El vi a Grècia

El vi (οἶνος), va ser la beguda més important dels antics grecs i romans. Moltes descripcions de la cultura grecoromana mostren com a indicador de civilització el consum del vi davant d’altres societats denominades mitjançant el genèric de βάρβαρος. De fet, el procés de conservació en repòs del most per transformar-lo en vi, implicava tal complexitat tecnològica, que conferia als pobles de l’antiguitat un grau de saviesa, tot un ritual.

Vinya.

Sense aquest producte no podríem entendre una de les institucions més importants de l’antiguitat grecoromana: el συμπόσιον (symposion).

Simposi.

La cultura del vi, acompanya el procés de culturització en àmfores que viatgen per tot el Mediterràni, o d’una altra manera, el déu Dionís (Διόνυσος), navega amb la vinya propagant el seu cultiu.

Dionís.

D’altra banda, el vi apareix en moltes de les manifestacions culturals de l’antiguitat grecoromana. Troba la seva història en la mitologia, cobra sentit en la religió, se sublima en l’art i en la literatura, i presideix el banquet. Per a Homer, el mar era del color del vi: οἶνωψ πόντος”.

L’elaboració de vi, exigia al llarg de l’any una observació i una tasca continuada del cultiu de la vinya. La viticultura va constituir un dels treballs primordials dins de les feines del camp.

Vi.

Hi havia diferents classes de vi:

Ἀβάτης (Oriünd de Cilícia, d’Aba).

ὰμφίας (Vi dolent de Sicília)

-ὰνθοσμίας (Vi que fa olor de flors)

βίβλινος (Possiblement oriünd de Tràcia, de les regions vinícoles dels monts Biblines)

-ὶσμαρικός (Vi dolç i pur)

καπνίας (Oriünd de Cilícia, vi fumat)

Κλαζομεναί (Vi de Clazómenes, a la Jònia)

ρητικός (Vi de Creta)

μεσογεώτης (Oriünd de la muntanya Tmolo a Àsia Menor)

οὶνόμελι (Vi endolcit amb mel)

-ὸμφακίτης / ὸμφακίας (Oriünd de Lesbos i / o Tessàlia, vi de raïm verd, àcid)

πράμνιος (Oriünd de l’illa d’Icària. Ja esmentat en la Ilíada)

πρότροπος / πρόδρομος (Most que flueix abans de trepitjar el raïm, oriünd de Mitilene, illa de Lesbos)

σαπρίας (Vi espatllat)

phygelites (Oriünd d’Efes)

Els grecs no bevien mai el vi en estat pur, fet que consideraven propi d’incivilitzats. Sempre el barrejaven amb aigua o gel.

Servint en un simposi el vi barrejat

A Grècia el culte a Dionís gaudia d’una gran importància, fins al punt que se li dedicaven honors al llarg de l’any a Atenes, en particular en les anomenades Grans i Petites Dionísies, que implicaven al teatre.

Dionís

A Grècia se celebraven les festes, tenint en compte que l’any atenès començava aproximadament entre juliol i agost, per ordre cronològic:

-Les Oscofòries (juliol / octubre), festes de la verema, que també coincidia amb la recol·lecció de l’oliva.

-Les Dionísies Rurals (desembre / gener), festes per propiciar la fecunditat dels camps en els llogarets de l’Ática. Cabien les representacions teatrals.

-La Lenees (gener / febrer), festes orgiàstiques. Concurs de comèdies.

-Les Antestèries (febrer / març), festes de celebració del vi nou.Obrien les gerretes de vi de la verema de la tardor.

-Les Dionísies Urbanes (març / abril), festes en honor de Dionís. Certàmens i concursos teatrals, utilitzant l’espai de l’Àgora.

Els millors vins grec i romans, seleccionats per El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula:

El fet de menjar carn

L’alimentació a Grècia era generalment força senzilla; només les classes altes es podien permetre menjar carn diàriament. Els sacrificis públics en les festivitats religioses anaven seguits d’un banquet que per a molts era gairebé l’única ocasió en què es consumia bou o xai. El menjar corrent derivava del que avui s’anomena “dieta mediterrània“: a base de pa, oli, llegum, molta verdura, fruita i peix, amb l’addició de carn d’algun animal de corral com el pollastre o el conill. Per tant, la incitació que fan els filòsofs al vegetarianisme l’hem d’entendre com un rebuig al banquet aristocràtic a base de grans animals rostits, i també al banquet sacrificial en què déus i humans comparteixen l’aliment: els déus, amb el fum del peix, la pell i els ossos de la víctima, i les persones, amb la carn d’aquesta.

Pel que ens explica Homer, els déus, a més del nèctar i de la ambrosia, el que els agradava era la carn. De fet, la carn és l’aliment més ben considerat pels humans i, a partir del mite de Prometeu, forma part del sacrifici als déus.Un exemple seria el d’Hermes que tenia una gran passió per la carn. Quan encara no hi havia  transcorregut  24 hores des del seu naixement, se li va despertar una fam atroç per la carn. Es va aixecar i va robar 50 bous de la ramaderia d’Apol·lo, va partir els trossos i els va rostir. Més tard, com si no hagués passat res, va tornar al bressol i es va fer el dormit. Però l’olor del rostit seguia temptant. Apol·lo li va cedir tot els seus bous a canvi de la seva cítara (instrument musical) i Zeus el va nomenar déu protector dels ramats.

Els poetes, encapçalats per Hesíode (Ἡσίοδος) (s. VIII aC), expressen la nostàlgia d’una Edat d’Or en què la terra oferia els seus fruits espontàniament. Alguns filòsofs la identifiquen amb una època en què no era necessari matar per aconseguir aliment ni per establir relació amb els déus.

Pitàgoras (Πυθαγόρας) planteja l’abstinència de carn com una manera d’enfortir el cos i purificar l’ànima perquè pugui accedir al coneixement, a més de prohibir el sacrifici d’animals amb motiu de la seva creença en la transmigració de les ànimes, les quals poden habitar cossos de diferents espècies. 

Pitàgoras

Empèdocles (Ἐμπεδοκλῆς) segueix aquest model, això ho sabem perquè encara es conserva fragments que inciten a l’abstinència de carn com a mètode de purificació i prohibeixen la matança d’animals pels mateixos motius que Pitàgoras.

Empèdocles


Un altre filòsof en contra del fet de menjar carn és Epimènides (Ἐπιμενίδης), també vegetarià però es presentava més com a purificador i sanador que com a filòsof.

Altres pensadors com Demòcrit (Δημόκριτος) o Protàgoras (Πρωταγόρας) insisteixen en les misèries i dificultats dels primers humans i en el progrés de la civilització.

Demòcrit

Demòcrit i Protàgoras

Les idees òrfiques continuen reflectint-se de manera especial en Plató (Πλάτων), que, a part de mantener la creença en la reencarnació de les ànimes, evoca amb nostàlgia un temps en què no es menjaven bous, els sacrificis eren purs, i es duia una vida salvatge i senzilla, més justa que l’actual.

També Teofrast, deixeble d’Aristòtil (Ἀριστοτέλης), en un dels seus tractats defensa la matança dels animals com a necessària i injusta i a Sobre la pietat  atribueix als primers humans l’alimentació vegetal i l’oferiment als déus de productes de la terra.

Els filòsofs cínics (segles IV-III aC) van més enllà i prediquen el retorn a la vida salvatge transgredint les prohibicions alimentàries, ja que rebutgen els aliments cuits.

D’altra part, les escoles mèdiques recomanen moderació en el consum de carn per raons higièniques.

En l’època hel·lenística i romana, la literatura pseudopitagòrica insisteix en les prescripcions alimentàries vegetarianes de Pitàgoras.

Plutarc de Queronea a la regió grega de Beòcia al segle I dC va escriure un tractat, una reflexió sobre la relació entre nutrició i ètica,  Contra el fet de menjar carn (De esu carnium, en grec Περὶ σαρκοφαγίας) on sembla combinar les dues tendències gregues enfrontades en l’època clàssica quan remarca l’estat dels homes primitius que mengen carn però sols per necessitat. Val a dir que a la seva època, els banquets dels romans rics eren opípars i l’elevat consum de carn era perillós per a la salut humana. Plutarc recomana també una dieta vegetariana  en altres peces de les Moralia tals com Consells per conservar la salut o Xerrades de sobretaula.

El filòsof grec Porfiri en el segle III  a  Sobre l’abstinència continua amb els arguments de Plutarc a favor del vegetarianisme i va en contra del sacrifici d’animals  d’alguns rituals.

Actualment es diu que menjar carn ens va ajudar a fer-nos humans. Sense la proteïna animal és molt probable que no haguéssim desenvolupat la intel·ligència que en fa diferents de la resta de les espècies. Els vegetarians advoquen per un planeta suposadament verd en el qual no es consumeixin animals i, en alguns casos, tampoc els seus derivats. Però una humanitat vegana també portaria complicacions per a la salut dels que no mantinguessin una acurada observació del seu règim.

L’elevat consum de carn s’ha relacionat amb problemes de colesterol i algunes malalties degeneratives, fins i tot amb el càncer, en part per l’eliminació dels greixos saturats d’origen animal. El problema és que no tothom té una observació tan estricta del seu règim com la de molts vegetarians. La carn pot comportar perjudicis quan es menja amb excés.
Menjar carn o no, no és bo ni dolent, el que compta és el conjunt de la dieta. Consumim massa carn en els països desenvolupats. No cal ser vegetarià o vegà per asseverar-se, el que cal és fer una bona dieta amb els aliments necessaris però sense menjar en excés. Els antics grecs si en menjaven no n’abusaven!

Productes amb DO

Si arrossegueu el vostre ratolí sobre aquest mapa, podreu veure tots els productes de l’antiga Grècia amb Denominació d’Origen.

La denominació d’origen (DO o DOC) és un tipus d’indicació geogràfica aplicada a un producte agrícola o alimentari la qualitat o característiques del qual s’han fonamentat exclusivament al medi geogràfic en què es produeix, es transforma i s’elabora.
Distingeix els productes creats en una zona determinada, contra productors d’altres zones que volguessin aprofitar el bon nom que han creat els originals, en un llarg temps de fabricació o cultiu.

La cuina dels ibers i la seva relació amb la grega

Els grecs van introduir a casa nostra un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques de la població indígena. En poc temps, el món indígena va canviar  per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. D’aquí que els atuells de cuina i l’alimentació grega influís en la cuina dels ibers.

Cuina dels ibers

El conreu fonamental de la cuina ibera eren els cereals, sobretot l’ordi i el blat (πυρός) utilitzat per fer farines i per la fermentació, de fet la cervesa era una de les begudes més comunes. També era molt important el correu de llegums, com ara les llenties (φακός), pèsols (πίσος)  o faves (κύαμος), i la producció de mel (μέλι). En aquella època el peix i el marisc era tan abundant que es considerava un aliment pels més pobres, mentre que els més afavorits s’estimaven més consumir carn roja. Els animals més apreciats eren ovelles i cabres, encara que també els porcs i els bous. En canvi, alguns aliments bàsics que actualment considerem de la dieta mediterrània, per exemple el vi (οἶνος) o l’oli d’oliva (ἔλαιον), els consideraven productes exòtics i per això per a cuinar utilitzaven diàriament greix de porc.

Si mirem els seus instruments, veiem que menjaven molt cereals però en forma líquida. Utilitzaven recipients tancats per evitar la vaporació.

Una de les salses molt populars va ser el gàrum, una salsa formada per vísceres d’animals, encara que prové del grec γάρον, el seu origen sembla ser ibèric.

Els ibers menjaven molt peix (ἰχθύς), sobretot els que estaven prop de la costa, ja que no tenien moltes formes per a menjar-ho a l’interior. Observem que els ibers no tenien la mateixa forma de pensar sobre el peix com nosaltres, ja que per ells el peix era un aliment pobre i actualment es considera un aliment de luxe. En la democràcia atenenca els pescadors pertanyien a la classe baixa i la gent que es podia permetre el consum  de carn (κρέας) es consideraven de les classes altes.

Entre les descripcions dels ibers que ens han arribat hem pogut observar que tenen algunes coses en comú amb els grecs. Els habitants de la muntanya menjaven principalment carn de cabró a la manera grega. 

En conclusió, podem dir que els ibers tenien bastants punts en comú amb el que avui en dia anomenem la dieta Mediterrània, i amb això també demostrem que coincidien amb els grecs, ja que la nostra dieta està formava per tres aliments bàsics de l’antiga Grècia, el vi (οἶνος), el blat (πυρός) i l’oli d’oliva (ἔλαιον). Tant els grecs com els ibers, consumien molts cereals, ja que per a tots dos era l’aliment estrella. Un altre punt important que tenien en comú era la producció de mel, per als grecs la mel (μέλι) era imprescindible per a donar un gust més dolç al menjar. A més a més, coincidien en el gran consum de peix, el peix n’era molt important per a la seva època perquè com no era de gaire cost el podien consumir durant el seu dia a dia i, en canvi, la carn era considerada per a tots dos un producte de luxe per a les classes altes. En un dels punts on no coincideixen és amb la utilització de l’oli d’oliva (ἔλαιον) i el vi (οἶνος) com a productes exòtics, pels grecs aquests dos productes eren imprescindibles per a cuinar tota mena de plats, ja sigui salses o rostits.

 

 

Arròs a l’antiga Grècia

Avui nosaltres hem decidit elaborar aquest arròs típic de l’antiga Grècia incorporant pebrot vermell, un producte americà, perquè doni un gust més dolç a l’hora de menjar-ho.

També hem volgut elaborar aquest plat, perquè ens ha cridat l’atenció que antigament pels grecs només el consumien les persones més riques de la societat i, en canvi, avui en dia l’arròs és un dels plats més consumits per tot tipus de persones, ja siguin riques o de menys diners.

Esperem que us animeu a realitzar un altre tipus de receptes originals per al cap de setmana i ho gaudiu amb molt de gust a les vostres cases amb la família.

Endavant!

Ingredients:

*Oli*1 litre d’aigua *120 grams de pèsols *1 branqueta de julivert *1 fulla de llorer *150 grams de pebrots vermells *75 grams de cebes *1 mica de sal *400 grams d’arròs *1 mica de farigola *1 mica de pebre *150 grams de salsitxes Elaboració: 1. Greixar la paella amb oli 2. Afegir les salsitxes 3. Fregir 4.Tallar el pebrot i col·locar-lo amb les salsitxes 5. Introduir la ceba al sofregit 6. Agregar els pèsols 7. Afegir una fulla de llorer 8. Col·locar una mica de farigola i julivert 9. Afegir l’arròs 10. Abocar l’aigua 11. Per últim, també pots afegir pebre vermell 12. Deixar aproximadament uns 20/25 minuts

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kkysARBhphs[/youtube]