Foto de Loloyololo..
He conegut molts casos de assetjament i en alguns no he sabut com actuar. No he sabut com actuar perquè la persona atacada veia insults on jo veia expressions jocoses, veia agressions on jo veia maniobres d’aproximació, veia rebuig on jo veia simples gesticulacions.. Si la víctima tendeix a sentir-se atacada, no és fàcil actuar i encertar. S’ha d’elaborar un pla perquè ella modifiqui les seves percepcions i perquè els altres modifiquin les seves actuacions.. .. Centrar-se en els agressors no soluciona el problema. Més bé l’enquista. (…).
He escrit el que he escrit, després de llegir una noticia relacionada amb el tema (ElPeriodico,16-04-11): El Col·legi concertat Joan Pelegrí, ha estat condemnat per no evitar un assetjament. (..).
La notícia esmentada ens obliga a inclinar-nos per la intervenció protectora i no confiar massa en l’autoregulació.
L‘autoregulació és a les relacions socials, el que la llei de l’oferta i la demanda és a les relacions comercials. (…).Els grups s’autoregulen. “Allà on una mala protecció pot generar aïllament, l’autoregulació pot generar un canvi d’actitud i una complicitat”…
De fet, és el que demanava la familía de la nena, una intervenció professional, que modifiqués la dinàmica del grup, però el col.legi va optar per no fer rés.
de fet, és el que demanava la familía de la nena, una intervenció professional que modifiqués la dinàmica del grup, però l’escola Joan Pelegrí va optar per no fer rés.
La notícia esmentada ens obliga a inclinar-nos per la intervenció protectora i no confiar massa en l’autoregulació.
Tot i que, sovint,“allà on una mala protecció pot generar aïllament, l’autoregulació pot generar un canvi d’actitud i una complicitat”..
Aquesta escola, va confiar massa en l’autoregulació, perquè no sabien com proporcionar una bona protecció. LLàstima!.