Barcelona. La diagonal...

Article publicat en el setmanari ElDemà             http://eldema.cat/opinio.php

Si comparem una ciutat amb el cos humà, podrem dir que la ciutat té artèries importants de les quals depèn la seva vida i que el cos també les té.. Podrem dir també que per la ciutat i pel cos, és molt important una circulació fluïda.. I que d’una mala circulació poden derivar-se importants problemes.. (….).

Si pensem en la ciutat de Barcelona, el problema que ens ocupa podem concretar-lo en la Diagonal. Una artèria on la circulació de persones i vehicles no és fluïda.. Una artèria, on hem pogut veure com la incorporació del carril bici i els aparcaments per motos i l’augment de vianants i vehicles han fet que aquesta no pugui complir bé les seves funcions..

Si pensem en el nostre cos, el problema que ens ocupa podem concretar-lo en les artèries del cervell, on la fluïdesa és el fonament de les nostres funcions. On una pèrdua de fluïdesa pot ocasionar disfuncions i, una obstrucció pot ocasionar discapacitats.(…).

Tot i que la fluïdesa és fonamental, sobre tot , en determinades artèries, el grup municipal de CiU, no veu de moment cap perill. Per a ells, l’esmentada artèria pot esperar!.

"ElDemà". Un setmanari natural.

Article publicat al setmanari ElDemà…. http://eldema.cat/opinio.php

Fa mols anys, a un institut de Barcelona va arribar una professora jove, amb idees pròpies i amb moltes ganes d’agradar. Ja sabeu com són aquestes persones. Són altruistes i sociables.. (…).

Dit això, vull parlar de les promeses que feia. Les que recordo i com les recordo: “Si alguna cosa no us agrada me la dieu!.. Podeu portar música de casa.. Cada setmana veurem un vídeo.. Podríem fer una sortida cada mes. Avui com que és el primer dia, no treballarem”.. (……).

Resumint: l’esmentada professora va crear unes expectatives d’alçada. Els alumnes estaven encantats.. La senyoreta era molt maca!.. Van passar els dies, van passar les setmanes, però ja no van passar els mesos. I dic que no van passar els mesos, perquè la professora cansada de certes gracietes, va començar a fer retallades. I els alumnes frustrats, van començar a fer malifetes. El cercle viciós s’havia posat en marxa..(….).

La història que us compto, ens vindria a dir, que hem de ser prudents generant expectatives. Doncs, ens jutjaran, no per allò que fem, sinò per allò que es queda sense fer..(….).

Quasi tots tendim a dibuixar un horitzó vistós, quasi tots tendim a generar expectatives maques: El professor quan fa l’informe de l’alumne retardat, l’opinador nacionalista quan parla d’independència, el polític, quan després d’interpretar els desitsos dels que l’escolten, manifesta la seves intencions”.. Quasi tots tendim a generar expectatives d’alçada, doncs, les males notícies es cotitzen mal.. (…).Quasi tots ens arrisquem a que ens jutgin per allò que es queda sense fer.. Els metges no!.. Per què serà?..