Podem imaginar-nos perquè certes famílies amb poc recursos, fracassen en la tasca d’educar els seus fills: Potser es passen controlant.. Potser els conflictes són freqüents: Per les respostes, pels estudis, per l’hora de tornar, per la manera de vestir, ………….. Potser el clima familiar és tant dolent que els membres de la família acaben perdent-se el respecte….. Potser el pares, angoixats llencen la tovallola.. I els fills, ja desenganxats, campen al seu aire. Potser!(……).
Ens costa més imaginar-nos perquè les famílies progressistes fracassen, aquestes famílies que no es manifesten contra la llei de l’avortament, ni a favor de la Pena de Mort,…. Ens costa més, imaginar-nos perquè fracassen en la tasca d’educar els seus fills, si el seu nivell de formació és alt… Per què? .. Per què no eduquen bé els seus fills, si es suposa , que sabent el que saben, aconsegueixen un bon clima familiar, un clima sense conflictes… Per què no eduquen, si saben gestionar els conflictes, mantenen bé la convivència i saben com evitar el descontrol total.. Per què?.(….).
Segons l’estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill, (Avui,28/11/09), aquestes famílies, fracassen perquè no estableixen normes i , deixen que els seus fills es moguin sense obligacions.. I perquè estan més preocupades per la seva promoció social i personal, que per l’educació dels seus fills.. Una educació que no solament ha de comportar control, també temps, per interaccionar, reforçar i protegir….