Els populistes no analitzen.. No ens intenten convèncer.. El que fan es recollir la insatisfacció, i fer propostes impressionants o atacs apassionats.  Els missatges han de ser curts i les accions han de ser vistoses.. Quan la societat està en crisi, quan la crisi es total, quan el descontentament frega la desesperació,  sempre hi ha veus que s’alcen per sobre de la cridòria. Veus que assenyalen un enemic:  Els bancs, els partits polítics, l’estat..

En aquest ambient, veiem un polític mostrant una sandàlia   o proposant una consulta il·legal..  Una monja parlant de suprimir els partits.. Un govern perfilant un enemic, i exagerant els seus defectes. Un govern impulsant un procés il·legal, insinuant beneficis i ocultant els obstacles.