Dijous 21 de febrer del 2019 va venir a visitar-nos el grup de reconstrucció històrica Barcino oriens, per tant, ens vam organitzar per rebre’n els quatre integrants (l’Arnau, l’Ariadna, en Fernand i l’Antoni):
La Carla Marín i la Brenda Morilla van ser les presentadores del grup. Van arribar deu minuts abans de la gala per fer preguntes, parlar i informar-se sobre què feia cadascun dels integrants.
La Sonia Ballestero i la Paula Torres van ser les amfitriones. Van arribar deu minuts abans per guiar-los per l’institut.
Com ja sabeu, abans d’una presentació sempre hi ha una preparació, durant la qual aquests integrants organitzaven el que anaven a utilitzar per ensenyar-nos com feien els romans les coses. Mentre ells organitzaven tot això, darrera seu hi havia el grup de teatre assajant una coreografia.
Quan ja van arribar tots els alumnes, tant de Cultura clàssica com de Llatí, la Carla i la Brenda van començar a presentar la gala.
Després l’Arnau va fer una petita explicació sobre el que cadascun d’ells feia al grup, sobre com es va formar, com es van assabentar que existia i com s’hi van introduir.
Seguidament, el Fernand, que anava vestit de soldat romà, ens va parlar sobre com es vestien els membres de l’exèrcit, ens va dir que l’armadura no pesava tant com semblava i que de cap manera el seu abillament no era una disfressa.
A continuació, l’Antoni va explicar-nos una mica com anava el tema dels gladiadors.
Acabada l’explicació, ens van deixar aixecar i triar a quina de les tres taules que hi havia volíem anar, per saber els objectes que hi havia, per a què servien i com s’utilizaven.
A la taula de l’Ariadna hi havia productes de bellesa personal. Dues de les coses que més va destacar va ser que les romanes es depilaven amb nous calentes tot el cos i es feien l’entrecella posant-se formigues seques i altres tipus d’insectes.
A la taula del Fernand tres persones o quatre es van posar l’armadura romana per veure com se sentien els romans amb tot aquest pes.
I a la taula de l’Antoni una de les alumnes es va posar un casc de gladiador i l’Antoni ens va explicar els diferents tipus de escuts per cobrir-se quan estan en plena lluita.
En definitiva, va ser una jornada interessant i plena de sorpreses que ens va permetre fer un viatge pel temps, ni que fos per una hora.
El passat 16 de gener, vaig exposar el meu treball de recerca, anomenat One Piece, un mar de mitologia, en el qual analitzo la presència de la mitologia en aquest anime. En el meu cas, vaig decidir seguir la proposta de la meva tutora i utilitzar el format bloc, ja que d’aquesta manera podia fer servir imatges i fragments de capítols; també vaig acabar de decidir-me gràcies a la possibilitat d’utilitzar enllaços per ampliar informació en alguns casos. Abans de començar a parlar-vos sobre el meu treball, us explicaré breument l’estructura del meu bloc.
Quan s’accedeix el bloc, el primer que es veu, dalt a l’esquerra, és el títol i subtítol del treball; a sota d’aquests es troba la imatge de capçalera, que consisteix en una composició de dues imatges que representen els dos àmbits del meu treball: la de la dreta és la representació del Cèrber en l’anime i a l’esquerra una estàtua de l’ésser mitològic. Sota la imatge hi ha el menú superior, amb les pàgines on presento els apartats que no constitueixen pròpiament el cos del meu treball, compost per una sèrie d’articles als quals es pot accedir des de l’índex.
Centrant-me en el treball en si, abans de començar-lo em vaig plantejar tres objectius a partir dels quals vaig establir les meves hipòtesis. El primer objectiu va ser analitzar quin àmbit de la mitologia s’utilitzava més en les referències, i com a hipòtesi vaig pensar que se centraven més en les divinitats olímpiques. Com a segon objectiu em vaig qüestionar de quina tipologia serien les referències, partint de la hipòtesi que es mantindrien les habilitats o capacitats de l’ésser mitològic en el de l’anime. Per últim, com a tercer objectiu, em vaig preguntar si l’adaptació en l’anime de la mitologia era fidel, i vaig pensar no ho seria del tot, tot i que sí que es mantindria algun aspecte, de tal manera que es notés la referència.
Un cop vaig tenir clars els meus objectius, vaig estructurar el treball en tres parts. El primer apartat consisteix en tot el bloc teòric, en el qual em centro a desenvolupar els dos grans conceptes del meu treball: d’una banda la mitologia i d’altra banda l’anime. El següent apartat consisteix en tota la part pràctica, conformada per un conjunt d’articles que en la seva majoria mostra l’anàlisi de les referències i les conclusions que n’he extret, que a la vegada responen als meus objectius. L’últim apartat consisteix en una pàgina on es mostren les conclusions finals del meu treball, i la confirmació o negació de les hipòtesis.
Per poder realitzar la part pràctica, vaig reduir la quantitat de referències i vaig establir un procediment a seguir a l’hora de l’anàlisi. Aquest procediment es divideix en dues parts: primer de tot em centro en la referència, de la qual explico el context i importància en la trama de l’anime, i faig la descripció del personatge afegint alguna informació complementària; i a continuació, identifico i descric el referent mitològic, recolzat o bé amb un text clàssic o bé esmentant diverses versions, i per finalitzar, comparo els dos elements descrits anteriorment i n’analitzo les similituds i diferències.
Un cop vaig acabar tot l’anàlisi i vaig respondre els objectius, em vaig centrar en les conclusions del meu treball on exposo la comprovació de les meves hipòtesis. De les tres hipòtesis esmentades anteriorment, la primera va ser refutada, ja que tot i que la majoria de les referències es manté en l’àmbit diví, se centra en les divinitats menors, més concretament en els monstres, relacionats amb l’àmbit heroic. La segona hipòtesi va ser confirmada, el que més es manté en la majoria de les referències són les capacitats i habilitats dels referents mitològics, siguin físiques o no. La tercera hipòtesi va ser mig refutada perquè en un principi pensava que es mantindrien menys aspectes del referent clàssic dels que es mantenen en realitat.
Exemple d’una de les referències, en aquest cas Pegas.
Entra al bloc, escull una de les referències i fes un resum del que s’hi explica.
Ja que el meu treball tracta sobre la pervivència de la mitologia clàssica en l’anime One Piece, has vist alguna producció televisiva, ja sigui sèrie o anime, de la qual es podria fer una anàlisi semblant?
La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:
Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.
Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).
En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!
[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]
I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.
Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…
Us proposo que poseu en pràctica els vostres coneixements sobre les llegendes fundacionals amb aquest qüestionari iconogràfic. Intenteu identificar els personatges i l’escena representada en cada diapositiva i exposeu-ne tota la informació que pugueu. A més, les imatges estan no estan ordenades cronològicament, per tant, haureu de dir quina és la seqüència correcta.
No us n’esteu, si en sou capaços, de fer un comentari de les diferents representacions des del punt de vista de la Història de l’art. Identifiqueu l’autor o, si més no, el seu estil? Potser podreu dir el títol d’alguna de les obres? Voleu destacar algun detall tècnic d’una d’elles?…
Veus: Brad Pitt, Catherine Zeta-Jones, Michelle Pfeiffer, Joseph Fiennes, Dennis Haysbert, Timothy West, Adriano Giannini, Raman Hui, Chung Chan, Jim Cummings, Conrad Vernon, Andrew Birch
Gènere: Animació, comèdia, aventura
ARGUMENT
Aquesta pel·lícula tracta sobre Simbad, un pirata. Ell estava aguaitant un vaixell que es dirigia a la ciutat de Siracusa quan Eris, la deessa del caos, va enviar una de les seves criatures a destruir la nau. Juntament amb un amic de la infància, Proteu, aconsegueix derrotar la criatura, però aquesta l’agafa per la cama abans de caure a la mar i se l’emporta amb ella. Sota el mar parla amb Eris, que li proposa robar el llibre de la pau per a ella, i Simbad accepta. Però quan arriben a Siracusa es fa enrere i no el vol robar, i Eris es transforma en ell i roba el llibre, de manera que la resta de la gent pensi que ha estat en Simbad i el condemnin a mort. Proteu, que confia cegament en ell, proposa un tracte: si Simbad no tornava a Siracusa al cap de 10 dies amb el llibre, Proteu moriria. Al dia següent, Simbad se’n va amb la seva tripulació cap a les illes Fiji i sense cap intenció de tornar, però la promesa de Proteus, Marina, l’obliga a anar al Tàrtar a buscar el llibre. Durant el viatge superen diferents obstacles, però finalment aconsegueixen arribar al Tàrtar. Hi entren Marina i Simbad, i intenten aconseguir el llibre. Eris li diu que si contestava a una pregunta amb sinceritat, jurava tornar-li el llibre. Si aconseguia el llibre, tornaria a Siracusa per salvar Proteu? Ell afirma, i comença a caminar per agafar-lo, però el terra es comença a trencar perquè havia mentit. Acaben en Simbad i la Marina en una petita illa deserta esperant que la tripulació els vingui a buscar. Al dia 10, Simbad apareix a Siracusa i salva Proteu, el qual estan a punt de matar. Es posa en el lloc on abans estava el seu amic i, just quan la espasa toca el seu coll, aquesta es trenca en mil trossos i apareix Eris. Com que Simbad sí havia tornat, no havia mentit, i per tant ella li havia de donar el llibre. La pau és restaurada a Siracusa. Simbad marxa a la recerca de noves aventures, i la seva tripulació, i ara també la Marina, l’acompanyaran on ell vagi.
CRÍTICA
Aquesta pel·lícula ofereix una fantasia d’aventures amb acció, romanç i humor en les batalles de gènere. Es valora l’amistat en una contraposició de destins i psicologies, la gosadia i la valentia en situacions límit amb éssers monstruosos de diferent naturalesa i diferents escenaris (marítim, nevat, etc.)
Una escena que em va agradar molt és quan en Proteu s’ofereix a ocupar el lloc d’en Simbad per donar-li l’oportunitat de recuperar el llibre de la pau. A més de disfrutar de la pel·lícula, aquesta ens inculca valors d’amistat, igualtat i tolerància.
REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA
En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, tot i que està basada en el conte Simbad el Marí, una de les narracions de Les mil i una nits. La presència del món mitològic grecollatí es fa palesa sobretot en algunes de les criatures que hi apareixen i el nom que reben. Aquestes són les referències que he trobat:
Un dels personatges principals és la deessa de la discòrdia i la baralla. Aquesta s’anomena Eris, i és filla de Nix. Eris viu al Tàrtar, la regió més profunda del món situada per sota dels inferns.
Eris en el moment que Simbad entra al Tàrtar.[Font: Super power wiki]
En un moment de la pel·lícula apareix una criatura semblant a un calamar que Eris anomena Cetus. El nom d’aquest animal prové d’un monstre marí mitològic, que donarà nom a una constel·lació de l’hemisferi sud en una regió coneguda com l’Aigua. Aquesta constel·lació es troba al costat de Perseu, Andròmeda, Cefeu i Cassiopea, personatges relacionats amb l’episodi mític en què participa Cetus.
Una altra referència que he trobat ha sigut la presència de les sirenes, com a l’Odissea d’Homer. Són éssers mitològics amb cua de peix i cos de dona, i tenen un cant magnífic que hipnotitza els homes i fa que, en escoltar-lo, es llancin a l’aigua per buscar d’on prové, de manera que les sirenes aprofiten i fan que morin ofegats.
També l’episodi dels Ciclops, un altre ésser fantàstic vençut per Odisseu està versionat a la pel·lícula.
La última referència que he trobat ha estat del personatge Proteu. A la pel·lícula és simplement un príncep, però segons la mitologia grega, Proteu era un déu marí, fill d’Ocèan i de Tetis, però també se’l considerava fill de Posidó.
Proteu ambel seu trident. Emblema CLXXXIII del “Llibre d’emblemes” d’Andrea Alciatio, 1531 [Font. Wikipedia]
SUGGERIMENTS DE COMENTARI
1. En les referències he parlat sobre la constel·lació Cetus, pero també he anomenat alguns personatges com Cefeu o Andròmeda. Quina relació hi ha entre tots aquests personatges mitològics i el nom de la constel·lació? Busqueu i expliqueu l’episodi mític de Cetus.
2. A la pel·lícula, Cetus és representat com una mena de calamar, però quin és l’animal que en la mitologia clàssica dóna forma a aquest monstre? Quin nom científic rep la família zoològica d’aquest animal?
3. Busqueu informació sobre les sirenes. Com se les representaven en l’Antiguitat Clàssica? En quina important obra literària protagonitzen una de les aventures de l’heroi protagonista? Han tingut sempre cos de dona i cua de peix?
4. Busca alguna representació artística del ciclop Polifem (deixa l’enllaç) i compara-la amb el de la pel·lícula.
5. A la il·lustració Proteu sosté un trident. Coneixes alguna altra divinitat que el tingui com atribut? Digues-ne les dades essencials, tal com hem après a classe. Quina relació té Proteu amb aquest déu?
Després haver fet recerca sobre diferents representacions de les divinitats, és hora d’aplicar els nostres coneixements sobre l’univers heroic. Identifiqueu els personatges i episodis que protagonitzen aquestes representacions artístiques, i definiu-los amb totes les dades significatives. Si, a més, aporteu comentaris sobre la fidelitat a la font clàssica i el tractament iconogràfic que en fa cada autor, molt millor!
Maddie, una noia jove amb molta experiència en els temes d’amor, està decidida a organitzar el seu casament amb en Raf, el seu promès, un noi jove que dedica el temps a estar a la platja amb els seus amics, i convida la seva germana Taylor sense saber que els dos van tenir un amor d’estiu temps enrere. Aquest triangle amorós és un dels molts obstacles que hauran de superar amb molt drama, molta amistat i molta música abans de donar-se el “sí vull”.
(Font: Youtube)
CRÍTICA
“Walking on sunshine” és la típica pel·lícula musical que ens explica una història d’amor on hi ha diversos obstacles fins que al final s’aconsegueix l’objectiu marcat. Ensenya les seves cartes des de el principi i tot i ser una comèdia romàntica, en introduir el triangle amorós ja fa que ens canviï la nostra perspectiva d’aquest estil tot combinant-lo amb el fet de ser un musical. És una pel·lícula per gaudir si t’agraden en especial les cançons dels 80, tot i que són cançons que tots coneixem i hem sentit més d’un cop. En el moment que comencen a sonar aquestes cançons i veiem les coreografies és impossible estar-se quiet al seient perquè immediatament entren ganes de ballar. En conclusió, la pel·lícula l’únic que demana és passar-s’ho bé i deixar-se portar pel ritme.
REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA
Les referències clàssiques d’aquesta pel·lícula són poques, per ser més concreta una, perquè el tema principal no és aquest. Es tracta d’una escena de la pel·lícula en què sona la cançó Venus de Bananarama. Maddie està explicant a la seva germana i a la seva tieta que es casarà, quan de cop comença a sonar la cançó i comencen a coordinar el que diu la cançó amb el que estan fent. Efectivament, la cançó fa una clara referència a la deessa Venus i l’escena representa un famós quadre protagonitzat per aquesta divinitat, i l’estil del vestuari i maquillatge reforcen aquesta referència.
SUGGERIMENTS DE COMENTARI
Característiques de la deessa Venus: nom en grec i en llatí, genealogia, simbologia i atributs. Quins d’aquests atributs apareixen a l’escena?
A quin quadre fa referencia l’escena musical? Digueu-ne les dades i enllaceu-ne la imatge. Com està adaptat a la pel·lícula?
Visioneu el vídeo de la cançó original de Bananarama, que teniu enllaçat més amunt, i comenteu com l’ha versionat la pel·lícula. Digueu també si hi ha també referències clàssiques i quins altres personatges d’altres mitologies hi apareixen.
Mireu la lletra de la cançó i comenteu com s’utilitza la referència clàssica. Que volen dir amb I’m your Venus?
Després del llistó tan alt que va deixar la primera promoció de Clàssics arreu, l’equip del curs 17-18 s’ha enfrontat amb il·lusió i empenta al repte d’una segona sessió de Clàssics a l’escola.
De camí cap a l’escola Bufalà
Equip del taller d’escriptura amb tinta
Equip d’escriptura en tauletes de cera
Però la gran novetat d’enguany ha estat el taller de jocs, una innovació que l’alumnat de Cultura clàssica va decidir que substituís el d’Abillament. I no és que aquest últim no hagués tingut èxit el curs 16-17, de cap manera, però van considerar que hi ha d’haver innovació per tal deixar una empremta diferent. I aquest equip agosarat se’n va sortir, sens dubte!
Equip del taller de jocs
Ha estat tot un èxit, de nou. S’ho han passat bé tant els monitors com els monitorats i han après uns dels altres. Clàssics del 18-19, ja podeu anar pensant què fareu vosaltres! Per assessorar-vos, aquí teniu enllaçats més vídeos amb consells de la promoció anterior, opinions dels alumnes…
Si alguna cosa us vinc repetint des de les primeres classes, és que tingueu els ulls ben oberts a la presència de referències clàssiques en tots els àmbits, i com no, les icòniques són potser les més aparatoses. Per predicar amb l’exemple, us en porto un parell que he “caçat” en l’exposició Músiques en l’antiguitat del Caixafòrum.
Em primer lloc, aquesta imatge és un bon punt de partida per demostrar els vostres coneixements sobre abillament, ceràmica, vida quotidiana….
Pintor de Berlín. 480-470 aC. “Musée du Louvre” [Foto: Hervé Lewandowski]
Aquesta altra presenta un personatge mitològic que hem trobat, en segon pla, en un dels cicles treballats. Sabeu a qui em refereixo?
I finalment, aquesta sèrie d’imatges presenten diferents perspectives d’una petita escultura amb un seguit d’inscripcions en grec. Transcriviu-les i mireu d’esbrinar de qui es tracta i a què es refereixen les inscripcions a banda i banda de l’estatueta.
Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Isaac Albéniz ens hem volgut endinsar de nou en un cicle mític, en aquest cas, el cicle Argonàutic. I per fer-ho, hem creat una gimcana del cicle mític amb la intenció d’aprendre i repassar el que ja hem treballat, com ja han fet en el bloc Aracne fila i fila, sobre el cicle troià, el tebà i el micènic.
Abans de tot, us faré una breu definició sobre el cicle argonàutic: és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or; el protagonista és Jàson.
La gimcana consisteix que esbrineu a quin episodi o moment del cicle correspon la imatge. A continuació teniu la presentació amb un total de 8 imatges. Hi ha un personatge infiltrat, a veure si esbrineu qui és.
Esperem que us hagi agradat la gimcana!
Clara Campos, Clara Galiano i Albert Muñoz
1r batxillerat
Quan ja van arribar tots els alumnes, tant de Cultura clàssica com de Llatí, la Carla i la Brenda van començar a presentar la gala.
Seguidament, el Fernand, que anava vestit de soldat romà, ens va parlar sobre com es vestien els membres de l’exèrcit, ens va dir que l’armadura no pesava tant com semblava i que de cap manera el seu abillament no era una disfressa.
Acabada l’explicació, ens van deixar aixecar i triar a quina de les tres taules que hi havia volíem anar, per saber els objectes que hi havia, per a què servien i com s’utilizaven.
A la taula de l’Ariadna hi havia productes de bellesa personal. Dues de les coses que més va destacar va ser que les romanes es depilaven amb nous calentes tot el cos i es feien l’entrecella posant-se formigues seques i altres tipus d’insectes.
