LA CLASSE. L’EVOLUCIÓ.

Estel·la Pastor, IES Pau Vila....  http://www.infofilosofia.info/        AVUI, 25/02/09

La pel·lícula “La Classe”, basada en una novel·la de François Bégaudeau, sembla un documental, però, no ho és: “Els actors són actors”. (……). Aquesta pel·lícula ens mostra una classe , d’un institut d’un barri perifèric de París.(….)

L‘Institut que veiem s’apropa bastant a alguns dels nostres instituts.. La pel·lícula, que ens fa pensar que no ens falten motius per perdre les ganes d’ensenyar, podria ser el punt de partida d’un debat sobre els següents temes:

a. Amb els sabers que proporcionem, els nostres alumnes es mouran més bé pel seu món?.. O més bé, els sabers que proporcionem serveixen per a caminar pel nostre món?..(…).

b. Una pedagogia lúdica, una pedagogia que no posi traves a les tendències naturals dels nostres alumnes, una pedagogia que potenciï la espontaneïtat i la participació sense límits o, una pedagogia que posi límits.. Que posi límits des d’una asimetria clara, des d’un predomini del professor . Que posi límits fins i tot a la participació dels alumnes en el disseny dels processos..

c. La diversitat cultural fa difícil la mirada comuna?.. Les cultures s’apropen buscant punts en comú o parlant d’una altra cosa?..

 

Dit això, afegeixo el següent: “Ara que es parla tant de Darwin, de l’evolució de les espècies, de la selecció natural, de la supervivència del més fort.. (……).. Ara que es parla de tot això, vull recordar que Hegel deia, que educar no és afavorir les tendències naturals (Passar-lo bé, dominar si es pot, …..).. (…..). Vull recordar també el que diu Eudald Carbonell (Avui, 8/02/09) : La nostra espècie desplaçarà la selecció natural, deixarà d’estar sotmesa, a les lleis de la natura, per exemple, la llei del més fort.. (…….).

Reflexionant sobre les aportacions de Hegel i Eudald Carbonell, em pregunto: “Quina pedagogia concorda o s’avé més bé amb les seves aportacions? I quin sistema econòmic ens espera?

SEMPERE: MEJOR CON MENOS!

Àrabs.  De PicstoutLevante-EMV

El sociòleg Joaquim Sempere, acaba de publicar un llibre, “Mejor con menos”, on diu algunes coses que fan pensar:

a) Hem de reduir el consum. Hem de consumir menys energia i menys de tot….Ara estem pensant en el cotxe: Si l’uses poc, en lloc de comprar-lo, serà millor llogar-lo!..

b) Diu no al petroli i a l’energia nuclear………….. Al petroli perquè s’esgota i a l’energia nuclear, pels residus.. Defensa l’energia eòlica i la solar…..

c) Diu també que anem cap l’escassetat, que serà necessària l’austeritat.. Una austeritat que si no es comparteix fracturarà les societats, generarà conflictes i augmentarà la inseguretat.. Al davant d’aquest panorama, podem veure el socialisme com una solució, doncs l’austeritat compartida és més acceptada..(………….).

Després de mastegar les aportacions d’aquest sociòleg, reflexionem sobre la vida a occident, sobre la manera de ser occidental, que la tenim resumida en aquest “clàssic”: “Tres coses té la vida: Salut, diners i amor..” Es podria dir que són les tres coses que valen la pena, els tres valors que ens guien. Els tres motius que ens impulsen a fer.. Els tres motors que ens mouen!.. (……). Cal dir que els diners no ens fan pensar en l’escassetat, ens fan pensar en l’abundància, en el consum desmesurat, en l acumulació de riquesa, …. (…….).

Després de reflexionar sobre la vida occidental i sobre els valors que la guien (salut, diners i amor), pensem que aquest valors no ens serveixen per viure en la societat que ens dibuixa el senyor Sempere… Pensem això i ens preguntem: ¿Els canvis apuntats es podran implantar més fàcilment en la societat islàmica?……………Si escolteu les opinions del sacerdot i filòsof Octavi Fullat entendreu la pregunta..