu Partenó perquè la deessa era una noia jove i  en grec  parthenos  vol dir “noia jove”.

A Atenes  cada quatre anys  s’organitzaven les  Panatenees,  unes grans festes en honor a la deessa.  Un dels actes més importants de la festa era una processó que anava des de l’àgora, la plaça principal de la ciutat, fins a dalt de l’Acròpolis.

Hi  participava molta gent  i  li  feien  moltes  ofrenes,  però la més preuada era un vel  que les noies joves oferien a la deessa  i que l’havien estat teixint amb les seves pròpies mans.

I és que a més a més de ser intel·ligent i guerrera era protectora de les arts i  dels artesans.

Fídias,  un gran escultor del s.V aC,  li va fer una escultura tota d’or i de vori que estava  a la cella, a dins del temple.  Se la representava vestida de guerrera,  tal com anava quan va sortir del cap de Zeus.

Wikimedia

 També Homer en els seus poemes parla d’ella.  L’anomena  “la dea d’ulls d’òliba” o  “la dea d’ ulls clars ”, o també “d’ulls brillants”,   cosa que ens la fa imaginar intel·ligent i bella.

 Mai no es va casar ni va tenir relació amb cap home,  potser perquè era tant important que no hi  va haver ningú prou mereixedor de ser el seu marit o amant.

                                                                                                       (CONTINUARÀ…)