Abans quan una persona es feia molt pesada, se li deia: “Vaja plom!. Ets més pesat que el plom”!. És deia això de les persones que s’adaptaven malament al seu entorn. Que no encertaven en les seves intervencions. Que eren inoportunes i desagradables.(…).

Ara també es parla del plom. Era, es diu que el plom és un contaminant perillós.   Està entre els més perillosos. S’ha comprovat que l’aire contaminat perjudica el desenvolupament dels nens.  Els nens que creixen en zones contaminades van pitjor en l’escola. Tenen un rendiment més baix..  S’ha comprovat que en memòria de treball i en atenció donen puntuacions més baixes. (….)..

A la vista d’aquestes dades, molts comprenem ara, allò que es deia abans: “Ets més pesat que el plom”!. Podem suposar que aquestes persones, quan intervenien dins d’un grup, com que tenien dificultats per retenir,  els gestos i les paraules dels altres, i com que tenien també dificultats per atendre, parlaven quan no tocava,  i deien el que no venia al cas. És a dir, aquestes persones, no s’adaptaven, i costava suportar-les.