Com podem fer poesia sense escriure? Metodologia

Publicat el per
Respon

Al llarg del projecte els alumnes es van agrupar en diferents grups de treball, segons l’activitat que es feia a cada moment, no es van fer uns grups fixes. Per tant, no es va tractar de grups cooperatius, en què cada membre té un rol i tipologia de tasques assignades, sinó que eren grups col·laboratius i flexibles, que anaven variant en cada activitat. També algunes tasques van ser individuals, com la creació de, com a mínim, un poema propi per part de cada alumne.

Les activitats realitzades en grup van ser, entre d’altres:

  • Interpretació i classificació de poemes visuals, objectuals i urbans de Joan Brossa
  • Creació d’un poema visual seguint les pautes metodològiques donades per la Fund. Brossa
  • Descobriment d’art urbà pels carrers de Reus i visita a una galeria d’art.
  • Investiguem les passes de J.Brossa pel barri de Ciutat Vella a BCN
  • Disseny de l’exposició (producte final) amb les nostres creacions

La veu dels alumnes

Publicat el per
Respon

El passat dia 28 de maig se’ns va brindar l’oportunitat de compartir el nostre projecte amb les escoles Joan Rebull i Maria Rosa Molas.

Aquí en teniu el vídeo

Llicència de Creative Commons
Apadrinem la Plaça del Mercadal de Escola Montsant de Reus està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d’una obra disponible a https://agora.xtec.cat/ceip-escola-montsant-reus/

Com podem fer poesia sense escriure? Planificació

Publicat el per
Respon

En motiu de l’any Brossa, es va escollir el tema de la poesia visual, i ho vam traduir en el següent repte-pregunta “Com podem fer poesia sense escriure?”, que també era el títol del projecte. Cal destacar que els nostres projectes són de comunitat, és a dir que es realitzen de forma global de 1r a 3r (Mitjans), i de 4t a 6è (Grans).

La temàtica va ser escollida i impulsada pels mestres de la comunitat de Grans, i es va plantejar als alumnes, que després van anar incorporant les seves preguntes i inquietuds. De la pregunta inicial es va derivar, a través de les aportacions dels alumnes, cap a un segon repte: “Com organitzaríem una exposició amb les nostres creacions de poesia sense escriure?”

Els contextos reals en els què s’ha mogut el projecte han estat: organització de l’exposició final per ensenyar a les famílies (dins del centre) i, per tal de saber com organitzar-la i com fer les nostres creacions, diferents sortides o visites per veure:

  • Com es fa una producció artística (visita del pintor i escultor local Gerard Valls)
  • Com s’exhibeixen produccions artístiques en una galeria d’art (visita galeria Pinyol de Reus)
  • Com s’exhibeixen obres d’art de carrer (itinerari artístic urbà pels carrers de Reus)
  • Com conèixer i seguir les passes de l’art de Joan Brossa pels escenaris urbans de Ciutat Vella a Barcelona (activitat organitzada per la Fund. Joan Brossa).

La coordinació i organització per tal de realitzar el projecte va consisitir en:

  • Establiment de tres franges horàries setmanals de projecte
  • Una de les franges és coincident per a tota la comunitat de Grans, per tal de realitzar activitats internivell
  • 1 hora setmanal de coordinació de projecte de comunitat
  • Els especialistes (Música, Ed. Física i Anglès) s’organitzen en un torn per realitzar les seves activitats de projecte a totes les classes.

Aquí l’escola Doctor Alberich i Casas!

Publicat el per
Respon

Som els i les mestres de Primària de l’escola Doctor Alberich i Casas, de Reus.

La nostra escola compleix 40 anys aquest curs, i, des del 2001-02, som una Comunitat d’Aprenentatge, sent la participació de tota la comunitat educativa, familiars, professorat, voluntaris, … un dels nostres pilars fonamentals. Fem activitats d’èxit educatiu com els grups interactius, tertúlies literàries dialògiques, formació a les famílies, …

Tot i que al centre s’han fet projectes des de fa anys, aquests es feien a la manera “antiga”, i el curs passat es va fer prendre la determinació de reenfocar la forma d’abordar-los, per donar-los-hi un enfocament globalitzat i en sintonia amb les noves metodologies de projecte.

Aquí us deixem un vídeo que hem gravat (mestres i alumnes) per a les famílies, com a resum del que ha suposat aquest any en que s’han transformat moltes coses a l’escola. Ha estat un primer any molt intens i profitós, amb moltes coses per polir però també moltes per consolidar!

Què en pensa l’alumnat?

Publicat el per
Respon
Neus Sanmartí: “Si sabem que l’alumne aprèn, la nota és el de menys”
Partim de la idea que, l’avaluació ha de servir per aprendre, i que millor manera que saber si un alumne aprèn que escoltant-lo?
Volem alumnes competents i com a tal, han de poder expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets; escoltar les idees alienes; acceptar i realitzar crítiques constructives; empatia; respectar opinions…
Així que, com a mestres, escoltem la seva veu:
 

Avaluació de l’escape room

Publicat el per
Respon

En general creiem que l’activitat ha anat força bé. Els alumnes han treballat de forma cooperativa i han resolt diferents activitats relacionades amb la llengua catalana. Els dos grups han funcionat bastant bé, tot i que hi ha hagut un grup que ha treballat d’una forma més cooperativa, respectant i acordant les decisions entre tots els membres del grup.

Pel que fa al temps que han tingut per a fer l’escape room, s’ha de dir que els dos grups no han pogut finalitzar les 8 proves en el temps establert, però al final tampoc ha sigut el més important. S’ha intentat prioritzar el fet que els alumnes estiguessin aprenent amb el que estaven fent i no tant amb la velocitat a l’hora de fer les diferents activitats.

Finalment, remarcar que el docent ha estat en tot moment pendent dels dos grups i ha intentat guiar-los perquè poguessin anar avançant en les diferents activitats. De manera que si un grup no sabia una solució, el docent els assessorava o els explicava possibles solucions perquè fossin els mateixos grups qui prenguessin les decisions oportunes.

Per avaluar als alumnes s’han utilitzat dues eines:

  1. Diari d’anotacions on el docent apuntava el més rellevant de cada prova en relació als dos grups.
  2. Rúbrica d’autoavaluació on cada grup es valorava a partir de diversos ítems com el funcionament general del grup durant l’activitat, la implicació dels components del grup, el treball autònom i les discussions i preses de decisions conjuntes.

Avaluem!

Publicat el per
Respon

L’avaluació amb una finalitat formadora comporta implicar molt més l’alumnat, a partir de processos de co-avaluació i d’auto-avaluació. Per tant, ens hem centrat en promoure sistemes que afavoreixin l’avaluació/regulació entre iguals i l’autoavaluació.

Veiem els diferents exemples utilitzats pels alumnes i mestres:

Rubrica_-_Treball_en_equip_Autoavaluacio

 

La veu dels zombis Ganxets

Publicat el per
Respon

Us deixem amb l’aportació dels alumnes on expliquen les tasques i activitats que han desenvolupat per arribar al producte final: el booktrailer del llibre “Ningú és un zombi”.

Cliqueu damunt de la imatge i podreu accedir al vídeo de la veu dels alumnes.

Si voleu escoltar altres aportacions podeu accedir al Youtube de l’escola.

Producte final

Publicat el per
Respon

Entre tots i totes vam observar que hi havia alguns interessos comuns, així que amb l’ajuda/guia de la mestra es van crear grups de treball cooperatius per tal d’anar resolent les qüestions que havien sorgit.

Així doncs, vam crear els grups de treball en funció dels blocs de continguts investigats.

La mestra acompanya i fa de guia durant la dinàmica de treball cooperatiu. La mestra proporciona cartolines i imatges relacionades amb la temàtica triada per tal de dinamitzar l’activitat.

Dediquem tres sessions a realitzar el treball en grups. Quan aquests treballs els han acabat fem les exposicions orals a la resta de companys/es de l’aula.

Entre ells/elles han d’organitzar-se de manera que cadascú tingui un rol establert; el portaveu que explicarà el treball, el supervisor que vigila que tothom hi participi, el secretari que escriu la informació, l’artista que serà el que dibuixi i l’encarregat de material, que és el responsable de distribuir i recollir el material.

Després de fer totes les exposicions dels treballs cooperatius es van exposar en un mural al passadís, per tenir-ho sempre present i fer-ho extensiu als altres companys/es i donar-li importància a la feina realitzada.