Per tal de completar la cerca d’informació i donar resposta a les nostres preguntes, visitem el Centre Veterinari, amb la Dra. Isabel al capdavant.
Hi anem mig grup i la visita dura prop d’una hora. Respon totes les preguntes que li fan (algunes establertes i d’altres espontànies). El ensenya fotos de l’Hospital Veterinari d’Igualada, on també treballa, els mostra vacunes i tot allò que interessa als nens.
Gravem tota la sessió en vídeo (hi anem dues mestres).
Com que estem a l’espera de poder anar al veterinari a completar la cerca d’informació, mirem el capítol 104 del programa veterinaris, referent als cadells. Després de comentar-lo, aprofitem els darrers minuts per parlar de la Laika, la primera gossa que va anar a l’espai. Escoltem la cançó de Mecano.
Des de l’àrea de ciències es treballa la part de l’Univers del projecte. Aprofitem l’avinentesa que en el centre tenim la gran sort de disposar d’una cúpula, que ens serveix tan per fer l’activitat inicial engrescadora com per contextualitzar les activitats que desenvolupem al llarg del projecte.
Des del currículum i les inquietuds dels alumnes, hem fet un seguit d’activitats tan individuals com en grups heterogenis on els alumnes han descobert els elements bàsics de l’Univers (planeta, estrella, satèl·lit, galàxia, cúmul de galàxies i supercúmul de galàxies), han elaborat el seu DNI galàctic (situació dins de l’Univers), han descobert les fases de la lluna mitjançant l’observació i la deducció (activitat realitzada amb galetes Oreo), han cercat informació sobre els eclipsis i s’han gravat explicant-los mitjançant una maqueta elaborada per ells mateixos i, finalment, han descobert el sistema solar i han set conscients de les magnituds del mateix a escala.
En totes les activitats s’han fet servir diferents eines tan informàtiques com manuals, per tal de potenciar al màxim el treball en equip i les diferents habilitats dels alumnes.
És el segon any que posem en pràctica aquest projecte, i com sempre tenim la impressió que hi ha coses que es poden millorar. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que els alumnes aprenen i gaudeixen amb les activitats.
A partir d’una petita enquesta que vam realitzar a l’aula per tal de saber els oficis dels pares i mares vam fer un recull d’informació . Cada nen portava escrit de casa quin era l’ofici dels seus pares. A partir d’aquí Vam treballar el vocabulari i vam conèixer nous oficis .
Això ens va servir per demanar als pares que vinguessin a l’aula a explicar el seu ofici i compartir-lo amb nosaltres.
Al llarg de tot el projecte hem rebut la visita de 10 famílies de les 14 que tenim a la classe. Valorem molt positivament aquest fet, han estat molt motivats i han pogut viure en primera persona cada ofici treballat.
Aquestes visites s’han documentat a partir de fotografies. Aquestes les hem anat recopilant per publicar-les posteriorment a la web del centre. També hem elaborat un dossier dels oficis treballats.
Es nòsti companhs/es e familhes an responut fòrça ben ara nòsta demanda de caishes de carton. Auem un pialèr!!
Entà familiarizar-mos damb aguest materiau auem dedicat un parelh de sessions a jogar liurement damb es caishes en tot hèr construccions fòrça divertides e creatives.
Ja vam escauhant motors tà començar era nòsta bastissa!
Entà conseguir er objectiu, es escolans/es pròven damb caishes diuèrses, sagen de trapar mesures parières, bastissen parets e dempús les esbaucen perque non son uniformes, modifiquen era amplada dera base, investiguen quina ei era milhor opcion tà plaçar ua humenèja, parlen de coma van a hèr es hièstres…..
Tot damb era uelhada atenta dera mèstra que hè preguntes, demane ipotèsis, plantege naus rèptes, favorís era convèrsa…. entà que toti expressen es sues opinions.
Es caishes damb tapa enganchada serviren entà hèr hièstres. Ua caisha en forma de cilindre serie era humeneja. Era caseta se quedèc sense pòrta pr’amor qu’arribèrem ara conclusion qu’ère massa difícil tà nosati de bastir-la.
Fin finau, la forrèrem damb papèr d’embalar iranja, diboishèren flors entara façada e retalhèren ua tanca entà entornejar-la.
Cada mainatge e mainada s’a convertit en constructor deth sòn pròpi aprenedissatge.
Sens dubte, aguesta activitat les a ajudat a auançar enes coneishements geometrics basics: orientar-se, hèr estimacions de formes, distàncies, hèr apreciacions, distribuir es objèctes en espaci… que poiràn aplicar en d’auti àmbits.
Els alumnes de l’escola ja fa uns anys que treballen el projecte Lleida, per tant, ja en coneixen moltes coses. Tot i així, hem distribuït per cicles els continguts a treballar tot relacionat-ho amb el currículum de primària.
Els alumnes de quart per fer-se més seu aquest projecte, van decidir fer una pluja d’idees i després fer unes votacions. Al ser la primera vegada que ho feien la cosa no va sortir del tot bé i finalment, tot el grup de professors que formem part de l’equip impulsor vam decidir investigar diferents coses segons les inquietuds dels alumnes.
Com van triar el tema?
Primer de tot, van fer una aportació individual (fitxa explicativa). Després ho van posar en comú amb la resta del grup classe i per últim, van escollir una entre les més votades.
Aquest apartat, va ser una mica caòtic i finalment, els mestres va decidir que n’estudiarien tres apartats, els més votats.
Com s’han distribuït els grups?
Segons els interessos dels alumnes. Hi ha grups més nombrosos que d’altres, però de moment estan treballant força bé.
Com es duen a terme les sessions?
Es distribueix l’alumnat per grups a l’aula d’informàtica i ells han de contestar i buscar les preguntes que es van plantejar.
Com treballen?
De forma conjunta. Són ells els que s’organitzen, encara que els mestres els hi donem un cop de mà. Uns escriuen, els altres busquen als ordinadors…
Com queda reflectit el treball al projecte?
Els nens i nenes cada dia han de fer un diari de la feina feta. Tenen una graella on posen: dia de treball, data i feina realitzada.
Per tal de concloure la seva investigació, l’alumnat s’ha posat en contacte amb la Paeria (ajuntament de Lleida) i han sol·licitat una xerrada. Aquesta serà un resum de tot el que ells han treballat. Vindrà una persona entesa en el tema i els resoldrà els possibles dubtes que els hagin quedat sobre els temes investigats.
Ha arribat el moment definitiu: caldrà preparar la gravació del programa “Un dia a la nostra escola”.
Cada grup sap el tema i és hora de posar-se a planificar la gravació final. Després de tot el projecte i de les diferents activitats que han anat guiant el procés els diferents grups poden planificar la seva intervenció tenint en compte els aspectes pactats que caldrà tenir controlats.
Entre tots s’elabora una graella amb els punts a tenir en compte; d’aquesta manera cada grup planifica i prepara la seva intervenció. En aquests fulls de planificació s’havia de tenir en compte el contingut, on es gravaria, el vestuari,…
El professorat vam portar còmics variats: Cavall Fort, Tintin, Astèrix i Obèlix, Mortadelo y Filemón, El mecanoscrit del segon origen… També se’ls havia suggerit que en portessin ells, però no ho van fer.
Alguns alumnes van rellegir, nostàlgicament, còmics que ja havien llegit de petits: el Cavall Fort. Altres van llegir-ne dels que havien vist l’adaptació a pel·lícula: Astèrix i Obèlix. Quan es tractava d’una història de moltes pàgines, els dèiem que es fixessin en les primeres vinyetes.
L’orientació era, a més que llegissin la història gràfica, que es fixessin en tots aquells elements més propis del còmic: vinyetes i bafarades variades, caracterització dels personatges i expressió dels seus sentiments, expressió del moviment, del soroll…
Va estar una experiència relaxada. Van compartir recomanacions entre ells, la qual cosa va fer que canviessin de còmic algunes vegades. Van recordar-ne de coneguts i van conèixer-ne de nous.
La primera activitat que iniciava el projecte Komic per als alumnes de 1r ESO al tercer trimestre, els plantejava, amb un “Abans però, anem a veure què en saps?” una sèrie de qüestions per tal d’arribar a una definició de “còmic”. Es posaven en comú les definicions de cada membre del grup, es comparaven amb la definició del diccionari que ells mateixos buscaven i, entre tots, decidien quina era la millor, alhora que s’adonaven del que mancava o sobrava en les seves definicions.
El següent pas ja els demanava la seva experiència com a lectors de còmic: “T’agraden els còmics i els seus personatges? Ets lector/a de còmics? Quins són els teus preferits? Quins personatges de còmic coneixes? Escriu-los seguidament. Amb el professor/a fareu un petit concurs per veure quin grup en coneix més.”
Val a dir que, generalment, hi havia relativament pocs lectors de còmic. Força alumnat ho havia estat de petit amb Cavall Fort, per exemple, però actualment, els que no havien sabut trobar còmics més atractius per a la seva edat, no en llegien massa. Els que continuen essent lectors, llegeixen principalment manga. Tanmateix, en general coneixien força personatges de còmic (especialment els que han donat lloc a pel·lícules de súper herois), tot i que alguns només per la seva expressió gràfica en productes de merchandising, i, de vegades, barrejaven personatges o se n’anaven a historietes d’animació que no provenien del còmic gràfic.
Arribats a aquest punt, se’ls proposava passar a llegir còmics a l’aula.
El divendres, 3 de novembre, dins del projecte «Univers Biotec», es va realitzar una jornada de tot un matí de “Ciència i tecnologia al pati” dirigida a tot l’alumnat que cursa ESO i Batxillerat. Els alumnes van estar al pati mostrant els seus projectes i impartint diferents tallers a altres companys.
Entre els diferents tallers podíem trobar-ne de
Ara bé, tots ells tenien una característica comuna, i és que es presentaven de forma lúdica i atractiva.
I, finalment, la jornada va acabar amb un llançament de coets dissenyats i construïts pels mateixos alumnes.
