Foto de Algarvenet...

Els demòcrates no són com els dictadors. No!.(…). Els demòcrates escolten més i parlen menys. Pregunten sovint i alliçonen poc. Esmenten els aspectes positius de les teves intervencions i produccions i no et parlen reiteradament dels seus èxits. Intenten fer-te canviar amb raonaments i no intenten humiliar-te amb desqualificacions. No et fan callar de forma abrupta, quan et passes una mica, esperen que se te passi la crisi, per raonar. O simplement confien en la teva capacitat d’autocrítica. No es limiten a dir que tu te l’has buscat, quan vius una situació dífícil. (…).

Resumint, són demòcrates els que t’escolten, els que t’alliçonen poc, els que et valoren, els que no t’ humilien. Els que et toleren quan et passes una mica. Els que t’ajuden quan estàs en crisi. Els que no et deixen sense protagonisme. Així són els demòcrates.. Pares, professors, superiors.(…).

Els altres t’utilitzen i et castiguen sempre, fins i tot, quan no penses com ells. No acostumen a iniciar les negociacions amb un regal, amb una frase amable, amb un somriure, doncs, aspiren a dominar-te. Dons la tendresa no els guia.