Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de El proveïment d’aigua i les vies de comunicació. Heu de clicar a “Els aqüeductes” i “Tots els camins duen a Roma”. No us perdeu els enllaços!
A veure, si recordeu les diferents capes d’una via romana. Apa feu memòria!
L’aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable de Tarragona finalment es rehabilitarà el 2008 i potser hi tornarà a passar aigua. Falta li fa!>
CURIOSITATS: ja sé que sabeu que “tots els camins porten a Roma” i que els romans van tenir la primera xarxa viària i que va arribar a assolir 100.000 quilòmetres. Que van haver de construir mansiones o hostals per fer-hi parada i fonda i que tenien unes fites de pedra per marcar les distàncies, els mil·liaris. Però potser no sabeu que els romans van ser també pioners en l’elaboració de normes de circulació. En temps de Juli Cèsar, l’any 50 aC, es va promulgar la primera llei de trànsit coneguda, que limitava la circulació des de la matinada fins al capvespre. Les restes conservades de Pompeia també ens han conservat passos de vianants elevats amb ranures per a les rodes dels carros.
1. statum
2. rudus
3. nucleus
4. pauimentum
5. pedres per derivar l’amplada.
D’aquesta manera és més fàcil d’estudiar perquè aixì el dia de l’examen només cal repassar i ni hi haurà tant de cosa per estudiar
aquest video demostra moltes coses que ara nosaltres no hi donem importancia.Els romans han deixat una gran importancia molt gran en nosaltres i en la nostre societat encara que no hi donem importancia.
graciasss als aqueductes ,ponts i camins que van constriuir el romans araaa els fem seRvir sinó alumilLloor no0salTresss no elss haguessim fet
els aqueductes son molt importants en la nostre societat encara que no li donem molta importancia ens han fet molt de servei durant molt de temps.
Lida!
Jo vaig estar a l’aqüeducte de Tarragona, quan anava a segon o tercer vaig anar amb l’escola. Vam estar veient l’aqüeducte, les muralles, i un circ, que tot estava una mica destrossat, però es veia força bé i em va agradar moltissim. I m’agrada saber que el rehabilitaran finalment.
muah!
Això ho vam fer a primer però crec que no m’enrecordo gaire bé així que hauré de fer una bona repassada.
Sobre el vídeo de Barcino, quan vam visitar el museu d’història de la ciutat la guia ens va portar a fer un vol pel centre i ens va explicar que era.
Hola Margalida!
Crec que aquest exercicis van molt bé per a practicar pel control. Jo estic d’acord amb la Sara, espero que el poguin rehabilitar, seria un bon espectacle per veure! Espero que ho aconsegueixin!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Bàrcino
1. statum
2. rudus
3. nucleus
4. pauimentum
5. filera de pedres per derivar l’amplada.
Està molt bé el que volen fer amb l’aqüeducte de Tarragona perquè així podra tornar a funcionar com fa tants segles.
HOOOOLAAAA:D
un any de colònies vam anar a Tarragona
i vam estar a l’aqüeducte:)
la veritat, encara se’m va estrany pensar
que per allà passava tota l’aigua.
m’encantaria que el rehabilitessin, seria una bona experiència!
Vale, això ens entra a l’examen ooi?
La veritat és que això del bloc de llatí va bé,
com diuen per aquí, després és més fàcil centrar-te i
estudiar.
jo també vaig estar a l’aqüeducte de Tarraco:D!
un petóó Galii!
Aquest temari surt a l’examen oi? sort de la informació que també ens proporciona el blog del sebastià, crec que es diu així haha, vaja del que està als teus annexos.
Les diferents parts que composen una via romana són:
1. statum; 2. rudus; 3. nucleus ;4. pauimentum i l’últim
5. filera de pedres per marcar el camí.
petons galiii!!
1. statum
2. rudus
3. nucleus
4. pauimentum
5. filera de pedres.
Com que sortirà a l’examen crec que és important saber-s’ho bé.
Com m’agradaria anar a l’aqüaducte=)
Doncs, el video té molta raó amb el que ens mostra,
avagaades no li donem importancia pero,
tot el que ens han dexat els romans es molt importan.
gràcias a ells, tenim els acüeductes,camins, i els ponts.
Liida, ens veieem dilluns!(:
hola lida!!!
jo crec que nosaltres no els i donem molta importancia pero es molt important i els romans han deixat una cosa molt important.
L’aqüeducte de Segòvia és preciós. Vaig estar l’any passar i em va impressionar molt. Vaig fer fotos de dia i de nit, és una gran obra arquitectònica.
Impressiona a qualsevol que vagi, a més a més està molt ben conservat i la seva situació és perfecte perquè tothom el pugui veure.
Els tindriem que agreir tantes coses…
En el llibre Marca de socials de primer de la eso, sortia un dibuix(esquema) de com estaven fents els camins que es veia molt bé.
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Les vies romanes
Hola lida!
La via que unia Roma amb Gades s’anomenava Vía Hercúlea i, més tard, Vía Augustea.
Tenia una longitug aproximada de 1.500 km.
Les vies romanes eres contruides per unir totes les províncies de l’imperi amb l’objectiu de que les tropes militars es traslladessin i més tard per motius comercials i administratius.
Ave Lida!
La major part de la informació sobre la calçada romana data del segle III. Aquest fet va ser molt important, ja que va permetre fer més fàcil el desplaçament entre les ciutats d’Itàlia. Els carrers romans que facilitaven el transport de mercaderies i també tropes, va arribar a tenir fins a 100 000 km.
La construcció de la calçada es feia en aquest passos:
1- Encomanament als topògrafs per fer la delimitació de la calçada.
2- Desforestació
3- Explanació: consistia en posar pla el terreny
4- Delimitació: mitjançant dos vorades paral·les es delimitava el camí.
5- Cimentació: Col·locació de la pedra entre l’espai de les dues vorades.
6- Capes intermitjes: Farcit de sorra en una o varies capes de diferents mides.
7- Capa de rodadura: Finalment es revestia la superfície de la calçada amb tants rodats mesclats amb sorra per tal de formar una capa de rodadura.
Salve!
Què se n’ha fet finalment del Pont del Diable? Ja està rehabilitat tal com van dir?
Bé, només m’agradaria comentar que quan vam anar a bàrcino recordo que vam veure l’aqüeducte, bé, realment ara és només un tros de façana i, també, el tros d’aqüeducte de la plaça nova, tot i que, el guia no va explicar que era una reconstrucció?
1-statumen: fonament de pedres de mida mitjana.
2-rudus: capa de sorra o grava.
3-nucleus: estrat de pedres triturades.
4-pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.
5-fileres de pedres que en delimiten l’amplada.
Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d’una font pública. A més, en qualsevol ciutat s’havien construït diverses termes i s’havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d’aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).
L’aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L’aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d’arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l’espectacularitat de restes com l’aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard.
En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d’aigua (castellum aquae), on l’aigua es filtrava d’impureses i des d’on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.
Ponts Romans
Els romans van fer molts ponts. Bastants d’ells encara estan en peus. Alguns, a més, segueixen en ús, suportant el tràfic dels vehicles moderns, que pesen bastant més que els antics. I no hi ha raons per a creure que vagin a caure demà. Els enginyers romans eren excel·lents professionals.
En Roma, les obres públiques eren monuments. Servien per a perpetuar la memòria del ciutadà que les manava fer. En molts casos, les pagava del seu propi. Per això les Termes eren “de Caracalla”, el Circ era “Máximo” i la Via era “Augusta”.Les obres havien de ser duradores, perquè el prestigi social que conferien al promotor ho heretava la seva família.
Pingback: Ara va d’aqüeductes! | El Fil de les Clàssiques
Salve!
Per si necessiteu una mica d’ajuda, he trobat aquest video a You Tube que està força bé, espero que os serveixi d’ajuda!
https://www.youtube.com/watch?v=H0FZSmqcM-U
Pingback: Tots els camins duen a Roma | L'univers clàssic dels nostres mots
Pingback: Aqüeductes pel món | Aracne fila i fila