Institut-escola Daniel Mangrané: Projecte 3r de primària. Com es fan els dibuixos animats?

L’institut-Escola Daniel Mangrané som un centre públic de les Terres de l’Ebre situat al poble de Jesús (Tortosa). Som un centre de dues línies en la majoria de cursos. L’equip de projectes de 3r de primària està format per 5 mestres.

El tema del projecte ha estat escollit pel mateix alumnat a partir del plantejament de la GRAN PREGUNTA. Es tracta d’una pregunta que es planteja cada alumne sobre un tema o curiositat que és del seu interès. Ho comparteixen amb les famílies i la redacten.

L’alumnat presenta i defensa, mitjançant una exposició oral, la seva gran pregunta i la justifica davant els seus companys/es.

Posteriorment es fan unes votacions per escollir el projecte de la classe. Com hi ha dues classes, s’escullen dues propostes per classe (per separat), i després tot 3r tria la gran pregunta¸ que esdevindrà el tema del projecte. Per tant, el projecte es basa en els interessos de l’alumnat.

La pregunta que va ser més votada va ser: Com es fan els dibuixos animats? A partir d’aquí, comença el nostre projecte.

Com fem la tria del projecte?

Quin serà el tema del nostre projecte?

El nostre grup de treball ha de preparar i dur a terme un projecte per als alumnes de 3r d’ESO, i a l’iniciar les nostres discussions per programar aquest projecte, ens assalten els primers dubtes, de què parlarem? què treballarem? com fem que els nostres alumnes facin la tria del tema a tractar? Partim de la idea que si la tria del tema del projecte la fan els propis alumnes ens podem trobar que estiguin més motivats per dur-lo a terme, però coneixent el nostre alumnat com el coneixem patim que vingui el moment de la tria i no anem enlloc, hi hagi molta diversitat de temes i que aleshores la majoria no es trobi identificat amb el possible guanyador i perdem així el punt de motivació que intentem aconseguir.

Proposem, llavors, fer una tria mixta, deixarem que els alumnes proposin temes però si ells no en proposen, o els temes són molt concrets i relacionats amb inquietuds de pocs alumnes, nosaltres n’afegirem uns quants relacionats amb temes de salut que puguin ser del seu interès, com per exemple:

  • addiccions,
  • malalties de transmissió sexuals,
  • hàbits saludables relacionats amb la nutrició o l’activitat física (esport),
  • vacunes, sí o no?

El dia de la tria, el professor els comenta de que va tot plegat, i recull les idees dels temes a la pissarra, els comenta i queda reflectit que a part dels temes proposats per ell tan sols aporten uns temes que podríem dir curiosos i que tan sols són avalats per un o dos alumnes: física quàntica?, programació informàtica, motos,..; desprès de fer una votació en cada grup de 3r (en són dos) surt com a tema guanyador Les addiccions.

D’on surt la idea

Els menuts de l’escola Montsagre els dimecres al matí sortim al medi. Pensem que l’escola ha de donar pas a la natura  permetre que els xiquets/es cobreixin les seves necessitats d’investigació, joc i aprenentatge de manera plaent.

“La natura els atrau, els crida, els sorprèn, els meravella. A només un pas dels seus ulls, de les seves mans i de les seves imparables curiositats troben variadíssimes circumstàncies, característiques i modalitats dels elements naturals que els envolten: la terra, l’aigua, les fulles, les pedres, les flors , els animals, els arbres,…”

Així que després de saludar-nos , agafem la motxilla amb l’esmorzar i amb tots els sentits activats sortim a investigar.

Sovint el motiu de la sortida sorgeix d’una inquietud, curiositat o proposta dels infants.

Així ha estat amb el projecte que us presentem ja que un matí del mes de gener a la rotllana…

L’Aitor ens va explicar que els dies que no venia a l’escola anava a les olives.

Ràpidament molts xiquets i xiquetes van explicar les seves experiències sobre el tema en qüestió:

-Mun iaio ja les ha fet, jo l’he ajudat.

-Natros també tenim oliveres.

-Sabeu que jo vaig anar al molí a fer oli?

-Aquí al poble n’hi ha moltes.

Observant l’ interès i les cares de tots ells vam proposar anar a veure oliveres, ja que era l’època de la recollida del fruit.

COM FEM ELS PROJECTES?

REFLEXIÓ COMPARTIDA:

En el grup de treball de cicle infantil, ens hem proposat reflexionar sobre com estem duent a terme els projectes, i veure de quina manera podem millorar la nostra pràctica. A partir de l’elecció d’un projecte que ja s’ha fet, volem aportar millores en la metodologia de com es porta a terme.

Com es treballa per projectes a l’escola SOLCUNIT? Els/les alumnes trien un tema que els interessa. Es parteix dels seus coneixements previs siguin o no correctes. De manera conjunta es decideixen els aspectes que es volen treballar tenint en compte els interessos i les inquietuds dels alumnes. La mestra va dirigint la conversa per tal que les decisions s’ajustin al que considera que l’alumnat ha d’assolir. L’alumnat és el protagonista del procés d’aprenentatge i, com a tal, té un paper actiu plantejant hipòtesis, cercant informació, reflexionant, etc. Es promou el treball cooperatiu tant en petit com en gran grup. La implicació de les famílies en l’escola és un pilar fonamental per a desenvolupar el projecte.
L’equip de parvulari ha considerat triar el projecte “Els cavalls” a P5, amb la justificació que normalment al cicle d’educació infantil els/les alumnes decideixen treballar o estan interessats en temàtiques d’animals. Cal dir que a P3 es fa una sortida a la granja i a P5 a l’Aquàrium.

En moltes ocasions, un cop feta la sortida els/les alumnes s’han interessat per algun d’aquests animals. Malgrat això, els projectes es poden desenvolupar a partir de moltes idees o necessitats:

  • Succeeix algun fet particular a l’aula o a l’escola.
  • Els/les alumnes ho demanen, perquè s’han interessat per un tema.
  • Els mitjans massius de comunicació informen sobre algun fet.
  • Etc.

COM COMENCEM UN PROJECTE?

A infantil, a l’hora de començar a treballar un projecte, normalment es parteix d’una conversa conjunta o assemblea, en la qual es demana als infants sobre quin tema volen aprendre i treballar. D’aquesta pluja de temes inicial, posteriorment es fa una tria del tema mitjançant una votació.
A partir d’aquest punt, ens plantegem si és la millor forma de triar el tema del projecte, si d’aquesta manera es contemplen els interessos de tots els/les alumnes. Els membres de l’equip impulsor reflexionem i intentem aportar noves maneres de plantejar l’inici d’un projecte, ja que ens adonem que en una sola sessió i sense partir d’activitats de recerca inicials, per encuriosir l’alumnat, és molt difícil que responguin a “què volen saber”?
Es proposen noves maneres per trobar el tema del projecte: anterior a l’assemblea, dedicar diferents sessions a mirar materials, on l’alumnat pugui visualitzar diferents temes, en diversos suports, treballant cooperativament en diferents tipus d’agrupaments.
També parlem que no sempre el punt de partida d’un projecte, necessàriament hagi de sortir d’una votació. El punt inicial d’un projecte pot sorgir d’una necessitat creada pel mestre/la mestra, d’una qüestió que hem de resoldre entre tots/es.
Llavors reflexionem en que el propi títol del nostre projecte hauria de canviar, ja que anomenar-lo “Els cavalls” no respon a una necessitat, ni a una pregunta interessant. Podríem partir per exemple de la pregunta “Per què els cavalls porten ferradures?”.

ELS DIBUIXANTS DE CÒMICS

D’entre tots els projectes que es fan al centre, herm decidit documentar un projecte dels alumnes de la COMUNITAT de GRANS, concretament del grup de 5è. Ells van decidir que volien aprendre a ser dibuixants de còmics i, a partir d’aquest repte, van començar el treball de recerca i d’investigació.

Us animem a visitar el nostre bloc per conèixer la nostra visió de centre.

http://agora.xtec.cat/ceip-batea/

Pensem, parlem, votem i decidim

Inicialment, l’única premissa que diem als alumnes a l’hora d’escollir projecte és que no es repeteixi una temàtica que hàgim treballat en cursos anteriors. A partir d’aquí es fa una primera pluja de propostes segons els seus interessos. En parlem i es descarten les temàtiques sobre les quals  hi ha poques inquietuds o pocs alumnes interessats.

En sessions posteriors, es van acotant les opcions fins quedar-ne entre 3 i 5. Quan ja hem decidit el temes finalistes passem a la fase de votacions: preparem les butlletes, la zona del vot secret i una urna. Seguidament, cada xiquet/a marca la seva opció i diposita el vot. Per finalitzar, realitzem l’escrutini i normalment l’expectativa i motivació són màximes.

En el cas d’enguany la classe de P4 realitza un “animal de l’altra banda del món” -Austràlia-  arran d’una conversa espontània a l’aula sobre els animals. Per ajudar-los a saber les opcions entre les qual podien triar, vàrem visualitzar diferents vídeos d’animals australians i en vam fer una primera tria de 6 (emú, ornitorrinc, cangur, coala, dingo i uombat) i votació a la pissarra com una declaració de preferències. Els menys votats, -emú i uombat- quedaren descartats per la butlleta final. Entre les quatre opcions restants es va a dur a terme la votació, resultant com a guanyador ‘Els cangurs salten molt amunt?’.

Nosaltres investiguem, però… com ho fem?

Des de fa vora uns 15 anys a Parvulari fem un treball d’investigació sobre un tema concret. Al respecte, la nostra experiència era pobra i ens basàvem o bé en projectes ja fets d’editorials o bé altres temàtiques escollides pels infants però força dirigides pel professorat. D’altra banda, en aquest període inicial,  el procés pròpiament dit d’investigació era escàs i quèiem constantment en fer activitats més pròpies  d’un centre d’interès (cançons, poemes, matemàtiques relacionades amb la temàtica,…)

Mica en mica, però, a partir bàsicament de reunions entre tot l’equip de Parvulari i la pròpia experiència de fer-ne any rere any, vam anar polint aspectes metodològics que inseriren directament a l’activitat  real dels infants fent-los cada cop més protagonistes dels seus aprenentatges.

No contents amb això vam decidir realitzar una formació /assessorament a nivell de centre  el curs 2009-2010. De fet, va ser a partir d’aquí quan ens vam plantejar realitzar una línia metodològica més seriosa i efectiva en relació amb els projectes d’investigació.

Els acords presos giraven al voltat tant a nivell organitzatiu (horaris, agrupaments, espais,…) com metodològics (tipus d’activitats, processament de les informacions, temàtiques):

  • Fem un projecte anual per nivell, com a mínim.
  • Realitzem la part prèvia (tria, què sabem, què volem saber, primer processament de la informació..) a finals del primer trimestre.
  • El desenvolupament del cos del projecte es fa durant el segon i bona part del tercer trimestre.
  • Englobem el projecte dintre de la programació anual en paral·lel amb els centre d’interès/unitats didàctiques.
  • Dediquem dues tardes cada setmana per la seva realització.
  • Intentem no repetir temàtiques generals (animals, oficis,…) durant els cursos d’infantil.
  • Cada dos anys, es realitza un projecte d’escola amb una temàtica globals dintre de la qual cada grup escull un tema concret que li és interessant (ex: animals en perill d’extinció, oficis tradicionals,…)

Conscients de que ens queda molt recorregut però també orgullosos de la feina que hem estat fent, anirem modulant els mecanismes que permetin millorar la nostra pràctica com la participació activa  dels alumnes (temes més propers, activitats més competencials,…)

METODOLOGIA PROJECTE 100 GAVINES

PROJECTE 100 GAVINES

   Les activitats i tasques a realitzar estan programades en la seva gran majoria per realitzar-les en petits grups cooperatius on  s’assignarà la feina per rols. Es fixen 5 rols que es distribuiran entre els membres de cada grup: Coordinador del grup (marca el ritme de treball i verifica les tasques), secretari (custodia les tasques, ompli full seguiment, classifica als arxius i els puja al padlet), periodista-ornitòleg (selecciona les evidències gràfiques, relata la sessió i ho penja al twitter amb el hastag #100gavines), observador (detecta incidències, parla amb el professor fent de mediador i parla amb els membres del grup) i el publicista (presenta el projecte a les diferents aules i consciencia de la importància del projecte). Aquests petits grups estan formats a criteri del professorat i són totalment heterogenis.

  Tenint en compte el tarannà de l’alumnat hem procurat que tots puguin participar de manera activa i col·laboren efectivament en la resolució del projecte.

  Totes les tasques tenen un fil conductor: la pregunta guia així com l’estudi de la nostra protagonista, la gavina. Aquesta és el leitmotiv de la nostra recerca a tots els nivells:  biològic, ecològic, artístic… Tindrem tasques molt guiades com són les de construir un menjador i d’altres més creatives com la creació d’un flyer, creació catàleg d’art… Altres són purament de recercar d’informació, de redacció o de síntesi d’informació i d’altres de càlcul matemàtic.  Totes són activitats competencials relacionades amb la nostra pregunta guía.

   Cada grup construirà un mur digital amb el programa padlet on anirà penjant les activitats realitzades en cada sessió, fotografies del desenvolupament de la mateixa i vídeos. D’aquesta manera es veurà tot el procés d’aprenentatge que han seguit  durant tot el projecte. Aquest mur el podran visualitzar els altres grups i servirà també per comprovar si els objectius de cada sessió s’han anat complint. Cada sessió constarà d’una rúbrica perquè els alumnes es puguin autoavaluar i coavaluar així com la realització de reflexions a la finalització de les tasques: Què he après? Què he trobat més interessant? Què m’ha resultat més difícil o costós?