El senyor Capdevila (AVUI, 25/10/09), ens diu que “ Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents”.

Jo crec que aquest senyor té raó, però, per no treure-li complexitat al tema i perquè els pares no acabin fent malbé allò que volen conservar (És a dir, la dependència del fill adolescent) , el mateix que ell diu, ho diria d’aquesta manera: “ Educar deu ser, una cosa semblant a acompanyar el marrec i a acompanyar l’adolescent. Al primer dient-li, ves a jugar que els pares no marxen. I al segon dient-li vine amb nosaltres i després, fas el que vulguis”. O, “Tu fes-ho si vols, però, pensa si et convé”!. (……..).

Resumint, sabem que hem d’espavilar el petit, i sembla que no ens costa. Sabem que hem de frenar les ànsies d’independència del més gran i veiem que el perdem. Veiem que decreix la nostra influència.. La por a ser menys influents , ens inhibeix!.. Algú va dir que no hem de tenir por, i jo dic, que tampoc hem de ser “tontos”..