Després de llegir un article que parla de l’exclusió derivada de la crisi i de les retallades, i de l’explosió que podrien protagonitzar els exclosos, he decidit parlar de la Inclusió.(ElPeriodico,02/10/11)..

L‘escola inclusiva, és l’escola, que sense classificar l’alumnat i acceptant la diversitat, fa possible la participació i l’avenç de tothom. Quan en una escola una persona se sent exclosa. És a dir, quan no pot participar i obtenir resultats, perquè no comprèn les coses que li expliquen, perquè no sap fer les activitats que li demanen, pot arribar, a perdre l’esperança , a sentir-se malament i a presentar conductes disruptives.. (…).

La societat inclusiva, és la societat que cobreix les necessitats bàsiques de tots els seus membres.. Darrerament, moltes persones han perdut la seva feina, moltes han perdut la seva casa i moltes han perdut la Renda Mínima d’Inserció. I moltes també han perdut l’ajuda que els arribava de la família.. Quan una persona ho ha perdut tot, pot arribar a perdre l’esperança i a sentir-se malament i a presentar conductes disruptives: Els robatoris i l’economia submergida han augmentat..(..).

La Democràcia Inclusiva, no és la democràcia de les grans empreses. No és la democràcia dels mercats. . El filòsof Takis Fotopoulos és el pare d’aquest projecte.. Els indignats exposen principis que se li podrien atribuir al filòsof esmentat..

http://www.flickr.com/photos/kiwoo/

Hem de ser previnguts, si!. D’acord!. Hem de ser transparents. D’acord, però, la celeritat sovint no condueix a la transparència. (….).

Quan les autoritats alemanyes van publicar, tot i que les proves no eren definitives, que l’origen de la infecció podia estar en uns cogombres espanyols, van ser previnguts, en defensa dels consumidors, però, en contra dels agricultors espanyols.

En un altre ordre de coses, recordo que fa 10 anys en una escola de Barcelona va tenir lloc un cas, que exigia, com en aquest, precaució. La persona que va entomar el cas esmentat, sabia que havia de ser previnguda, però, no sabia ben bé, en defensa de qui, ho havia de ser.. En defensa de la nena. O en defensa de la família.(…).

En el cas dels cogombres, si les autoritats alemanyes haguessin esperat , els agricultors espanyols, no haurien patit pèrdues.(…)En el cas de l’escola de Barcelona, un cas de sospita d’abús sexual, si la persona en mans de la qual estava el cas, hagués decidit denunciar-lo, probablement la família aquesta, encara estaria patint les conseqüències de la precipitació.

Foto de Negrilli.....

Al costat de casa meva hi ha unes parets que els grafiters embruten amb les seves ratlles, amb les seves signatures, amb els seus dibuixos.. Jo, aquestes expressions no les trobo estètiques i quan l’ajuntament les elimina , m’alegro..(….)

El dia 12 de setembre llegia al diari “El Periódico” les opinions de la filòsofa Gabriela Berti, que ha escrit un llibre relacionat amb el tema. Aquesta filòsofa opina que el grafit és art, que les institucions el prohibeixen indegudament i que tenir en compte a aquest artistes, seria millor que perseguir-los.. (…….).

Després d’aquesta lectura i sense treure’m del cap les ratlles de la paret esmentada, he recordat la iniciativa que fa mesos va tenir l’ajuntament de Badalona:

“Els grafitters podran manifestar-se sense ser multats, si presenten un projecte que contingui un esbós del dibuix que tenen al cap i el lloc on desitgen plasmar-lo”.

La setmana passada llegia en dos o tres diaris, que AMS, “el violador de l’ Eixample”, pressionat pels seus veïns , ha abandonat el bloc on va pensar que podria passar inadvertit. Un bloc de la ciutat de Lloret, la qual rep cada any més d’un milió i mig de visitants.. (…..). Per una part, s’ ens diu que la ciutat de Lloret, no va voler donar-li una segona oportunitat i això ens preocupa… Per una altre part, s’ ens diu, que l’esmentat violador, mai va voler que li ajudessin a controlar els seus impulsos i això també ens preocupa.(….).

La notícia, ens porta a la reflexió. La notícia ens porta a fer-nos algunes preguntes: ¿Què hauríem de fer, perquè la societat afavorís la rehabilitació d’aquestes persones?…. ¿En quins casos els inhibidors sexuals haurien de ser obligatoris”.