Com difonem la informació?

El producte final d’un projecte així com la manera de difondre la informació, pot ser molt variada, des d’una exposició, un àlbum, creació d’un llibre digital, realització de murals…

En aquest projecte en concret, el producte final ha estat un àlbum on queden enregistrades les diferents fases del projecte, mitjançant informacions i fotografies del procés que s’ha seguit. També queden reflexades totes les activitats i descobertes que s’han anat realitzant al llarg de tot aquest periple.

Paral·lelament, s’ha realitzat un Power Point, eina que emprarem posteriorment per fer la difusió del projecte, no només a l’alumnat del cicle sinó també a les families.

Com comprovem tot el que han après?

Per comprovar el que han après, l’objectiu no és que l’alumnat reprodueixi els conceptes que han après de manera literal, sinó que siguin capaços de poder explicar, en les seves paraules allò que més els ha cridat l’atenció. També que siguin conscients tot el que han après a fer, per exemple a millorar el treball en equip, a contrastar les informacions, redactar un correu electrònic…

Una altra cosa que han fet per comprovar si havien assimilat continguts plantejats, ha estat respondre unes preguntes tipus test que ha preparat la tutora a través d’una aplicació que es diu KAHOOT. L’activitat es fa projectant les preguntes a la pantalla de la classe i l’alumnat respon a través de les tauletes digitals.

Diversifiquem les activitats

Una de les coses que ens permet aquesta metodologia és treballar els continguts de diferents àrees de manera integrada i diversificar la tipologia d’activitats.

Un exemple clar ha estat a partir de la pregunta ” quant pesem i mesurem al néixer?”. La resposta no ha tardat en arribar, als llibres i a la xarxa ho hem trobat de seguida, però no ens hem limitat a escriure-ho, hem comprovat la validesa de la informació trobada calculant la mitjana del pes i mesura en el moment de néixer dels alumnes de la nostra classe.

I no només les activitats es fan sobre paper, aquest ha estat el cas d’aprendre quines són les atencions que necessita un nadó. Mitjançant el joc simbòlic amb nines, hem après a canviar bolquers, a donar biberons, cures del melic…

 

 

Parem per poder continuar!

Comencem a treballar i la investigació va sobre rodes fins que… apareix aquell concepte que ens sobrepassa, que no arribem a entendre. Ara doncs què fem? la nostra experiència ens diu que el millor és aturar-nos, reflexionar i recopilar tot el que tenim per fer els aclariments necessaris i poder continuar la nostra tasca.

De fet, en el nostre cas, quan van descobrir que per tenir fills es necessita una cèl·lula masculina i femenina, va sorgir les següents qüestions: com pot tenir una dona sola un fill? o, per què hi ha nens que tenen dos pares o dos mares?  arran d’aquest fet, vam haver d’introduir el tema de l’homosexualitat i la reproducció assistida.

 

La veu dels experts: ens visita una llevadora

Com a centre i sent fidels a la nostra filosofia, donem molta importància a les fonts orals i a les col·laboracions externes tant de familiars com de persones expertes interessades en participar en aquestes tasques. Hem de traslladar als nostres alumnes la importància de contrastar les informacions mitjançant diverses fonts i que d’aquesta manera, s’habituïn a no donar per vàlid i únic allò que troben a la xarxa.

Quan els hem demanat a l’alumnat què volien fer en aquest projecte una de les propostes ha estat convidar a un/a ginecòleg/a o llevadora. Això ens ha permès escriure un correu electrònic per demanar la seva col·laboració, preparar una entrevista… en un context totalment funcional i real.

L’alumnat ha quedat satisfet de totes les aportacions que aquesta persona experta ha realitzat ja que ha combinat diferents suports per acompanyar les seves explicacions i poder resoldre tots els dubtes plantejats.

Clicant aquí podreu veure les imatges d’aquest dia

Tota la informació és vàlida per a resoldre dubtes?

Els primers anys que treballàvem projectes, quan demanàvem l’aportació d’informació des de casa molta era d’un nivell molt complex per l’edat de l’alumnat. Des de fa uns cursos, arran de diversos debats de pràctica reflexiva, vam decidir informar a les famílies que l’important no era la quantitat sinó la qualitat i per tal de facilitar-los aquesta tasca quan els informem del tema escollit, adjuntem les preguntes del què volen saber.

Què hem aconseguit? Doncs que no ens aportin llargs dossiers extrets de la xarxa que sovint ni la informació era adequada a l’edat ni resolien els dubtes plantejats. Al mateix temps, les fonts i el materials aportats són més diversos i apropiats.

En el tema d’aquest projecte, la reproducció humana, aquesta selecció prèvia d’informació ha estat decisiva per tal que la investigació tingui més èxit.

Us ha passat el mateix?

Com s’agrupa l’alumnat?

En aquest projecte s’ha prioritzat el treball en petit grup, per tant, un cop es van classificar els dubtes inicials per blocs, cadascun dels grups s’ha dedicat a investigar  un d’aquests blocs. Posteriorment han hagut de fer extensiu a la resta de grups les seves descobertes.

Els grups els ha organitzat la tutora per tal de garantir l’heterogeneïtat. L’organització interna dels mateixos ha estat a càrrec de l’alumnat, alternant els diferents rols en funció de les seves habilitats i preferències.

No obstant això, també han tingut l’oportunitat de poder dur a terme activitats puntuals de manera individual, per parelles i en gran grup.

Compartim els criteris d’avaluació

Abans de començar el projecte, l’equip impulsor, després de diverses reunions, vam acordar adaptar dues rúbriques d’avaluació, una del treball individual i l’altra del treball en grup.

Aquestes es van presentar a l’inici del projecte perquè l’alumnat fos conscient de què se li avaluaria i què s’ha de fer per aconseguir el nivell d’assoliment desitjat. Es van penjar a un lloc visible de la classe perquè la poguessin consultar sempre que ho necessitessin.

Érem i som ben conscients que aquestes les haguéssim hagut de realitzar i pactar amb l’alumnat prèviament però com que no som experts amb l’ús d’aquesta eina, vam acordar que seria una de les propostes de millora de cara al curs vinent.

 

Ara votem com els adults

Un cop passat el migdia de reflexió, es va procedir a realitzar la jornada electoral. Per realitzar aquesta fase vam demanar ajuda a una treballadora de l’ajuntament amb molta experiència en aquest àmbit per guiar-nos en aquest procés tan interessant. Primer vam realitzar un sorteig per tal de constituir la mesa electoral. Seguidament vam fer les votacions i cadascun dels alumnes s’havia d’identificar amb un document (DNI, carnet del super3, etc.). Un cop fetes les votacions es va procedir a l’escrutini de vots.

El tema escollit per majoria va ser el de LA REPRODUCCIÓ. Tot va quedar registrat en unes actes.

Aquesta experiència va servir per viure en primera persona un veritable procés electoral.

Fem campanya electoral!

Ja teníem tres propostes interessants i amb més o menys quòrum. Ara doncs tocava fer la votació definitiva i res millor que fer-ho amb tots els elements necessaris per tal que fos el més semblant possible al sistema democràtic de les votacions dels adults.

La primera cosa va ser fer campanya electoral. Els alumnes que havien proposat els temes a escollir van fer “mítings” als companys de classe per exposar les raons i el perquè la seva proposta havia de ser la guanyadora. Fet això es va deixar un migdia de reflexió.