NO FACIS PETONS, DIGUES HOLA!

Síntomes..... Foto de Susi44......

Síntomes..... Foto de Susi44......

Per un costat, els defensors de la nostra salut mental, ens diuen que ens hem d’apropar a les persones i ens parlen de la importància de les relacions cara a cara. D’aquelles relacions que per estar plenes d’aspectes, consta construir i mantenir, però que per això, poden arribar a ser més segures i més duradores. Ens diuen els defensors de la nostra salut mental, que les relacions virtuals, aquestes relacions que es gesten en el marc de les Xarxes Socials, no ens proporcionen estabilitat psicològica. Concretament el líder catòlic a Anglaterra i Gal·les, l’arquebisbe Vincent Nichols, ens diu que les xarxes socials com Facebook i MySpace suposen un risc fins i tot de suïcidi per als joves, perquè fomenten les “relacions transitòries”. Sembla que l’esmentat arquebisbe deia tot això després del suïcidi de una adolescent. (….). Aquesta adolescent va decidir treure’s la vida quan es va sentir sola i rebutjada , perquè els seus companys van penjar a la xarxa comentaris despectius contra ella..

Per un altre costat, ens diuen que hem de mantenir les distàncies. Quan ens parlen de la grip A, ens diuen que hem d’evitar els petons, les abraçades i les encaixades de mans….

LES XARXES SOCIALS

Una gran xarxa social. Foto de Luc Legay....

Una gran xarxa social. Foto de Luc Legay....

Fa alguns dies llegia en un diari català, que el líder catòlic a Anglaterra i Gal·les, l’arquebisbe Vincent Nichols, alertava que les xarxes socials com Facebook i MySpace suposen un risc fins i tot de suïcidi per als joves, perquè fomenten les “relacions transitòries”. (….).

Sembla que l’esmentat arquebisbe deia tot això després del suïcidi de una adolescent. (….). Aquesta adolescent va decidir treure’s la vida quan es va sentir sola i rebutjada , perquè els seus companys van penjar a la xarxa, comentaris despectius contra ella..

El divendres , 7 d’agost llegia al diari “El País”, que algunes Xarxes Socials han estat atacades pels Hackers… Sembla que la Xarxa Social Facebook va tenir problemes de tràfic i que la Twiter, fins i tot, va deixar de funcionar durant algunes hores..(…).

Amb una mica d’imaginació, i amb sentit de l’humor, ho reconec, algunes persones podrien establir entre aquestes 2 noticies una relació causa- efecte.. Fins i tot una relació entre els catòlics i l’atac a les esmentades xarxes.. Fins i tot, l’esmentat arquebisbe podria ser acusat d’inductor. I posats a establir relacions, ………….

DUES MANERES D’ABORDAR L’APRENENTATGE

L‘estiu s’ acaba, i a nosaltres, els docents, ja s’ ens fiquen en les converses aspectes de la nostra labor. I una interessant, acalorada i no del tot fonamentada discussió recent, m’indueix a escriure aquesta carta:

Uns diuen que l’escola no ha canviat res des del segle passat i que s’ha de modernitzar: Els mètodes, els recursos, ……

Els altres diuen que s’han perdut valors bàsics de l’educació: la disciplina ,l’esforç…. (…..).En realitat, són dues maneres d’abordar l’aprenentatge d’uns adolescents diferents , en un món que ha canviat:

a) Entre els modernitzadors es parla de proporcionar als alumnes aprenentatges molt lligats a les seves necessitats, molt vinculats als problemes de cada dia, en definitiva, es parla de proporcionar aprenentatges funcionals.. També es parla de reduir el nombre de matèries i passar a un tipus d’ensenyament més semblant al que pugui haver a Internent, és a dir, anar saltant d’un tema a l’altre, d’un àrea a l’altra..

b) Entre els “durs” es parla de més disciplina i de transmetre els sabers que s’han de conservar.. Per exemple, en Ciències Naturals, hem de conservar “La classificació i el paper dels microorganismes” i no, “Les causes de la mort del petit Rayan, en un hospital de Madrid”..

LES XARXES SOCIALS

Facebook... (Foto de Luís Pérez)....

Amigos Facebook.. (Foto de Luís Pérez)....

Per un costat, fa temps que els defensors de la nostra salut física, ens diuen que no hem d’apropar-nos molt a les persones.. (…….). Abans , quan ens parlaven de la sida, ens deien que el virus està a la sang i que per tant, s’havia d’anar amb compte amb certes pràctiques.. Ara , quan ens parlen de la grip A, ens diuen que cal mantenir les distàncies, doncs el virus és a l’aire i també el porten les persones sobre la pell ……. Ens diuen, que per tant, hem d’evitar els petons i les encaixades de mans,………………….

Per un altre costat,els defensors de la nostra salut mental, ens diuen que les relacions “cara a cara” són més saludables que les virtuals, perquè no fallen tant.. Sembla que les amistats que es generen en el marc de les xarxes socials, acostumen a fallar. (…..) Es diu que les interrupcions brusques i les interaccions despectives i insultants són molt més freqüents en aquestes relacions i que en alguns casos han arribat a provocar suïcidis..

Al davant d’aquest dilema, ens toca dir, que no sabem que dir, que no sabem que fer!.. I farem, el que hem fet fins ara!… ¡Espero que sigui possible!

LA VIOLÈNCIA DELS MENORS

Oles violentes. De Kinettic88....

Oles violentes. De Kinettic88........

Quan la violència dels menors es posa de manifest, certes parts de la societat s’activen i reflexionen i altres parts s’encenen i amenacen.. El cas dels menors que van degollar una companya a Ripollet i els dos casos molt recents de violació, protagonitzats per menors a Còrdova i Huelva , han posat en marxa les dues parts esmentades de la societat : La part que es centra més en la reeducació i la que es centra més en el càstig. (……..)..

La part que es centra més en la reeducació, es fa 3 preguntes:

a) Si darrera d’aquestes violacions està la banalització del sexe i de la violència, què hem de fer per reduir aquesta vulgarització o banalització?…..

b) Si els menors triguen en comprendre l’abast de les seves accions, com accelerar aquest procés?…. Com prevenir els fets que ens ocupen?..

c) Si al menor de 14 anys, amb la llei en la mà, no li podem exigir responsabilitats penals, quines mesures s’haurien de posar en marxa , per evitar que la societat es senti desprotegida i per acabar amb la impunitat?….

EL SUÏCIDI

El director d’orquestra britànic Edwards Downes i la seva dona es van suïcidar en una clínica de Suïssa… El gest d’aquesta parella, no ens provoca admiració.. No!. Tampoc ens provoca rebuig, tampoc!. Però, ens sorprèn!. Això si, ens sorprèn!…..

El suïcidi ens sorprèn quasi sempre. Doncs, quasi tots esperem, que la mort ens arribi sense avisar..(……),Ara bé, el suïcidi individual ens sorprèn d’una manera i el que es pràctica en companyia , ens sorprèn d’una altra manera: “El suïcidi individual ens sorprèn d’una manera íntima, doncs el vinculem més al “patiment extrem”.. El suïcidi més o menys col·lectiu, no ens sorprèn de la mateixa manera, doncs, el vinculem més a la defensa d’una idea..

En les guerres, els suïcidis col·lectius o els “quasi” col·lectius no són infreqüents. Ara em ve al cap “Numància”…

UNA MALALTIA COM LES ALTRES!

Escrit publicat al Diari de Girona, 12/07/09.. Foto de En Attendant Godot..

Escrit publicat al Diari de Girona, 12/07/09.. Foto de En Attendant Godot..

El dia 6 de Juliol, el Periódico publicava una entrevista. (…..). Una entrevista , que per mi té un valor afegit!.. Dic això perquè l’esmentada entrevista il·lustra i entreté com les altres , i amés, contribueix a millorar la imatge que tenim de certs malalts, els esquizofrènics!. (…….).

La persona entrevistada era Mercè Torrentallé, la malaltia que pateix es diu esquizofrènia.(…). Està casada i té tres fills.. El pinzell i la ploma són les seves eines, és a dir, pinta i escriu……. Interessants són les seves pintures i interessant és el seu llibre.. En el llibre ens parla de la seva malaltia!…

POTSER AQUEST NO ÉS EL PROBLEMA!

El noi del qual us parlo es relacionava poc.. Quan els seus companys feien el burro , ell, els mirava silenciós .. Se sentia ignorat i agredit .. La mare va parlar amb el psicòleg del centre.. “El teu fill és bastant intel·ligent i s’avorreix”, va dir l’esmentat psicòleg entre altres coses.. La mare va parlar amb el seu marit: “Al nostre fill el rebutgen, el discriminen perquè és superdotat”……………. Aquesta informació es va difondre, no sabem ben bé, com, però, es va difondre. Aquest equivocat retrat del problema es va difondre..

El noi del qual us parlo, va sentir-se més ignorat.. Els seus companys, el ferien amb els seus comentaris .. Posteriorment , les protestes de la mare i la intervenció de la premsa, van acabar de magnificar el problema.

Son freqüents les situacions similars, són freqüents els retrats equivocats : Una noia suposadament rebutjada perquè és estrangera.. O un noi suposadament rebutjat perquè és homosexual. Exemples no falten, veritat?

Al davant de situacions com aquestes, a més de posar-nos al costat de la víctima , i amonestar els agressors hem de dir el següent: Potser, la causa del rebuig no és aquesta!…….

ELS CONTES DE FADES!

Foto de YolSalvatierra....Foto de YolSalvatierra…

Els contes de fades, amaguen problemes universals: Els complexes edípics, la competència entre germans, els problemes psicològics lligats a la pobresa i les privacions, i els lligats als desitjos sexuals, …. Els contes d’ara exposen problemes, no els amaguen!.(…..). S’ha comprovat que els primers ajuden a resoldre els problemes esmentats, molt més que els segons. Per què? …………….

Quan jo li vaig fer aquesta pregunta a un especialista en el tema, em va donar aquesta resposta: “El significat amagat és més efectiu, i el mediador també!” I si em pressiones, et diré que les insinuacions també són més efectives!. (……..). Però, per què?

VÍCTIMES I AGRESSORS, QUÈ PODEM FER?

Foto de Miguel Angel Garin...  (Com es comporta lagressor? Quines són les seves característiques?..)...

Foto de Miguel Angel Garin... (Com es comporta l'agressor? Quines són les seves característiques?..)...

Si ens centrem en la víctima , ho fem intentant que li pugi l’autoestima i intentat que tingui habilitats socials.. Actuem pensant que amb una autoestima alta li afectaran menys les agressions.. I actuem també pensant, que si té habilitats socials potser serà capaç d’evitar alguns “impactes”… (……..).

Si ens centrem en l’agressor, hem de fer-lo pensant en educar-lo, és a dir, en no reforçar-lo.. Amb les nostres actuacions hem d’aconseguir que no obtingui allò que volia obtenir i que va posar en marxa l’agressió.. Ja sabeu que una conducta sense premi, no tendeix a repetir-se !.. I ja sabeu també que un maltractador fracassat no és un model.. (…..).

Dit això, cal dir, que per lluitar contra els agressors, tenim la via legal.. I parlant de legalitat, aquí teniu dues notícies, (CCOO, Febrer del 2009):

  1. Un col·legi de Madrid haurà de pagar 30.000 € a la família d’un nen que sovint era maltractat per alguns dels seus companys…

  2. El Fiscal del Estat aconsella que les agressions greus a metges i professors siguin considerades com un delicte d’atemptat a la autoritat..

Per acabar, ens convé tenir en compta, que la sentència esmentada i el consell del Fiscal General, ens permet fer dels agressors, individus perseguibles i no imitables..