El director d’orquestra britànic Edwards Downes i la seva dona es van suïcidar en una clínica de Suïssa… El gest d’aquesta parella, no ens provoca admiració.. No!. Tampoc ens provoca rebuig, tampoc!. Però, ens sorprèn!. Això si, ens sorprèn!…..
El suïcidi ens sorprèn quasi sempre. Doncs, quasi tots esperem, que la mort ens arribi sense avisar..(……),Ara bé, el suïcidi individual ens sorprèn d’una manera i el que es pràctica en companyia , ens sorprèn d’una altra manera: “El suïcidi individual ens sorprèn d’una manera íntima, doncs el vinculem més al “patiment extrem”.. El suïcidi més o menys col·lectiu, no ens sorprèn de la mateixa manera, doncs, el vinculem més a la defensa d’una idea..
En les guerres, els suïcidis col·lectius o els “quasi” col·lectius no són infreqüents. Ara em ve al cap “Numància”…