Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

ENS PESEM. QUI PESA MÉS?

Publicat el per
Respon

Aquesta activitat està dividida en 3 parts.

Al principi observem les dimensions del petit elefant quan neix. Hem descobert com n’és d’alt un elefant quan neix i un elefant adult.

Els proposo saber quan pesa.

Comencem per pesar cada alumne/a i ho apuntem en un registre.

Després comentem entre tots qui pesa més, un elefant petit quan neix o ells. No acaben d’entendre-ho.

 

Fem una escaleta a la pissarra des del 0 fins al 22 que són els quilos que pesa l’alumne més pesant.

Cada alumne/a ha de col·locar a l’escaleta el seu nom al costat del pes que li correspon.

Quan ja ho hem apuntat tots no acaben d’entendre que l’elefant pesi 100 o 120 quilos. Mirem en un mural de centenes on estan els números del seu pes i el 100. Llavors comprenen que l’elefant pesa més perquè té més números.

Després realitzem la segona part de l’activitat. Qui pesa més?

Treballem amb unes balances per veure quin objecte pesa més: pesem pedres, figuretes d’elefants… i observem que els elements més pesants inclinen el platet cap avall. Després realitzem el mateix experiment amb un balancí i amb els alumnes. Ens adonem que els alumnes que pesen més fan baixar la seva part del balancí cap avall mentre que l’alumne que pesa menys queda a dalt.

Al final , a la tercera part, fem una fitxa on hi ha un balancí dibuixat. Han d’enganxar la fotografia d’un bebè elefant a la part de baix i dibuixar-se ells/es a la part de dalt perquè pesen menys. Jo els ho explico però no els dic on han d’enganxar o dibuixar cada cosa. Tots ho han comprès amb facilitat.

 

 

 

UN ELEFANT ÉS TAN ALT COM UN FANAL DEL PATI.

Publicat el per
Respon

Un cop es van mesurar tots els xiquets i xiquetes de la classe, una alumna va preguntar que si els elefants petits eren tan grans, com eren de grans els pares i les mares?

Vam recordar que a la informació que havien portat de casa si que ens deia com eren de grans. Vam mirar la fotocòpia que teníem però només posava el pes, no posava res de l’alçada. Vam decidir tornar a buscar a Internet. Vam tornar a formular una altra pregunta (amb ajuda):

COM SÓN D’ALTS ELS ELEFANTS ADULTS?

Vam llegir que els elefants i les elefantes tenen una alçada mitjana de 4 metres.

No acabaven de fer-se a la idea d’aquestes mides però aquell dia estàvem de sort!!

Aprofitant que al pati de l’escola estaven realitzant unes reparacions als fanals i hi havia un petit camió-grua de l’Ajuntament, vaig anar a parlar amb l’operari i preguntar-li si ens podia ensenyar amb la grua quina era l’alçada dels elefants adults. L’operari va accedir i així vam poder veure d’una manera més clara com són d’alts els elefants. Tant com un fanal del pati!

El mur es transforma

Publicat el per
Respon

Durant aquesta setmana de treball continu, cooperatiu i efusiu per dur a terme un propòsit força ambiciós, l’alumnat de tercer d’eso ha viscut i ha lluitat per fer realitat una petita quimera. Quan va sorgir la idea de fer un Edcamp vam entendre dues coses que serien òbvies i ens acompanyarien durant tot el trajecte: que no seria fàcil i que podíem fer-ho.

Paral·lelament a l’organització interna, als grups de treball i a l’enginy de diferents dinàmiques, s’ha pogut apreciar una vitalitat subjacent, allò que ha permès establir molts tipus de vincles amb tota la comesa, una metodologia de treball que ajudés i proporcionés les eines necessàries per a unificar el treball i donar sentit a aquest projecte educatiu.

Partint de la idea inicial que dona sentit al nostre Edcamp, trencar barreres i tenir la potestat de poder canviar l’educació, l’alumnat ha treballat de manera significativa i activa en els seus aprenentatges, cosa que significa que ha tingut l’actitud i l’interès per aprendre i avançar.

Si els joves volen millorar el sistema educatiu han de tenir clar on són i cap a on volen anar. Així que a partir d’un mètode de treball distint, els mateixos estudiants s’han plantejat situacions per incrementar la motivació i la implicació, s’han organitzat en unitats d’equip cooperatiu i inclusiu, han resolt problemes que han anat apareixent, han hagut de mantenir el diàleg per a compartir coneixements, han hagut de fer ús dels recursos pedagògics i de les noves tecnologies… opcions diferents per a una manera diferent d’ensenyar.

Si aquesta revolució en l’ensenyament i aprenentatge s’aferma, podem estar segurs que ben aviat l’educació es transformarà en un nou concepte.

Begonya Solé.

 

Alumnes

Publicat el per
Respon

Per als qui ja fa temps que us dediqueu al món de l’educació i per als nouvinguts com jo, em permetreu etiquetar als alumnes en tres perfils diferents perquè puga explicar-vos la seua evolució en aquesta setmana (tot i que podríem parlar-ne de subgrups dins d’un mateix perfil).

Les que arrosseguen sempre del carro. Les alumnes que normalment són el motor de l’aula ordinària hi han continuat amb el seu rol en aquest projecte. Cadascú des de la seua posició més còmoda: treballant molt en l’anonimat, dirigint i coordinant a tothom, etc. Però és evident que aquest és l’alumnat que han marcat la velocitat i la meta del projecte, i escric les perquè en el nivel de 3r del Daniel Mangrané aquest perfil és únicament femení.

Els que viatgen còmodament damunt del carro. Són la gran majoria, representen més del 60% almenys en les matèries que jo intento que assolisquen (tecnologia, física i química). A grans trets, el 30% d’aquests/es alumnes han baixat progressivament al llarg de la setmana del carro (el qual els proporcionava un viatge tranquil durant tot el curs) i s’han ficat a treballar conjuntament amb les alumnes que ja estaven baix. L’altre 30% no ha dificultat el moviment del projecte i fins i tot ha treballat en algun moment puntual des de dalt sense tocar els peus enterra.

Els que fiquen tota mena d’entrebancs perquè el carro puga avançar. Són molt pocs, però tenen tan assumit el seu rol que els hi costa veure i admetre la situació d’immobilitat que provoquen en la circulació diària. Ara bé, quan els hi fan veure les mateixes companyes (i no els professors/es) que no poden avançar si no deixen de llançar pedres, de ficar bastons a les rodes del carro o d’asseure al mig de la calçada, quan aquesta demanda bé d’iguals entre iguals tots hi han intentat aferrar-se al carro per almenys no molestar i impedir que avance.

Desenvolupar un projecte des de zero – sense tutorial a youtube per poder consultar-hi – en qualsevol àmbit de la nostra societat implica un esforç extra, ja que a banda de les capacitats necessàries per a resoldre els problemes específics de cada matèria apareix la incertesa del navegant que creua per primer cop una via marítima desconeguda i no té referències prèvies dels vents favorables ni mapes per poder guiar-se. Aquesta setmana, si més no, tots o quasi tots els alumnes han assumit a diferents nivells la responsabilitat i empoderament que suposa fer arribar la nau amb tota la seua tripulació a bon port.

Desenvolupament de la setmana de projectes

Publicat el per
Respon

Divendres 22 de març. A les 14.40 h abandonava l’institut l’últim alumne després d’haver estat tot el matí barallant-se amb un aplicatiu per a la creació de tríptics. Necessitava acabar-lo!

Ja tenim l’edcamp pràcticament muntat. Ha sigut una setmana de fer, desfer, reunir-nos, tornar a reunir-nos, organitzar-se, treball frenètic (per la gran majoria d’alumnes), diversió, serietat i mà esquerra per reconduir alguna situació fora de lloc. Per a poder explicar-vos que he viscut durant aquests cinc dies amb més tranquil·litat ho dividiré en tres entrades que espero escriure al més prompte possible: alumnes, metodologia de treball i professors.                

Cronograma. 21 de març.

Cronograma. 18 de març.

DIPLODOCUS: EL MÉS LLARG

Publicat el per
Respon

Després de conèixer a diferents dinosaures i les seves característiques hem vist que n’hi ha de molt diferents: uns més llargs, uns més petits, altres més pesats… Hem fet classificacions segons el que mengen, el seu tamany, com es mouen, on viuen…

El Diplodocus és un dels nostres preferits juntament amb el T-Rex, així que investigant hem vist que el Diplodocus és el més llarg que va existir. Mesurava 35 metres de llargada de cap a cua.

El descobriment ens ha fet molta il·lusió i hem sortit al pati amb una cintra mètrica per comprovar com era de llarg i ens hem anat posant estirats al terra un rere l’altre fins arribar als 35 metres. Hem necessitat 32 nens! Quina passada!

 

Setmana de projectes

Publicat el per
Respon

L’institut Escola Daniel Mangrané dedica una setmana completa durant el curs a implementar el treball per projectes, a banda de 4 dies previs solts durant els mesos anteriors que serveixen de preàmbul preparatiu per a la setmana gran, en tots els nivells de l’educació primària i secundària. El nostre equip d’alumnes ja té clar quin serà el producte de l’APS. Realitzaran el 1r EdCamp d’alumnes per als alumnes fet mai a les Terres de l’Ebre.

Un edcamp és un espai de trobada, on tu ets el protagonista, a diferència de les conferències tradicionals tothom pot participar-hi. No hi ha un programa definit per l’organització, ja que són els participants els qui construeixen conjuntament el programa a partir dels temes que són del seu interés. Es tracta de compartir coneixements i aprendre entre iguals, i és a través de la conversa i l’intercanvi com es desenvolupa, i a més serà gratuït.

     Projectes primària i secundària (del 18 al 22 de març)

 

Ens medim!

Publicat el per
Respon

Els i les alumnes de la classe vam descobrir que els elefants neixen de la panxa de la mare. El que més els hi va cridar l’atenció va ser la mida del petit elefant en néixer. Van dir que era molt gran.

Buscant a la informació que havien portat de casa vam veure que l’elefant és l’animal terrestre més gran. Encuriosits en el tema de la mida vam buscar com era de gran un elefant quan naixia.

En els llibres i articles que van portar vam trobar les mides dels elefants adults però no dels elefants acabats de néixer, així que vam buscar la informació a Internet. Entre tots vam formular la pregunta per poder-la posar al buscador.

COM ÉS DE GRAN UN ELEFANT QUAN NEIX?

Vam llegir que els elefants quan neixen mesuren entre un metre i un metre i vint centímetres d’alçada.

No acabaven de comprendre què era un “metre” i en vam marcar un al bastiment de la porta. Després ens vam mesurar tots i totes per veure quant mesuràvem nosaltres.

Un cop ens vam mesurar tots/es, vam descobrir que l’elefant quan neix és tan alt com ells/es que ara tenen entre 4 o 5 anys.

 

El conte de l’Elmer

Publicat el per
Respon

La nostra mestra de suport Rosa Maria ens ha fet un regal. Ens ha comprat un conte per a la classe!!

És un conte d’un elefant una mica especial, és un elefant que no és gris ni marró…és de tots els colors!! L’Elmer!!!

Ens el llegeix a la classe i a partir d’aquest conte hem pogut treballar diferents àrees:

Valors: treball dels valors del respecte, de la solidaritat, de l’amistat…

Descoberta de l’entorn: les disfresses, la festa de Carnaval.

Llenguatge verbal: diferents activitats de lectoescriptura (paraules amb E, iniciació a la lectura, paraules llargues i curtes, cops de veu… ) Entre les dos vam decidir que aquestes activitats les realitzaríem en una de les sessions setmanals de SEP.

Activitats de llenguatge matemàtic com retallar quadrats, iguals i diferents…

Llenguatge plàstic: treball dels colors, com es fa el color gris, pintura amb esponges, enganxar, retallar…

Aquest conte dóna per molt… Moltes gràcies!!!