LA PROGRAMACIÓ A TRAVÉS D’UN MAPA CONCEPTUAL

Afrontar un projecte suposa molts canvis i moltes incerteses. Una d’elles és com programar. A Cicle Mitjà hem intentat plasmar el punt incial i el punt final a través d’uns mapes conceptuals. Això ens ha permés contrastar allò que ens plantejàvem en un principi amb el que realment ha esdevingut.

Entenem que la nostra intervenció encara és excessiva. Ens cal més protagonisme dels alumnes a l’hora de traçar els seus propis camins d’aprenentatge.A través de les dues imatges podeu veure com ens han sorgit alguns “camins d’aprenentatge” que no teníem previstos; en canvi, alguns dels que prevèiem, han quedat sense investigar.

En el mapa conceptual sense color, veureu el punt de partida amb les diferents possibilitats que es preveien. En el mapa conceptual amb colors, veureu un registre del que realment s’ha fet.

L’animador sociocultural

En una de les tasques del projecte, cada grup de treball adopta el rol d’animador sociocultural i prepara activitats per a la resta de companys.
Vam acordar de dissenyar dues activitats lúdiques a realitzar durant el viatge de fi de curs o bé prèviament. Concretament, cada grup és l’encarregat de preparar un joc trivial de coneixement del país i una gimcana per un dels barris de Munic. Per ambdues activitats, l’alumnat treballa amb documents compartits al Google Drive i dues aplicacions específiques per a tals propòsits: Actionbound (gimcana) i Kahoot (joc de coneixement).
La setmana prèvia al viatge de fi de curs, l’alumnat jugarà als jocs trivial preparats pels altres grups en la sessió de tutoria. Pel que fa a la gimcana, es generarà un codi QR que serà inclòs en l’apartat d’entreteniment de la guia turística. Tots els codis QR de les diferents gimcanes així com informació generada en altres tasques són finalment compartits amb tots els grups per tal que les activitats dels diferents grups siguin tingudes en compte al producte final de cada grup.
Us deixem amb una captura de pantalla d’un fragment de gimcana creat amb Actionbound:

Fent una audioguia

Els alumnes de 4t d’ESO que formen part del projecte de recerca (PRIA) seran els guies turístics del seu viatge de final de curs. En aquesta tasca han de crear una audioguia, la qual serà utilitzada al llarg del viatge de finals de curs.

Cada grup és l’encarregat de crear una audioguia d’un barri de la ciutat de Munic amb els punts d’interès (PDI) més importants a visitar. En primer lloc, cada grup treballa amb un document compartit al Google Drive en el que han de recopilar informació sobre els PDIs i n’han de crear l’àudio. Una vegada fet això, amb l’app Izitravel confeccionaran el tour urbà. Aquesta guia es pot descarregar mitjançant un codi QR que serà inclós a la guia turística en format paper i/o digital que és el producte final d’aquest projecte.

Una vegada els alumnes es trobin a Munic, només hauran d’escanejar el codi QR amb els seus dispositius mòbils per tal de descarregar-se l’audioguia i gaudir dels monuments i llocs més emblemàtics.

LA NOSTRA ESCOLA

Ens incorporem enguany a la Xarxa de Competències amb ganes d’aprendre. Com tots els processos de canvis, el camí està ple de dubtes. Per afrontar aquest recorregut, ens hem plantejat un procés col·lectiu on es pugui implicar la majoria del claustre. Potser avançarem amb passos petits, però ho farem de forma conjunta.

Amb aquest plantejament vam fer una breu presentació en la darrera jornada de Xarxes a Manresa.

 

Gimcana

Els alumnes de 4t d’ESO que formen part del projecte de recerca (PRIA) ja han començat a dissenyar la gimcana que duran a terme quan estiguin de viatge de final de curs a Munic.

Mitjançant l’ús de noves tecnologies i els ordinadors de l’aula d’informàtica, cada grup prepara una gimcana per un barri de Munic. Amb el document compartit al Drive, els alumnes creen els diferents reptes i proves que hauran de superar la resta de companys quan es visiti cada districte de la ciutat.

Les proves són molt variades, així que també depenen de la creativitat de cada grup. Així doncs, hi ha proves de tot tipus: fer-se fotos en diferents punts de la ciutat, demanar als ciutadans de Munic sobre diferents punts d’interès de la ciutat i preguntes de cultura general, entre altres.

METODOLOGIA

Iniciem les activitats en grups cooperatius, buscant la informació més destacada de cada continent. Es crea el document compartit al drive per tal que cada membre de l’equip es responsabilitzi d’una part del redactat.  Entre tots revisen el document abans d’imprimir.

La segona part del treball és més individual (tot i que s’afavoreix la col·laboració del grup). Cada membre del grup tria un país, fa una petita recera d’informació bàsica: població, llengua, religió, moneda,… Busca i tria un joc tradicional o propi d’aquest país. Cada alumne fa el seu document word i el comparteix al drive amb el seu grup i amb el tutor/a.

Continuem amb  l’exposició oral davant del grup classe seguint el guió elaborat pels mateixos alumnes.

A parttir d’aquí hem vist la necessitat de jugar ja que ha estat una tasca molt interessant i divertida. Més endavant s’han engrescat per compartir aquests jocs amb altres nivells de l’escola.

SOR LUCIA

Partint dels coneixements previs dels alumnes ens van sorgir moltes preguntes i per situar-nos vam crear el NOSTRE SEMÀFOR

Com podeu veure a la imatge el semàfor té tres parts:

-verd: són les preguntes que ells mateixos han pogut respondre.

-taronja: són les preguntes que els nens poden deduir la resposta però no saben del cert.

-vermell: són les preguntes que no saben la resposta i necessiten la protagonista per poder-les contestar.

Totes aquestes preguntes han generat activitats que contemplen diferents àrees del currículum.

Es va documentant el projecte a mida que anem avançant amb la finalitat d’aconseguir que l’alumne tingui un recull de tot el que s’ha fet.

Amb l’equip docent anem programant el projecte utilitzant un document guia fet des de l’equip impulsor i que ens ajuda a abordar el currículum, definir els objectius, els criteris avaluació i les activitats d’ensenyament aprenentatge.

SOR LUCIA

A partir del tema general d’escola hem introduït la recerca del projecte per donar resposta a tots els interrogants que anaven sorgint.

Com ens hem organitzat?

  • Les activitats van sorgint per anar resolent els seus interessos i les preguntes que ells es van plantejant.
  • Fem diferents agrupaments prioritzant parelles i petit grup. Els grups s’autogestionen segons l’interès dels alumnes i amb el vist i plau de la mestra.
  • La mestra guia el procés per arribar a l’objectiu final.
  • Seguim els interessos i motivacions dels alumnes hi ha hagut derivacions imprevistes:

-Ruta per Manresa.

 

 

 

-Recollida solidària d’aliments.

  • La rotllana serveix per reflexionar, compartir el procés que estem portant a terme, situar-nos i continuar avançant i plantejar nous reptes.

Al trot d’El cavall de la Fira ampliem coneixements

A educació infantil ja es treballa generalment de manera globalitzada, essent la tutora la que planifica el projecte; per tant, la coordinació amb el professorat que intervé en la implementació del projecte es limita a prendre decisions amb el professorat de reforç. La mateixa tutora fa una planificació inicial del projecte, seguint el model pactat a l’escola. Aquesta planificació és flexible, de manera que es va modificant segons els interessos o interrogants que van sorgint. projecte_cavall_xcb

S’intenta que les activitats siguin diverses, relacionades amb diverses àrees, i que fomentin l’autonomia, la necessitat de reflexionar, la millora de l’expressió oral i l’ús de la lectoescriptura de manera funcional.

S’utilitzen diverses fonts d’informació:

  • Orals, bàsicament informacions aportades per les famílies i l’escultor.
  • Escrites i gràfiques: llibres, revistes locals, fotografies, internet.
  • Audiovisuals: vídeos referents al treball dels escultors.
  • Observació directa: de les escultures i del treball de l’escultor.

A l’inici de cada sessió, es recorden els conceptes treballats abans de presentar la següent activitat. Inicialment es treballa en gran grup i seguidament, en moltes ocasions, es plasmen el coneixements en una fitxa, que serveix per avaluar l’assoliment dels objectius proposats. A final es farà un dossier amb totes les fitxes relacionades amb el projecte. També, bastant avançat el projecte, es va fer un esquema-resum dels conceptes treballats, per tal de sistematitzar la informaicó.

Amb tots aquests treballs es pretén fer reflexionar, dubtar, fer preguntes, opinar, resumir, contrastar… però, degut al grau de maduresa de l’alumnat d’educació infantil, encara necessiten força acompanyament per part dels docents.

Anem descobrint “Les Hortes de Cardona”

Per respondre la pregunta inicial de A quin lloc de Cardona viviu?, i les posteriors qüestions que van sorgint, s’utilitzen diverses fonts d’informació:

  • Orals, a través de preguntes a les famílies i persones expertes de Cardona.
  • Gràfiques: plànols, Google-maps, fotografies…
  • Escrites: llibres de les biblioteques escolar i municipal, revistes, internet…

La tasca més difícil ha estat acompanyar l’alumnat a sintetitzar la informació de manera que sigui entenedora per ells mateixos, evitant la còpia literal.

A cada sessió es recorda en quin punt del projecte ens trobem, i al final es fa un resum del que s’ha après.

Per documentar el projecte l’alumnat disposa de la llibreta de l’explorador, on va anotant els principals continguts que treballa, així com els dubtes que puguin sorgir, allò que és més important que recordi o que li cal portar per la següent sessió. També s’hi fa l’autoavalució.

A més a més es va documentant el projecte a la cartellera, en murals-síntesi o mapes conceptuals i es fan, sovint, exposicions orals.

En ser la mestra tutora la que imparteix les principals matèries implicades en el projecte, no fa falta la coordinació entre especialistes, però sí amb la mestra de reforç.

En tots els cursos de primària, s’ha elaborat un llistat dels continguts que es pretén assolir i, en cada projecte es van marcant els treballats, per tal d’evitar buits i repeticions curriculars.