Imatge treta de xtvl

Després de llegir el resultat de l’estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill, sobre les famílies, penso, que les que més fracassen en l’educació dels seus fills, són les que gestionen malament els conflictes. Parlo dels conflictes que sorgeixen entre les expectatives dels pares i la disponibilitat dels fills..(pels estudis, per l’hora de tornar, per la manera de vestir, ………..)… Cal dir que quan els conflictes no es resolen correctament, les interaccions disminueixen i les possibilitats d’educar reforçant, també!. (…..).

Dos o tres dies més tard, vaig veure que el diari digital “LaMalla”, parlava de la sèrie que s’està emetent per les televisions adherides a la Xarxa de Televisions Locals, una sèrie, titulada “Pares, fills i escola “.. Una sèrie que pretén donar eines als pares, per a què interaccionin eficaçment amb els seus fills… Una interacció que ha de comportar enriquiment per les 3 vies més netes: informació, reforç i imitació.. (….).

La sèrie sembla que té una estructura àgil : Uns joves que parlen. Un presentador que presenta el tema. Uns pares que pregunten i un expert que contesta. I per acabar, unes recomanacions..

http://www.xtvl.tv/programes/paresfillsiescola/

Què ens aporten aquests espais? De Loic_hay......

S‘anuncia un producte per aconseguir que la gent el compri…. Es mostra un tema per aconseguir que l’alumnat vulgui comprar-lo, vulgui integrar-lo.. Sovint veiem que els publicistes tenen èxit, doncs, aconsegueixen el que volen.. Sovint també veiem que els ensenyants no tenim èxit , docs, no aconseguim el que volem.. No aconseguim que l’alumnat vulgui anar més enllà i endinsar-se en el tema mostrat…(…….).

Oriol Villar (AVUI, 12/12/09), ens diu, que un anunci es bo si emociona, si activa el cervell emocional del client, si connecta amb els seus records o amb els seus desitjos……. Ens diu també, que abans, la principal via per arribar als potencials compradors, era la televisió, però, que ara, hi ha altres vies: La música, l’esport, el cinema, …..(…….).

A nosaltres, els ensenyants , ens queda preguntar-nos: a)Activar el cervell emocionar dels nostres alumnes, com?.. b)Hem d’abandonar, en part, les vies que han estat fins fa poc, les principals per arribar a la clientela, el llibre i la classe magistral?…. Segur que hi ha altres vies, però, quines són les millors?… Els espais 2.0, potser!