La primera activitat que iniciava el projecte Komic per als alumnes de 1r ESO al tercer trimestre, els plantejava, amb un “Abans però, anem a veure què en saps?” una sèrie de qüestions per tal d’arribar a una definició de “còmic”. Es posaven en comú les definicions de cada membre del grup, es comparaven amb la definició del diccionari que ells mateixos buscaven i, entre tots, decidien quina era la millor, alhora que s’adonaven del que mancava o sobrava en les seves definicions.

El següent pas ja els demanava la seva experiència com a lectors de còmic: “T’agraden els còmics i els seus personatges?  Ets lector/a de còmics? Quins són els teus preferits? Quins personatges de còmic coneixes? Escriu-los seguidament. Amb el professor/a fareu un petit concurs per veure quin grup en coneix més.”

Val a dir que, generalment, hi havia relativament pocs lectors de còmic. Força alumnat ho havia estat de petit amb Cavall Fort, per exemple, però actualment, els que no havien sabut trobar còmics més atractius per a la seva edat, no en llegien massa. Els que continuen essent lectors, llegeixen principalment manga. Tanmateix, en general coneixien força personatges de còmic (especialment els que han donat lloc a pel·lícules de súper herois), tot i que alguns només per la seva expressió gràfica en productes de merchandising, i, de vegades, barrejaven personatges o se n’anaven a historietes d’animació que no provenien del còmic gràfic.

Arribats a aquest punt, se’ls proposava passar a llegir còmics a l’aula.