METODOLOGIA

La següent activitat va ser situar la cabana en un mapa mundi on hi havia marcades les zones climàtiques:  Els nens i nenes situaven les cabanes al mapa segons els tipus de materials de que estaven fetes i segons la resistència al fred i la pluja. Aquest últim punt va ser un tipus de classificació que van deduir ells mateixos en el debat fet anteriorment.

Els alumnes que van coincidir en la mateixa zona climàtica, van veure la necessitat de cercar informació sobre el lloc on havien situat les seves cabanes.

Així que vam organitzar una dinàmica per descobrir les característiques de cada zona climàtica.

Vam tornar a situar unes fotos de cabanes tipus, al mapa mundi, per deixar més palesa de la importància del clima i la vegetació en la construcció de les cabanes.

FASE INICIAL

Una vegada acabada la cabana de salze viu, vam plantejar a la classe si actualment hi havia cabanes i quina utilitat tenien. Després d’un petit debat, vam acordar que per entendre millor de quin tipus de cabana parlava cadascú, cada nen/a havia de fer un dibuix de la seva cabana i posteriorment fer una petita exposició oral per explicar-ne les característiques.

Què pretenem?

Quin centre educatiu volem?

Un centre educatiu que vol oferir un aprenentatge integrador i globalitzador als alumnes, un aprenentatge socioconstructiu i autoregulat, que tingui en compte el context i que sigui col·laboratiu. Un centre que tindrà presents les emocions i la motivació dels alumnes, ja que són la porta d’entrada dels aprenentatges. Unes emocions i una motivació positiva incrementen la probabilitat d’aprofundir en l’aprenentatge.

Treballarem per promoure un model de persona que entén el món, l’estima i és capaç de millorar-lo. Creiem en la potencialitat de l’educació com a força de transformació social. És per tot això que orientarem la nostra tasca al creixement dels alumnes com a persones responsables, crítiques i participatives del seu propi aprenentatge.

El que volem oferir és una educació de qualitat, amb una atenció integral i personalitzada a tot l’alumnat, eixamplant els seus horitzons culturals i contribuint a una sòlida formació ètica.

Volem ser un centre obert a les famílies, pretenem ser un centre accessible. Les famílies han de poder accedir a les aules, al projecte educatiu, al projecte curricular, a la web del centre, … La col·laboració de les famílies, sobretot a través de l’AFA, per fer funcionar el sistema, és una de les nostres grans necessitats i aspiracions. Obert a la comunitat: entrant a la vida de la comunitat, al currículum, col·laborant amb institucions locals, fomentant la participació en activitats municipals i oferint serveis al barri. Obert a la participació de l’alumnat a través del foment de les tutories, el Consell d’Alumnes, les comissions de participació.

Volem ser un institut públic compromès en l’acompanyament dels nostres alumnes i les seves famílies.

Mantenir a la pràctica aquestes premisses suposa un gran esforç. Vetllar per aquest tipus d’educació en tot moment, suposa necessàriament poder comptar amb un equip de docents conscients i compromesos amb tots els valors que es concreten en aquest projecte educatiu.

El nostre projecte educatiu s’ha desenvolupat basant-nos en els següents vuit propòsits clau:

CONVIVÈNCIA

Una convivència on la diferència, la diversitat, la comunicació assertiva, el diàleg i l’ajuda mútua esdevenen motor d’aprenentatge i motor social. És necessari un espai de convivència on tant adults com adolescents puguin transferir les seves relacions dia a dia. Conviure en un clima acollidor, tranquil, serè on s’estableixen vincles estables, continuats i afectius, possibilita un bon aprenentatge donat que proporciona confiança als alumnes per prendre iniciatives i riscos en el seu procés de formació.

PERSONA

Un centre educatiu format per persones amb capacitats, habilitats, emocions i objectius diversos, amb fortaleses i febleses, persones que s’han de respectar, han de créixer i han d’obtenir respostes a les seves necessitats. Un centre educatiu de persones i per a persones és un espai de convivència que ha de potenciar els talents intrínsecs de cada ésser des de l’àmbit de fer, conèixer, conviure i ser.

CONFIANÇA

Partim d’una confiança mútua entre adults i adolescents. Establim un règim de llibertat amb uns límits, on cada alumne és motor i responsable del seu aprenentatge. Amb la confiança s’afavoreix l’empatia, la implicació, el compromís i el respecte de l’alumnat que a més de ser capaç de fer, de reconèixer-se i valorar-se ell mateix, és capaç d’autoregular-se respectant els límits amb l’acompanyament.

LÍMITS

Els límits han de ser pocs, clars i constants. Consensuats amb el consell escolar i són d’obligat compliment per adolescents i adults. Diferenciem entre límits que són innegociables i normes clares i coherents que es debaten i consensuen entre tots i es modifiquen quan convé. Es participa en la presa de decisions i es fan veure els drets, deures i responsabilitats que tots tenim. Els límits es basen en el respecte per l’altre i el respecte per l’entorn que alhora comporten cap agressió sota cap concepte.

ACOMPANYAMENT

L’acompanyament, com l’aprenentatge, es produeix des de la sinceritat i l’emoció del que ens mou, així quan acompanyem ho fem transversalment, escoltem les inquietuds, detectem les necessitats, proposem i compartim les nostres passions.

La mirada de l’acompanyant és única i especial cap a cada persona, ja que cada persona és única i especial. Així, amb coherència, empatia i respecte podrem contribuir a tots els nivells del procés d’aprenentatge i creixement, buscant l’equilibri de les nostres intervencions en funció de les necessitats de cada moment i procurant que cadascú pugui definir el seu propi recorregut tan a nivell personal com en el grup.

AUTONOMIA

Potenciar la consciència de si mateix i de l’aprenentatge de cada noi i noia. Significa la regulació i gestió del seu procés de creixement global. Implica capacitat de decisió, participació, responsabilitat i compromís dels alumnes, de les seves famílies i dels docents, per organitzar i gestionar el seu aprenentatge. Autonomia que està dirigida pel projecte educatiu de l’institut i que ha de ser comunicada i compartida en sessions col·legiades de treball docent.

COMUNICACIÓ

La comunicació basada en el diàleg, comunicant el que pensem, sentim i desitgem i practicant una educació activa i assertiva, serà l’eina que faciliti el creixement individual i col·lectiu, i potenciarà la participació, l’esperit crític, la transformació i l’empatia com a resposta als moments vitals de cada membre de la comunitat educativa (alumnes, famílies i equip humà del centre) i del seu entorn.

Ha de permetre a qualsevol persona sentir-se a gust, acompanyat, confiat i autònom per relacionar-se de manera satisfactòria i efectiva amb els altres en qualsevol context.

Tant la dimensió expressiva, com la sensibilitat artística, musical i estètica, entesos com a mitjans de comunicació, seran fomentats des dels diferents aprenentatges, ajudant a donar un sentit coherent a la vida.

REALITAT

Partint de la premissa que el sistema educatiu pot ser reproductor del sistema social i amb la intenció de ser un centre obert, connectat a l’entorn immediat, volem fomentar l’aprenentatge competencial on el seu entorn proper, ja sigui familiar, amics, el barri … o qualsevol persona, fet ocorregut, notícia, … puguin aportar una significació i vivència més propera a la realitat individual, social i cultural.

Es vol fomentar l’aprenentatge vivencial a través de realitats properes als alumnes, entenent com a realitat tot el que es caracteritza per haver patit el mínim grau possible d’estereotipació i modelització prèvia.

INSTITUT ESCOLA SANT JORDI

                     

L’Institut Escola Sant Jordi som un centre de doble línia de P3 a 4t ESO situat a la població de Navàs.

Enguany és el primer curs que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques. Estem molt satisfets d’aquestes trobades, valorem molt positivament els espais de reflexió que ens ofereixen.

Fa un parell de cursos que ens vam iniciar en el treball per projectes a primària. A Secundària fa ja 4 anys que hi estem treballant. Actualment, ens assessora la Neus Sanmartí. A primària hi dediquem tres hores setmanals i a l’ESO vuit hores setmanals (franges de dues hores seguides) implicant diferents matèries com les socials, tecnologia, biologia, ViP, física i química i tendint cada vegada més a la transversalitat.

Qui som?

Som un centre que neix per la necessitat d’absorbir l’augment demogràfic de la ciutat previst pels propers anys i amb l’ànim d’aportar a la ciutat una mirada pedagògica diferent. L’institut es crea el curs 2017-18 amb dues línies de 1r d’ESO.

La ubicació del centre, que comparteix l’edifici amb l’escola Muntanya del Drac, és a l’avinguda Pare Ignasi Puig s/n, al barri més conegut com del Xup. És una barriada perifèrica construïda als anys 60. Inicialment era població immigrant d’origen andalús. Actualment amb una població envellida.

Aquest projecte educatiu reflecteix com el claustre de professors entén que ha de ser l’educació que el moment actual exigeix. Una educació capaç de formar persones implicades en la tasca de construir un món més lliure, just i solidari. Treballem per promoure un model de persona que entén el món, l’estima i és capaç de millorar-lo. Creiem en la potencialitat de l’educació com a força de transformació social. És per tot això que orientem la nostra tasca al creixement dels alumnes com a persones responsables, crítiques i participatives.

Ens volem consolidar com el que som: un centre educatiu obert, inclusiu i innovador. El nostre servei consisteix a oferir una educació de qualitat, amb una atenció integral i personalitzada a tot l’alumnat, eixamplant els seus horitzons culturals i contribuint a una sòlida formació ètica.

El centre educatiu assumeix com a propis els set principis de l’aprenentatge, cercant l’excel·lència i fent-ho amb una proposta que posa aquests principis a la base mateixa del projecte (La naturalesa de l’aprenentatge, OCDE) i es materialitzen de la següent manera:

1.- L’alumne és el centre de l’aprenentatge

L’aprenentatge escolar estarà basat en els projectes de treball que sorgiran dels interessos mostrats pels alumnes.

2.- L’aprenentatge és de naturalesa social

Es treballarà en grups heterogenis, en treball cooperatiu com a interacció dins i fora l’aula.

3.- Les emocions són part integral de l’aprenentatge

En tot moment l’alumne serà acompanyat pels professors i companys. El grau de llibertat i convivència permetran gestionar les emocions.

4.- L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals Una part de l’aprenentatge serà guiat atenent les individualitats de cadascú seguint un itinerari de treball personalitzat.

5.- L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge

Amb l’aprenentatge per l’acció es pretén fer a l’alumnat responsable del seu propi aprenentatge i el dels altres. Treballarem per a l’autosuperació.

6.- L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge

Amb les reflexions sobre el que aprenen i com aprenen es vol afavorir la superació personal de cada noi/a. Amb l’autoavaluació i l’avaluació mitjançant rúbriques l’alumnat serà partícip del seu aprenentatge.

7.- Aprendre és construir connexions horitzontals

Mitjançant l’aprenentatge experiencial basat en els projectes i treballs comunitaris s’establiran connexions entre els diferents àmbits i els diferents agents que permetran a cada alumne posar en pràctica tot allò que ha après.

 

Metodologia

Els Agrupaments bàsics del projecte han estat:

Gran grup: definim què volem saber i agrupem totes les preguntes en 6 grans blocs que seran les parts del projecte.

Grup d’experts: cada grup tria la part del projecte que vol. Cada grup gestiona les tasques dels seus integrants

Les Consignes generals que es donen són les següents:

Cada grup té plena llibertat de definir com serà el seu producte final (afavoreix la riquesa i potencialitats de cadascú)

Cada grup exposarà oralment davant la resta de companys el seu treball. Intercanvi de coneixements entre iguals.

Gran grup: Després de l’exposició oral, entre tota la informació dels diferents grups d’experts, elaborem un resum que s’exposa en la Jornada Inicial del Projecte Interdisciplinari comú d’escola.

Cada grup exposarà oralment el seu producte final a l’entrada de l’escola (vídeo adjuntat en l’apartat de producte final).

 

Creació grups i autoregulació dels alumnes:

Les consignes que donem als alumnes abans de fer els grups de treball de cada projecte són diferents. En aquest cas les consignes han estat:

  • Grups de 4-5 persones.
  • No hi ha definició de rols.
  • Mixtes
  • Que hi hagi un mínim de 1-2 companys amb qui no hagin treballat anteriorment.
  • Cada final de sessió un portaveu que va variant explicava com havia anat la sessió, i què continuarien fent en la propera.

Cal destacar :

Accés a la informació:

  • El mestre crea una carpeta (compartida amb tots) amb diferents documents i enllaços on hi ha informació amb fonts fiables.
  • Visualització d’un slideshare (buscat pel mestre) per contextualitzar coneixements previs en gran grup.
  • Cada final de sessió, els alumnes tenen un espai per compartir amb companys, les planes web que han trobat útils.
  • Tenen llibertat absoluta a Google (importància de definir bé què busquen i els criteris de font de fiabilitat de la informació).
  • Total llibertat d’accés d’espais oberts i flexibles (en aquest cas: biblioteca, hall escola, aula plàstica, aula informàtica i aula ordinària). Canvi de concepció de l’ús dels espais al centre.https://photos.app.goo.gl/WMEA6ExG2h8LHQvk1

 

Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

En aquest cas el producte final de cada grup d’experts serveix com a procés de producció ja que, a mesura que van donant resposta a les diferents preguntes que s’havien proposat, van definint i modificant com serà el seu producte final (format, informació rellevant i com exposar-lo als demés). Al final de cada sessió comparteixen amb el docent o amb el grup què van descobrint i com van canviant el seu treball final.

EXPOSEM !

En una sessió d’equip impulsor vàrem estar parlant de la difusió que en fèiem dels projectes al centre i que calia prendre consciència de fer-los arribar a les famílies i dotar-los de significativitat, així com incorporar la col·laboració amb agents externs.  Aquest aspecte el valoràvem com a fluix en el centre.

En el projecte dels castells la difusió que s’ha fet ha estat la següent:

– En la jornada de presentació del Projecte Interdisciplinari de l’escola es va presentar un resum del projecte via una breu exposició oral als alumnes i professorat del centre.

– Els productes finals de cada grup s’exposen a l’entrada de l’escola (és el lloc on exposem els treballs perquè tothom hi té accés i els alumnes reben l’input de preguntes dels altres companys de centre i les felicitacions). És una bona recompensa!

[youtube]https://youtu.be/NjU1eLhaJ8s[/youtube]

– També s’ha fet un article al Blog de la plana web de l’escola i s’informa a les famílies del grup d’aquest nou article.

Com a proposta de millora valorem que una col·laboració amb l’entitat externa hagués estat enriquidora per acabar de vincular els treballs finals amb la pregunta-guia (Com podem fer un castell?).

COM AVALUEM EL PROJECTE?

La realització del projecte l’avaluem bàsicament a partir de l’observació diària, de les transcripcions de les converses que fem amb els infants i també mitjançant les seves produccions (fulls de documentació). És així com valorem el procés d’aprenentatge que segueix cada nen/a.

D’altra banda, al final del primer i del tercer trimestre cada alumne fa una carta pels seus pares/mares on explica quines coses li agrada fer a l’escola, què hi aprèn… En aquesta carta també es parla del projecte, de manera que fent la pregunta oberta “què hem descobert amb el projecte?” el nen/a explica els seus aprenentatges que nosaltres transcrivim. Aquest és un moment d’autoreflexió i ajuda a la mestra a comprovar, de manera individual, la significativitat dels aprenentatges pels alumnes i en quina mesura aquests han estat assolits.

ÉS HORA DE CONCLOURE EL PROJECTE!

El fet de concebre el projecte com un sol camí que es bifurca en diferents temes que es van relacionant entre si al llarg del curs, fa que el producte final sigui el recull de les descobertes documentades pels nens i nenes. Així doncs, no s’estableix un repte a assolir en relació a crear algun producte, sinó que els reptes són més conceptuals: resoldre els dubtes i les qüestions que ens anem plantejant.

Aquest recull de descobertes es dóna a les famílies al finalitzar el curs escolar. Tot i així, es dóna molta importància al procés més que al producte final. És per això que, al llarg del curs, es va penjant a la web de l’escola com va evolucionant el projecte tot documentant-lo amb fotografies. D’aquesta manera els infants poden compartir més fàcilment amb les seves famílies allò que passa a l’escola en el moment en què passa, resultant així més significatiu per a ells/es.

A final de curs, un cop tancat el mapa conceptual, cada grup l’exposa davant de la resta de companys del cicle; en aquest cas EI5 l’exposa davant d’EI3 i EI4, compartint així les seves descobertes amb els companys i prenent més consciència dels seus aprenentatges.