Us parlo d’una persona que no es coneix a si mateixa.  Una persona que voldria canviar,  però no pot fer-ho, doncs, no en sap:   Hauria d’interaccionar més bé.. Hauria de treballar més i hauria de menjar menys.   Aquesta persona que  socialment i acadèmicament no arriba, i es passa una mica de pes,  rebia els consells de la seva amiga.(..).  Jo Mentre escoltava  la conversa..  Pendent de no saltar-me la  parada, pensava.

Pensava en la forma d’ajudar:  “Sigui quina sigui la orientació que vulguis proporcionar, has d’afavorir l’autoconeixement. No li has de dir a la persona el que ha de fer”.  (…….) No és infreqüent que els amics, els pares, els professors, o determinats orientadors, ens diguin el que hem de fer, sense ajudar-nos a detectar els nostres punts febles.. Sense ajudar-nos a detectar les nostres debilitats”.  La persona del tren em va semblar que presentava tres punts febles: a)No pensava en els problemes dels altres. Estava centrada en les seus problemes… b)No volia esforçar-se, doncs, no li agradava que diguessin que li costava. Li anava més bé que li diguessin vaga. c)Per la tarda, davant la tele, per avorriment,  es passava consumint.