Monthly Archives: març 2008

Recreacions històriques, tota una experiència per passar-s’ho bé i aprendre

Arriba el bon temps i arreu de Catalunya hi ha festes que recreen el món grecoromà; per tant, és un bon moment per sortir i aprendre. La revista Auriga en la seva tasca de difusió dels clàssics ha recollit tots els events en aquest calendari actualitzat i ja els havia presentat aquest cap de setmana al MAC (7 de març) la seva subdirectora, Montserrat Tudela, a les II Jornades de clàssiques en la seva ponència inaugural “La tradició grecoromana: un producte cultural de futur”. El nostre bloc, gràcies als vostres comentaris, també va ser lloat per Sebastià Giralt a “Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0”. L’enhorabona a tots i a totes. Sense les vostres aportacions aquest bloc no tindria sentit. En sou l’essència.

A les Jornades també el grup de recreació històrica Kuanum va presentar “Cues de pansa. Estratègies per no perdre la memòria de la cultura clàssica”. Segons els seus mots i amb l’assortiment i tast de menjars grecoromans, vaig deduir que pretenen acostar el patrimoni i el món clàssic amb  els sentits i l’experiència lúdica, que volen transmetre sensacions que deixin empremta a la gent més enllà del seu nivell de coneixement. Ho aconsegueixen amb el menjar o els perfums, és a dir, mitjançant unes experiències empíriques i  en diuen ARQUEOGASTRONOMIA.  Crec que és una manera genial de difondre el món antic.

Des d’aquí, faig una crida perquè des de l’Ajuntament de Premià de Mar els tinguin en compte a l’hora d’organitzar festes. No hi ha excusa que valgui perquè tenim les termes de Can Farrerons, uns banys privats dels segles III i IV que pertanyen a la vil·la romana que es va descobrir  als anys seixanta en ple centre urbà i que fa uns anys, durant les obres del col·lector  se’n van trobar més restes.  Els alumnes de llatí de batxillerat ben aviat les visitarem i tindrem un guia de luxe, l’arqueòleg Ramon Coll.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xgfX3nwtPWA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aqüeductes, ponts i camins

Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de El proveïment d’aigua i les vies de comunicació. Heu de clicar a “Els aqüeductes” i “Tots els camins duen a Roma”. No us perdeu els enllaços!

A veure, si recordeu les diferents capes d’una via romana. Apa feu memòria!via.jpg

L’aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable de Tarragona finalment es rehabilitarà el 2008 i potser hi tornarà a passar aigua. Falta li fa!>

maqueta-aqueducte-de-les-ferreres.jpg

CURIOSITATS: ja sé que sabeu que “tots els camins porten a Roma” i que els romans van tenir la primera xarxa viària i que va arribar a assolir 100.000 quilòmetres. Que van haver de construir mansiones o hostals per fer-hi parada i fonda i que tenien unes fites de pedra per marcar les distàncies, els mil·liaris. Però potser no sabeu que els romans van ser també pioners en l’elaboració de normes de circulació. En temps de Juli Cèsar, l’any 50 aC, es va promulgar la primera llei de trànsit coneguda, que limitava la circulació des de la matinada fins al capvespre. Les restes conservades de Pompeia també ens han conservat passos de vianants elevats amb ranures per a les rodes dels carros.

El llibertí del panteó grec

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LCBNmvbLttw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què opineu de l’aspecte donjuanesc de Zeus?

També la Via Làctia té a veure amb Zeus, per què?:

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/iJVJuF_r1wo” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Aenigma II

En quina obra es va inspirar Dalí per crear-me?

dali2.jpg

Em pregunto, per què agradarà tant als artistes la dea de l’amor?

També és font d’inspiració per als publicistes. Mireu com expliquen la manca de braços de la Venus:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qP7b7SevqPo" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

L’aprenent de bruixot, tot un luxe

 Fernando Lillo Redonet a partir de L’amant de les mentides de Llucià de Samòsata ens ha regalat un conte preciós sobre un aprenent de bruixot al seu excel·lent llibre:  

El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma  (editorial Merial, 2007)aprendiz_brujo.jpg

Després d’haver-lo llegit, visionarem  El aprendiz de brujo, dins la fantàstica pel·lícula de Disney Fantasia 1940 i 2000 amb el millor Mickey Mouse: dropo, innocent i entremaliat. Gaudiu un cop més del fabulós joc de llums i ombres, amb una explosió de colors així com de la partitura musical del compositor francès Paul Dukas.

Sabeu alguna altra paraula màgica a més d’abracadabra? Com i per què s’utilitza?

El tango i l’aprenent de bruixot, Atrapasons 7′.

Dones contra Tales

tales.jpg

 Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dona a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.

 

Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:

. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal  (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:

                          A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida.

        I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.

Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):

. Montserrat Tudela,  llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així:  “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!

P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:


Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M

Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.