Us proposo que poseu en pràctica els vostres coneixements sobre les llegendes fundacionals amb aquest qüestionari iconogràfic. Intenteu identificar els personatges i l’escena representada en cada diapositiva i exposeu-ne tota la informació que pugueu. A més, les imatges estan no estan ordenades cronològicament, per tant, haureu de dir quina és la seqüència correcta.
No us n’esteu, si en sou capaços, de fer un comentari de les diferents representacions des del punt de vista de la Història de l’art. Identifiqueu l’autor o, si més no, el seu estil? Potser podreu dir el títol d’alguna de les obres? Voleu destacar algun detall tècnic d’una d’elles?…
Fortuna Secunda!
Alfonso Campo
1) Es tracta de la llegenda de Ròmul i Rem. El quadre representa com es van engendrar: Mart va violar a Rea Sílvia i ella va donar a llum els dos germans. Els personatges que hi apareixen són: Mart, Rea Silvia, Ròmul i Rem (tot i que encara no han nascut).
2) Aquesta és la llegenda de la fugida d’Enees. L’escena quadre té lloc en el castell de Dido, reina de Cartago. Enees, juntament amb el seu pare i el seu fill, va fugir de la ciutat de Troia després que fos envaïda pels grecs al final de la guerra de Troia. En el quadre està representat el moment en què Enees està explicant les seves aventures a Dido. Els personatges que apareixen són: Dido, Enees i el seu fill.
3) En aquest quadre també es representa la llegenda d’Enees. En aquest cas està representada la seva fugida de la ciutat de Troia, que s’està cremant després de la invasió dels grecs. Enees porta en braços al seu pare ancià, darrere seu corre el seu fill, Ascanius, i la seva dona Creusa.
4) L’ascensió de Ròmul al cel. Quan Ròmul va morir, Mart va pregar a Júpiter per convertir el seu fill en una divinitat. En el quadre apareix Mart muntat en el seu carro i portant Ròmul cap a l’Olimp, a la part superior de la imatge, on es poden veure alguns dels deus Olímpics.
5) Aquesta escultura representa el rapte de les sabines. A principis de la fundació de Roma, Ròmul, que va ser el fundador i primer governant, volia unir-se als sabins, un poderós poble de la regió. Per aconseguir-ho van decidir raptar totes les noies per casar-se i quedar-se a viure a Roma, i així atraurien la resta de la població. En aquesta obra no apareix cap personatge en concret, però representa a la perfecció la desesperació que qualsevol sabí o sabina hagués patit. En l’escultura en pot observar com un romà està raptant una sabina mentre el pare de la noia es troba a sota de tots dos, sense poder fer res per ajudar-la.
6) Aquesta escultura representa el suïcidi de Lucrècia. Ella va ser una patricia romana que va ser violada per Sext Tarquini, fill de l’últim rei que va governar a Roma. Quan Lucrècia va explicar com Tarquini va abusar d’ella, no va poder soportar la vergonya i el dolor i es va suïcidar davant dels seus familiars i amics. La seva tragèdia no va tardar en fer-se pública i aleshores va provocar una rebel·lió del poble romà en contra de la monarquia, la qual va ser expulsada per donar lloc a la República.
7) Ròmul i Rem, alletats per Lupa. Quan Rea Sílvia va donar a llum a Ròmul i Rem, va llençar-los al riu Tíbet en una cistella per salvar-los. La lloba Lupa va trobar-los i els va alimentar i criar en un cau fins que la dona d’un pastor va poder acollir-los.
8) Aquest quadre és una altra representació del rapte de les sabines, de Jacques Louis David. Quan els romans van raptar les sabines per ampliar la seva població, els sabins es van enfurismar i van començar una guerra. Però les dones savines van adonar-se que si guanyaven els romans, perdrien els seus germans i pares i, si guanyaven els sabins, perdrien els seus fills i marits. Per tant, les dones sabines van intervenir en la lluita. A la dreta del quadre es troba el bàndol romà, on destaca la figura de Ròmul (amb el seu escut de la lloba Capitolina). Al centre del quadre hi ha la savina Hersilia, interposant-se entre el bàndol romà i el saví, que està a l’esquerra on es troba el seu pare, a punt d’enfrontar-se a Ròmul, el marit d’Hersilia.
9) Tarquini i Lucrècia. Aquest quadre capta el moment en què l’aristòcrata Tarquini Sext intenta violar Lucrècia i l’amenaça amb matar-la i acusar-la d’adulteri per justificar el seu crim.
10) El jurament dels Horacis, de Jacques Louis David. Un bel·licós rei romà, Tul·lus Hostili, va enfrontar Roma contra Alba Longa. Per estalviar morts i pèrdues econòmiques que suposaria una guerra en massa, cadascun dels dos bàndols van escollir tres germans igualats per enfrontar-s’hi en nom de les seves pàtries: els Horacis eren romans i els Curiacis eren albans. En desenvolupar-se el combat, només un dels horacis va quedar amb vida, però va aconseguir vèncer tots tres Curiacis, i va portar la victòria per al poble romà. Però la seva germana estava promesa amb un dels Curiacis i va plorar la seva mort. L’Horaci, en veure-ho, va matar-la, declarant que qualsevol romà que plorara un enemic mereixia la mort. El quadre representa només un fragment de la llegenda: el jurament que fan els tres germans Horacis davant son pare. A la dreta del quadre apareixen les dones i germanes, lamentant-se per la decisió.
(Ordre cronològic: 3, 2, 1, 7, 4, 5, 8, 11, 9, 6 )
“Salve”!
Molt bé Marta, una explicació molt complerta. Només en sorgeix un dubte respecte a l’ordre : la diapositiva dos aniria abans o després del episodi de les sabines?
“Plurimas gratias”!
Alfonso Campo
1.Violació dd Mart a Rea Sílvia
Representa la violació de Mart a Rea Sílvia, pares de Ròmul (fundador i primer rei de Roma) i Rem. Es pot observar a Mart a l’esquerra, agafant pel braç i forçant a Rea Sílvia situada a la dreta de l’obra.
2. Arribada a Itàlia.
En aquesta obra està representada l’arribada d’Eneas a Itàlia. Es pot observar com ell està explicant les seves aventures.
3. Fugida d’Eneas a Troia.
Representa la fugida d’Eneas a Troia, on es pot veure a Eneas, al seu pare i al seu fill corrents per marxar de Troia.
4. Mort de Ròmul.
Representa la mort de Ròmul. La llegenda diu que Ròmul estava celebrant un sacrifíci públic al costat d’un riu amb l’assistència del senat i gran part de la població, quan de cop va venir una gran tempesta i va desaparèixer. A l’obra es pot veure a gran part del poble, el senat, a Ròmul i una forta tempesta que s’està apropant.
5. Rapte de les Sabines
En aquesta obra es pot observar a dos romans intentant raptar a una sabina, ja que volien tenir més dones a Roma.
6. Suicïdi de Lucrècia.
En aquesta obra es pot apreciar a Lucrècia morta després d’haver-se suicidat a causa de haver sigut violada per Tarquini.
7. Criança de Ròmul i Rem
En aquesta obra es pot veure a Ròmul i a Rem, amb Luperca, la lloba que els va trobar al riu i els va cuidar mentres ells eren uns nadons, fent-lis així de mare.
8. Rapte de les Sabines
En aquesta obra es poden apreciar clarament dos bàndols: els sabins i els romans, i entre ells, una sabina intentant intervenir per separar-los. La lluita va començar per que els romans volien més dones a Roma i van decidir sagrestar a les sabines. Els sabins al veure que no els hi quedaven dones, van anar a Roma a intentar recuperar-les.
9. Violació de Lucrècia.
Està representada la violació de Lucrècia. L’home que l’està intentant forçar és Tarquini, que finalment aconseguirà violar-la. Tot i això, ella resistirà tot el que pugui.
10. Jurament dels Horacis.
Aquí es poden apreciar els tres germans horacis fent un jurament amb el seu pare abans d’anar al combat contra els tres germans curiacis
Salve!
Cèlia, bé però no has ordenat les diapositives per l’ordre cronològic. A la segona, estas segura que representa l’arribada a Itàlia? En la tercera , nombres nomes quatre personatges, qui és la dona que apareix?
Plurimas gratias!
Alfonso Campo
1)
-Aquest quatre representa el moment de la violació de Rea Silvia per part del Déu Mart.
-Pertany a la llegenda de Ròmul i Rem.
-Es pot veure com Mart intenta violar a Rea Silvia i els seus fills (encara no han nascut) que estan evitant que el seu pare violi a la seva mare.
-L’autor d’aquest quadre és de Peter Paul Rubens i va pintar-lo entre el 1617 i el 1620. Està exposat en el museu de Liechtenstein.
2)
-En aquest quadre representa el moment en el que es coneixen Eneas i Dido.
-Pertany a la llegenda de la Fugida d’Eneas de Troia i el Suïcidi de Dido.
-Es pot veure el moment en que Eneas va al palau de Dido, que és la reina de Cartago, per explicar-li la seva situació i les cases que li ha passat . Allà Dido s’enamora d’Eneas.
-L’autor d’aquest quadre és Pierre-Narcisse Guérin que al va pintar al 1815.Eatà a París, en el museu de Louvre.
3)
-Representa el moment de la fugida d’Eneas d’Atenes
-Pertany a la llagenda Fugida d’Eneas de Troia i el Suïcidi de Dido.
-Es pot veure com Eneas fuig de Troia després de la invasió dels grecs amb el seu pare, el seu filla i la seva dona.
-L’autor del quadres és Federico Barocci que el va pintar al 1598. Està a la Galleria Borghese, a Roma.
4)
-Representa el moment quan Ròmul està anant al cel.
-Pertany a la llegenda de Ròmul i Rem.
-En el quadre es pot veure com Ròmul està sent conduit a l’Olimp per Mart, el seu pare. Segons la llegenda diu que Mart va suplicar a Júpiter perquè convertis a Ròmul en un Déu.
-L’autor del quadre és Jean-Baptiste Nattier que el va pintar al 1984. Està situat al Museum of John Paul II Collection.
5)
-Representa el moment en que una sabina està sent raptada per un roma mentre que el seu pare està intentant protegir-la.
-Pertany a la llegenda de Rapte de les Sabines i Tarpeya.
-Explica com el romans estan raptan a les dones del poble Sabi perquè ells no tenien les suficient.
-L’escultura està feta per Juan de Bolonia al 1579 i esta situada Loggia della Signoria, Italia.
6)
-Representa el suïcidi de Lucrècia.
-Pertany a la llegenda de la Violació i suïcidi de Lucrècia.
-Esta representada Lucrècia morta després de dir-li al seu marit Col·latí, al seu pare Espuri Lucreci Tricipití com el fill de Tarquini el Superb la va violar. A partir de la seva mort el seu marit, el seu pare i Brutus van iniciar una revolta que va influir en la caiguda de la monarquia i el començament de la república.
-L’escultura pertany a Damià Campeny al 1804 i està situada en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.
7)
-Està representada la lloba Luperca alletant a Ròmul i Rem.
-Pertany a la llegenda de Ròmul i Rem.
-Aquest quadre explica com després que els abandonessin en un cistell al riu van sobreviure gràcies a que la lloba, Luperca, els alletes ja que havia escoltat els crits dels nens.
8)
-Representa com les sabines estan al mig dels sabins i els romans per evitar que continuessin lluitant.
-Pertany a la llegenda de Rapte de les Sabines.
-Explica com els sabins després de que els romans raptesin a les seves dones li declaren la guerra al poble roma. Les dones es van donar compte que si havia una guerra entre el sabins i el romans elles serien les més perjudicades, ja que si morien el sabins serien els seus pares o germans i si morien els romans serien els seus marits. Llavors totes les dones sabines van intentar para la guerra. En el quadre es pot veure com hi han unes dones i els fills enmig dels dos bàndols per evitar que continuessin amb la guerra, els que porten al escut a la lloba Luperca alletant a Ròmul i Rem són els romans.
-Aquest quadre pertany a Jacques-Louis David i pintat a l’any 1799. Està situat al museu de Louvre.
9)
-Representa el moment en que Triquinius sextus viola a Lucrècia.
-Pertany a la llegenda de la Violació i suïcidi de Lucrècia.
-Explica com Triquini amenaça a Lucrècia per adulteri per així aconseguir violar-la.
-Esta pintada per Titian al 1571 i està situada al Fitzwilliam Museum.
10)
-Representa el moment del jurament dels Horcis.
-Pertany a la llegenda dels Horacis i Curiacis.
-Explica com el germans trigèmins i el seu pare fan el seu jurament abans que comencin la batalla per l’hegemonia de la Itàlia central. Mentre que darrere estan les dones, una és la seva germana que està casada amb un dels germans sabins, també està la dona d’un d’ells que alhora és germana d’un sabi i en la part del fons estan els seus fills. Les dones estan tristes per les seves pèrdues.
-El quedre és de Jacques-Louis David, el va pintar al 1784 i va ser encarregada pel senyor d’Angivillier per al rei Lluís XVI de França. Està situat al museu de Louvre.
PRIMERA IMATGE
DIAPOSITIVA III (Fugida d’Eneas de Troia i arribada a Itàlia. Suïcidi de Dido)
El quadre, pintat per Federico Barocci en 1598 representa el moment en què Enees, l’heroi troià , porta a les seves espatlles al seu pare Anquises després de l’atac a Troia per un “cavall de fusta” construït pels aqueus. Eneas abandona Troia amb la seva esposa Creüsa (que mor durant el viatge) i el seu fill Iulo (també conegut com Ascani) i es dirigeix cap al Laci (actual Itàlia), on funda la ciutat de Lavinium (avui Roma). El quadre es troba exposat a la Galleria Borghese a Roma.
SEGONA IMATGE
DIAPOSITIVA II (Fugida d’Eneas de Troia i arribada a Itàlia. Suïcidi de Dido)
Enees contà a Dido sobre les desgràcies de la ciutat de Troia, 1815 per Guérin, París, el LouvreEn aquesta obra titulada “Eneas contà a Dido sobre les desgràcies de la ciutat de Troia” de Guérin datada de l’any 1815 està representat: Eneas (a l’esquerra de la imatge) , Dido (asseguda a un llit ala dreta)que s’enamora de l’heroi i Cupido. Aquesta escena té lloc al palau de la reina de Cartago, qui li donà benvinguda després que Troia es cremés.
Vestit com un soldat, es vanta de les seves gestes i relata les seves aventures.
TERCERA IMATGE
DIAPOSITIVA I (Ròmul i Rem; concepció, naixement i abandonament; salvació, criança i disputa fratricida i fundació de Roma. Divinització de Ròmul)
En aquesta quadre de Rubens del 1616, estàn representats el déu Mart (a l’esquerra), Cupido, el déu de l’amor (al mig) i Rea Sílvia (a la dreta). Representa l’escena on Mart ha estat portat per un núvol i s’apropa apassionadament a la vestal Rea Sllvia , que s’enfronta a l’horror (tal i com podem apreciar a la seva cara): com Vestal, ha jurat un jurament de castedat, encara que possiblement no sigui del seu propi lliure albir. Mart ha eliminat el casc i, per ara, amb les seves aspiracions a la guerra. Cupido, actua com a proxeneta i condueix Mars a Rhea. Després d’aquesta escena, es coneix que Mart va violar a Rea Sílvia i va tenir bessons, Romul i Rem, que més tard van fundar Roma. L’etern foc de Vesta, tendit per la sacerdotessa, es crema a l’altar de la dreta.
QUARTA IMATGE
DIAPOSITIVA VII (Ròmul i Rem; concepció, naixement i abandonament; salvació, criança i disputa fratricida i fundació de Roma. Divinització de Ròmul)
En aquest quadre de Rubens datat del 1615, observem a la lloba capitolina a l’esquerra, amamantant als bessons Ròmul i Rem .
Com antecedents a aquesta escena de la llegenda, aquests bessons van ser llançats al riu Tíber per ordre d’Amuli en una cistella que va quedar varada a la vora i la lloba de l’esquerra (Luperca) els va trobar se’ls va emportar a una cova i els va alletar com si fossin els seus propis fills. Més tard van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Laurèntia
CINQUENA IMATGE
DIAPOSITIVA IV ((Ròmul i Rem; concepció, naixement i abandonament; salvació, criança i disputa fratricida i fundació de Roma. Divinització de Ròmul)
Representa l’escena de la llegenda on , un dia mentre Ròmul estudiava les seves tropes, hi havia un eclipsi del sol, seguit d’un huracà i Ròmul va desaparèixer en un núvol ardent. Llavors, el seu pare, el déu Mart, va tornar a la terra en el seu carro per portar el seu sol al cel, que llavors es va morir com el déu de guerra Quirinius.
SISENA IMATGE
DIAPOSITIVA V (Rapte de les Sabines i Tarpeya)
Les tres figures de Giambologna representen a una dona Sabina (a la part superior) intentant “arribar al cel” per salvar-se del jove segrestador romà que es troba a sobre d’un home sabí, possiblement el pare de la dona.
L’estàtua és molt original ja que està esculpida en forma de espiral de forma que pot veure des de qualsevol angle.
Com a antecedents, Romul i els seus homes van decidir parlar amb els seus veïns, els Sabins, per veure si podrien animar a algunes de les dones a casar-se amb els homes de la nació romana. Els Sabins en sospitaven, però, que els romans es tornessin massa poderosos si la ciutat creixés massa i, per tant, es van negar a deixar que les dones abandonessin la ciutat.
Després d’haver-ho intentat pacíficament els romans van decidir que si les dones de Sabinia no venien per la seva pròpia voluntat, les segrestarien per ser les seves núvies, i així ho van fer, amb l’excusa d’una celebració que van muntar en honor a Neptú.
SETENA IMATGE
DIAPOSITIVA VIII (Rapte de les Sabines i Tarpeya)
Aquest tema, des de l’antiga Roma, va ser després del rapte de les Sabines quan, per assegurar el creixement demogràfic de la seva ciutat, Ròmul i els seus romans van segrestar a les dones del seus veïns, els Sabins. Tres anys van passar abans que els homes Sabins, liderats per Tatius, van llançar un contraatac. Hersilia (al centre), s’interposa entre Ròmul, el seu marit, (a la dreta) i el Sabí Tatius, el seu pare ( a l’esquerra). Altres dones s’aferren als guerrers i es col·loquen a si mateixos i als seus fills entre els grups opositors.
En aquesta pintura, David va contrastar la violència de la violació amb la pacificació, representada amb el claror de la dona. Com a dada interessant, és una de les poques obres encapçalada per una dona. La pintura va ser un homenatge a Madame David, i un reconeixement del poder de les dones com a pacificadores.
VUITENA IMATGE
DIAPOSITIVA X ( Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia)
Aquesta obra titulada “El jurament dels horacis de Jacques Louis David del 1784, va ser un encàrrec per part del rei Lluis XVI
La llegenda de l’escena que es representa se situa en el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès, un dels Curiacis, la mata ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma.
David organitza amb un gran equilibri tota la composició, organitzada per un eix vertical que separa i diferencia dues escenes: dinàmica, la de l’esquerra i estàtica, la de la dreta.
NOVENA IMATGE
DIAPOSITIVA IX (Violació i suïcidi de Lucrècia)
En aquest quadre de Ticià datat del 1571, estan representats Sext Tarquini (a l’esquerra) i Lucrècia (a la dreta). La imatge representa l’escena de la llegenda on Sext Tarquini l’amenaça amb matar tant a ella com al seu criat, afirmant que els havia descobert junts en un acte d’adulteri, si no es sotmet a les seves pregàries. Posteriorment, per prevenir aquesta deshonra al seu marit i la seva família, Lucrècia es va permetre violar, i així va poder contar la seva història i demanar venjança abans de suïcidar-se.
ÚLTIMA IMATGE
DIAPOSITIVA VI (Violació i suïcidi de Lucrècia)
Aquesta escultura que pertany al neoclassicisme, feta per Damià Campeny i Estrany
(1771-1855) l’any 1834 i actualment es troba al Palau de la Llotja a Barcelona, representa la figura de la jove Lucrècia, , simbol de la fidelitat, que es va clavar un punyal després de ser ultratjada.
Té el pit descobert, un braç caigut i l’altre sobre una cuixa, i el punyal amb el que s’ha suïcidat, al costat dels peus.
Aquesta llegenda se situa en el regnat de Luci Tarquini el Superb (segle VI aC) qui tenia un fill, Tarquini, qui va ser qui la va violar. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i es va suïcidar.
Aquesta llegenda es molt important a la història de Roma degut a que després de la violació i el suicidi, Un parent de Lucrècia, Luci Juni Brut, va publicar el cos sense vida de la jove i això va incitar el poble de Roma a revoltar-se, els Tarquins van fugir i la monarquia va ser substituïda per la República Romana.
L’artista representa Lucrècia amb rostre plàcid i actitud relaxada, asseguda en una cadira i vestida amb un vel de transparències marcades
“Salve!”
Molt bé Paula, una molt bona explicació. Com sempre hi han diferents versions; tu dius que mort al viatge, altres versions diuen que va ser raptada per la seva sogra , Afrodita, i s’apareix davant d’Enees com un nuvol.
“Plurimas gratias!”
Alfonso Campo
1.Aquesta imatge és una representació de la llegenda de la fundació de Roma. L’home que està intentant agafar a Rea Sílvia, és Mart, en el moment en el qual la volia violar.
2.Representació de la llegenda de la fugida d’Eneas de Troia. En aquest moment Eneas li estava explicant a Dido les desgràcies de la ciutat de Troia.
3. Aquesta també és de la llegenda de la fugida d’Eneas de Troia. Representa el moment en el qual Eneas està fugint.
4. Rapte de les sabines. Aquesta representació es diu Ròmul desaparegut, que és la part de la història en la que va desaparèixer i va esdevenir el rei Quirí.
5. Aquesta obra és una escultura de marbre blanc on es representa El rapte de les sabines, es veu com una dona sabina està intentant escapar dels dos homes que té a sota seu.
6. Aquesta escultura representa la mort de Lucrècia, és el moment en el que es clava un ganivet al pit per suïcidar-se.
7. Ròmul i Rem, criança. En aquesta obra podem veure a Ròmul, a Rem, i a la seva mare “adoptiva” a un lloc cuidant d’ells dos.
8. Rapte de les sabines. Moment en el qual les dones sabines es posen entre mig dels dos bàndols per què no es barallin.
9. Aquesta, representa la violació de Lucrècia. És el moment en el què Tarquini l’amenaça amb matar-la.
10. Horacis i Curiacis. Aquesta obra s’anomena jurament dels Horacis. És quan els tres germans fan el jurament davant dels seus pares. Al costat estan les dones i les germanes, que es lamenten de la decisió.
“Salve!”
Bé Gisela. No coincideixo en la diapositiva 4, realment es tracta de la divinització de Ròmul per aquesta raó jo no la posaria amb la llegenda de les Sabines. No has ordenar les diapositives.
“Plurimas gratias!”
Alfonso Campo
Salve!
1) Aquesta imatge representa la llegenda de Ròmul i Rem. Justament representa el moment en què Mart força sexualment a Rea Silvia. Els dos nens que es veuen, són la representació humana de Ròmul i Rem.
L’autor d’aquest quadre és Pedro Pablo Rubens, 1617, del Barroc. I el podem trobar al museu Liechtenstein, a Viena.
2) Aquesta imatge representa el moment en què Eneas i Dido es coneixen. Per ser més concrets, Eneas li està explicant a Dido totes les desgràcies de Troia i tot el seu sofriment des d’aquell moment.
L’autor d’aquest quadre és Pierre-Narcisse Guérin (1815), i se situa a París, concretament al museu del Louvre.
3)Aquesta imatge representa el moment de la fugida d’Eneas de Troia amb el seu pare a les espatlles, el seu fill Ascani al seu costat i la seva esposa Creüsa. Aquest quadre plasma com Eneas i la seva família fuig de Troia un cop els grecs han invadit tota la ciutat.
4) Representa el moment en el qual Ròmul ascendeix al cel en plena tempestada, a nivell popular és va convertir en el déu Quirón. En aquest quadre també podem veure a Mart, el seu pare, i al seu germà Rem. Per tant podem afirmar que aquest quadre pertany a la llegenda de Ròmul i Rem.
5) Aquesta imatge és una escultura feta de marbre, que pertany a la llegenda del rapte de les sabines. En aquesta surt un personatge femení (una sabina) i dos masculins (un era un romà intentant raptar-la per tal de casar-se amb ella, i l’altre el pare de la sabina intentant impedir-ho). Els romans va haver de raptar a les dones del poble Sabí perquè ells no disposaven de suficients. L’autor d’aquesta escultura és Giambologna (Jean de Boulogne), i està situada a Loggia della Signoria (Italia).
6) Aquesta imatge plasma el cos de Lucrècia després del seu suïcidi. Per tant aquesta imatge pertany a la llegenda del Suïcidi de Lucrècia. L’autor d’aquesta escultura és Damià Campeny, el qual va voler mostrar la figura de la jove Lucrècia sedant i morta, amb el pit descobert i un dels braços caigut i l’altre sobre la seva cuixa.
7) Aquest quadre representa la lloba Luperca amantant a Ròmul i Rem. Aquest quadre pertany a la llegenda fundacional de Ròmul i Rem. Gràcies a la lloba Luperca, la qual va escoltar els plors de Ròmul i Rem van poder sobre viure, ja que els van abandonar en un cistell a la bora del riu, i Luperca, la lloba es va fer càrrec d’ells.
8) És una representació de la llegenda del rapte de les sabines. En aquest quadre podem veure a les sabines al mig dels sabins i els romans per evitar que continuessin lluitant. L’autor d’aquest quadre és Jacques-Louis David, el va pintar al 1799 i està situat al museu de Louvre a París.
9) Aquest quadre plasma a Tarquini i Lucrècia. Tarquini viola a Lucrècia i l’amenaça de matar-la i acusar-la d’adulteri per justificar el seu crim si no es deixa. És de l’autor Tiziano i el podem trobar al Museu Fitzwilliam de Cambridge.
10) Jurament dels Horacis i Curacis. Per tant pertany a la llegenda dels Horacis i Curacis. El quedre és de Jacques-Louis David, el va pintar al 1784 i va ser encarregada pel senyor d’Angivillier per al rei Lluís XVI de França. Està situat al museu de Louvre.
Penso que l’ordre cronològic és; 3, 2, 1, 7, 5, 4, 8, 11, 9, 6.